BLOC 1: LA CDD EN LA SOCIETAT DE LA

INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ
1. Què són les TIC?..................................................................................................................

Les TIC són eines procediments, instruments i canals digitals que faciliten la informació i la
comunicació a la societat. Permeten accedir a gran quantitat d’informació la qual cosa fa que
s'hagi d’aprendre a distinguir entre la informació que es necessita i la que no. Alhora també
provoquen un canvi en la cultura els éssers humans, segons Zygmunt Bauman (sociòleg
polac de prestigi internacional).

2. Competència digital ciutadana i docent….........................................................................

La competència digital implica saber resoldre problemes relacionats amb les TIC per
poder-ne fer un ús creatiu, crític i segur per assolir els objectius relacionats amb el treball,
l'ocupabilitat, l'aprenentatge, la creació de continguts digitals, l'ús del temps lliure, la inclusió
i participació en la societat.

La competència digital docent s’enten com la integració de coneixaments, destreses,

habilitats i activitats que s’han de posar en pràctica simultàniament per fer les seves funcions
implementant tecnologies digitals i per resoldre problemes i imprevist que poden sorgir en
una situació docent (INTEF, 2022).

Perquè s’ha de tenir? Perquè els professors som els encarregats d'ensenyar als infants a ser
competents digitalment per entrar dins la societat, a l’hora de sortir de l’aula.

Per saber la meva competència digital hi ha la plataforma de diagnòstic de les competències

digitals per la ciutadania andaluza proporcionada per a Agencia Digital de Andalucía de la
Junta de Andalucía.

3. Perquè integram les TICS a Primària i com…...................................................................

· Funcions o tasques docents:

- Saber planificar i utilitzar les TIC de forma presencial.

- Crear material digital didàctic.
- Dissenyar i desenvolupar entorns d’aprenentatge didàctic.
- Tutoritzar i avaluar a aquells llocs en línia.

Requereix desfer els mites falsos (Cabero, 2001) com:

“ Por ejemplo que integrar la tecnología es sinónimo de innovar, el maestro será

suplantado por la tecnología, que las TIC deshumanizan y son neutras, el alumno es
activo o que las tic no son la realidad, sino que son transformadoras de la realidad. En
este proceso, se utiliza tanto el modelo SAMR como el modelo T-Pack. “
· Model SAMR (Rubén Puentedura, 2006):

4 nivells progressius d’impacte

de les TIC en un ambient
d’aprenentatge.

S: Substituir → agafar un sistema

tradicional (llibre) per un tecnològic
(PP). Emprar el Google earth per
localitzar un lloc, en lloc de l’atles

A: Augmentar → perfeccionar les

activitats. El docent indica que
emprin google per mesurar la
distancia entre dos llocs en un mapa, en loc d’emprar l’escala.

M: Modificar → redissenyar significativament les

redissenyar activitats.
significativament les activitats. Instruccions a la classe per usar les capes de google earth
per cercar ubicacions en un mapa.

R: Redefinir → crear noves activitats. Un docent te estudiants q usaran google earth per
crear visites guiades narrades d’una ubicació, que es pot compartir en línia amb altres
estudiants (MYmaps).

· Model TPACK: Marc de que es lo que hauria de saber un professor per ser eficient. Son
camps de coneixement que ha de tenir un docent. Depèn, del docent cada camp ja que
alguns seran més petits o més grans. El professor ha de saber 3 coses:

- CONOCIMIENTO DEL CONOCIMIENTO. Si ets profe de mates has de saber mates.

- CONOCIMIENTO PEDAGÓGICO. Com ensenyar qualsevol cosa. Tant específiques
de la disciplina com generals com planificar un curs, organitzar un aula...
- CONEIXEMENT SOBRE TECNOLOGIES

4. Altres conceptes…...............................................................................................................

· Identitat digital: La identidad digital es lo que somos para otros en la Red o, mejor dicho,
lo que la Red dice que somos a los demás. Ens hem de replantejar què deixam veure de
nosaltres, com utilitzam la nostra imatge, què veuen els altres de mi.

· Gamificació: Utilitzar les regles del joc dins l’aula. Una sessió/ unitat didàctica / curs
gamificat. Aquestes regles formen part de l’aula. Gamificar pot provocar motivació a
l’alumnat. Volem fer treballs en equip. La gamificació és fer viure com una experiència de joc
una activitat que no ho és. Quan arriba al món educatiu aquesta premissa porta implícita
dues conseqüències: per una banda els educadors han de transformar la seva mirada
davant les activitats educatives pensant-les en clau d’experiències d’aprenentatge, i per
l’altra han de pensar com dissenyen aquestes experiències agafant elements propis dels
jocs. En el moment que un educador decideix crear una proposta gamificada ha de
plantejar-se diferents preguntes: quin és realment l’objectiu de l’activitat? i quins aspectes
podré utilitzar per motivar els infants o joves a qui s’adreça l’experiència? quina dinàmica
vull que visquin mentre estan realitzant l’activitat? Un cop totes aquestes preguntes han
trobat resposta és el moment de mirar el nostre repertori de jocs.

BLOC 2: CREACIÓ DE RECURSOS DIDÀCTICS

OBERTS
1. Fes una breu reflexió individual entorn al concepte de l'ús ètic de materials que fem
servir a l'aula amb el nostre alumnat.

L'ús ètic dels materials a l'aula és fonamental per cultivar un ambient d'aprenentatge
respectuós i conscient. Com a educadors, tenim la responsabilitat d'escollir i utilitzar
recursos que no només enriqueixin el coneixement, sinó que també fomentin valors com la
diversitat, la inclusió i el respecte mutu. Aquesta selecció meticulosa no només reflecteix la
nostra ètica professional, sinó que també modela comportaments ètics per als nostres
alumnes. Cal estar atents a la procedència i impacte ambiental dels materials, així com a la
seva rellevància cultural i social. En última instància, l'ús ètic de materials a l'aula és una
inversió en la formació integral dels estudiants, contribuint a la seva educació tant
acadèmica com humana.

La importancia d'utilitzar materials ètics a les aules no només radica en la transmissió de

coneixements, sinó també en la formació de ciutadans conscients i ètics. La selecció
d'elements que reflecteixin diversitat cultural, promoguin la igualtat i respectin el medi
ambient no només enriqueix l'experiència educativa, sinó que també contribueix a la creació
d'un entorn d'aprenentatge inclusiu. A través d'aquesta pràctica, els educadors poden influir
positivament en les perspectives dels estudiants, fomentant la reflexió crítica i la empatia. A
més, l'ús ètic de materials aporta coherència amb els valors que volem inculcar, reforçant la
formació integral dels estudiants i preparant-los per a un futur basat en la responsabilitat
social i ambiental.

2. Quins principis i valors ètics mouen l'ús que faig de les tecnologies en la meva vida
privada?

En la integració de les tecnologies a la meva vida privada, emergeix la necessitat de definir

principis ètics que guïïn el seu ús. La transparència, la privadesa i el respecte a la llibertat
individual són fonamentals en aquest context. És crucial considerar com les tecnologies
afecten les relacions interpersonals, evitant la sobreexposició o l'ús intrusiu. La sostenibilitat
digital i la consciència sobre l'impacte ambiental també són valors essencials. L'ús ètic de les
tecnologies implica la reflexió sobre la seva influència en el benestar emocional i mental,
promovent una relació equilibrada amb la informació digital. En definitiva, la prudència, la
responsabilitat i la consciència crítica són pilars que han de guiar l'interacció amb les
tecnologies per preservar una vida privada significativa i respectuosa.
3. Com penso que hauria de ser la meva actuació professional com a mestre/a pel que
fa a l'ús de les tecnologies?

Com a docent que valora i respecta les tecnologies, la meva actuació professional es
fonamentaria en una integració equilibrada i conscient d'aquestes eines a l'entorn educatiu.
En primer lloc, consideraria les tecnologies com a eines complementàries, no com a
substituts de la interacció humana. La utilització de dispositius i plataformes digitals ha de
ser intencionada, centrada en enfortir les habilitats dels estudiants i fomentar la participació
activa.
La privadesa i la seguretat dels alumnes serien una prioritat, vetllant per establir límits clars i
garantir un entorn virtual segur. Promouria la diversitat d'aproximacions, incorporant
tecnologies que atenguin a les diferents formes d'aprenentatge i nivells d'habilitats dels
alumnes.
En un món digital en constant evolució, cultivaria la meva pròpia competència digital per
oferir una orientació informada als estudiants, ajudant-los a desenvolupar pensament crític i
habilitats per a la resolució de problemes davant de la sobreabundància d'informació. No
només promouria l'ús responsable de les tecnologies, sinó també la comprensió del seu
impacte social i ètic.
En resum, com a mestre/a que aprecia i respecta les tecnologies, la meva actuació
professional seria un equilibri conscient entre la innovació digital i els valors fonamentals de
l'educació, creant un entorn on les tecnologies complementin la formació dels estudiants
sense comprometre la seva integritat i benestar.

4. Què necessito transformar i què necessito aprendre per a fer un ús més conscient,
crític, responsable i ètic de la tecnologia?

Com a estudiant, reconec la importància de transformar la meva relació amb la tecnologia

per a fer-ne un ús més conscient, crític, responsable i ètic. Primerament, necessito
reflexionar sobre la quantitat de temps que dedico a les pantalles i com això pot afectar la
meva salut mental. Transformar aquest hàbit implica establir límits clars i prioritzar les
interaccions presencials.
A més, reconec la necessitat d'aprendre a discernir la informació en línia. És essencial
desenvolupar habilitats de pensament crític per avaluar la veracitat de les fonts i comprendre
les conseqüències de compartir informació sense verificar. Aprendre a filtrar el soroll digital
és clau per a una navegació més eficient i segura.
Per fer un ús més responsable, he de ser conscient de l'impacte ambiental de la tecnologia i
buscar maneres de reduir la meva empremta digital. Aprendre sobre la sostenibilitat digital i
optar per dispositius i serveis amb un impacte més lleuger sobre el medi ambient seria part
d'aquesta transformació.
Finalment, la ètica digital implica respectar la privadesa pròpia i dels altres, així com
comprendre les conseqüències ètiques de les meves accions en línia. Necessito educar-me
sobre les implicacions ètiques de la tecnologia, des de la recopilació de dades fins als
efectes socials. Aquesta transformació implica un compromís personal amb valors ètics,
construint una relació amb la tecnologia que sigui alineada amb la integritat i el respecte.
 BLOC 3: PLANIFICACIÓ D’ACTIVITATS I SELECCIÓ
DE RECURSOS PER TREBALLAR AMB LES TIC

1. Aspectes ètics en el disseny de materials .......................................................................

1. Què entenem per ètica digital? S’origina en la transformació tècnica i tecnològica

propiciada (ajudada) per la informàtica i reinterpreta els enunciats, valors i principis ètics i
incorporar-los a l’ús, producció i innovació propis de les tecnologies digitals. Això en
qualsevol àmbit o context social, laboral o professional en que aquestes tecnologies estiguin
presents.

2. Per què hem de tenir present l’ètica digital? Les tecnologies han tingut un impacte
significatiu sobre les maneres de fer i viure de la humanitat en els 30 darrers anys. La
tecnologia no és neutral. No és el seu ús ni la seva aparició ni el seu desenvolupament. Si
acceptem la no neutralitat de la tecnologia i ens situem en un context social i educatiu, l’ètica
digital és essencial i irrenunciable. De fet, s’acaba convertint en un repte. Sols des d’una
reflexió crítica, extremadament conscient i profunda serem capaços d’actuar amb
responsabilitat i equitat en temes com protecció de dades i privacitat, el consum raonable i
saludable de tecnologies digitals, la creació col·lectiva de coneixement, la identitat digital i la
reputació on-line, la inclusió digital, la prevenció de l’assetjament digital, les addiccions
derivades d’una sobreexplotació tecnològica bones pràctiques professionals entre altres
temàtiques.

3. Quina presència té l’ètica digital en la competència digital docent? Elevadíssima.

Des d’inicis de segle tots els estàndards i marcs de competència digital docent han
contemplat d’una manera o altra i amb major o menor intensitat la vessant ètica d’aquesta
competència del professorat. Així ha estat en els diferents estàndards elaborats per l’ISTE
(Societat Internacional de Tecnologia en Educació) fins a la més recent proposta de
DigCompEdu de la Comissió Europea. Aquesta presència s’ha fet palesa gairebé sempre
des de dues vessants diferents:
a. L’actuació ètica del docent quan fa ús de les tecnologies digitals. Destacar la
protecció de drets fonamentals associats a la intimitat personal i a la imatge i també a
la creació i ús de recursos digitals educatius respectant drets de propietat intel·lectual
i autoria.
b. El seu paper en promoure la competència digital del seu alumnat. Èmfasi en
promoure que infants i joves siguin crítics i conscients dels riscos i perills associats a
les tecnologies digitals i a que en facin un ús responsable, segur i saludable.

4. De què parlam quan referim a l’ètica i tecnologia? Quins serien els elements ètics
clau? Protecció de dades, Privacitat, Identitat Digital i Reputació, Tecnoadiccions,
Desconnexió conscient, Propietat intel·lectual, Copy right i Copyleft (CC), Residus que
genera la tecnologia i consum poc responsable, etc.

5. Una escola tecnològicament responsable… : Promou la CD: la utilització conscient,

saludable i responsable de les TD; Integradora: Redueix barreres digitals; Protegeix els drets
fonamentals associats a la intimitat personal i de la imatge; Promou la creació de continguts
digitals educatius (respectant la propietat intel·lectual); Crea Xarxes Educatives: intercanvi
de recursos i experiències; En entorns segurs, etc.

2. Disseny continguts digitals................................................................................................

Es centra en 3 fases:

1. Dissenys: Es prenen les decisions sobre el material

2. Producció: Inclou la creació dels elements: àudio, imatges, textos,…; creació del
material (organització i integració dels elements multimèdia, navegació); creació de la
documentació (guia didàctica) i distribució.
3. Avaluació: Es fa durant tot el procés, l’objectiu d’aquesta avaluació és revisar i
detectar errades de disseny i millorar el producte final.

2. Plataformes i apps................................................................................................................

- Activitats Interactives (qüestionaris): kahoot, socrative, that quiz, quizizz, plickers, quizlet,
quizMEonline
- Activitats Interactives (Sopes de Lletres, Mots encreuats, Puzzles, omplir espais en
blanc): educaplay, amuselabs, proprofsgames, learningaps, flexiquiz
- Línies de Temps: timeline, tiki-tiki, timetoast,
- Murals, Pòsters: mural.ly, padlet, glogster, genially, canva
- Contes Interactius, textingstories: storyjumper, storybird, smore
- Còmics i/o Avatars: volki, pixton
- Animacions (vídeos animats): powton, videoscribe
- Jocs: cerca del tresor: goosechase
- Flashcards: GoConr, Cram, Flashcardmachine, FlashcardMaker

BLOC 4: PLA DIGITAL DE CENTRE

1. Pla estratègic per la integració de les tics a l’escola........................................................

Aquest defineix, per una part, el model pedagògic d’integració de les TIC, i per l’altra part,
organitza i gestiona les actuacions per aconseguir els objectius. Es concreta en:

1. Polítiques de les administracions educatives, que inclou la dotació d’infraestructura,

formació dels docents, serveis de gestió i accés a recursos. Alguns exemples son:
Recomanacions de la UE o Pla de Cultura Digital en l’Escola

2. Pla TIC del centre. Forma part del Projecte de Centre i la programació anual. És tracta
d’una projecte didàctic el qual analitza el grau d'implantació de les TIC al centre, planifica les
intervencions i estableix mecanismes d’avaluació. Les seves fases són:
 1. Diagnòstica: característica del centre. On som
2. Somiadora: On voldriem estar
3. Sensata: Com podem estar
4. Seductora: Amb qui comptam
5. Coincident: Reflexió conjunta
6. Avaluació

2.Eficàcia i Eficiència de les TIC als centres..........................................................................

1. Com entenem eficàcia i eficiència de les TIC als centres educatius? Ens hem de
plantejar quines son les metes educatives més rellevants que ha de tenir l’educació en el
segle XXI. Les TIC son eficaces per altres tipus d’aprenentatges que no son els tradicionals.
Un exemple d’aprenentatge podria ser expressar-se a través de diversos formats de
llenguatge, com ara, el text escrit, text audiovisual, text multimèdia, etc. Fora les tecnologies
no es podria dur a terme aquest tipus d’aprenentatges. Per tant, la eficàcia i eficiència
dependrà de les metes educatives que un es planteja.

2. Quin context o condicions pedagògiques pot resultar eficaç l’ús de la tecnologia en

les escoles? Hi ha tres condicions bàsiques:

1) Disponibilitat de tecnologia abundant dins les aules i els centres. Exemples: un ordinador
per estudiant, pisarres digitals, Connexió del centre amb la red (si no és així, no pot haver
pràctiques pedagògiques), Disponibilitat de material didàctic educatiu en format digital.

2) Professorat competent. Han d’estar qualificats professionalment per fer ús de les TIC.
Han de dominar la competències següents:
1. Competència instrumental de les TIC, és a dir, que sàpiguen manejar els aparells.
2. Competència pedagògica, és a dir, per poder organitzar activitats d’aprenentatge amb les
mateixes.

3) Desenvolupar un model educatiu que aposti per aprendre a través de l’activitat, que
faciliti a l’estudiant a aprendre col·laborativament, que aprengui a utilitzar tots els recursos
de la red, etc.

3. Avaluació de l'eficàcia. Quins formats o tipus de criteris hem d'utilitzar per avaluar
la utilitat de les TIC?

NO podem centrar únicament l’avaluació de l’eficàcia de les tic baix criteris quantitatius, és a
dir, avaluar l'eficàcia segons la quantitat de tecnologia que s’ha entregat dins les aules o
s’han dotat als centres educatius amb relació de la quantitat de professorat que ha assistit a
cursos de preparació.

SI avaluar des del punt de vista de la calidad educativa que ens proporciona la tecnologia,
que significa el grau de satisfacció dels alumnes professorat, escola, etc. I sobretot la
qualitat de les noves experiències d'aprenentatge que obtenen els estudiants dins les
escoles quan fan feina amb tecnologia.
3. DigiComp...............................................................................................................................

Abordar el procés de canvi proposat pel Marc Europeu per a les Organitzacions Digitalment
Competents, #DigCompOrg, implica fer-ho seguint un enfocament holístic en l’àmbit
estratègic, assenyalant els objectius que tindran sentit als altres nivells de planificació, d’una
manera que les accions que s’executin siguin coherents entre si. A partir de l’aplicació
SELFIE, el centre determina quins objectius es marca a través d’una reflexió.

· Què és el Selfie? Una eina dissenyada per ajudar als centres a integrar les tecnologies a
la docència, aprenentatge i avaluació de l'alumnat. Soposa una eina que inicia un procés de
reflexió per a la millora del centre.

· Què ofereix? Una "fotografia" del punt en el que es troba un centre pel que refereix a l'ús
de les tecnologies digitial, incloent l'opinió del professorat, alumnat i equip directiu.

· Què mesura?
- Les preguntes adreçades a l'equip directiu se centren principalment en les
estratègies i les pràctiques a escala del centre relacionades amb l'ús de les
tecnologies digitals.
- Les preguntes dirigides al professorat estan destinades principalment a detectar
pràctiques docents
- Les preguntes dirigides a l'alumnat tenen com a finalitat conèixer la seva experiència
i pràctiques daprenentatge en relació amb lús de les tecnologies digitals