LA SEGONA REPÚBLICA

1. EXPLIQUEU L'ADVENIMENT DE LA SEGONA REPÚBLICA, LA CONSTITUCIÓ DEL

1931 I EL BIENNI 1931-1933 (reformista)

- Eleccions i abandó del rei del país → El 12 d’abril de 1931 es van celebrar unes
eleccions municipals, on a la majoria de ciutats, on els cacics no tenien influència, els
votants van votar partits que eren de esquerra, afins a la idea de crear una República.
Aquest pensament de fer Espanya una república no es va donar en tots els territoris. A la
zona rural van sortir guanyadors els partits a favor de la monarquia, fet que es dona a la
influència en aquest cas dels terratinents de pobles i ciutats. La victòria per part de
l’esquerra partidària a la República va propiciar l'alçament de les primeres ciutats a favor de
la República. S’ha de dir que aquest fet succeït a les eleccions municipals va ser causat
pels partits d'esquerra, ja que aquests van prendre aquestes eleccions com a una decisió
sobre la monarquia. El Rei era Alfons XIII. Ell va marxar d'Espanya perquè la República
s’havia instaurat en tot el país, i gran part de la població s’havia posat en contra d’ell. El Rei
va marxar però no va renunciar a la corona d’Espanya.

- Formació govern provisional, elaboració/aprovació Constitució republicana,

extensió vot dones, existència 1 cambra a Corts, existència regions autònomes,
separació Església-Estat i reconeixement ampli drets → El govern es va organitzar i va
haver de dirigir les primeres ordres com a govern. Per aquesta raó es va formar un govern
provisional i es va començar a prendre mesures d’extrema urgència. Es va fonamentar la
coalició amb els socialistes i els partidaris del Partido Radical de Lerroux. A la República hi
havia un problema, els partits d’esquerra no tenien la majoria absoluta, havien de fer unes
eleccions generals, perquè la victòria la van obtenir mitjançant les eleccions municipals.
Aquest fet conjuntament amb la idea de fer una constitució nova eren les qüestions més
importants pel govern provisional de la República. La raó d’haver de crear un constitució
nova era perquè es volia crear un nou marc legal sense la postura del Rei, dictar el nou
sistema i renovar-lo per poder tirar endavant el projecte de la República. Alcalá Zamora va
ser elegit president del govern provisional, de caràcter religiós, dedicat a l'església però
també al partit en el que formava part. Quan va veure la Constitució de la República i el seu
caràcter més aviat laic, per no haver de renunciar al seu càrrec va passar de ser el
president del govern a president de la República. El govern provisional volia decretar
l’Amnistia, propulsar les llibertats polítiques, crear nous càrrecs governamentals i va
constituir unes Corts Constituents. A més, es volia tindre en compte el vot de la dona,
mitjançant el sufragi masculí-femení universal. El govern provisional també volia separar
l'església de l’estat. La Constitució va estipular la no-confessionalitat de l’Estat, la llibertat de
culte i la supressió de culte i clero.

- Primer bienni republicà, coalició republicana-socialista al poder, reformes militars,

laborals, agràries, qüestió Església (incloent ensenyament), problemes ordre públic i
revolucionaris que es van afrontar explicant el final d’aquest el 1933 → El primer bienni
republicà, anomenat bienni reformista per les grans reformes que va promulgar a portar a
terme les següents accions. El govern va portar a terme la Reforma Agrària, on el seu
objectiu era crear una classe mitjana rural de propietaris de les seves explotacions per
poder sortir de l'endarreriment industrial. Les terres havien de ser expropiades, en alguns
casos no es va donar cap indemnització als propietaris de les terres. La Llei únicament
permitia l’expropiació de terres que estaven conreades d’una manera deficient o no estaven
regades. El govern també va promulgar la secularització de l’església amb l’estat, on va
estipular a la Constitució la no-confessionalitat de l’Estat, la llibertat de culte i la supressió
de culte i clero. A més, es va permetre el divorci, el matrimoni civil i es van treure els
santcrists de les aules. També es van secularitzar els cementiris. Els jesuïtes, al ser una
agrupació exterior i de caràcter fort en relació a l'església van ser dissolts i els seus béns
nacionalitzats. El govern d’Azaña també va elaborar una reforma militar, per aquesta raó
mitjançant la Llei de Retir de l’Oficialitat es va donar la possibilitat als oficials en actiu de
retirar-se amb una bona pensió. A la reforma també es van suprimir alguns rangs, es va
reduir el nombre d’actius i es van tancar algunes acadèmies militars com la de Saragossa,
on hi havia un gran nombre d’actius propensos a fer un cop d’estat. Durant el Bienni
reformista es van dedicar molts dels recursos dels impostos a la reforma de l’ensenyament.
Aquesta va contribuir a emprendre un pla de construcció de milers d'escoles i instituts arreu
d’Espanya. Una escola basada en els principis de l’educació laica. On l’escola fos única i
unificada, l’ensenyament d’organització estatal obligatori i gratuït i sense diferenciació entre
noies i nois. El govern de la República va rebre una forta oposició, per par de la dreta,
centre-dreta i els grups de pressió com l'església i patronals feien una forta resistència al
procés reformista. Per part de l’esquerra obrera, anarquistes i comunistes es veien aquestes
reformes insuficients per a la República. La mala situació de l’economia va augmentar la
conflictivitat social i les vagues, amb motins i intents d’insurrecció. El punt més fort va ser
quan la CNT i la UGT radical van promoure una insurrecció a l’Alt Llobregat impulsada pels
miners de Fígols i Sallent. Un increment de la violència policial, topades contínues amb la
força pública i una escalada de morts i ferits van dur al govern d’Azaña a prendre mesures
policials molt fortes per restaurar la protecció de l’ordre públic, arribant a desastres com el
de Casas Viejas, on la policia va incendiar una casa on s’havien amotinat un gran nombre
dels revoltats i es van cremar tots, aquest fet va desgastar molt la República d’Azaña.
Finalment, a les eleccions generals del 19 de novembre de 1933 la composició de les Corts
va canviar. A Espanya van poder votar les dones per primera vegada. La dreta, amb una
única candidatura, es va enfrontar a una esquerra en candidatures separades. La
mobilització conservadora i els efectes de una campanya que anava adreçada al públic més
conservador i religiós, van provocar una concentració del vot de centre-dreta i la dispersió
del de centre esquerra.

Resum:
● Eleccions i abandó del rei del país
● Formació govern provisional, elaboració/aprovació Constitució republicana, extensió
vot dones, existència 1 cambra a Corts, existència regions autònomes, separació
Església-Estat i reconeixement ampli drets
● Primer bienni republicà, coalició republicana-socialista al poder, reformes militars,
laborals, agràries, qüestió Església (incloent ensenyament), problemes ordre públic i
revolucionaris que es van afrontar explican el final d’aquest el 1933

2. EXPLIQUEU EL PERÍODE QUE VA DES DE LES ELECCIONS DEL 1933 FINA A

L’ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL SENSE EXPLICAR AQUEST DARRER FET
- Eleccions novembre 1933 i resultats → Les eleccions generals del 19 de novembre de
1933 van canviar radicalment la composició de les Corts. Gràcies al sufragi universal
masculí-femení va ser la primera vegada a Espanya que hi van poder votar les dones.
Aquest fet va ser una de les raons les quals la dreta va poder guanyar molts més vots. Les
dones, en aquella època, eren confessionals i moltes d’elles lleials a l'església. Els partits
d’esquerra havien sigut molt durs amb l'església, pactant decrets contra ella, com la llei de
Congregacions, que estimulava la no confessionalitat de l’estat, separant Estat i església.
Per aquesta raó les dones a les eleccions de 1933 van donar molts dels seus vots als partits
de la dreta. Un altre fet que va propiciar la victòria de la dreta va ser una única candidatura
de tots els partits en moltes circumscripcions, que es va enfrontar a una esquerra en
candidatures separades. La mobilització conservadora començada el 1931 i els efectes del
sistema electoral majoritari van provocar una concentració del vot de centre-dreta i la
dispersió del de centre esquerra.

- Governs Partido Radical en minoria i suports parlamentaris que va rebre, aturades

de reformes significatives període anterior → El President del Consell de Ministres va
ser Lerroux, que mitjançant el Partido Radical, la CEDA i suports parlamentaris va formar un
govern de dreta, perquè la CEDA i el Partido Radical no tenen suficients vots per governar
en solitari. Les principals aturades de reformes del bienni reformista es van donar al camp, a
l’església, l’exèrcit i l’educació. Primerament, el govern de dreta va frenar la Reforma
agrària. El govern va fer una devolució de terres a la noblesa, les quals havien sigut extretes
mitjançant els diners de l’estat o per expropiacions per mal ús. El govern també va anul·lar
la cessió de terres mal conreades a Extremadura, cosa que va fer enfadar a molts dels
camperols que encara esperaven un tros de terra propi per poder conrear. La CEDA i el
Partido Radical també va tornar a donar la llibertat de contractació de jornalers als
terratinents, ja si recordem aquesta libretat havia sigut suspesa pel bienni reformista ja que
provoca un abaixada de sous a una part de la població, els camperols, ja molt afectada. El
govern Conservador també es va enfrontar amb la Generalitat per la Llei de Contractes de
Conreu, una llei que representava un reforma agrària al territori de Catalunya que era una
garantia als rebassaires per accedir a la propietat de les terres que treballaven mitjançant el
pagament als propietaris d’unes quantitats que el govern havia planificat. El govern
conservador de Lerroux va anul·lar la llei ja que aquests estaven a favor de els propietaris
de les terres, no pas pels rabassaires i jornalers. El govern conservador va aturar la
Reforma religiosa mitjançant l’aprovació d’un pressupost de culte i clero, negociacions amb
la Santa Seu per signar-hi un concordat i la tornada al poder de moltes unions religioses al
territori. La Reforma militar també va ser editada. Es va donar l’amnistia per a tots el que
havien participat en el cop de Sanjurjo de 1932. Això si, el general Sanjurjo va abandonar
Espanya i es va instal·lar a Portugal. Es van augmentar un altre cop el número d’integrants
dels cossos de l’exèrcit i es van eliminar algunes de les sancions imposades pel bienni
reformista. Finalment el govern va canviar la Reforma educativa, ja que va fer una reducció
considerable del pressupost. Es van començar a destituir els ajuntaments que eren en mans
de republicans i de socialistes i es van substituir per comissions gestores formades per
membres de vells partits monàrquics adscrits a Lerroux i la CEDA.

- Entrada ministres CEDA al govern (octubre 1934) → La CEDA va pressionar per entrar
al govern i millorar l’ordre públic, perquè començaven a sorgir moltes revoltes per part
d’integrants anarquistes i comunistes. Per aquesta raó Lerroux els hi va donar 3 carteres
ministerials. Aquest fet va suposar l’entrada de la CEDA al govern i l’’esquerra va interpretar
l’entrada de la CEDA al govern com una deriva cap al feixisme.

- Fets d’Astúries i Catalunya i repressions posteriors → La UGT i el PSOE es van

radicalitzar arran del gir conservador del nou govern. Largo Caballero, sindicalista i polític
marxista espanyol, històric dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la Unió General
de Treballadors, va afavorir aquesta radicalització. El 1934 els socialistes van declarar una
vaga general pagesa per defensar les conquestes legals i millores assolides. El moviment
va ser reprimit pel govern conservador. Arran aquest fet la CEDA va entrar al govern amb
tres ministres. L’esquerra va interpretar l’entrada de la CEDA al govern com una deriva cap
al feixisme. La UGT va convocar vagues i manifestacions a algunes grans ciutats. Volien
transformar la vaga general en una insurrecció armada però sense el recolzament de la
CNT (excepte a Astúries) la revolta va ser reprimida. A Astúries l’actuació conjunta
d’organitzacions i partits obrers i la intervenció dels miners (disposaven de dinamita i van
aconseguir armes) va permetre controlar quasi tota la regió incloent-hi Oviedo. Finalment la
insurrecció va ser sufocada pels generals Franco i Goded amb una repressió implacable on
es van ocasionar més de 1.100 miners morts (molts d’ells en execucions sumaríssimes),
2.000 ferits, 300 morts de les forces de seguretat i la persecució per tota Espanya de
membres d’organitzacions d’esquerra i clausura indefinida seus de partits i sindicats A
Catalunya el govern continuava en mans dels republicans d’esquerra (liderats per Lluís
Companys) que havien guanyat les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 (foren les
úniques a un parlament autonòmic d'aquell període històric). L'entrada de la CEDA al
govern es va veure com una amenaça per a la República i per a l'autonomia catalana. A
més Lluís Companys va proclamar l’Estat Català i va cridar a una vaga general per impulsar
un nou ordre federal. Malauradament, la crida no va tenir un ressò considerable, la CNT es
va desentendre perquè considerava el govern republicà un govern hostil i finalment el
govern va proclamar l'estat de guerra a Catalunya i va sufocar la insurrecció. Aquest fet va
suposar que el govern central dissolgués l’autonomia de Catalunya i la suspensió de
l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i uns 150 ajuntaments. A més, el Govern de la
Generalitat va ser detingut, processat i condemnat. Es van clausurar moltes entitats cíviques
i els pagesos que s’havien beneficiat de la Llei de Contractes de conreu desnonats

- Eleccions febrer 1936, conflictivitat primavera 1936, conspiració colpista (sense

explicar esclat guerra) → A la primavera de 1935 es va formar un nou govern per fer la
contrarevolució: On Lerroux era el president, Gil Robles el ministre de la guerra, Franco cap
de l’Estat Major i 5 membres de la CEDA eren al govern. Amb aquest grup el govern va
proposar una reforma de la Constitució que finalment no es va arribar a aprovar. La nova
Constitució volia restringir les autonomies, abolir el divorci i la negació de poder expropiar
terres. Finalment la crisi del bienni va ser irreversible perquè va haver una fragmentació de
partits. Divisions entre els partits que donaven suport al govern de centredreta i una CEDA
molt més conservadora i feixista. A més, van haver escàndols de corrupció que afectaven
Lerroux. Així, el president de la República, Alcalà-Zamora, va decidir dissoldre les Corts i
convocar eleccions per al 16 de febrer de 1936.

Resum:
● Eleccions novembre 1933 i resultats
 ● Governs Partido Radical en minoria i suports parlamentaris que va rebre, aturades
de reformes significatives període anterior
● Entrada ministres CEDA al govern (octubre 1934)
● Fets d’Astúries i Catalunya i repressions posteriors
● Eleccions febrer 1936, conflictivitat primavera 1936, conspiració colpista (sense
explicar esclat guerra)

3. EXPLIQUEU I COMPAREU ELS RESULTATS DE LES ELECCIONS LEGISLATIVES

ESPANYOLES DEL NOVEMBRE DEL 1933 AMB LES DEL FEBRER DEL 1936 FENT
ESMENT DELS GOVERNS QUE ES FORMAREN I DE LES POLÍTIQUES QUE
APLICAREN

- Dos resultats de les eleccions, victòria Partido Republicano Radical i la CEDA el

1933 i Frente Popular al 1936 i els governs que es formaren → Les eleccions generals
del 19 de novembre de 1933 gràcies al sufragi universal masculí-femení va ser la primera
vegada a Espanya que hi van poder votar les dones. Aquest fet va ser una de les raons les
quals la dreta va poder guanyar molts més vots. Les dones, en aquella època, eren
confessionals i moltes d’elles lleials a l'església. Els partits d’esquerra havien sigut molt durs
amb l'església, pactant decrets contra ella, com la llei de Congregacions, que estimulava la
no confessionalitat de l’estat, separant Estat i església. Per aquesta raó les dones a les
eleccions de 1933 van donar molts dels seus vots als partits de la dreta. Un altre fet que va
propiciar la victòria de la dreta una única candidatura de tots els partits en moltes
circumscripcions, que es va enfrontar a una esquerra en candidatures separades. La
mobilització conservadora començada el 1931 i els efectes del sistema electoral majoritari
van provocar una concentració del vot de centre-dreta i la dispersió del de centre esquerra.
En canvi, a les generals de 1936 l’esquerra va acudir a aquestes eleccions formant una gran
coalició anomenada Front Popular (republicans reformistes, PSOE, Comunistes). Aquest
grups polítics volien restablir la legislació reformista que el govern Radical/Cedista havia
suspès. La dreta al 1936 es va organitzar en el Bloque Nacional (CEDA, republicans de
dretes, monàrquics, tradicionalistes, i en alguns districtes Radicals, en altres van impulsar
una candidatura de centre). Pero finalment no van aconseguir confeccionar una candidatura
única per a tot Espanya ni redactar un programa electoral consensuat, per aquesta raó no
van ser una força tan forta com la del bienni conservador. A Catalunya els partits
catalanistes d’esquerra es van agrupar en el Front d’Esquerres. El Front volia l’Amnistia per
als empresonats a l’octubre de 1934, el restabliment de l’Estatut, de la Generalitat i de la
Llei de Contractes de Conreu i finalment donava suport al Front Popular. A Catalunya la
dreta va reaccionar amb el Front Català d’Ordre, coalició organitzada per la Lliga

- Govern de Madrid sensa CEDA i amb CEDA (contrareforma) → El Bienni conservador

va tenir un primer govern sense la CEDA i després va tenir governs amb la CEDA. El que és
clau entendre aquí és que el PRR era un partit de centre dreta i la CEDA (Confederación
Española de Derechas Autónomas) un partit clarament de dreta (a una època on els partits
de dretes i esquerres s’estaven radicalitzant envers els extrems). Cal ser conscient de
l’evolució envers la dreta que va viure el govern del bienni conservador. Primer va ser un
govern només amb ministres del PRR, després un govern amb 3 ministres de la CEDA i
finalment un govern amb 5 ministres de la CEDA. En la mesura en que hi hagi més
ministres de la CEDA, més a la dreta estarà el govern i més indignada estarà l’esquerra que
també s’anirà radicalitzant a mesura que els governs del bienni conservador en van situant
més a la dreta. El procés va ser així: Després de les eleccions de 1933, la CEDA de Gil
Robles i el Partit Republicà Radical (PRR) de Lerroux van obtenir més d’un centenar de
diputats cadascun d’elles. Cap de les dues formacions polítiques podia governar en solitari
amb només cent diputats. Solució: un govern del PRR (ministres del PRR) sense la CEDA
al govern però amb el recolzament parlamentari de la CEDA en el moment d’aprovar lleis
per capgirar la política reformista del bienni anterior. Vol dir que la CEDA no tenia ministres
al govern però en el moment de votar una llei (per exemple per frenar la reforma agrària del
bienni anterior) recolzaven al govern del PRR votant a favor. A l’octubre de 1934 la CEDA
va demanar al PRR de Lerroux entrar al govern per actuar de manera més contundent en
matèria d’ordre públic, amb l’amenaça de retirar el suport parlamentari al PRR. Lerroux va
acceptar i van entrar al govern amb 3 ministres. L’esquerra va interpretar l’entrada de la
CEDA al govern com una deriva cap al feixisme. A la primavera de 1935 es va formar un
nou govern presidit per Lerroux amb 5 membres de la CEDA. Gil Robles com a ministre de
guerra i Franco cap de l’Estat Major de l’exèrcit. El govern del front popular va organitzar
una contrareforma i actuacions. Va donar l’amnistia de 30.000 presos polítics, va obligar les
empreses a readmetre els treballadors acomiadats arran dels conflictes de 1934, el govern
de la Generalitat va tornar al poder i es va restablir l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
També van ser importants les accions de restitució de regidors i batlles destituïts, la llei de
Contractes de Conreu va tornar a entrar en vigor i a Galícia i País Basc es van començar les
negociacions per aprovar els estatus respectius.

- Conflicte Llei de contractes de conreu, Revolució Astúries, fets de Catalunya i

conseqüències → La UGT i el PSOE es van radicalitzar arran del gir conservador del nou
govern. Largo Caballero, sindicalista i polític marxista espanyol, històric dirigent del Partit
Socialista Obrer Espanyol i de la Unió General de Treballadors, va afavorir aquesta
radicalització. El 1934 els socialistes van declarar una vaga general pagesa per defensar les
conquestes legals i millores assolides. El moviment va ser reprimit pel govern conservador.
Arran d'aquest fet la CEDA va entrar al govern amb tres ministres. L’esquerra va interpretar
l’entrada de la CEDA al govern com una deriva cap al feixisme. La UGT va convocar vagues
i manifestacions a algunes grans ciutats. Volien transformar la vaga general en una
insurrecció armada però sense el recolzament de la CNT (excepte a Astúries) la revolta va
ser reprimida. A Astúries l’actuació conjunta d’organitzacions i partits obrers i la intervenció
dels miners (disposaven de dinamita i van aconseguir armes) va permetre controlar quasi
tota la regió incloent-hi Oviedo. Finalment la insurrecció va ser sufocada pels generals
Franco i Goded amb una repressió implacable on es van ocasionar més de 1.100 miners
morts (molts d’ells en execucions sumaríssimes), 2.000 ferits, 300 morts de les forces de
seguretat i la persecució per tota Espanya de membres d’organitzacions d’esquerra i
clausura indefinida seus de partits i sindicats. A Catalunya el govern continuava en mans de
dels republicans d’esquerra (liderats per Lluís Companys) que havien guanyat les eleccions
al Parlament de Catalunya de 1932 (foren les úniques a un parlament autonòmic d'aquell
període històric). L'entrada de la CEDA al govern es va veure com una amenaça per a la
República i per a l'autonomia catalana. A més Lluís Companys va proclamar l’Estat Català i
va cridar a una vaga general per impulsar un nou ordre federal. Malauradament, la crida no
va tenir un ressò considerable, la CNT es va desentendre perquè considerava el govern
republicà un govern hostil i finalment el govern va proclamar l'estat de guerra a Catalunya i
va sufocar la insurrecció. Aquest fet va suposar que el govern central dissolgués l’autonomia
de Catalunya i la suspensió de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i uns 150 ajuntaments. El
govern conservador també es va enfrontar amb la Generalitat per la Llei de Contractes de
Conreu, una llei que representava un reforma agrària al territori de Catalunya que era una
garantia als rebassaires per accedir a la propietat de les terres que treballaven mitjançant el
pagament als propietaris d’unes quantitats que el govern havia planificat. El govern
conservador de Lerroux va anul·lar la llei ja que aquests estaven a favor de els propietaris
de les terres, no pas pels rabassaires i jornalers. El Govern de la Generalitat va ser detingut,
processat i condemnat. Es van clausurar moltes entitats cíviques i els pagesos que s’havien
beneficiat de la Llei de Contractes de conreu desnonats.

- Governs Front Popular, represa i profundització reformes del Primer Bienni que
emprengueren, antecedents conflictes polítics i socials cop d’Estat juliol 1936 →
El govern del front popular, amb Azaña com a líder del grup va portar a terme les següents
reformes:,
+ Amnistia (perdó o oblit d’un delicte atorgat pel govern) de 30.000 presos polítics
+ Obligar les empreses a readmetre els treballadors acomiadats arran dels conflictes
de 1934
+ El govern de la Generalitat va tornar al poder, això vol dir el restabliment de l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya.
+ Restitució de regidors i batlles destituïts
+ Llei de Contractes de Conreu va tornar a entrar en vigor
+ A Galícia i País Basc es van començar les negociacions per aprovar els estatuts
respectius
+ Al camp, especialment a Andalusia i Extremadura, els jornalers es van avançar a la
legislació vigent i van ocupar les terres, el Frente Popular volia tornar a posar en
marxa la Reforma Agrària.
La situació social va arribar a ser molt conflictiva, hi van haver molts enfrontaments als
carrers entre partidaris radicals de la esquerra, persones anarquistes i comunistes, i
personal radical de la dreta, com partidaris a la falange i la CEDA, que enlloc de calmar la
situació van proliferar el conflicte social. Oficials de l’exèrcit, convençuts de la proximitat
d’una revolució, planificaven un aixecament armat liderat un altre cop per Sanjurjo, refugiat
a Portugal i organitzat des de Pamplona pel general Mola. Eren antidemocràtics, volien
restaurar l’ordre i defensar la unitat d’Espanya i la religió catòlica. Els feia costat una trama
civil amb suports exteriors que buscava justificar una rebel·lió militar. L’assassinat el 13 de
juliol del 1936 del líder dels monàrquics alfonsins José Calvo Sotelo a mans de forces
policials com a venjança per l’assassinat del tinent Castillo fet per la ultradreta va accelerar
la insurrecció militar que va començar el 17 de juliol al Marroc i va donar origen a una guerra
civil que va durar 3 anys.

Resum:
● Dos resultats de les eleccions, victòria Partido Republicano Radical i la CEDA el
1933 i Frente Popular al 1936 i els governs que es formaren
● Govern de Madrid sensa CEDA i amb CEDA (contrareforma)
● Conflicte Llei de contractes de conreu, Revolució Astúries, fets de Catalunya i
conseqüències
● Governs Front Popular, represa i profundització reformes del Primer Bienni que
emprengueren, antecedents conflictes polítics i socials cop d’Estat juliol 1936
4. EXPLIQUEU BREUMENT QUI FOREN NICETO ALCALÁ-ZAMORA, MANUEL AZAÑA,
JOSÉ MARÍA GIL-ROBLES, ALEJANDRO LERROUX I FRANCISCO LARGO
CABALLERO: SEGUIDAMENT EXPLIQUEU DUES DE LES REFORMES FONAMENTALS
QUE ES PORTAREN A TERME DURANT EL BIENNI 1931-1933 I DUES
CARACTERÍSTIQUES DE LA CONSTITUCIÓ REPUBLICANA

- Niceto Alcalá-Zamora (president Rep 31-36), Manuel Azaña (cap govern 31-33 i lider
Izquierda Republicana), José María Gil-Robles (líder d’Acción Popular-CEDA i
ministre guerra), Alejandro Lerroux (líder Partido Republicano Radical i cap govern
33-35), Indalecio Prieto (líder PSOE), Francisco Largo Caballero (líder PSOE i UGT,
més radicalitzat que Prieto), trajectòries (de cada un). Reformes primers dos anys
(militar, agrària, religiosa, laboral), dues característiques Constitució (definició que fa
Espanya “República democràtica de trabajadores de todas las clases”, sistema
unicameral, Estat integral, president Rep escollit cada sis anys o amplia declaració de
drets entre altres). → Niceto Alcalá-Zamora, va formar part de la República des dels inicis
d’aquesta. Alcalá -Zamora però va començar amb la política molt abans de la Segona
República, Alcalá-Zamora va ser el Ministre de Foment i de la Guerra el 1922, quan es va
unir al grup de García Prieto, dels Liberals. El 14 d'abril del 1931, sent president del comitè
que agrupava totes les faccions republicanes, va exigir el traspàs de poders, convertint-se
en el primer president del govern provisional de la Segona República. Va dimitir uns mesos
més tard en no estar d'acord amb els criteris laics introduïts a la constitució per la majoria
parlamentària. Alcalá-Zamora era de caràcter religiós, i la constitució de la Segona
República atacava molt el sector religiós, mitjançant decrets que iniciaven la secularització
església-estat i la Llei de Congregacions. Dos mesos després va ser nomenat president de
la República. Va ser destituït al febrer de 1936, en triomfar a les eleccions el Front Popular.
Va emigrar a França abans de l'inici de la Guerra Civil, fugint a Argentina en ser ocupada
aquesta pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial. Manuel Azaña, després de la
dimissió de Niceto Alcalá Zamora, es va convertir en cap d'un govern compost per
republicans i socialistes. Va posar en marxa reformes a l'exèrcit, l'educació, i la propietat
agrària, amb l'objectiu de modernitzar Espanya. També, davant la crema de convents del
maig del 1931 i l'increment de la violència social i política molts l'acusen d'una actitud
passiva. També se’l va acusar de instigador a el conflicte de Casas Viejas, on
suposadament va ordenar l’actuació feroz dels guàrdies civils. L'oposició de l'Església i
sectors de l'Exèrcit i juntament amb la insurrecció anarquista van desestabilitzar el govern i
va dimitir el setembre de 1933. L'any 1934 funda Izquierda Republicana amb el seu partit.
Com a President de la República es va erigir a l'eix de la coalició política del Front Popular
que va triomfar a les eleccions de febrer de 1936 i va formar de nou govern, compost
exclusivament per personalitats dels partits republicans d'esquerra. És president de la
República al maig, en substitució d'Alcalá Zamora. Va abandonar Madrid assetjat per les
tropes franquistes l'octubre del 1936, radicant-se a Barcelona. El 27 de febrer del 1939 va
presentar la seva dimissió. A vegades se l’ha assenyalat com un dels responsables que
arribés a la Guerra Civil, apuntant que la República "se li va anar de les mans" en no saber
controlar a les diverses forces polítiques, algunes extremistes. José María Gil-Robles, l'any
1932 va fundar la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), amb la qual va
triomfar a les eleccions de 1933, va formar part del govern fins a octubre de 1934, sense
arribar a presidir-ho. L'entrada de tres membres del seu partit a l'executiu va provocar un
moviment revolucionari (Revolució d'Octubre de 1934 d'Astúries). El 1935 va ser ministre de
la Guerra. Va nomenar Francisco Franco cap de l'Estat Major de l'Exèrcit quan el Front
Popular venç a les eleccions de 1936 va passar a ser el cap de l'oposició parlamentària.
Alejandro Lerroux va ser creador el 1908 del Partit Radical, que va evolucionar després cap
a posicions més moderades, encara que va prendre part en l'agitació de l'estiu de 1917.
L'any 1930 va intervenir al Pacte de Sant Sebastià (coalició de partits que va facilitar la
instauració de la II República) i va formar part del govern provisional de 1931. El desembre
d'aquell any va abandonar el govern de Manuel Azaña, on havia ocupat la cartera d'Estat,
en desacord amb la continuïtat de l'aliança republicanosocialista. Va presidir l'executiu
després de les eleccions del 1933, i va impulsar una política conservadora aguditzada amb
el nomenament posterior de diversos ministres de la Confederació Espanyola de Dretes
Autònomes (CEDA). Entre 1933 i 1935 va ocupar tres vegades la presidència del govern, a
més de carteres a Guerra (1934) i Estat (1935). Va perdre prestigi després de l'escàndol de
l'estraperlo (concessions fraudulentes d'unes ruletes trucades a diversos casinos, en què es
van aparèixer implicades persones pròximes a ell), el seu partit es va enfonsar a les
eleccions del 1936. Francisco Largo Caballero, organitzador de la vaga general
revolucionària de 1917, després del seu fracàs, és condemnat a cadena perpètua, però és
posat en llibertat en resultar elegit diputat a les eleccions celebrades el 1918, any en què és
nomenat Secretari General de la UGT. És Ministre de Treball als primers governs de la
Segona República. Les seves posicions polítiques es van anar radicalitzant fins a
convertir-se en el líder indiscutible del corrent radical del socialisme espanyol. Després de la
Revolució d'Octubre (1934), va ser empresonat pel seu suport als obrers revoltats. El seu
nomenament com a President del Govern republicà de 1936, va fer de Largo Caballero el
primer President de Govern socialista a la història d'Espanya. Va aconseguir que la majoria
del partit propugnava una bolxevització del PSOE, postura que li va valer el qualificatiu de
Lenin espanyol, les múltiples escissions del partit el van fer abandonar la seva presidència
el 1935, encara que va romandre com a principal dirigent del sindicat socialista UGT.
Indalecio Prieto, dirigent socialista menys radical que Largo Caballero, va haver de partir
com a exiliat després de la Intentona revolucionària d'octubre de 1934, en què Prieto va
tenir una participació molt activa, però en proclamarse la República va formar part del
Govern provisional com a Ministre d'Hisenda, exercint posteriorment la cartera d'Obres
Públiques. El primer bienni republicà, anomenat bienni reformista, per les grans reformes
que va promulgar a portar a terme les següents accions. El govern va portar a terme la
Reforma Agrària, on el seu objectiu era crear una classe mitjana rural de propietaris de les
seves explotacions per poder sortir de l'endarreriment industrial. Les terres havien de ser
expropiades, en alguns casos no es va donar cap indemnització als propietaris de les terres.
La Llei únicament permitia l’expropiació de terres que estaven conreades d’una manera
deficient o no estaven regades. El govern també va promulgar la secularització de l’església
amb l’estat, on va estipular a la Constitució la no-confessionalitat de l’Estat, la llibertat de
culte i la supressió de culte i clero. A més, es va permetre el divorci, el matrimoni civil i es
van treure els santcrists de les aules. També es van secularitzar els cementiris. Els jesuïtes,
al ser una agrupació exterior i de caràcter fort en relació a l'església van ser dissolts i els
seus béns nacionalitzats. La República volia una configuració que permetés a les
nacionalitats històriques crear una autonomia i tenir un govern propi. La primera autonomia
va ser Catalunya, aquesta va ser donada gràcies a l’estatut d’Autonomia i es va crear la
Generalitat. Després el PNB van redactar un estatut, anomenat estatut Estrella, però aquest
va ser desestimat pel govern central. Finalment es va aprovar un Estatut, ja començada la
Guerra Civil l’any 1936. Es va aprovar el matrimoni civil, abans negat per l’antiga constitució.
5. EXPLIQUEU L’ESTABLIMENT DE LA SEGONA REPÚBLICA A CATALUNYA, LA
GENERALITAT PROVISIONAL, L’ELABORACIÓ I APROVACIÓ DE L’ESTATUT
D'AUTONOMIA, I LA VIDA POLÍTICA FINS A LA MORT DEL PRESIDENT MACIÀ (25 DE
DESEMBRE DE 1933)

- Antecedents proclamació República, eleccions municipals 21 abril 1931, resultats

Catalunya, victòria ERC, dues proclamacions República a Barcelona (Companys i
Macià), viatge ministres Govern Provisional i establiment Generalitat → El 12 d’abril de
1931 es van celebrar unes eleccions municipals, on a la majoria de ciutats, on els cacics no
tenien influència, els votants van votar partits que eren de esquerra, afins a la idea de crear
una República. Aquest pensament de fer Espanya una república no es va donar en tots els
territoris, a la zona rural van sortir guanyadors els partits a favor de la monarquia, fet que es
dona a la influència en aquest cas si dels terratinents de pobles i ciutats. La victòria per part
de l’esquerra partidaria a la República va propiciar l'alçament de de les primeres ciutats a
favor de la República. S’ha de dir que aquest fet succeït a les eleccions municipals va ser
causat pels partits d'esquerra, ja que aquests van prendre aquestes eleccions com a una
decisió sobre la monarquia. El Rei era Alfons XIII. Ell va marxar d'Espanya perquè la
República s’havia instaurat en tot el país, i gran part de la població s’havia posat en contra
d’ell. El Rei va marxar pero no va renunciar a la corona d’Espanya. A Catalunya va guanyar
el partit d’Esquerra Republicana, el nou govern autonòmic va prendre el nom històric de
Generalitat de Catalunya. Francesc Macià va ser escollit president. El dia 14 d'abril, Lluís
Companys, d'Esquerra Republicana de Catalunya es presentà a l'Ajuntament de Barcelona,
on foren rebuts per l'alcalde accidental Antoni Martínez Domingo. Des del balcó de
l'ajuntament proclamà la República i hissà la Bandera de la Segona República Espanyola.
Quan s'assabentà dels fets, Francesc Macià, visiblement contrariat, es reuní amb
Companys a l'ajuntament per fer una nova proclama des del balcó del Palau de la
Generalitat. "L'Estat Català, que, amb tota la cordialitat, procurarem integrar a la Federació
de Repúbliques Ibèriques". Així doncs, abans de la Proclamació de la República a Madrid,
Macià donava per constituït el nou estat, i a més en definia el caràcter federal, cosa que mai
arribaria a acomplir-se

- Procés elaboració Estatut Núria i retalls que se li feren a les Corts així com
l’aprovació definitiva → El nou govern autonòmic va prendre el nom històric de Generalitat
de Catalunya. Francesc Macià va ser escollit president. El govern català va convocar una
comissió d’experts per elaborar un projecte d’Estatut per definir les institucions i les
competències que havia d’assumir. Es van reunir al Santuari de Núria. Un plebiscit popular
va aprovar l’Estatut. A l’agost de 1931 es va presentar a Madrid per a la seva tramitació
parlamentària. El govern central era partidari de concedir una autonomia moderada a
Catalunya. L’oposició de dretes considerava que l’Estatut posava en perill la unitat
d’Espanya. Va ser clau el paper del president Azaña qui es va posicionar a favor de
l’autonomia. Es va aprovar a les Corts Espanyoles el 9 de setembre de 1932. Això si,
l’Estatut de Núria va ser fortament editat per què desde Madrid veien al Estatut de Núria
com a un projecte amb molta autonomia. Cal destacar els diferents canvis que va fer el
govern, com canviar Catalunya de país a regió, no cedir els ministeris més forts, com
l’educació, la sanitat, enlloc fer-los compartits i finalment que la sobiranitat del poble català
no únicament recau sobre els catalans, sinó també per la resta dels espanyols.
- Govern Generalitat i accions fins finals 1933 → En l’àmbit economic es van crear els
serveis d'estadística, l’institut d'investigacions Econòmiques i les Caixes de Dipòsits. En
l'àmbit social, es va aprovar la Llei de bases (1934), que va permetre organitzar dels serveis
de Sanitat i Assistència Social. Es van fer experiències innovadores per millorar la xarxa
d’hospitals, l’assistència als malalts, l’atenció psiquiàtrica i les campanyes de prevenció,
vacunació i higiene pública. En l’àmbit de l’ensenyament, es van crear moltes escoles
primàries i centres d’ensenyament secundari i professional. A més a més, es van millorar les
condicions laborals i salarials dels mestres. Autonomia a la Universitat de Barcelona i
creació de biblioteques. En l’àmbit cultural es va normalitzar la llengua catalana, impulsar
activitats literàries i artístiques i es va implementar el bilingüisme a les aules

- Principals forces polítiques, tensions polítiques i socials que va viure Principat

(especialment amb CNT i altres forces obreres), mort president Macià → Les principals
forces polítiques en aquell moment eren, primer de tot, els conservadors de l’antiga Lliga
Regionalista, que es van unir i adoptar el nom de Lliga Catalana, aquesta, més de dretes
s’oposaria a unes quantes reformes fetes pel govern de la generalitat, d’esquerra
republicana. Els partits de caràcter socialista com per exemple la Unió Socialista de
Catalunya, la Federació Catalana del PSOE. I finalment també hi havien els partits de
caràcter comunista, com per exemple el del Bloc Obrer i Camperol, Esquerra Comunista o
el Partit Comunista de Catalunya. Van haver fortes tensions entre obrers de la CNT i la
generalitat, per la gran espera de gran part de rabassaires i obrers per les noves reformes
que porarien al proletariat noves millores en l’àmbit del treball. El president Macià, va morir
sent president de la Generalitat d’una apendicitis mal curada, aquest aconteixement va
donar pas a la governança del segon de Esquerra Republicana, Lluís Companys, el qual
seria el seu successor i President de la Generalitat.

Resum:
● Antecedents proclamació República, eleccions municipals 21 abril 1931, resultats
Catalunya, victòria ERC, dues proclamacions República a Barcelona (Companys i
Macià), viatge ministres Govern Provisional i establiment Generalitat
● Procés elaboració Estatut Núria i retalls que se li feren a les Corts així com
l’aprovació definitiva
● Govern Generalitat i accions fins finals 1933
● Principals forces polítiques, tensions polítiques i socials que va viure Principat
(especialment amb CNT i altres forces obreres), mort president Macià

6. EXPLIQUEU LA VIDA POLÍTICA I ELS CONFLICTES QUE ES VAN VIURE A LA

CATALUNYA AUTÒNOMA DURANT EL 1934 I FINS AL 1936

- Substitució president Macià per Lluís Companys, conflicte agrari, tensions socials,
conflicte que suposa aprovació Llei de Contractes de Conreu, fortes tensions amb
propietaris agraris, tensions entre govern conservador Madrid i d’esquerres català
(fets d’Octubre 1934), repressió posterior als fets, suspensió Estatut i judici contra
govern Generalitat → El president Macià, va morir sent president de la Generalitat d’una
apendicitis mal curada, aquest aconteixement va donar pas a la governança del segon de
Esquerra Republicana, Lluís Companys, el qual seria el seu successor i President de la
Generalitat. A Catalunya el govern continuava en mans de dels republicans d’esquerra
(liderats per Lluís Companys) que havien guanyat les eleccions al Parlament de Catalunya
de 1932 (foren les úniques a un parlament autonòmic d'aquell període històric). L'entrada de
la CEDA al govern es va veure com una amenaça per a la República i per a l'autonomia
catalana. A més Lluís Companys va proclamar l’Estat Català i va cridar a una vaga general
per impulsar un nou ordre federal. D'aquesta manera, el 5 d'octubre va començar una vaga
general revolucionària, promoguda pel PSOE i la UGT, que fou neutralitzada ràpidament a
excepció d'Astúries i Catalunya, on els fets d'octubre adquiriren una dinàmica particular.
Malauradament, la crida no va tenir un ressò considerable, la CNT es va desentendre
perquè considerava el govern republicà un govern hostil i finalment el govern va proclamar
l'estat de guerra a Catalunya i va sufocar la insurrecció. Aquest fet va suposar que el govern
central dissolgués l’autonomia de Catalunya i la suspensió de l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya i uns 150 ajuntaments. El govern + conservador també es va enfrontar amb la
Generalitat per la Llei de Contractes de Conreu, una llei que representava un reforma
agrària al territori de Catalunya que era una garantia als rebassaires per accedir a la
propietat de les terres que treballaven mitjançant el pagament als propietaris d’unes
quantitats que el govern havia planificat. El govern conservador de Lerroux va anul·lar la llei
ja que aquests estaven a favor de els propietaris de les terres, no pas pels rabassaires i
jornalers. A més, el Govern de la Generalitat va ser detingut, processat i condemnat. Es van
clausurar moltes entitats cíviques i els pagesos que s’havien beneficiat de la Llei de
Contractes de conreu desnonats

- Eleccions febrer 1936, victòria Front d’Esquerres, tensions polítiques i socials a

Catalunya fins esclat Guerra Civil → A Catalunya els partits catalanistes d’esquerra es
van agrupar en el Front d’Esquerres. El Front volia l’Amnistia per als empresonats a
l’octubre de 1934, el restabliment de l’Estatut, de la Generalitat i de la Llei de Contractes de
Conreu i finalment donava suport al Front Popular. A Catalunya la dreta va reaccionar amb
el Front Català d’Ordre, coalició organitzada per la Lliga. La situació a Espanya era greu, la
dreta i l'esquerra s’havien radicalitzat molt, la Flange havia augmentat en número de
membres, i a més entrenava al seu propi grup paramilitar, la esquerra radical, com la FAI
també estava organitzant atacs i revoltes anomenades accions revolucionàries per tot
l’estat. A Catalunya, en canvi, la situació no es va radicalitzar tant, si que hi havia
confrontació per part de les esquerres del Front d’Esquerres i el Front Català d’Ordre, format
per la Lliga.

Resum:
● Substitució president Macià per Lluís Companys, conflicte agrari, tensions socials,
conflicte que suposa aprovació Llei de Contractes de Conreu, fortes tensions amb
propietaris agraris, tensions entre govern conservador Madrid i d’esquerres català
(fets d’Octubre 1934), repressió posterior als fets, suspensió Estatut i judici contra
govern Generalitat
● Eleccions febrer 1936, victòria Front d’Esquerres, tensions polítiques i socials a
Catalunya fins esclat Guerra Civil

FONTS
1)
a) Aquesta font és una font iconogràfica de la portada del diari “La Vanguardia” de
Barcelona del 17 d’abril de 1931
b) Aquesta font se situa durant la Segona República (1931-1936), en els seus inicis
c) La imatge vol mostrar una noia adornada amb la simbologia republicana i una bandera
republicana asseguda en un cotxe davant l’Ajuntament de Barcelona, somrient i envoltada
de gent

2)

a) Font de tipus primaria (contemporània dels fets) consistent en un fragment d’un document
polític, el discurs de la diputada Clara Campoamor pronunciat a les Corts Constituents l’1
d’octubre de 1931
b) Discurs situat en la Segona República (1931-1936) en els seus inicis
c) Dues al·lusions contingudes en el discurs → Republicanisme de moltes dones, l’aportació
que suposava la seva juventud, la lluita que han portat a terme acompanyant als homes per
aconseguir l’establiment del nou règim. La necessitat de la integració de la dona en l’exercici
del sufragi en relació amb la seva maduració política i l’error que suposaria per a la mateixa
república deixar de banda a les dones a l’hora de votar

3)
a) Font primària (contemporània dels fets) que consisteix en un text de caràcter polític: Es
tracta del discurs de proclamació de la República Catalana per part de Francesc MAcià el
14 d’abril de 1931
b) Es situa durant la Segona República (1931-1936) en el seu inici, el 14 d’abril de 1931 a
Catalunya
c) Consta en la crida que fa Macià a la resta de pobles d’Espanya i del món en demanda de
solidaritat i enfront de la monarquia tot just derrocada, així com l’oferta que fa de contribució
a la pau mundial des d’un punt de vista sobirà de Catalunya

4)

a) Font de tipus primari (contemporània dels fets) que consisteix en un document públic de
caràcter juridicopolític o polític, una Constitució, la de la Segona República del 1931
b) Aquesta font es situa el 1931 dins del període de la Segona República (1931-1936) en
els seus inicis
c) En aquest text es pot destacar el primer article on es pot veure clarament la definició de
la República quan es diu “República democrática de trabajadores de toda clase, que se
organiza de régimen de Libertad y de Justícia”. També es pot destacar la sobirania popular
en la frase “los poderes de todos sus órganos emanan del pueblo” i l’estat “integral
compatible con la autonomía de los Municipios y las Regiones”. També es pot veure
l’adopció d’una nova bandera tricolor

5)
a) Font primaria (contemporània dels fets) que consisteix en uns articles d’un document
jurídico-polític, la llei de Contractes de Conreu de la Generalitat de Catalunya de 12 d’abril
de 1934
b) Aquesta font es situa dins el període de la Segona República (1931-1936), en concret el
1934
c) En els articles continguts a la font s’intueix que els cultivadors amb contractes tenen dret
a comprar les terres on han estat treballant més de divuit anys pagant als propietaris el seu
valor

6)

a) Font iconogràfica publicada a “La Vanguardia” el 18 de gener de 1933 referida als fets de
“Casas Viejas” a Càdis, dels dies 10 a 12 de gener
b) La font està situada durant la Segona República (1931-1936) el gener de 1933 durant el
primer Bienni
c) Aquesta imatge vol mostrar un guàrdia civil i dos guàrdies d’assalt armats junt amb una
persona vestida de civil. Tenen una actitud de vigilar i irrompre en una casa

7)
a) Font primària (contemporània dels fets) que consisteix en un document públic de caire
juridicopolitic, en concret el Decret de termes municipals de 28 d’abril de 1931 del ministre
de Treball i Previsió, Francisco Largo Caballero, referit a l’ús preferent de bracers en atur del
municipi en els treballs agrícoles
b) La font està situada durant la Segona República (1931-1936) en concret el 28 d’abril de
1931, dues setmanes després d’haver-se implantat el nou règim al país
c) L’article primer ordena la contractació preferent dels bracers aturats del propi municipi en
detriment dels forans. El tercer article vol especificar que els patrons podran escollir els
bracer en atur que desitgin del municipi, bracers que hauran d’haver estat inscrits en un
registre municipal. Per la seva banda, el quart article diu de fixar les sancions que podrà
imposar l’alcalde als patrons infractors (de 25 a 50 pessetes) segons sigui primera vegada o
reincidència.
Es desprèn de la font que el nou sistema instituït pel decret volia evitar la pràctica de
contractació d’aturats de fora del municipi en detriment dels residents

8)

a) La font es tracta d’un quadre estadístic extret del llibre de Michael Alpert de “La reforma
militar de Azaña: 1931-1933” on es mostra el nombre de generals, caps i oficials de l’Exèrcit
espanyol en dues dates diferents, 1931 i 1932
b) La font es situa durant la Segona República (1931-1936), en concret durant el seu primer
bienni (1931-1933)
c) En aquest font es poden veure les importants reduccions, gairebé de dos terços, del
nombre de generals, coronels i tinents coronel. La més important és la d’alferes i les més
moderades són de comandants, capitans i tinents.

9)
a) La font és de tipus taula i éss extreta del llibre de Manel RISQUES de “Història de la
CAtalunya Contemporània” on es reflexen els resultats de les eleccions legislatives del 16
de febrer de 1936, específicament les cinc circumscripcions catalanes de les dues grans
candidatures (Front d’Esquerres i Front Català d’Ordre), amb expressió del tant per cent de
vots i de diputats obtinguts per cada una d’elles
b) Aquesta font està situada a les eleccions del 16 de febrer de 1936 durant la Segona
República (1931-1936)
c) Es pot veure l’ampli marge d’avantatge en el nombre de vots obtinguts pel Front
d’Esquerres a les cues circumscripcions de Barcelona i, per contra, la distància menys gran
a Lleida. També es pot veure la diferència del nombre de diputats obtinguts que no es
correspon amb la proporcionalitat dels vots

10)

a) És una font primària (contemporània dels fets) que consisteix en un document de caire
jurídic-polític el qual és un decret del govern republicà, concretament del ministre de la
Guerra Manuel Azaña, referit a la promesa de fidelitat a la República de 22 d’abril de 1931
publicat a la “Gaceta de Madrid”
b) La font es situa durant la Segona República (1931-1936) en els seus inicis
c) En aquesta font es declara extingit el jurament prestat per les forces armades a les
“instituciones hoy desaparecidas”, el qual es refereix a la monarquia, i s’explica que la seva
funció és la defensa de la independència de la pàtria. Però el més important és que
s’exigeix als militars que facin, en termini de quatre dies, una promesa “de adhesión y
fidelidad a la República” i es dicta la manera de presentar-la

11)
a) Es tracta d’una font estadística extreta del llibre de Ramon Tamames “La República: La
era de Franco” on es reflecteix l’evolució de l’atur a Espanya entre 1932 i 1936
b) La font es situa durant la Segona República (1931-1936)
c) Els dos moments de major increment de l’atur són el desembre de 1933 i el juny de 1936
i és degut a la crisi econòmica mundial a l’Estat espanyol i els canvis polítics dels dos
períodes

12)

a) Es tracta d’una font primària (contemporània dels fets) que consisteix en un document
públic de caràcter jurídic-polític el qual és l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 1932, en
concret dels articles 1 i 8
b) La font es situa dins el període de la Segona República (1931-1936) a Catalunya
concretament l’any 1932
c) L’article 1 suposa la creació de la regió autònoma d’acords amb la Constitució i el propi
Estatut. Per la seva part, l’article 8 diu que els serveis policials de l’Estat retenen les
fronteres, estrangeries, extradicions, expulsió i afers polítics inter i extraregionals mentre el
govern de Catalunya adquireix tota la resta, les quals són la policia i l’ordre interior de
Catalunya

13)
a) Es tracta d’una font iconogràfica on es veu el centre de la d’Oviedo amb edificis destruïts
b) La font es situa durant el període de la Segona República (1931-1936) en concret
l’octubre de 1934 de la Revolució d’Astúries
c) Aquesta imatge mostra un conjunt d’edificis del centre de la ciutat d’Oviedo que han patit
destrosses arran de la Revolució d’Astúries

14)

a) Font iconogràfica de la portada de l’edició castellana del text de l’Estatut de 1932 on

l’autor es tracta de Carlos Giner
b) Aquesta font es situa en el període de la Segona República (1931-1936) més
concretament el 1932
c) En la imatge es poden veure dos escuts, el de la República i el de Catalunya (el de
l'esquerra i dreta respectivament). També es pot observar la bandera tricolor republicana i la
corona mural adoptada per la República en substitució de la reial

15)
a) Es tracta d’una font iconogràfica de propaganda política demanant el vot per al Front
d’Esquerres on l’autor és Cristóbal Arteche l’any 1936
b) La font es situa durant la Segona República (1931-1936), concretament a Catalunya
durant el 1936 i la campanya per les eleccions de febrer
c) En aquesta font es pot veure el president Lluís Companys sobre el font de la bandera
catalana amb el lema “Dignitat Catalana” i demanant el vot per al Front d’Esquerres

16)

a) Es tracta d’una font primària (contemporània dels fets) que consisteix en un document
públic de caràcter jurídic-polític sobre la llei catalana de la capacitat jurídica de la dona i dels
cònjuges de 19 de juny de 1934
b) La font es situa durant la Segona República (1931-1936) durant el Bienni “Negre” o
conservador
c) En aquesta font es pot veure l’article 1 on s’institueix que la dona té la mateixa capacitat
civil que l’home. A l’article 2 s’estableix que el matrimoni no modifica la capacitat d’obrar de
la dona. En el 3 s’estableix que el matrimoni no comporta autoritat de l’home sobre la dona.
En el 4 es diu que es permet als cònjuges exercir professions i oficis. En l’article 5 diu que, a
excepció de l’adopció, cadascun dels cònjuges pot realitzar actes jurídics, compres, etc.
sense necessitar llicència de l’altre

17)
a) Es tracta d’una font iconogràfica que reprodueix la primera plana del diari “Ahora” de
Madrid del 18 de febrer de 1936
b) Aquesta font es situa el 18 de febrer de 1936 després de la celebració de les eleccions
legislatives que van donar la victòria al Frente Popular a Espanya i al Front d’Esquerres a
Catalunya
c) Es pot veure que hi ha un titular que posa “un triunfo indiscutible de las izquierdas”,
també es pot observar les xifres de 240 diputats estimats per les esquerres i 120 per la
CEDA. S’observa el clar triomf de les esquerres a Catalunya i com diversos polítics com
Lerroux o Cambó no han obtingut acta de diputats

18)

a) Font primària (contemporània dels fets) que consisteix en un text públic de caràcter
jurídico-polític el qual és l’Estatut d’autonomia de Catalunya aprovat per les Corts el 21 de
setembre de 1932
b) La font es situa durant la Segona República (1931-1936) en els seu primer Bienni
reformista
c) Del primer article es pot destacar la conformació en regió autònoma. Del segon les dues
llengües oficials amb la salvetat que per a les relacions amb l’Estat dintre i fora de
Catalunya s’utilitzarà el castellà. En el vuitè es pot veure com s’institueix que els serveis de
policía queden en mans de la Generalitat amb l'excepció dels supra-regionals com control
de fronteres, migracions, estrangeria i expulsions
19)

a) Es una font de tipus primaria (contemporània dels fets) que consisteix en un text públic de
caràcter juridicopolític, el qual és la Constitució de la República espanyola promulgada el 9
de desembre de 1931
b) La font es situa en els inicis de la Segona República que va durar des del 1931 fins al
1936
c) La Constitució és el resultat de la labor d’unes Corts Constituents que el nou règim es
defineix com una “República de treballadors de tota classe que s’organitza en règim de
llibertat i justícia” que defineix l’Estat coma “integral” és a dir, compatible amb l’autonomia
dels municipis i de les regions. No declara la seva confessionalitat

20)

a) És una font iconogràfica provinent de l’Arxiu Aisa, on es veu al president de la Generalitat

Lluís Companys empresonat junt amb altres membres del seu govern
b) La font està situada junts després dels Fets d’Octubre de 1934 a Barcelona i Catalunya
dins del període de la Segona República conegut com Bienni Negre
c) A la imatge es poden veure persones empresonades una de les quals és el president
Lluís Companys entre altres

21)
a) És una font que es tracta d’una plana d’un diari del “Ahora”, concretament del dia 20 de
novembre de 1933
b) La font es situa el 20 de novembre de 1933, el dia després de les eleccions generals que
van portar a les dretes al triomf així inaugurant el Bienni Negre. Tot aquest període està dins
la Segona República (1931-1936)
c) Es pot veure com a la imatge es mostres persones grans o amb problemes de locomoció
sent ajudades per anar a votar. També es poden observar les afirmacions absolutes de que
totes les dones madrilenyes van anar a votar

22)

a) És una font secundària (no contemporània dels fets) que consisteix en un text de caràcter
històrico-polític, en concret un llibre de l’expresident de la República Manuel Azaña on
explica les males condicions i problemes en que es troba l’agricultura i la condició dels
agricultors a tota una part del país
b) La font es troba dins el període de la Segona República, en concret a la seva etapa inicial
(1931-1933), quan els governs van abordar el problema agrari amb mesures de tipus
reformista
c) En aquest text es poden veure les referències a la desigualtat de l’estructura agrària
existents en algunes zones del país. També emfatitza en el problema de l’atur agrari amb
només treball estacional i llargs períodes d’inactivitat i de no cobrament de jornals cada any
23)

a) Es tracta d’una font gràfica o diagrama semicircular on es mostren els resultats de les
eleccions al Parlament de Catalunya de 1932
b) Es situa després de l’aprovació de l’Estatut a les Corts espanyoles el setembre de 1932
en el bienni d’esquerres i en tant que primeres eleccions al Parlament autònom del mes de
novembre següent
c) Es pot observar l’aclaparadora victòra d’Esquerra Republicana de Catalunya amb 57 dels
90 escons, en segon lloc la dreta conservadora catalanista de la Lliga Regionalista amb 16
escons, en nivells molt inferior es troben els altres partits que van participar a les eleccions

24)

a) És una font primària (contemporània dels fets) que consisteix en una proclamació del
discurs del president de la Generalitat de CAtalunya Lluís Companys on trenca amb el
govern central i pambé proclama l’Estat Català dins d’una República Federal.
b) Es situa a l’octubre de 1934 com a par del moviment de protesta i rebel·lió en contra del
nomenament d’un nou govern central produïda tres dies abans i on per primera vegada es
donava entrada pel cap del consell de ministres i del Partit Radical A.Lerroux a ministres de
la CEDA, tres en concret. El moviment va fracassar i Catalunya i Astúries va ser aixafat per
l’exèrcit
c) En aquest text es pot veure l’acusació d’amenaça a la pervivència dels ideals
republicans. També es pot veure l’assumpció d’un nou poder per part de la Generalitat. A
més també hi ha la proclamació de l’Estat Català dins la República Federal. També hi ha el
basament a Catalunya del govern provisional d’aquesta República Federal

25)
a) Es tracta d’una font iconogràfica que mostra els cartells de caire polític reproduïts d’un
llibre d’història. En concret, els cartells demanaven la participació en el referèndum de
l’Estatut del 2 d'agost de 1931
b) La font està situada en els primers mesos de la Segona República a Catalunya quan,
després d’haver-se elaborat un projecte d’Estatut (l’Estatut de Núria), es sotmet a
referèndum del poble de Catalunya, amb el resultat aprovat per la majoria. Posteriorment al
referèndum, la nova Constitució republicana va reconèixer el dret a l’autonomia regional i
l’any següent, l’any 1932, es va aprovar l’Estatut d’Autonomia, modificant-se el que va ser
aprovat a l’Estatut de Catalunya.
c) Fa referència al caràcter de l’Estatut en tant que culminació d’unes reivindicacions per
l’autonomia iniciades en l’últim quart del segle XIX.

LA GUERRA CIVIL

1. EXPLIQUEU EL COMENÇAMENT DE LA GUERRA CIVÍL I L’ORGANITZACIÓ DEL

PODER A LES DUES ZONES EN QUÈ VA QUEDAR DIVIDIDA ESPANYA, AIXÍ COM ELS
CONFLICTES INTERNS QUE ES VAN VIURE A TOTES DUES ZONES DURANT LA
GUERRA

- Inici de la Guerra → Espanya es va dividir i radicalitzar molt en dretes, que eren més
conservadores, aferres a la monarquia i religioses. Les esquerres, que eren de caràcter laic
i buscaven més les reformes socials. Aquesta radicalització va arribar a les armes, amb la
formació de grups armats d’ideals polítics com es el cas de la Falange y de las JONS,
conservadora o la FAI, anarquistes radicals. La mort de Castillo, un general socialista per
part d’uns conservadors va propiciar l’assassinat també del dirigent Calvo Sotelo, un
conservador conegut. Aquests aconteixements van donar lloc a una revolta que va
començar al Marroc, pero que es va preparar mesos abans per diferents generals de
l’exèrcit descontents amb el govern del Front Popular. Les primeres ciutats en caure al cop
d’estat van ser Melilla i Ceuta, gràcies a la seva afluència de soldats africanistes. Franco,
que encara no estava al capdavant del cop d’estat, gràcies a l’ajuda d’empresaris no afins a
la República com Macià, va aconseguir arribar al Marroc, ja que venia de les illes Canàries.
Els Generals Mola, Goded, Sanjurjo, Franco entre d’altres van formar la Junta de Defensa
Nacional, i van saltar a conquerir territori Republicà a la peninsula.

- Organització del poder a cadascuna de les dues zones

● Zona Republicana
La República en un primer moment no li va donar importància al cop d’Estat i a l’agrupació
dels militars al Marroc, el president del govern en aquells temps, Casares, fins i tot va negar
la sublevació d’una part de l’exèrcit en un primer moment. Als dies, en veure que el cop
anava a més, diversos dirigents van passar per la presidència del govern, Casares, Barrios
entre d’altres. El govern de la República es va enfonsar ja que no podia confiar en el exèrcit
i per protegir al país va repartir armes a la població i llavors les milícies es van apoderar del
control de la protecció de la República. La República no tenia el control de la situació i els
insurrectes anaven avançant cap a Madrid. Aquesta situació no era bona, per aquesta raó
es va posar com a president a Largo Caballero, socialista afí a l’anarquisme que la primera
cosa que va fer va ser posar la República a treballar per a la guerra. Arran aquest
aconteixement es van iniciar unes col·lectivitzacions a empreses, sobretot a Catalunya on
tot el material i la indústria era dedicada a la guerra i el subministrament als combatents.
Largo Caballero també el que va fer va ser unificar tot el conjunt de milícies que lluitaven
contra els insurrectes i va posar a manar generals capacitats per portar un exèrcit. L'exèrcit
de la República va ser anomenat Exèrcit Popular, i el van integrar tots els combatents lleials
a la República. Un dels problemes de l'exèrcit popular era que els seus combatents tenien
poca experiencia en la guerra, si ho comparem amb l’exèrcit sublevat, soldats que ja venien
de la guerra del Marroc.

- Conflictes a l’interior de la zona republicana → I van haver conflictes entre les línies
republicanes. Primer de tot hem de saber que la unitat del govern de la República estava
fonamentada en l’eliminació del feixisme, aquesta era l’única part comuna dels integrants de
l’unitat. A part d’això cada grup tenia els seus ideals, podem distingir els socialistes, els
republicans, els anarquistes una mica més radicals, en busca de una revolució i finalment
els comunistes, dels qual també hi havien diferencies, entre el comunisme de Stalin i el
Partido Comunista Español i el POUM, d’Andreu Nin deixebles del comunisme trotskista.

- Fets de Maig de 1937, conflictes govern central-Generalitat → Les relacions entre

aquests grups es van veure afeblides pel fets de Maig. Els Fets de Maig va ser un conflicte
entre el govern central i autonòmic amb milícies anarquistes i part dels comunistes, els del
POUM. Els anarquistes van invadir un edifici de Telefónica, ja que volien prendre el control
de les comunicacions. Aquest fet no va agradar a la Generalitat ni al govern central i
aquests van enviar combatents de la guàrdia d'Assalt conjuntament amb guàrdies civils per
fer fora als ocupants. Això després va evolucionar en un conflicte armat i van haver molts
morts. Aquest fet demostra com de desunit estava el bàndol republicà. També cal mencionar
que el govern central també va tindre problemes amb els governs autonòmics, presicament
amb la Generalitat de Catalunya. El govern central davant la guerra va agafar tota la
administració del país i les autonomies conjuntament amb els seus Estatuts es van deixar
en un segon plànol, és a dir, la Generalitat durant la guerra va perdre el control del seu
territori, i aquest va ser administrat pel govern central de Negrín. Després dels
aconteixements de Maig Largo Caballero, va marxar, i Negrín va ser el president del govern.
Aquest va incorporar un gran canvi a les files del govern. El govern de Negrín era constituït
per comunistes i socialistes, sense anarquistes. A més, els comunistes del POUM, de
ideologia Trotskista van ser ilegalitzats perquè la URSS de Stalin, els considerava enemics.
Cal dir que el líder del POUM, Andreu Nin va ser assassinat per comunistes de Stalin. El
govern de Negrín va imposar un regla, resistir fins al final. Això va provocar un esforç màxim
de l'Exèrcit Popular, que dia rerre dia veia com pobles i ciutats ceien en mans dels
sublevats. El govern de Negrín va haver de marxar de València a Barcelona per l'avanç de
Franco i el bàndol republicà a principis del 1938 faltaven aliments i objectes de primera
necessitat.

● Zona nacional
El cop d’estat va ser organitzat per un nombre de generals, que després de la sublevació
van constituir la Junta Nacional, un òrgan dedicat a la guerra i a la administració del
combatents insurrectes i tota la seva organització. Després es va crear la Junta Técnica i
Franco va crear un partit únic, quan va ajuntar la Falange Española, creada pel fill del
dictador Primo de Rivera i el partit Comunión Tradicionalista que junts van formar el partit de
Franco anomenat Falange Tradicionalista Española y de las JONS. Finalment Franco ya
anomenat el Generalísimo es va formar el primer govern franquista, el govern de Burgos
que va donar a l'eliminació de algunes reformes fetes per la República, l'eliminació de les
llibertats de religió, sindical i política. Supressió dels estatuts d'autonomia i es volia derogar
les lleis del matrimoni civil el culte religiós ensenyat a les aules. A més, Franco va eliminar
tots els sindicats i els va substituir per un únic òrgan, el Fuero de Trabajo, el qual posava en
una taula empresaris i treballadors. Es van prohibir les vagues i les reivindicacions obreres.
Finalment Franco ya anomenat el Generalísimo es va formar el primer govern franquista, el
govern de Burgos que va donar a l'eliminació de algunes reformes fetes per la República,
l'eliminació de les llibertats de religió, sindical i política. Supressió dels estatuts d'autonomia
i es volia derogar les lleis del matrimoni civil el culte religiós ensenyat a les aules. A més,
Franco va eliminar tots els sindicats i els va substituir per un únic òrgan, el Fuero de
Trabajo, el qual posava en una taula empresaris i treballadors. Es van prohibir les vagues i
les reivindicacions obreres.

- Cop del coronel Casado → El coronel Segismundo Casado, general de l’exèrcit

republicà, considerava que no era possible continuar la resistència a causa de la gran
desmoralització de les tropes, l'escassetat d'armament i el transport. A més, l'Exèrcit
Popular Republicà havia perdut la batalla de l’Ebre i Catalunya ja era part sublevada i no
nacional, aquest aconteixement va fer que molts polítics abandonessin Espanya fugint cap a
França. d'Anglaterra i França van reconèixer el govern de Franco.
També cal esmentar que el coronel Casado havia tingut diversos enfrontaments amb altres
militars, que eren comunistes, acceptats pel govern de Negrín per rebre ajuda de la URSS.
Casado, va reiterar que ni la força aèria, ni els tancs estaven sota el control del Front
Popular, sino que eren exclusius pels militars enviats per la URSS. Aquests cop d’estat de
Casado té com a objectiu deposar el govern presidit per Negrín i substituir-lo per un altre
que negociï la fi de la guerra amb Franco. Cosa que va provocar un dur enfrontament dins
dels partidaris de la II República, entre aquells que recolzaven la negociació de pau amb
Franco i els que pretenien resistir fins al final i intentar que la guerra d'Espanya

- Zona franquista –Unificació de Falange i la Comunió Tradicionalista d’abril de 1937

→ Franco llavors va agafar el partit creat pel fill de Miguel Primo de Rivera, La falange de
las JONS i el partit Tradicionalista i els va unir, creant un únic partit el qual seria el seu òrgan
de govern. El partit unificat, anomenat Falange Tradicionalista y de las JONS. Aquest partit
després amb el primer govern franquista, el govern de Burgos va donar a la desaparició de
la Junta técnica i la creació d'un nou govern únicament amb un partit, el de Franco. Aquest
partit el que buscava era la conservació de la patria, el separatisme i el comunisme eren
enemics d'Espanya. Franco va donar amb lleis més poder a l'església i va tirar
definitivament moltes de les reformes fetes per la República que eran de caràcter
d'esquerres. Els governs autonòmics van ser eliminats, els sindicats legalitzats i es va
formar el Fuero de Trabajo, un lloc on empresaris i algun representant discutien sobre les
condicions dels treballadors. Les llibertats religioses i polítiques van ser eliminades.

Resum:
● Inici de la Guerra
● Organització del poder a cadascuna de les dues zones
- Zona Republicana
● Conflictes a l’interior de la zona republicana
● Fets de Maig de 1937, conflictes govern central-Generalitat
- Zona Nacional
● Cop del coronel Casado
● Zona franquista –Unificació de Falange i la Comunió Tradicionalista
d’abril de 1937

2. EXPLIQUEU L’EVOLUCIÓ POLÍTICA DE L’ESPANYA REPUBLICANA DURANT LA

GUERRA CIVIL

- Caballero i la importància creixent del Partit Comunista → Quan els insurrectes es van
sublevar la República no veia la gravetat de l'aconteixement, fins i tot el president del
govern, en aquell moment, Casares no li va donar importància alguna. La ràpida expansió
dels nacionals va posar el govern de la República en decadència, van haver molts
presidents que van abandonar el càrrec, després d'agafar-lo dies abans, Casares, Barrios.
En aquest moment, la República no tenia exèrcit algún, i els fidels van ser substituits per por
per part del govern. Això va provocar que la CNT i grups anarquistes agafessin les armes i
lluitessin contra els insurrectes, és coneguda la columna Durruti, o la senyora Ibarruri.
Aquests milicians, formant el Comitè de Milícies Antifeixistes a Catalunya, van veure
aquesta guerra com una revolució cap a l'anarquisme i el seu moviment. El govern llavors
va caure en mans de Largo Caballero, que va formar l'Exèrcit Popular i va unificar la
República per la causa de la guerra. Largo Caballero va formar un govern anarquistes i
socialistes, amb presència de comunistes, tots per lluitar contra els nacionals. Per la guerra,
el govern va fer llargues col·lectivitzacions a empreses i fàbriques i va dedicar tots el
recursos a la guerra, moltes d'aquestes col·lectivitzacions es feien de manera irregular per
milicians i molts empresaris van ser perseguits i assassinats per ser considerats del bàndol
nacional. El govern de Largo Caballero no tenia cap ajuda internacional en un primer
moment, Franco si, alemanya i Italia. Per aquesta raó Largo Caballero va comprar l'ajuda a
la URSS, amb or, és anomenat l'or de Moscú, utilitzat per pagar les armes i avions de la
URSS. Aquest fet també va influenciar l'augment de participació del comunisme. Els Fets de
Maig a Catalunya, on el govern i la generalitat es van enfrontar a anarquistes i comunistes
del POUM per les comunicacions va deixar un greu problema i va provocar la dimissió de
Largo Caballero.
Els Fets de Maig va ser un conflicte entre el govern central i autonòmic amb milícies
anarquistes i part dels comunistes, els del POUM. Els anarquistes van invadir un edifici de
Telefónica, ja que volien prendre el control de les comunicacions. Aquest fet no va agradar a
la Generalitat ni al govern central i aquests van enviar combatents de la guàrdia d'Assalt
conjuntament amb guàrdies civils per fer fora als ocupants. Això després va evolucionar en
un conflicte armat i van haver molts morts. Aquest fet demostra com de desunit estava el
bàndol republicà.

- Governs de Negrín des de maig de 1937, a la reorganització i enfortiment de l’estat; a

l’exèrcit Popular; a l’estratègia de Negrín; i a la desfeta de la zona republicana des de
finals de 1938, que portarà a la derrota. → Després dels aconteixements de Maig Largo
Caballero, va marxar, i Negrín va ser el president del govern. Aquest va incorporar un gran
canvi a les files del govern. El govern de Negrín era constituït per comunistes i socialistes,
sense anarquistes. A més, els comunistes del POUM, de ideologia Trotskista van ser
ilegalitzats perquè la URSS de Stalin, els considerava enemics. Cal dir que el líder del
POUM, Andreu Nin va ser assassinat per comunistes de Stalin. El govern de Negrín va
imposar un regla, resistir fins al final. Això va provocar un esforç màxim de l'Exèrcit Popular,
que dia rerre dia veia com pobles i ciutats ceien en mans dels sublevats. El govern de
Negrín va haver de marxar de València a Barcelona per l'avanç de Franco i el bàndol
republicà a principis del 1938 faltaven aliments i objectes de primera necessitat. Franco, va
voler donar el cop final a la República, per aquesta raó van dividir el territori de la República
en dos trossos, la batalla de Terol va ser perduda per els republicans i Franco va arribar a
Vinarós. Franco va atacar part de la comunitat Valenciana, Castelló per fer camí per arribar
a València, capital de la República. Després Franco va envair Catalunya, lliurant una de les
més grans batalles, la batalla de l'Ebre, on milers de soldats van lluitar en ambdós bàndols.
Després de la derrota a l'Ebre, on la República va concentrar tant les últimes forces que li
quedaven, la resta de Catalunya vA caure amb poca resistència, Catalunya, Girona. En
aquell moment va haver un gran èxode per part de milicians i fidels a la República cap a
França i Nord d'Àfrica. Franco es va apoderar de la resta de la península, va haver una
petita insurrecció contra el govern de la República, per part del General Casado, que
descontent per l'actuació del govern de Negrín i la forta influència comunista va voler pactar
amb Franco una rendició digne i amb condicions, on Franco no va acceptar ninguna
demanda, posant com a única solució Franco la rendició sense condicions.

Resum:
● Caballero i la importància creixent del Partit Comunista
● Governs de Negrín des de maig de 1937, a la reorganització i enfortiment de l’estat;
a l’exèrcit Popular; a l’estratègia de Negrín; i a la desfeta de la zona republicana des
de finals de 1938, que portarà a la derrota

3. EXPLIQUEU L’EVOLUCIÓ POLÍTICA DE L’ESPANYA DE FRANCO DURANT LA

GUERRA CIVIL

- Designació de Franco com Cap de l’Estat i Generalísimo; la supressió de les

llibertats i de la democràcia, així com la supressió de les reformes republicanes; la
creació del partit únic Falange Española Tradicionalista y de las JONS per unificació
de falangistes i carlins i la seva importància. La formació del primer govern el 1938;
què va ser el Fuero del Trabajo (1938) i com s’organitzà el control i l’enquadrament de
la població → L'aixecament militar va ser realitzat per uns quants militars, els quals
distingim Franco, Goded, Mola i Sanjurjo. Dels quals Sanjurjo i Mola van morir d'un accident
en avió i Goded va morir afusellat. Franco, que al principi no es va posar al capdavant ho va
fer, i va rebre molta fama quan va alliberar l'alcàsser de Toledo del foc republicà. Aquest
aconteixement el va distinguir entre els altres militars i finalment, també gràcies a que era
l'únic representant per parlar amb l'alemanya nazi i la Italia Feixista va ser nombrat
Generalísimo. Franco i els sublevats després del cop el 18 de juliol de 1936 van formar la
Junta de Defensa Nacional, dedicada al conflicte integrada únicament per militars. Després
es va crear la Junta Técnica i Franco va crear un partit únic, quan va ajuntar la Falange
Española, creada pel fill del dictador Primo de Rivera i el partit Comunión Tradicionalista que
junts van formar el partit de Franco anomenat Falange Tradicionalista Española y de las
JONS. Finalment Franco ya anomenat el Generalísimo es va formar el primer govern
franquista, el govern de Burgos que va donar a l'eliminació de algunes reformes fetes per la
República, l'eliminació de les llibertats de religió, sindical i política. Supressió dels estatuts
d'autonomia i es volia derogar les lleis del matrimoni civil el culte religiós ensenyat a les
aules. A més, Franco va eliminar tots els sindicats i els va substituir per un únic òrgan, el
Fuero de Trabajo, el qual posava en una taula empresaris i treballadors. Es van prohibir les
vagues i les reivindicacions obreres.

4. EXPLIQUEU LES FASES MILITARS DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

● Fases de la Guerra:
- Avenç des del sud i des del nord → El insurrectes van pujar des de el Marroc creuant
l’estret de Gibraltar amb vaixells i sobretot amb avions proporcionats per el govern Nazi de
Hitler. Els sublevats van anar conquerint territori d’Andalusia i finalment van arribar al seu
primer objectiu, Madrid. En aquell moment la República encara no coneixia la gravetat dels
aconteixements que portarien a Espanya a la guerra.

- Intents de presa de Madrid i batalles subsegüents –Jarama, Guadalajara, Brunete–

→ Quan les tropes franquistes van entrar a Madrid i van ocupar els principals edificis
públics, la resistència frenava el seu avenç i impedia la seva entrada a la capital. Una
defensa considerada un exemple a nivell internacional, ja que, quan va començar l'ofensiva,
van ser molts els madrilenys que van abandonar les seves tasques diàries i es van bolcar a
protegir la seva ciutat amb una diligència admirable, i una força i unitat popular difícil
d'igualar per exèrcits de tropes reunides. Franco, no va poder guanyar Madrid, llavors el que
va fer va ser rodejar la ciutat i tallar els subministraments. La batalla del Jarama es va fer a
l'entorn d'aquest riu. L'exèrcit revoltat franquista, amb intenció de tallar les comunicacions
de Madrid a València, va iniciar una acció d'atac contra les defenses de l'exèrcit lleial
republicà. El riu va ser pres en poc més de quatre dies, encara que posteriorment van ser
frenats per les unitats republicanes, disperses al principi, però que un cop reagrupades al
comandament del general José Miaja, van aconseguir frenar l'avenç de les tropes
franquistes. Van tenir un paper molt important en d'aquest conflicte bèl·lic defensiu, van ser
Brigades Internacionals, per ajudar al bàndol republicà, eren soldats que envien d'altres
països a lluitar contra el feixisme. Els brigadistes van deixar una empremta imborrable de
sacrifici i pèrdua de vides, fins a aconseguir estabilitzar el front al Jarama. L'ofensiva italiana
desencadenada una batalla a Guadalajara a primers de març de 1937, es que es volia fer
era avançar en línia recta cap a Madrid i tallar les vies dels republicans a Madrid. Les forces
de Franco arriben massa tard per desviar forces republicanes del front del Jarama. Després
de l'estabilització del front, comença una guerra de trinxeres, consistent a reforçar les
posicions amb l'emmascarament i blindatge amb forats farcits de formigó i enfortir les línies
del front més desfavorables. A les trinxeres mai hi havia pau i sempre hi haurà oportunitat
de atacar l'enemic en el moment més insospitat o quan es requereix alleujar la pressió de
l'enemic en altres fronts. La batalla del Jarama i la del Guadalajara finalment s'han descrit
com victories del bàndol republicà ja que van frenar l'avanç del bàndol franquista, això si van
deixar un gran nombre de morts i van ser les unes de les més cruentes.

- Conquesta del Nord; batalla de Terol i posterior avenç cap a la Mediterrània → El

nord va caure en mans del bàndol franquista. El general Franco, que havia renunciat a
atacar Madrid, ordenaria l'enviament de les seves forces cap al front de Terol, donant lloc a
una de les confrontacions de més magnitud durant la Guerra Civil Espanyola. Les seves
primeres ordres van ser trencar el setge de les forces republicanes, constituint dos cossos
d'exèrcit sota el comandament dels generals Varela i Aranda, i mantenir la plaça. Terol va
ser l'única capital de província que va ser conquerida per les tropes republicanes després de
durs combats, que es van recrudir amb la contraofensiva posterior de l'Exèrcit de Franco.
Entre el 15 de desembre del 1937 i el 22 de febrer del 1938 la ciutat i els seus voltants van
ser el lloc d'una batalla de desgast. El camí estava obert des dels combats de la segona
meitat de gener, i el 22 de febrer la ciutat de Terol tornava a les mans de Franco. Franco,
després va dividir el territori republicà en dos al fer-se pas a Vinarós. D'aquesta forma volia
trencar finalment la República.

- Batalla de l’Ebre; ocupació de la resta Catalunya → La batalla de l’Ebre va significar

l’última gran derrota del bàndol republicà, i la seva consegüent derrota i exili. Franco, volia
acabar amb la guerra i donar el toc final al bàndol republicà, per aquesta raó va enviar un
gran contingent a la frontera entre Aragó (part sublevada) i Catalunya (part republicana). La
batalla va ser una de les més grans de la guerra civil, van haver molts morts, amb més
quantitat el bàndol republicà. Els insurrectes van comptar amb l’ajuda de l’aviació alemanya
i italiana i els tancs alemanys. Els republicans van obtenir ajuda de l'URSS que va enviar els
seus tancs, això si havent la República donat el seu or de la Reserva Nacional a Moscú.

- Posterior i final ocupació de les zones central i sud-est → Finalment, Franco va ocupar
la part d'Andalusia que quedava amb molt poca resistència, i després, sense accpetar el
que Casado va oferir, una rendició amb condicions, Franco va entrar a Madrid sense
resistència. El general Franco va signar llavors l'última acta de guerra

Resum:
● Avenç des del sud i des del nord
● Intents de presa de Madrid i batalles subsegüents –Jarama, Guadalajara, Brunete–
● Conquesta del Nord; batalla de Terol i posterior avenç cap a la Mediterrània
● Batalla de l’Ebre; ocupació de la resta Catalunya
● Posterior i final ocupació de les zones central i sud-est

● LA GUERRA CIVIL – CATALUNYA

5. EXPLIQUEU L’ALÇAMENT I L’INICI DE LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA FINS ALS
FETS DE MAIG DE 1937, I EXPLIQUEU TAMBÉ AQUESTS DARRERS

- Fracàs de l’alçament militar a Catalunya, els combats a Barcelona iniciats el 19 de

juliol i la derrota dels alçats; la creació del Comitè de Milícies Antifeixistes i la
repressió; les patrulles de control; la destrucció de patrimoni religiós; la sortida de
columnes cap als fronts; les col·lectivitzacions → El 19 de juliol del 1936 va proclamar
l'Estat de Guerra i el general Goded va volar a Barcelona per dirigir l'Alçament Nacional. Va
ocupar diversos edificis estratègics a la Plaça de Catalunya, però la revolta va fracassar, ja
que les milícies anarcosindicalistes eren superiors en nombre i estaven més ben armades.
La Guàrdia Civil es va posar a les ordres de Companys, el president de la Generalitat. Van
haver molts morts i el general sublevat va ser fet presoner. El president de la Generalitat,
Lluís Companys, llavors va crear el Comité de Milicies Antifeixistes, on tots els anarquistes i
revolucionaris es van unir per controlar el alçament dels insurrectes i preparar-se per més
conflicte. Hi va haver socialitzacions a les principals indústries, com la tèxtil amb més de
cent plantes a Catalunya, la indústria làctia, agroalimentària o la de guerra. També de
serveis públics com ara correus, electricitat, sanitat, educació. Tot estava sota control obrer i
mitjançant delegats elegits dins de cada empresa. El motor fonamental d'aquestes
col·lectivitzacions van ser les organitzacions sindicals del moment, amb la CNT com a
sindicat majoritari. Durant els altercats es van destruir moltes esglésies i molts edificis
religiosos van ser atacats pels anarquistes i revolucionaris.

- La dualitat de poders, les tensions entre el govern de la Generalitat i la CNT i el

POUM i els Fets de Maig de 1937, explicant què foren, incloent-hi la intervenció del
govern central, i llurs conseqüències, entre les quals cal citar la repressió de la CNT i
del POUM, la fi de l’hegemonia anarcosindicalista i l’increment del poder del PSUC,
entre d’altres → Els Fets de Maig a Catalunya, on el govern i la generalitat es van
enfrontar a anarquistes i comunistes del POUM per les comunicacions va deixar un greu
problema i va provocar la dimissió de Largo Caballero. Els Fets de Maig va ser un conflicte
entre el govern central i autonòmic amb milícies anarquistes i part dels comunistes, els del
POUM. Els anarquistes van invadir un edifici de Telefónica, ja que volien prendre el control
de les comunicacions. Aquest fet no va agradar a la Generalitat ni al govern central i
aquests van enviar combatents de la guàrdia d'Assalt conjuntament amb guàrdies civils per
fer fora als ocupants. Això després va evolucionar en un conflicte armat i van haver molts
morts. Aquest fet demostra com de desunit estava el bàndol republicà

Resum:
● Fracàs de l’alçament militar a Catalunya, els combats a Barcelona iniciats el 19 de
juliol i la derrota dels alçats; la creació del Comitè de Milícies Antifeixistes i la
repressió; les patrulles de control; la destrucció de patrimoni religiós; la sortida de
columnes cap als fronts; les col·lectivitzacions
● La dualitat de poders, les tensions entre el govern de la Generalitat i la CNT i el
POUM i els Fets de Maig de 1937, explicant què foren, incloent-hi la intervenció del
govern central, i llurs conseqüències, entre les quals cal citar la repressió de la CNT i
del POUM, la fi de l’hegemonia anarcosindicalista i l’increment del poder del PSUC,
entre d’altres
6. EXPLIQUEU LA GUERRA CIVIL DES DELS FETS DE MAIG (SENSE EXPLICAR-LOS)
FINS QUE ES VA COMPLETAR LA CONQUESTA FRANQUISTA DE TOT EL TERRITORI
CATALÀ

- Cal que l’alumnat expliqui l’establiment del govern central a Barcelona i les tensions
que s’anaren donant entre aquest i el de la Generalitat de Catalunya; el problema dels
refugiats i el dels abastiments → El govern republicà, veient com el bàndol nacional
s'apropà a la ciutat on s’havien establert, València, van fugir cap a Barcelona perquè el
bàndol sublevat tenia la intenció i així ho va fer de dividir el territori republicà en dos parts i
acabar invadint tot el territori. El govern central de la República es va establir a Barcelona i
desde la ciutat van prendre el control de tot el territori encara no conquerit pel bàndol
nacional. L’autonomia del govern de Catalunya es va veure afeblida perquè el govern
central va prendre el control de tot, empreses, institucions i actes i el govern de la
Generalitat de Lluís Companys va quedar en un plànol secundari. Les forces armades de
Catalunya també van quedar en mans del govern central i la Generalitat va perdre el control
del seu territori. Molts dels republicans de zones ja sublevades van emigrar a Catalunya, per
després fer el salt a França o anar a un altre país mitjançant vaixell als ports principals del
Principat. El bàndol republicà, al retirar-se també feia marxar a tots els ciutadans de pobles,
això va crear una gran columna d'immigrants que anaven arribant a Catalunya sense parar.
El tall de carreteres per part dels sublevats i la continua destrossa d’edificis i la dedicació
total dels serveis i empreses a la guerra va provocar un greu problema de abastiment al
territori republicà. Es va haver de reduir les calories ingestes a la població a mínims
insostenibles i algunes ciutats, on el número de ciutadans era més elevat, moltes persones
van morir de fam.

- La batalla de l’Ebre (cal que l’alumnat situï la batalla en l’últim any de la guerra; les
intencions dels republicans; l’entestament (obstinació) de Franco per lliurar-la; i la
conseqüència que tingué de desfeta de l’Exèrcit republicà a Catalunya), l’ofensiva
franquista de finals de desembre de 1938 i el progressiu i ràpid avanç cap a la
frontera francesa, l’alumnat hauria d’explicar la ràpida conquesta del que quedava del
Principat en mans republicanes des de finals de desembre de 1938 fins a principis de
febrer de 1939, en una ofensiva gairebé sense oposició que comportà l’ocupació de
Tarragona el 15 de gener de 1939, de Barcelona el 26 següent i de Girona el 4 de
febrer (sense que sigui necessari que l’alumne conegui totes aquestes dates) amb els
bombardejos i l’èxode a França (l’èxode d’un enorme contingent de tropes i població
civil que, després de diversos dubtes, serà autoritzat a creuar la frontera francesa i
serà confinat a camps de concentració improvisats a les platges de la zona de
Perpinyà, com Argelers-sur-Mer, entre d’altres → La batalla de l’Ebre va significar l’última
gran derrota del bàndol republicà, i la seva consegüent derrota i exili. Franco, volia acabar
amb la guerra i donar el toc final al bàndol republicà, per aquesta raó va enviar un gran
contingent a la frontera entre Aragó (part sublevada) i Catalunya (part republicana). La
batalla va ser una de les més grans de la guerra civil, van haver molts morts, amb més
quantitat el bàndol republicà. Els insurrectes van comptar amb l’ajuda de l’aviació alemanya
i italiana i els tancs alemanys. Els republicans van obtenir ajuda de l'URSS que va enviar els
seus tancs, això si havent la República donat el seu or de la Reserva Nacional a Moscú. Al
bàndol Republicà també tenia voluntari d'arreu del món que volien lluitar contra el feixisme.

Resum:
 ● Cal que l’alumnat expliqui l’establiment del govern central a Barcelona i les tensions
que s’anaren donant entre aquest i el de la Generalitat de Catalunya; el problema
dels refugiats i el dels abastiments
● La batalla de l’Ebre (cal que l’alumnat situï la batalla en l’últim any de la guerra; les
intencions dels republicans; l’entestament (obstinació) de Franco per lliurar-la; i la
conseqüència que tingué de desfeta de l’Exèrcit republicà a Catalunya), l’ofensiva
franquista de finals de desembre de 1938 i el progressiu i ràpid avanç cap a la
frontera francesa, l’alumnat hauria d’explicar la ràpida conquesta del que quedava
del Principat en mans republicanes des de finals de desembre de 1938 fins a
principis de febrer de 1939, en una ofensiva gairebé sense oposició que comportà
l’ocupació de Tarragona el 15 de gener de 1939, de Barcelona el 26 següent i de
Girona el 4 de febrer (sense que sigui necessari que l’alumne conegui totes
aquestes dates) amb els bombardejos i l’èxode a França (l’èxode d’un enorme
contingent de tropes i població civil que, després de diversos dubtes, serà autoritzat
a creuar la frontera francesa i serà confinat a camps de concentració improvisats a
les platges de la zona de Perpinyà, com Argelers-sur-Mer, entre d’altres

FONTS
1)

a) Font iconogàfica de l’autor Pérez de Rozas que ostra la sortida cap al front de guerra des
de Barcelona d’una columna de la FAI anomenada Los Aguiluchos el 28 d’agost de 1936
b) Aquesta font es situa durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), en el seu primer
temps
c) La font vol mostrar un nombrós grup de dones i homes, milicians, uniformats/ades amb
gorres i armats/ades, portant banderes i saludant amb el puny tancat enmig d’un carrer de
Barcelona, mostrant alegria

2)
a) Fonticonogràfica de Carlos Pérez de Rozas, presa el 19 de juliol de 1936 on es veuen
civils i militars armats marxant per un carrer de Barcelona
b) La font es situa durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) en els seus inicis el 19 de
juliol de 1936
c) Aquesta imatge vol mostrar un grup de civils i militars armats, esgrimint llurs armes i fent
gestos de victòria i amb el puny alçat a un carrer de Barcelona el dia 19 de juliol de 1936 en
relació amb els combats que hi va haver aquell mateix dia a la ciutat

3)

a) Font iconogràfica extreta del llibre de Cristina Martínez de Vega i Víctor Lahuerta
“Kautela”, on es veu una plaça de Reus el 15 de gener de 1939
b) La font es situa durant la Guerra Civil (1936-1939), en concret el 15 de gener de 1939, ja
a les acaballes de la contesa
c) La imatge mostra una plaça de Reus, dominant l’escena la visió d’un edifici destruït per la
seva part de dalt pel que sembla haver estat el resultat d’un bombardeig franquista

4)

a) Font primària (contemporània dels fets) que consisteix en un document públic de caire
jurídico político que tracta un fragment del Decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat de
Catalunya del 24 d’octubre de 1936
b) La font es situa durant la Guerra Civil (1936-1939) a Catalunya, als pocs mesos de l’inici
d’aquella
c) Fa una explicació del preàmbul del Decret de l’esclat de la Guerra i de l’objectiu de la
reorganització de la producció. També es veu que en el article primer es fa una distinció
entre les empreses col·lectivitzades i privades i qui les ha de regir

5)
a) Font iconogràfica on es mostra una imatge d’un carrer de Madrid el 1936 amb una gran
pancarta on es pot llegir la consigna “¡NO PASSARÁN!”, “El Fascismo quiere consquistar
Madrid” i “Madrid serà la tumba del Fascismo”
b) La font es situa durant la Guerra Civil (1936-1939), el mes de novembre de 1936
c) Les frases representades en aquestes pancartes busquen mobilitzar la població de
Madrid envers la resistència enfront dels atacs franquistes, d’un enemic que califiquen com
“El fascismo”, així com també que la resistència portarà a la victòria (la tumba del fascismo)

6)

a) Font primaria (contemporània dels fets), publicada a l’”ABC” de Sevilla l’1 d’abril de 1939 i
consistent en un document públic de caire militar, en concret el comunicat o “parte” de
guerra on Franco anuncia la finalització de la Guerra Civil
b) La font es situa durant la Guerra Civil (1936-1939), concretament el dia de la seva
finalització, l’1 d’abril de 1939
c) El dia 1 d’abril de 1939, el denominat “Ejército Rojo” ha estat fet presoner i desarmat, aicí
com que les tropes franquistes han acabat l’ocupació de tot el territori de l’Estat espanyol.
Amb aquests dos fets, la guerra es dona per finalitzada

7)
a) Font de mapa on es representen les ciutats i províncies on va triomfar i on no va triomfar
la revolta militar que va donar lloc a la Guerra Civil espanyol
b) La font es situa durant la Guerra Civil (1936-1939), concretament l’inici d’aquest període
els dies 17-20 de juliol de 1936
c) A Sevilla, Saragossa, Valladolid, La Corunya o Burgos es pot observar que van ser els
llocs que, entre altres, el cop d’Estat va triomfar mentre que a Madrid, Barcelona, València,
Bilbao i Oviedo entre altres no

8)

a) Font iconogràfica d’un cartell de propaganda republicana titulat “Aixafem el Feixisme” de

Pere Català Pic de 1937
b) La font es situa durant la Guerra Civil (1936-1939), concretament durant l’any 1937
c) El missatge “Aixafem el Feixisme” mostra la voluntat de derrotar l’enemic en la guerra,
qualificat de “Feixisme”. També podem observar la simbologia que apareix al cartell. La creu
esvàstica que representa el feixisme i que és aixafada per un peu calçat amb una
espardenya catalana. Això representa la mateixa Catalunya com el peu d’un combatent
català o republicà
9)

a) Font de cartell de propaganda política de les Joventuts Socialistes Unificades, dibuixt per
Bardasano amb el títol “Espanya és nostra, “fora d’Espanya l’Invasor”
b) La font es situa durant la Guerra Civil (1936-1939) a Catalunya
c) El títol del cartell “Espanya és nostra, “fora d’Espanya l’Invasor”, tal que això representa
la voluntat d’independència d’Espanya envers potències estrangeres, representades per la
imatge d’un home vestit d’uniforme amb un braçalet amb la creu gammada del partit nazi
alemany, amb el qual es vol mostrar l’ajut prestat per Alemanya al bàndol franquista, enviant
tropes per combatre sobre el territori espanyol. També apareixen canons disparant i on
apareix igualment l’escut de les Joventuts Socialistes Unificades

10)

a) Font de cartell de propaganda política del bàndol republicà, concret del PSU i la UGT,
obra de Carles Fontseré, del Sindicat de Dibuixants Professionals del 1936
b) La font es situa durant la Guerra Civil (1936-1939) a Catalunya
c) És un cartell de propaganda política del bàndol republicà on conté un lema “Sones!
Treballeu per als germans del front”. També es pot observar els acrònims polítics PSU i
UGT. Seguidament es pot veure les imatges, en concret la de una dona fent mitja i un soldat
fent guàrida durant la nit. Aquests fets es poden relacionar amb la crida a les dones.

11)

a) Font iconogràfica feta a l’aeròdrom de Tetuan a finals de juliol de 1936

b) La font es situa durant la Guerra Civil (1936-1939), en les seves primeres setmanes
c) En la imatge es pot veure l’aeròdrom de Tetuan on un grup de soldats està embarcant es
un avió de transport mentre un altre grup espera

12)

a) Font primària (contemporània dels fets) que consisteix en el text de caire militar, un
“parte” de guerra franquista del 15 de novembre de 1938
b) La font es situa en els últims dies de la batalla de l’Ebre, iniciada el 25 de juliol anterior, la
batalla més important de la Guerra Civil (1936-1939) i ja en l’etapa final d’aquesta
c) La informació del “parte” detalla els avenços territorials importants, la captura de material
de guerra, la destrucció d’un tanc rus i els atacs aeris sobre determinades zones i empreses
de Barcelona.

13)
a) Font iconogràfica de dues banderes espanyoles, la republicana i la franquista
respectivament
b) La font es situa durant la Guerra Civil (1936-1939)
c) La bandera de la dreta, la republicana, es pot veure clarament com es tricolor mentre que
la de l’esquerra, la franquista, és bicolor. Les dos tenen variants de l’escut d’Espanya amb el
lema “Plus Ultra” i la dos inclou una àliga amb el lema “Una Grande Libre”.

14)

a) Font d’un bitllet, d’una pesseta emès per l’Ajuntament d’Altafulla el 20 de novembre de
1937
b) La font es situa durant la Guerra Civil (1936-1939) a Catalunya, concretament el 20 de
novembre de 1937
c) Es tracta d’una fotografia d’un billet de curs legal d’una pesseta, bitllet emès per
l’Ajuntament d’Altafulla el 20 de novembre de 1937 on consten les signatures de l’alcalde i
del dipositari d’aquesta població del Tarragonès i que conté una il·lustració amb una figura i
motius naturals

15)

a) Font iconogràfica de l’Aviazione Legionaria italiana que mostra els impactes de bombes
llançades des dels seus avions sobre la ciutat de Barcelona el 18 de març de 18 de març de
1938
b) La font es situa l’any 1938 durant la Guerra Civil (1936-1939) a Catalunya
c) En aquesta imatge es pot veure els impactes de bombes sobre la ciutat i es pot veure
clarament la concentració d’impactes en diferents àrees específiques

16)
a) Font primària (contemporània dels fets) que consisteix en un text de caràcter d’un informe
del Comitè Nacional CNT present a València, el 6 de juny de 1937
b) La font es situa l’any 1937 durant la Guerra Civil (1936-1939) en relació amb les tensions
que han esclatat el maig de 1937 a Catalunya entre la CNT i altres forces i la Generalitat, el
PSUC i ERC entre d’altres. Aquests fets van comportar que la CNT perdés una part
important dels poders que mantenia des de l’esclat de la guerra
c) El maig de 1937 hi va haver els Fets de maig, els quals van crear tensions ja que la CNT
va prendre l’edifici de la Telefònica de Barcelona per les forces. El PSUC i l’Estat Català ho
van interpretar com una clat de batalla general contra el poder de la CNT

17)

a) Font de mapa en el qual hi son representats el nombre de morts per la violència

revolucionària dels mesos de juliol, agost i setembre de 1936 a Catalunya per comarques
b) La font es situa durant la Guerra Civil (1936-1939), en concret els seus primers tres
mesos, quan va esclatar i va tenir la violència revolucionària desfrenada en el territori va ser
màxima
c) Les comarques amb més de 201 morts (el Barcelonès amb més de 1000, i després
venen Segrià, Osona, el Bages i el Vallès Occidental) i, les que van tenir menys de de 50
(Vall d’Aran, Pallars sobirà, Pallars Jussà, Alt Urgell, Cerdanya, Solsonès i Urgell). LEs
causes poden haver sigut la demografia i les majors o menors activitats obreres i pageses

18)
a) Font de cartell de propaganda de la Generalitat de Catalunya que conté dues consignes
referides al treball agrícola durant la guerra
b) La font es situa l’any 1937, durant el segon any de la Guerra Civil en la que Catalunya va
lluitar contra el bàndol rebel o franquista
c) La primera consigna es refereix a la necessitat de no deixar que el treball al camp
disminueixi , per tant, la seva producció quan a una part dels pagesos han marxat al front.
La segona consigna és complementaria a l’anterior i està referida a la necessitat de suplir la
mà d’obra agrícola que ha marxat al front precisament per lluitar per la llibertat i el benestar
de la població

19)

a) Font primària (contemporània dels fets) que consisteix en un document juridico polític de
caràcter militar, un “parte” o comunicat de guerra de l’exèrcit republicà on es descriuen les
operacions de pas del riu Ebre i els avenços i captures d’homes i material aconseguits
b) La font es situa durant la Guerra Civil (1936-1939), concretament el 25 de juliol de 1938,
a l’inici de la Batalla de l’Ebre que va durar fins al mes de novembre següent
c) En el redactat es poden veure les característiques del creuament i els enfrontaments
aèris entre la que qualifica expressament d’aviació italo-alemanya i la defensa antiaèria.

OPERACIONS MILITARS
● Esclat de la guerra → 17-19 de juliol de 1936
 - 17 de juliol: Aixecament militar de l’exèrcit de Madrid
- 18 de juliol: Extensió de la rebel·lió militar a moltes guarnicions de la
Península
- 19 de juliol: Derrota dels insurrectes a Barcelona. Rendició del general
Goded

Gran operacions militars / batalles

● La lluita per madrid (juliol 1936 - març 1937)
● Batalla de Guadalajara
● Batalla de Brunete
● Batalla de Belchite
● Batalla de Terol
● Batalla de l’Ebre

Batalla de Guadalajara
- Batalla entre italians i republicans → guanya la república
- Franco decideix no seguir amb la batalla per allargar la guerra i així guanyar més
poder

Ocupació del nord (d’abril a octubre de 1937

- Es forma l’Exèrcit Popular de la República
- Han d’enfrontar-se sols perquè els exercits Repúblicans de Madrid no es poden
movilitzar
- Batalles de Brunete
- Batalles de Belchite
- La República perd i el nord cau
- Les tropes es retiren cap a

Terol (desembre del 37 a febrer del 38

- La República ocupa Terol per impedir que els colpistes avancessin cap al mar
- al final els colpistes tornen a recuperar-lo

Batalla de l’Ebre
- Última gran batalla
- És on cau definitivament la República
- 3 mesos de batalla

Finals de la Guerra
- Madrid és l’últim en caure
- El coronel Casado fa un cop d’Estat i fa que Madrid caigui en mans dels colpistes
- No tenen gaire temps de cremar les llistes d’afiliats
- Intenten marxar pel mar → València i Alacant

Fi de la guerra
- 1 d’abril de 1939
Deslegitimar el govern → No es considera un govern legal
Enfrontament entre ells, Niceto Alcalá Zamora i Lerroux → Govern Central cau el 1935 pel
cas de l’estraperlo → noo el creuen un govern per culpa de la corrupció → Com que està
tan ple de casos de corrupció el deslegetimitzen

President del govern → Representa espanya a l’exterior, fa eleccions, etc. S’enfronta contra
el congrés de l’oposició
President de la República → Cap d’estat
President de la Generalitat → Macià,