3.

LA NUTRICIÓ HUMANA 49

3.3 Malalties i trastorns

Com els conductes de l’aparell respiratori estan exposats al contacte directe amb el
medi extern, són la via d’entrada d’un gran nombre de malalties de tipus infecciós. Ara bé,
també n’hi ha de no infeccioses. Conèixer les causes ens pot ajudar a prevenir-les i també a
curar-les.
Les malalties respiratòries infeccioses més importants són:
a) Víriques: el refredat i la grip. No hi ha tractaments curatius, només simptomàtics.
Remeten soles al cap d’uns dies gràcies al nostre sistema immunitari. La grip és més
intensa que el refredat i sol anar acompanyada de dolors musculars, calfreds i febre.
Són freqüents els esternuts, el moc i la irritació de la gola.
b) Bacterianes: segons el tram afectat hi ha la sinusitis, l’amigdalitis, la faringitis, la
laringitis, la bronquitis, la pleuritis, la pulmonia o pneumònia; totes consisteixen en
una inflamació de la zona esmentada que provoca dificultats per respirar. Els casos
més greus requereixen hospitalització i oxigen suplementari de forma regular.
Altres malalties bacterianes són: la tuberculosi, provocada pel bacil de Koch,
que destrueix el teixit pulmonar; i la tos ferina, que provoca una tos severa seguida
d’una inspiració que sona com un crit.
Les malalties pulmonars no infeccioses, que originen una deficient oxigenació són:
a) Asma: estrenyiment temporal dels conductes respiratoris, que dificulta la respiració i
provoca dèficit d’oxigen a les cèl·lules. Es deu a causes al·lèrgiques (pol·len, àcars,
pols...), un exercici físic intens o infeccions respiratòries. S’utilitza un medicament
que actua com a broncodilatador per tractar-la.
b) Emfisema pulmonar: consisteix en la destrucció del teixit alveolar i en una pèrdua de
l’elasticitat pulmonar; la superfície d’intercanvi de gasos i l’eficiència del mateix es
veuen considerablement reduïdes. El tabaquisme és la causa principal. Com a
conseqüència, les persones afectades estan molt fatigades per manca d’oxigen i
necessiten un subministrament extra.
c) Fibrosi: enduriment dels teixits que constitueixen els alvèols, amb la qual cosa perden
la flexibilitat i la capacitat d’intercanviar els gasos. Les causes són diverses: exposició
a algunes substàncies com pols, gasos o fums; a certs medicaments; certes infeccions,
com la tuberculosi; o determinades malalties autoimmunitàries, com el lupus. Sempre
que sigui possible s’ha d’evitar l’agent causant, es pot tractar amb medicaments, i en
els casos més greus s’ha de realitzar un trasplantament de pulmó.

8 Per saber-ne més…

La tossina i l’esternut són expiracions brusques de l’aire
contingut als pulmons, produïdes per la presència de par-
tícules irritants, com pols o altres substàncies, a les vies
respiratòries. A les persones sanes, constitueixen un me-
canisme de defensa de l’organisme, ja que s’expulsen
substàncies que podrien perjudicar-lo i es mantenen netes
les vies respiratòries. Això no obstant, una tossina exces-
siva pot ser símptoma d’una malaltia.
La tossina i l’esternut són mitjans habituals de transmis-
sió de malalties respiratòries, perquè en el procés s’expul-
sen microgotes de saliva que contenen els microorga-
nismes patògens. Fig. 3.13 Persona refredada.