La Guerra Civil Espanyola

(1936-1939)

Jesuïtes El Clot
Llibert Requena
Vídeo 1: Causes del cop d’estat (03:20)

1. DEL COP D’ESTAT A LA GUERRA CIVIL

1.1. L’AIXECAMENT MILITAR

1.2. LA INSURRECCIÓ A CATALUNYA
1.3. LA CONSOLIDACIÓ DELS BÀNDOLS
 1.1. L’AIXECAMENT MILITAR
 El cop estava programat pel 18 de juliol de 1936 a les 05:00h del matí.
 El 17 de juliol al matí a Melilla, oficials que estaven al corrent de
l'alçament militar es reuneixen per preparar el cop de l’endemà.
 La reunió es filtra i el govern dona l’ordre al General Romerales,
Comandant Militar de Melilla, detenir els “colpistes”.
 El General demana reforços a la Legió, i li envien un grup de legionaris.
Aquests seran fidels als colpistes i procedeixen a arrestar Romerales i
l’afusellen.
 Proclamen l'estat de guerra i inicien anticipadament l'aixecament,
informant als seus companys de la resta del Marroc que havien estat
descoberts. Això va fer que s'avancés al Marroc la data prevista.
1.1. L’AIXECAMENT MILITAR

 Entre el 18 i 19 de juliol, amb suport de falangistes i carlins, es

revolten i triomfen:
 Franco a Canàries
 Mola a Pamplona
 Queipo de Llano a Sevilla
 Goded a Mallorca
 Cabanellas a Saragossa
 El 19 de juliol Franco arribà de Canàries i prengué el comandament
de l’exèrcit d’Àfrica i comença l’embarcament de tropes per assaltar
la península.
 Sanjurjo Mola Franco

Cabanellas Queipo de Llano Goded

 1.1. L’AIXECAMENT MILITAR

 Casares Quiroga dimití i Azaña nomenà

Cap de Govern a José Giral (19/07-
04/09).
 El 19 s’autoritzava a lliurar armes a
sindicats i partits del Front Popular
per plantar cara als colpistes junt a una
part de l’exèrcit i la Guàrdia d’Assalt,
especialment a Madrid i Barcelona.
 1.1. L’AIXECAMENT
MILITAR

 El cop triomfà a
Navarra, Aragó
occidental, Galícia,
Balears, Canàries i
algunes ciutats
andaluses.
 Fracassà a Madrid,
Catalunya, València,
Múrcia, Castella-La
Manxa, Extremadura i
gran part d’Andalusia.
 1.1. L’AIXECAMENT MILITAR
Zona revoltada:
 El 70% dels 15000 oficials de l'exèrcit donen suport al cop d’estat.
 El 57% de les tropes de l'exèrcit van quedar en zones rebels.
 L'exèrcit més preparat d’Espanya, l'Africà, és favorable al cop.
 La zona rebel, no va haver de reconstruir l'exèrcit ja que el tenia intacte.
 Les milícies carlistes (requetés) i les falangistes s’integren a l'exèrcit.
Zona fidel a la República:
 No tenia unitats militars completes ni organitzades i sense tots els oficials.
 Els primes mesos s’oposen al cop unitats soltes i les milícies obreres.
 1.2. LA INSURRECCIÓ A CATALUNYA

 El director del cop era el Capità General de

Balears, Goded, que controlà Mallorca i Eivissa;
el 19 de juliol volà a Barcelona i detingué a
Llano de la Encomienda, que no havia seguit el
cop.
 Alguns oficials sí havien reunit
tropes per ocupar la ciutat, però van
trobar la resistència de Guàrdies
d’assalt, Guàrdia Civil, i obrers
armats de la CNT i UGT, (el 18 havien
assaltat armeries i requisat pólvora).
 1.2. LA INSURRECCIÓ
A CATALUNYA
 El 19, les forces lleials s’enfrontaren als
rebels i assaltaren la capitania general,
on es va rendir Goded.
 Entre el 20 i 21, els insurrectes es
rendiren en tot el territori:
 Important paper de les
organitzacions d’esquerra
 Pocs militars insurrectes
 Baix suport civil falangista i carlí
 El partit de dreta, la Lliga,
s’abstingué de prendre paper en el
cop d’estat.
 1.3. LA CONSOLIDACIÓ
DELS BÀNDOLS

 A finals de juliol el
pronunciament havia
fracassat, però no havia
estat sufocat arreu,
originant una Guerra
Civil que enfrontà dos
bàndols.
 1.3. LA CONSOLIDACIÓ
DELS BÀNDOLS
 Insurrectes:
 militars conservadors,
 monàrquics de dreta,
 grups catòlics,
 falangistes,
 tradicionalistes (carlins),
 oposats a les reformes republicanes.
 “Feixistes” (“fatxes”) segons els
rivals, “Nacionals” segons ells.
 1.3. LA CONSOLIDACIÓ DELS BÀNDOLS
 Insurrectes:
 Volien “restablir l’ordre” per la
dictadura militar, i després
recomposar el poder civil.
 Alguns (falangistes) optaven pel
règim feixista a la italiana, els
tradicionalistes una monarquia
carlina, els monàrquics alfonsins la
borbònica, i fins i tot alguns una
república conservadora.
 1.3. LA CONSOLIDACIÓ DELS BÀNDOLS
 Els lleials a la República:
 Classes mitjanes
republicanes
 Intel·lectuals i artistes
 Classes populars
 Petita burgesia
 Obrers i pagesos sense
terres
 La majoria d’influència
socialista, comunista o
anarquista.
 1.3. LA CONSOLIDACIÓ DELS BÀNDOLS
 Eren anomenats “rojos” per la
dreta, i “republicans” per ells
mateixos per defensar la legitimitat
republicana.
 En general havien donat suport al
Front Popular, però els seus
interessos eren diversos, des de
simples reformistes fins a grups
que aspiraven a una autèntica
revolució socialista o anarquista.
2. LA DIMENSIÓ INTERNACIONAL
 2. LA DIMENSIÓ INTERNACIONAL
 Era com un camp de proves on es reproduïa
l’enfrontament armat que es temien a escala
mundial: Una lluita entre les forces
democràtiques i els règims feixistes en
ascens.
 A favor de la República hi havia demòcrates
progressistes, partits obrers i la URSS.
 A favor de Franco, els governs feixistes, la
dictadura d’Oliveira Salazar, catòlics
tradicionals (el Papa era favorable), i
demòcrates conservadors (el “fre” del
comunisme).
 2. LA DIMENSIÓ INTERNACIONAL

 Els dos bàndols van recórrer a l’ajuda

exterior.
 Els insurrectes van enviar agents a
demanar ajuda als països feixistes:
 Hitler i Mussolini van facilitar avions
perquè l'exèrcit d’Africà passes a la
península
 Itàlia va facilitar material de guerra i
desenes de milers de soldats.
 Alemanya hi va aportar més de 110.000
tones de material bèl·lic, aviació i
soldats (Legió Cóndor).
Vídeo 2: Internacionalització (01:45)

2. LA DIMENSIÓ INTERNACIONAL

 Els republicans van demanar ajuda a les

democràcies europees:
 Els governs europeus , gràcies a la
iniciativa francobritànica, van acabar
adoptant una política de no-intervenció
en el conflicte.
 Creació del Comitè de No-intervenció,
destinat a evitar interferències en la G.C.
 La URSS (únic país) hi va contribuir amb
avions, tancs i material bèl·lic.
 Arribada de 50.000 voluntaris de més de
50 països (Brigades internacionals)
3. LA ZONA REPUBLICANA: GUERRA I REVOLUCIÓ

3.1. UN CLIMA DE REVOLUCIÓ SOCIAL

3.2. EL GOVERN DE LARGO CABALLERO (1936-1937)
3.3. EL DILEMA DEL BÀNDOL REPUBLICÀ
3.4. CATALUNYA I ELS FETS DE MAIG DE 1937
3.5. EL GOVERN DE NEGRÍN
Vídeo 3: Revolució social (06:36)

3.1. UN CLIMA DE REVOLUCIÓ SOCIAL

 Un cop dominat el Cop d’Estat, Catalunya es va trobar amb un nou escenari: la

població armada. Milers de persones armades circulaven per pobles i ciutats.
Constituïa un veritable poder paral·lel.
 Els comitès locals de sindicats i partits d’esquerres substituïren els ajuntaments.
 Les forces lleials a la república desbordades per la multitud armada i els pocs
efectius de l’exèrcit que quedaven van possibilitar que la tensió política derivés amb
violència:
 Església, burgesia, propietaris, classes benestants i catòlics foren perseguits
 Sota el pretext de la revolució es va cometre: assassinats saqueigs requises, crema
d’esglésies i convents.
 Va haver uns 8500 morts a la rereguarda, més de la meitat els primers mesos. Alguns
dels perseguits es van exiliar i d’altres es van amagar.
 3.1. UN CLIMA DE REVOLUCIÓ SOCIAL

 El 20 de juliol, el President Companys va

convocar els dirigents de la CNT i crea el
Comitè Central de Milícies Antifeixistes,
que actuaria com a coordinador de les
diferents forces. Companys intentava així
encarrilar el procés revolucionari.
 El Comitè estava integrat per les principals
organitzacions d’esquerres: ERC, CNT-FAI,
UGT, PSUC, POUM, Unió de Rabassaires i
Acció Catalana.
 Es va convertir en el centre de poder a
Catalunya.
Vídeo 4: Columnes Aragó (04:13)

3.1. UN CLIMA DE REVOLUCIÓ SOCIAL

 Les organitzacions antifeixistes van

organitzar columnes de milicians per
avançar cap a l’Aragó i recuperar les
zones insurrectes.
 De Barcelona van sortir uns 20.000
combatents, organitzats en columnes
milicianes.
 Encara que no disposaven de gaire
material bèl·lic ni organització militar van
aconseguir estabilitzar el front.
 3.1. UN CLIMA DE REVOLUCIÓ SOCIAL

 A partir del 21 de juliol, els obrers es van anar reincorporant als seus llocs
de treball. Molts propietaris havien estat assassinats o havien fugit.
 Els treballadors van assumir el control i van reprendre la producció.
 Per legalitzar el procés la Generalitat va promulgar el Decret de
col·lectivitzacions:
 Les companyies estrangeres i els bancs i caixes van quedar exclosos.
 Les empreses grans i mitjanes van ser col·lectivitzades.
 Les empreses petites van continuar en mans privades. (Sota
fiscalització de Comitès Obrers)
 Al final de la guerra 4500 empreses dirigides per Comitès Obrers i 2000
col·lectivitzades.
 3.1. UN CLIMA DE REVOLUCIÓ SOCIAL

 Al camp, les col·lectivitzacions agrícoles més importants es van produir a

l’Aragó, on els anarquistes tenien una forta presència.
 A Catalunya només van ser importants al Baix Ebre i al Baix Llobregat.
 Les col·lectivitzacions van provocar situacions conflictives, ja que molts
propietaris s’oposaven.
 3.2. EL GOVERN DE LARGO CABALLERO

 Després del Cop, el territori republicà va quedar

controlat per diferents grups revolucionaris.
 Les accions revolucionaries del juliol del 1936
van debilitar molt el bloc republicà.
 Per frenar aquesta situació, el socialista Largo
Caballero (4/09), el 5 de novembre de 1936, va
aconseguir que els anarquistes entressin al
govern. (J. García Oliver i F. Montseny).
 D’aquesta manera, el govern va aconseguir
recuperar l’autoritat perduda.
Vídeo 5: Largo Caballero i EPR (01:50)

3.2. EL GOVERN DE LARGO CABALLERO

 Pretenia una gran aliança per guanyar la

guerra reorganitzant l’Estat i formant
l’Exèrcit Popular, amb disciplina i
instrucció militar.
 EPR= Exèrcit regular fidel al règim +
milícies antifeixistes de partits i sindicats.
 Davant les ofensives feixistes a Madrid el
govern es traslladà a València el 15 de
novembre del 1936.
 Largo Caballero dimitirà després dels fets
de maig de 1937 i les seves discrepàncies
amb la URSS i el PCE.
 3.3. EL DILEMA DEL
BÀNDOL REPUBLICÀ
 Els rebels justifiquen la insurrecció dient
que la República estava preparant una
Revolució dirigida pels sindicats per acabar
amb la propietat privada, la religió i el model
d’Estat.
 Abans del Cop d’Estat no hi havia
revolució hi havia desordre provocat per
dretes i esquerres.
 El Cop d’Estat va provocar que en les zones
republicanes s’hi estengués una Revolució
Social.
 3.3. EL DILEMA DEL
BÀNDOL REPUBLICÀ
 Anarquistes radicals de la FAI-CNT,
trotskistes del POUM i un sector de la UGT,
apostaven per:
 Aplicar transformacions revolucionàries
(canviar el sistema de propietat i destruir el
poder de l’Estat) eren el mitjà per mobilitzar
el poble contra el feixisme i guanyar la
guerra.
 Controlar les armes i mantenir l’autonomia
de les milícies en el front, sense integrar-se
en l’exèrcit regular, eren la clau per guanyar
la guerra.
 3.3. EL DILEMA DEL
BÀNDOL REPUBLICÀ
 Republicans, socialistes (PSOE) i comunistes
(PCE), deien que només la victòria contra el
feixisme permetria consolidar la democràcia,
per alguns, i avançar en les mesures
revolucionàries, pels altres.
 Era prioritari guanyar primer la guerra.
 Calia controlar les experiències
col·lectivistes, posar ordre a la rereguarda.
 Tenir el suport de les classes mitjanes.
 Reconstruir un estat fort concentrat en
l’esforç bèl·lic.
 3.4. CATALUNYA I ELS FETS DE MAIG DE 1937

 Com hem vist, la Generalitat es va veure desbordada pel curs dels

esdeveniments :
 Per fer front a la nova situació:
 Creació Comitè Central de Milícies Antifeixistes (20 de juliol)
 Va assumir competències no previstes en l’Estatut.
 Conselleria de defensa (31 de juliol)
 Conselleria d’economia (11 d’agost)
 Control de duanes, ferrocarrils, ports.
 Aquest fet provoca fortes tensions amb el govern de la República.
 3.4. CATALUNYA I
ELS FETS DE MAIG DE 1937
 Es creà un govern d’unitat presidit per Josep
Tarradellas amb totes les forces progressistes, i CNT:
 Intervenció de l’economia per supeditar-la a la
guerra.
 Substitució dels diversos comitès per
institucions públiques.
 Militarització de les milícies, aturades al front
d’Aragó.
 El CCMAF va ser dissolt i es creà l’Exèrcit Popular de
Catalunya.
 Es posava fi a la violència descontrolada i al
desgovern dels primers mesos.
 3.4. CATALUNYA I ELS FETS DE MAIG DE 1937

 Hi havia fortes tensions entre les forces polítiques i sindicals, que

afectaven al govern.
 La qüestió era com s’havia de conduir el procés de transformacions
polítiques, socials i econòmiques en la zona republicana.
Hi havia dos models:
 CNT-FAI i POUM= Volien aprofundir en el procés revolucionari per
guanyar la guerra.
 ERC i PSUC= Recuperar el control, mantenir l’ordre públic i guanyar la
guerra per anar implementant polítiques revolucionaries.
 En el clima de tensió que es vivia, aquestes dues concepcions van topar
violentament durant la primavera de 1937.
 3.4. CATALUNYA I
ELS FETS DE MAIG DE 1937

 La Generalitat volia recuperar el control de

l’edifici de la Telefònica de Barcelona, ocupat
per la CNT-FAI.
 L’edifici havia estat col·lectivitzat.
 Els anarquistes interferien les comunicacions
entre les autoritats de la Generalitat i les de la
República.
 L’enfrontament es va iniciar el 3 de maig de
1937, quan la policia va intentar desallotjar
l’edifici i els anarquistes van respondre amb
les armes.
 3.4. CATALUNYA I ELS FETS DE MAIG DE 1937
 Aquest fet va provocar que anarquistes i
militants del POUM es revoltessin contra
la Generalitat i aixequessin barricades
pels carrers de Barcelona.
 Les forces d’orde públic, amb el suport
del PSUC, ERC i la UGT, es van enfrontar
amb els revoltats durant 4 dies.
 El govern de la República va enviar 5000
guàrdies d’Assalt.
 Acabà amb la derrota del POUM i els
anarquistes radicals, amb més de 200
morts.
Vídeo 6: Fets de maig 1937 (12:45)

3.4. CATALUNYA I ELS FETS DE MAIG DE 1937

 Conseqüències dels Fets de Maig:

 Crisis amb el govern de la República, ja que decideix recuperar
les competències en matèria d’ordre públic:
 Dissolució de la Conselleria de defensa
 Dissolució de l’Exèrcit Popular de Catalunya = Exèrcit de l’Est.
 Enfortiment dels comunistes davant del anarquistes.
 Companys presidí directament un nou govern de la Generalitat
amb el suport del PSUC i ERC, sense la CNT ni POUM.
 Largo Caballero no va acceptar les pressions de la URSS (PCE i
PSUC) per il·legalitzar el POUM i va dimitir, el 17 de maig de 1937
 3.5. EL GOVERN DE NEGRÍN
 El nou govern, presidit pel socialista Juan
Negrín, va treure del govern els sindicats i
il·legalitzà el POUM.
 Els objectius prioritaris del seu mandat
seran:
 Guanyar la guerra
 Reforçar el poder central
 Unificar la direcció bèl·lica
 Andreu Nin, líder del POUM, va ser torturat
i assassinat per agents de la policia
soviètica.
 3.5. EL GOVERN DE NEGRÍN
 Va traslladar el govern a Barcelona (octubre de 1937) davant dels atacs en
zona valenciana.
 Aquest fet provocà la confrontació amb el govern de Companys i la
pèrdua de competències:
 Assumí l’ordre públic, proveïments, comerç, justícia i indústria

 Al 1938, a la República la manca d’aliments i les derrotes estenien entre la

població el cansament de la guerra, les perspectives de victòria no eren
bones.
 Negrín, va buscar un acord per acabar la lluita salvant la República (els
Tretze punts) (30/04/38), però Franco va fer públic que només acceptaria
una “rendició sense condicions”.
 1. La independencia de España.
2. Liberarla de militares extranjeros invasores.
3. República democrática con un gobierno de plena
autoridad.
4. Plebiscito para determinar la estructuración jurídica y
social de la República Española.
5. Libertades regionales sin menoscabo de la unidad
española.
6. Conciencia ciudadana garantizada por el Estado.
7. Garantía de la propiedad legítima y protección al
elemento productor.
8. Democracia campesina y liquidación de la
propiedad semifeudal.
9. Legislación social que garantice los derechos del
trabajador.
10. Mejoramiento cultural, físico y moral de la raza.
11. Ejército al servicio de la Nación, estando libre de
tendencias y partidos.
12. Renuncia a la guerra como instrumento de política
nacional.
13. Amplia amnistía para los españoles que quieran
reconstruir y engrandecer España.
Vídeo 8: Negrín i bombardejos BCN (03:30)

5. LA ZONA REBEL:
CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT TOTALITARI

5.1. MILITARITZACIÓ I COMANDAMENT ÚNIC

5.2. LA CREACIÓ DEL PARTIT ÚNIC
5.3. EL GOVERN DE BURGOS
 5.1. MILITARITZACIÓ I COMANDAMENT ÚNIC

 El 20 de juliol de 1936, el general

Sanjurjo, màxim cap colpista
agafava un avió des de Portugal
per venir a Espanya i posar-se al
capdavant de l’exèrcit i del
territori “nacional”.
 Mor aquell mateix dia en caure
l’avió.
 El fracàs del cop, convertit en
guerra, van plantejar el problema
del lideratge.
 5.1. MILITARITZACIÓ
I COMANDAMENT ÚNIC
 El 24 de juliol, es creà a Burgos la Junta
de Defensa Nacional (JDN), presidida
pel general Cabanellas per governar el
territori “nacional”. Les primeres
mesures foren:
 Proclamar l’Estat de Guerra
 Prohibir els partits polítics.
 Suspendre la Constitució.
 Paralitzar la legislació republicana
i en concret, la reforma agrària.
 5.1. MILITARITZACIÓ
I COMANDAMENT ÚNIC
 El 30/09, Francisco Franco Bahamonde va ser
escollit pels generals de la JDN:
 Generalísimo de todos los ejércitos y
Caudillo de España.
 Perquè Franco?
 Al comandament del millor exèrcit.
 Grans victòries militars.
 Alliberament Alcàsser de Toledo.
 Alemanya i Itàlia envien aviació a Franco per
traslladar el seu exèrcit.
 Reconeixement de Hitler i Mussolini.
 5.1. MILITARITZACIÓ
I COMANDAMENT ÚNIC
 Cabanellas (30/09): "Vostès no saben el que han
fet perquè no el coneixen com jo, que el vaig tenir
a les meves ordres en l'exèrcit d'Àfrica, com a cap
d'una de les unitats de la columna al meu
comandament... Si vostès li donen Espanya, es
creurà que és seva i no deixarà que ningú el
substitueixi en la guerra o després d'ella, fins a la
seva mort".
 La JDN va desaparèixer i es va establir una Junta
Técnica del Estado, embrió d’un futur govern.
 Burgos, nova capital de la zona nacional.
 5.2. LA CREACIÓ DEL PARTIT ÚNIC

 Es van prohibir els partits i sindicats del Front

Popular.
 Es toleraven la CEDA i els grups monàrquics.
 Es va beneficiar i impulsar a la Falange Española
de las JONS (tot i l’afusellament de J.A. Primo de
Rivera) i la Comunión Tradicionalista.
 Franco, inspirat en el model d’Estat feixista, va fer
el decret d’unificació, creant el partit únic:
Falange Española Tradicionalista y de las
JONS, que unia falangistes i carlins i integrava les
altres forces “nacionals”.
5.2. LA CREACIÓ DEL PARTIT ÚNIC

 Qualsevol oposició va ser silenciada,

afusellament, presó i/o exili de líders de la
falange i dels carlins.
 S’instaurava una dictadura militar de caire
feixista, amb un líder que acumulava tots els
poders:
 Cap d’Estat i de govern
 Comandant suprem dels exèrcits
 Cap del partit únic
 El nou partit adoptà la boina vermella carlina, la
camisa blava falangista i la salutació braç
enlaire feixista.
 5.3. EL GOVERN DE BURGOS

 La institucionalització del nou

Estat franquista culminà al 1938,
amb la substitució de la Junta
Tècnica pel primer govern de
Franco.
 Franco concentrava la funció de
Cap d’Estat i presidència de
govern.
 El nou Estat s’inspirava en el
feixisme, defensant un model social
basat en el conservadorisme i era
clarament confessional.
 5.3. EL GOVERN DE BURGOS
 L’església es va posicionar a favor del bàndol
insurrecte.
 Declarava la guerra com una “cruzada” en
defensa de la fe catòlica.
 Caudillo de Espanya
 El Vaticà recolza Francisco Franco
 Es va instituir una remuneració estatal per al
clero.
 Es van derogar les lleis del matrimoni civil i
del divorci.
 S’establí el culte religiós en l’ensenyament i
en l’exèrcit.
 5.3. EL GOVERN DE BURGOS

 Es va imposar la censura en la premsa i mitjans de comunicació.

 Es va abolir la legislació republicana en matèria econòmica, social i
laboral.
 Es van suprimir les llibertats religiosa, política i sindical; i els estatuts
d’autonomia.
 Es va aprovar la primera llei fonamental, el “Fuero del Trabajo”:
 Sindicat únic (Sindicat vertical) que agrupava empresaris i
treballadors, a l’estil del feixisme italià.
 Regulació de la jornada laboral i del descans.
 Prohibició les vagues i reivindicacions obreres.
 5.3. EL GOVERN DE BURGOS

 Es va restablir la pena de mort.

 La construcció de l’estat franquista
anà acompanyada d’una violència
extrema fixada pels insurrectes que
comportava l’aniquilació dels
vençuts en els territoris que
ocupava.
 La zona nacional esdevingué un
Estat totalitari.
6. VIURE EN GUERRA
 6. VIURE EN GUERRA

 La guerra alterà la vida quotidiana de la

població.
 Les dificultats per sobreviure, la fam i la
manca de productes bàsics van ser
constants, sobretot en la zona republicana.
 Els bombardeigs, els morts i ferits,
l’ocupació de pobles i ciutats, i la fugida,
sobretot de republicans, gairebé en constant
retrocés, els convertia en desplaçats o
refugiats en condicions de misèria i
inseguretat que comportaven grans
patiments.
Vídeo 9: Repressió (02:00)

6. VIURE EN GUERRA

 En els dos bàndols, moltes persones van

patir persecució a causa de les seves idees.
 En la zona republicana era obra de grups
autònoms incontrolats.
 En la zona rebel la repressió i el terror
formava part de la política del règim
totalitari.
 Durant la Guerra Civil:
 50.000 execucions a la zona republicana
 100.000 execucions a la zona revoltada.
 6. VIURE EN GUERRA

 El paper de les dones també va experimentar

canvis:
 En la zona republicana va haver un grau de
llibertat i igualtat més gran durant la guerra,
moltes dones van ser milicianes o substituïren
als homes en tota mena de llocs de treball.
 En la zona nacional, el paper de la dona,
d’acord amb la mentalitat catòlica
conservadora, quedava reduït a la llar o
assistència social, perdent moltes de les
conquestes de l’època republicana.
7. L’EVOLUCIÓ DEL CONFLICTE BÈL·LIC

7.1. LA BATALLA DE MADRID

7.2. LES BATALLES DEL JARAMA I GUADALAJARA
7.3. LA BATALLA DEL NORD
7.4. LA FRACTURA DEL TERRITORI REPUBLICÀ
7.5. LA BATALLA DE L'EBRE. L’OCUPACIÓ DE CATALUNYA
7.6. LA FI DE LA GUERRA
7.7. LES CONSEQÜÈNCIES DEL CONFLICTE
 7.1. LA BATALLA DE MADRID

 El 1r objectiu dels insurrectes era

ocupar Madrid, capital de la
República.
 Un cop travessat l’estret, les tropes
d’Àfrica, comandats per Yagüe, van
aconseguir enllaçar amb els rebels
de la zona nord.
 Al setembre Franco va ocupar
Toledo, posant fi al setge de
l’alcàsser.
 A l’octubre ja era a les portes de
Madrid.
 7.1. LA BATALLA DE MADRID

 La caiguda de la capital
semblava imminent.
 El govern va decretar la
mobilització general i milers
d’homes i dones van
fortificar la ciutat i els
accessos.
 Naixien les mítiques consignes
“No passaran” i “Madrid,
tomba del feixisme”.
Vídeo 7: Batalla de Madrid (15:30)

7.1. LA BATALLA DE MADRID

 El govern es traslladà a València i
deixà Madrid en mans d’una junta
presidida pel general Miaja, mentre
que l’estratègia de la defensa quedava
en mans del comandant Rojo.
 Malgrat l’ofensiva de l’exèrcit rebel i
els atacs aeris, la ciutat va resistir, en
part per l’arribada de les primeres
Brigades Internacionals i la Columna
Llibertat, d’anarcosindicalistes
procedents de Barcelona comandats
per Buenaventura Durruti, que morí
en combat (20 nov).
 7.2. LES BATALLES DEL
JARAMA I GUADALAJARA
 Fracassat l’intent d’entrar directament
a Madrid, els insurrectes van iniciar
dues maniobres per envoltar la capital i
tallar la comunicació amb València.
 Al febrer va tenir lloc pel sud la batalla
del Jarama, els rebels van travessar el
riu, però van ser aturats pels republicans.
 L’ajuda de les brigades internacionals i
els tancs soviètics són claus.

30.000 soldats vs 40.000 soldats

10.000 morts vs 7000 morts
Vídeo 10: Batalla del Jarama i Guadalajara (4:37)

7.2. LES BATALLES DEL

JARAMA I GUADALAJARA
 Una altre maniobra per envoltar
Madrid, va ser la batalla de
Guadalajara.
 Al març, pel nord de Madrid, les tropes
feixistes italianes intenten conquerir
posicions però pateixen una
espectacular derrota davant del recent
constituït EPR.
 La batalla de Guadalajara va ser un dels
pocs èxits militars de la República.
20.000 soldats vs 50.000 soldats
6.000 morts vs 4000 morts
 7.3. BATALLA DEL NORD
• Franco, aleshores, canvià
d’estratègia. Abandonà l’atac a
Madrid i traslladà el front cap el
Cantàbric.
• Des de Navarra, Mola atacà Biscaia;
a l’abril es produïa el primer
bombardeig massiu del món a una
població civil a Gernika, per part de
bombarders alemanys i italians a les
ordres de Franco, provocant moltes
víctimes.
• El 3 de juny de 1937 Mola pateix un
accident d’avió i mort.
 120.000 soldats vs 160.000 soldats
33.000 morts vs 10.000

7.3. BATALLA DEL NORD

• La ciutat de Bilbao fou ocupada al

juny de 1937 per la gran superioritat
en tropes i armament dels insurrectes.
• A l’agost, van caure Santander i
Astúries, quedant tot el nord en
mans rebels.
• Perdre el nord va significar:
• Perdre la industria metal·lúrgica a favor
de la República.
• Milers de soldats es van incorporar a
l’exercit nacional.
• Les forces nacionals concentrarien els
efectius en altres fronts.
 7.3. BATALLA DEL NORD (BRUNETE)

• La República intentà alleugerir la

pressió al nord amb atacs a Brunete,
prop de Madrid, i a Belchite , prop de
Saragossa, intentant així prendre la
iniciativa.
• L'EPR va avançar ràpidament gràcies
al factor sorpresa, però no va poder
mantenir les posicions.
• No va treure rendiment de la seva
superioritat numèrica.
80.000 soldats i 300 avions vs 60.000 soldats i 260 avions
20.000 morts i 100 avions destruïts vs 17000 morts i 25 avions destruïts
Vídeo 11: Batalla nord, Brunete i Belchite (14:16)

7.3. BATALLA DEL NORD (BELCHITE)

• L’objectiu últim era recuperar Saragossa.

• Únicament aconsegueixen recuperar petits
pobles sense cap valor estratègic ni
militar.
• Belchite és el poble on es desenvolupen els
principals combats.
• Les dues campanyes no van aconseguir
avenços territorials importants, ni van
impedir la caiguda del nord peninsular.

20.000 soldats vs 5.000 soldats

2.800 morts i 6000 ferits vs 2000 morts i 2400 presoners
 7.4. LA FRACTURA DEL
TERRITORI REPUBLICÀ
• Al desembre del 1937, l’exèrcit
republicà s’havia reorganitzat amb
la creació de les Brigades Mixtes.
• Es consolidà l’organització militar,
proveint comandaments professionals
i integrant quadres procedents de les
milícies.
• A l’hivern del 1937-38, la República
va començar una forta ofensiva
sobre Terol. Va ser ocupada (07/01)
i, posteriorment, reconquerida pels
franquistes (28/02).
 7.4. LA FRACTURA DEL
TERRITORI REPUBLICÀ

• La batalla de Terol va significar un

fort desgast per l'exèrcit republicà.
• Al març de 1938, Franco
contraatacà des d’Aragó i aconseguí
arribar al Mediterrani per Vinaròs,
dividint el territori republicà en
dues zones, la del centre i
Catalunya.
• El Segre i l’Ebre es van convertir
en el límit fronterer de la Catalunya
republicana.
Vídeo 12: Batalla de Teruel, Vinaròs i Lleida (09:00)
 7.5. LA BATALLA DE L'EBRE.
L’OCUPACIÓ DE CATALUNYA

• La batalla de l’Ebre va ser una de les

batalles més grans de la guerra, i l’últim
intent republicà per recuperar territori
i unir les dues zones que els quedaven.
• La República organitza un exèrcit de
100.000 soldats, entre ells 30.000 joves
de 16 anys (Quinta del biberó)
• El 25 de juliol de 1938 l’exèrcit
republicà travessà l’Ebre entre
Mequinensa i Amposta i avançà fins
Gandesa, on es faria fort durant uns
mesos.
Vídeo 13: Batalla de l’Ebre (13:00)

7.5. LA BATALLA DE L'EBRE.

L’OCUPACIÓ DE CATALUNYA
• Franco va haver d’enviar una gran quantitat de reforços, incloent les
aviacions alemanya i italiana, per aturar l’atac primer; i després contraatacar, i
poc a poc, obligar als republicans a replegar-se i cavar trinxeres.
• El 15 de novembre els republicans van acabar retirant-se a l’altra riba del riu.
• La derrota va afeblir definitivament l’exèrcit republicà.
 7.5. LA BATALLA DE L'EBRE.
L’OCUPACIÓ DE CATALUNYA
• Franco decidí engegar l’ofensiva
contra Catalunya.
• Tarragona cau el 15 de gener
• Barcelona el 26 de gener
• Girona el 4 de febrer
• Catalunya 10 de febrer
• Milers de refugiats van fugir cap a
França, entre ells els membres del
Parlament, de la Generalitat, del
govern basc, i també Azaña i Negrín.
• La sort de la República estava decidida.
Vídeo 14: Ocupació de Catalunya (05:45)
 7.6. LA FI DE LA GUERRA
• A la República només li quedava
l’anomenada zona centre, que
comprenia des de Madrid a la zona
mediterrània entre València i Almeria.
• Malgrat que Negrín havia tornat des
de França i volia continuar la lluita
amb el suport dels comunistes, ja no va
haver cap batalla important.
• Gran Bretanya i França reconeixien a
Franco, i Azaña dimitia en París com
a president.
Vídeo 15: Final de la guerra (02:45)

7.6. LA FI DE LA GUERRA
• Els comunistes eren partidaris de defensar-se fins al final, però
importants sectors de l’exèrcit republicà volien acabar la guerra.
• El 5 de març de 1939, el coronel Casado va donar un cop d’estat a
Madrid. Va crear el Consell de Defensa Nacional amb la participació de
socialistes, anarquistes, republicans i va excloure’n els comunistes.
• Va intentar arribar a un acord amb Franco, per aconseguir una pau
honorable i sense represàlies, però aquest ho va rebutjar.
• El 28 de març va caure Madrid i en tres dies els nacionals van ocupar la
resta del territori republicà.
• L’1 d’abril, Franco signava a Burgos un comunicat en què donava la guerra
per acabada.
 7.7. LES CONSEQÜÈNCIES DEL CONFLICTE
• Les terribles conseqüències de la guerra marcaren Espanya durant
dècades.
• Morts, ferits, mutilats, desapareguts; tant soldats del front com civils en
la rereguarda per bombardejos, penalitats o repressió:
• 150.000 morts a la rereguarda.
• 300.000 morts en combats.
• 400.000 ferits
• 300.000 exiliats
• 270.000 reclusos en acabar la guerra (Presons o camps de
concentració)
 7.7. LES CONSEQÜÈNCIES DEL CONFLICTE
• El 9 de febrer de 1939 va entrar en
vigor la Llei de responsabilitats
polítiques. “Pretenia liquidar les
culpes dels qui van contribuir a forjar
i mantenir la subversió roja”.
• Els partits i sindicats van ser
suprimits, així com tota mena de
llibertats democràtiques.
• Totes les manifestacions de la
identitat nacional catalana van ser
prohibides.
 7.7. LES CONSEQÜÈNCIES DEL CONFLICTE
• La guerra va arruïnar el país, destruint
infraestructures, comunicacions,
habitatges, industries i camps;
l’activitat econòmica estava paralitzada i
a més, l’ajuda rebuda pels “nacionals”
s’havia de pagar, generant un gran
deute.
• Finalment, la guerra va destruir la
convivència i el sistema democràtic,
substituït per una dictadura militar de
caire feixista que durà 40 anys.