Rafael Castelló Cogollos

El camp econòmic:
mode de producció,
desenvolupament i consum
Tema 3
Estructura Econòmica
✓L’estudi de l’estructura econòmica ens permet identificar una
part molt rellevant dels mecanismes mitjançant els quals la
societat produeix i distribueix els béns i serveis
✓Es produeix la determinació de les regles per a l’apropiació,
distribució i ús dels excedents de producció (mode de
producció). És a dir, la divisió social del treball
✓A més a més, també s’estableixen quins són els recursos
estratègics que faciliten la producció (mode de
desenvolupament). És a dir, la divisió tècnica del treball

ECSPV − Camp Econòmic

Mode de producció i mode de desenvolupament
• Mode de producció: Dos components
• Forces productives: condicions econòmiques i tecnològiques dominants a la societat (relacionat amb mode de
desenvolupament). Combinació de:
✓ Força de treball
✓ Mitjans de producció
• Relacions de producció: determina qui controla els mitjans de producció i qui és el titular dels excedents de
producció (una vegada garantida la reproducció al mateix nivell):
✓ Feudalisme: control de força de treball per mitjà de l’autoritat
✓ Capitalisme: control del treball per mitjà de la propietat dels mitjans
✓ Estatisme: control del treball i el capital per mitjà de l’estat
• Mode de desenvolupament: estableix els recursos que són estratègics a l’hora de generar producció econòmica.
✓ Agrarista: productivitat de la terra
✓ Industrialista: productivitat del capital
✓ Informacional: productivitat de la informació
• Els diversos modes de producció poden desenvolupar-se segons diversos modes de desenvolupament: capitalisme agrari,
capitalisme industrial, capitalisme informacional...
• Tant els modes de producció com els de desenvolupament no són excloents: conviuen uns amb altres, però hi ha algun
d’hegemònic.
ECSPV − Camp Econòmic
El debat sobre el mode de producció valencià
• Hui per hui, és inqüestionable que el mode de producció al País Valencià
és el capitalisme, caracteritzat per:
• La propietat privada del capital i
• La compra-venda de força de treball
• Tanmateix, durant cert temps (seixantes i setantes del segle XX), la
confusió del mode de desenvolupament, agrarista del País Valencià,
amb un mode de producció, conduí a un debat sobre si el País Valencià
era capitalista o no, quan feia més d’un segle que ja ho era.
• Debat amb Joan Fuster: al País Valencià no hi ha un projecte nacional
propi, per tant no hi ha una burgesia pròpia ‘com il faut’.

ECSPV − Camp Econòmic

Mode de producció

ECSPV − Camp Econòmic

 Treball assalariat al País Valencià i Espanya
90%

84,3% 83,9% 84,1%

85%
83,1% 83,3% 83,6% 82,6% 83,5% 84,0%
82,2% 82,4% 82,4% 82,7% 83,0%
82,1% 82,4%
% sobre total ocupats

81,2% 81,3%
82,5% 82,2% 82,3% 82,6% 82,7% 82,3% 83,1% 82,6% 83,5% 83,0% 82,8%
81,7% 81,7% 82,2%
80% 81,2% 80,7%
80,6%
79,9%
75,6%
74,8%
75%
74,1% 74,7%
70,5%
70%
69,4%

65%
198 5 199 0 199 5 200 0 200 5 200 6 200 7 200 8 200 9 201 0 201 1 201 2 201 3 201 4 201 5 201 6 201 7 201 8 201 9 202 0 202 1

España P. Valencià
Fuente: Elaboración propia. INE, Encuesta población activa.

ECSPV − Camp Econòmic

La asalarización de la fuerza de trabajo viene creciendo des de los años 60.

Más de 8 de cada 10 ocupad@s son asalariad@s, desde 2000. Obviamente se
compra y se vende fuerza de trabajo, y esta es la relación de producción
dominante y hegemónica.
 Índex (2000 = 100)

20
40
60
80

0
100
120
140
160
180
1964
1965

10,1%
1966
1967
1968
1969
1970
1971
1972
1973
1974
1975
1976
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988

Espanya
1989
1990
11,4%

1991
1992
1993
1994
1995
1996

P. Valencià
1997
1998

ECSPV − Camp Econòmic

1999
100,0

2000
2001
PV/Esp 2002
2003
2004
2005
2006
2007
168,2

2008
2009
2010
2011
2012
2013
7,6%

2014
2015
2016
2017
2018
2019
Inversió privada (increment del capital privat)

2020
9,6%

2021
97,7

7,0%
7,5%
8,0%
8,5%
9,0%
9,5%
107,3 10,0%
10,5%
11,0%
11,5%
12,0%

Pes del PV s/ Espanya (%)

Font: Elaboració pròpia. IVIE, El stock y los servicios de capital
 Índex (2000 = 100)

20
40
60
80

0
100
120
140
160
180
1964
1965

9,4%
1966
1967
1968
1969
1970
1971
1972
1973
1974
1975
1976
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
Stock de capital net

1985
1986
1987
1988

Espanya
1989
1990
1991
1992
1993
11,0%

1994
1995
1996

P. Valencià
1997
1998

ECSPV − Camp Econòmic

1999
2000
100,0

2001
2002
PV/Esp

2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
2018
168,6

2019
10,1%

2020
161,15

2021
8,5%
9,0%
9,5%
10,0%
10,5%
11,0%
11,5%

Pes del PV sobre Espanya (%)

Font: Elaboració pròpia. IVIE, El stock y los servicios de capital
Inversió pública (increment del capital públic)
450
417,0

400 383,3 374,1

362,9
Evolución inversión pública (1975=100)

350 318,1
300,6 305,5 348,6
287,3 295,5
300 280,3
317,2
253,7 288,9
235,2 284,2
250 226,8 229,6 269,9
215,8 216,6 256,2 257,6
206,5
205,9
199,5 244,9
243,6
190,1 197,3 235,3
200 183,0 229,5 174,5
213,4 172,2 210,2 215,7
213,7
157,5 202,4 199,8 194,0
196,9
135,0 185,4
184,0
150 128,5 167,3 175,9
119,0
100,0 100,1 99,498,6 145,8
92,8 89,0 134,7
100 80,7
69,469,573,9 110,8 107,3 117,7
100,0 102,4
98,3 100,4 99,8
77,3 84,8
50
54,149,058,2

0
1975
1976
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
Inversión públicaPaís Valencià Inversión públicaEspaña
Font: Elaboració pròpia. IVIE, Series històricas de capital público

ECSPV − Camp Econòmic

Con la llegada de la democracia, la inversión pública se redujo: 1977-1982/83.

Como con el privado, las coyunturas económicas, pero también aquí, los
gobiernos explican los movimientos en la inversión pública.
Cabría esperar una inversión contracíclica (keynesiano): cuando disminuye la
privada, la pública aumenta, para mantener la actividad económica. El
neoliberalismo recomienda lo contrario.
1990-2001, 2003-2007, la inversión pública prácticamente se mantiene, no
crece.
Crisis 2008: después de un aumento en 2009, la inversión pública se reduce
drásticamente

En el País Valenciano, la inversión pública crece menos que en la media

española, en dos períodos: 1985-1993 y 2001-2009.
Capital públic acumulat (stock capital) sobre el total del capital
31
29,9
29,7
29,1
% capital publico s/ total capital

29 28,528,628,528,4 28,5 29,5

28,3 28,328,2 28,228,428,328,228,128,1 29,1
27,9 28,028,1
27,6 28,6
27,3 28,128,228,328,328,228,228,228,128,228,128,0
27,027,027,027,0 27,9 27,9 27,9
26,8 27,727,7
27 27,4
26,427,127,2 27,1
26,1 27,0 26,9
26,6 26,726,6
25,7
25,226,1
26,125,325,325,225,3 26,1
24,9 25,8
25,6 25,525,425,6
25 24,424,7
25,3
24,9

23
1975
1976
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
España País Valencià

Font: Elaboració pròpia. IVIE, Series históricas de capital público y El stock y los servicios de capital

ECSPV − Camp Econòmic

La presencia del capital público sobre el total de capital (sin viviendas) pasa del
25% al 30%: por cada 100€ de capital, 30 son públicos y 70 privados. La
presencia del capital público sobre el total crece.
Hay períodos de recesión (1978-1982 o 1987-1990), vinculados a períodos de
crisis económica (lo cual indica un comportamiento más neoliberal que
keynesiano); y periodos de estancamiento (1994-2003).
El crecimiento de la presencia pública puede deberse también a la caida más
acelerada de la inversión privada que la inversión pública (2009-2012).
En cualquier caso, la presencia de la propiedad privada de los medios de
producción se mueve entre el 70-75%. Lo cual, junto al 80% de asalarización de
la población ocupada, señala la fuerza del capitalismo aquí.
Esta presencia dominante del capital privado es superior al País Valencià que en
la media española, es decir, la presencia pública de capital es inferior en
territorio valenciano.
Evolució del PIB públic sobre el total
20%

19% 18,7%

18%
17,2% 17,3%
17,0% 17,1% 17,0% 17,1%
% PIB público / total

16,9%
17% 16,7%
16,4% 16,4% 16,4%
16,7% 17,2%
16% 15,6% 16,4% 16,2% 16,4% 16,3%
16,2% 16,1%
15,8%
14,7% 15,6% 15,8% 15,6%
15% 14,6%
14,4% 14,3% 14,5% 14,5% 14,5% 14,5%

14%
14,2%

13% 13,4%
13,0% 13,2%
12,7% 12,6% 12,7% 12,8% 12,8%
12%
200 0 200 1 200 2 200 3 200 4 200 5 200 6 200 7 200 8 200 9 201 0 201 1 201 2 201 3 201 4 201 5 201 6 201 7 201 8 201 9 202 0
(P) (P)
Pais Valencià España
Font: Elaboració pròpia. INE, Contabilidad Nacional y Contabilidad Regional de España.

ECSPV − Camp Econòmic

Confirmado por el peso del sector público sobre el PIB total, en el que se ve
como la producción pública supone menos del 20% de la producción total, y
como la valenciana es inferior a la española.
El crecimiento del peso del PIB público del 2007-2009, se debe
fundamentalmente a la caida del PIB privado y no al crecimiento del público.
Mode de desenvolupament

ECSPV − Camp Econòmic

 Evolució del PIB (Any 2000=100)
220
207,8
210
200 192,3
185,8 188,7 201,6
190
179,4
180 171,3 172,0 184,3 172,7 183,1
166,0 165,1 165,6 164,2 166,4 178,2
170
159,2 157,5 159,4 171,9
160 154,9 166,6 171,4 167,0
161,7 161,4 159,0 164,6
150 143,1 156,0 159,7
151,7 150,5 153,8
140 132,7
143,7
130 123,8
133,4
120 115,7
108,2 124,6
110 100,0 116,9
100 92,0 109,2
90 85,7 100,0
80 83,2 89,4
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022
P. Valencià Espanya (P) (A)

Font: Elaboració pròpia. INE, Contabilidad Nacional y Contabilidad Regional de España.

ECSPV − Camp Econòmic

Crecimiento continuo de la producción hasta 2008.

Caída más rápida de la producción valenciana que de la española (2008-2013).
Crecimiento similar entre 2013-19.
Evolució del PIB per càpita
27.500 26.461 94%

92,9% 23.644

% PIB valenciano / PIB español

24.000 23.654
92%
22.302
PIB per càpita (€)

21.204,6 23.063,9
20.500
19.360,3 20.707,5
90%
17.000

88%
13.500 87,6%
86,8%
10.000 86%
2005

2015

2019(P)
2020(P)
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004

2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014

2016
2017
2018
País Valenci à España % Val/Esp
Font: Elaboració pròpia. INE, Contabilidad Nacional y Contabilidad Regional de España.

ECSPV − Camp Econòmic

Esta similitud aparente oculta la disparidad en el PIB per cápita.

Hasta los años 80 del siglo pasado, el PIB per capita valenciano era igual o
superior a la media española. Desde entonces, el País Valencià forma parte de
las CCAA relativamente pobres.
La tendencia hasta 2003 fue de recuperación de posiciones.
La tendencia desde 2003 es la de retroceso y pérdida de posición relativa.
 Evolució VAB per sectors al País Valencià
30
26,9
25,0
23,1 23,1
23 23,2
21,4
20,2
19,2
18,0
% VAB

15 16,9
13,2
10,6

8 6,5 6,9

3,1 2,7
2,0 2,5

0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019(P)2020(P)

Agricultura Indústria Construcció Serveis t radicionals Serveis avançats Adm. Publica i Serveis com.
Fuente: Elaboración propia. INE, Contabillidad regional de España

ECSPV − Camp Econòmic

Es destacable que:
- los tres sectores que más producen son de servicios (avanzados,
tradicionales y públicos),
- la presencia de la producción industrial en retroceso: el freno de este
retroceso se produce más por la pèrdida de presencia de la construcción y la
caida general del PIB que por avances propios
- la construcción, representó un porcentaje del PIB muy por encima de lo
habitual hasta la crisis 2008, que retorna su producción a los niveles habituales.
- la agricultura tienen un peso marginal en la producción total
La principal diferencia es que España presenta una presencia superior de
servicios avanzados y P. Valencià de servicios tradicionales (menor valor
añadido), y niveles y evoluciones similares en el resto de sectores
 Evolució població ocupada per sectors PV
35 32,9 33,3 33,5 33,4 32,9 33,0
32,4 31,9
30,8 31,1 31,0
29,5 29,5 29,5 30,1 30,1 30,0
28,9 28,6 28,9 29,0
28,1 28,3 27,7
26,9 26,9 26,8 26,9 26,3 26,6 26,3 26,9
25,8
26
23,6 23,3
22,6 22,7
22,6 22,5 22,6 22,5 22,7 22,9 22,6
22,0
% Población ocupada

21,2
20,3
19,3 18,8
18,1 17,6 17,5
17,0 17,0 17,3 16,8
16,5 16,6 16,2 16,1
18 16,1 15,9 15,6
14,4 15,0
13,6 14,0
13,2 13,0 13,3 13,2 16,1
12,3 14,9 15,0 15,4
14,6
10,4
13,5 13,8 13,8 13,3 13,6 13,4
12,1 12,5 12,5 9,2 12,7
10,5 11,1 7,6
9 9,8 10,3 6,8 6,4 6,7 7,0
9,1 5,9 5,7 6,1 6,0 6,2
8,4
3,3 2,9 2,8 3,0 3,3 2,8 3,0
4,3 3,9 3,8 3,6 3,6 3,5 3,4 3,0 3,7 2,9 2,9 2,9 2,7 2,5
0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019(P) 2020(P)

Agricultura Indústria Construcció Serveis t radicionals Serveis avançats Adm. Pública i Serv. Com.

Fuente: Elaboración propia. INE, Contabillidad regional de España

ECSPV − Camp Econòmic

Respecto a la población ocupada podemos observar:

- la preeminencia de los servicios tradicionales.
- la ocupación en el sector agrícola es residual.
- la fuerte caida de la ocupación en el sector contrucción.
Las diferencias respecto al gráfico anterior nos indican la diferencias en el valor
añadido en cada sector. El peso de los servicios tradicionales en la población
ocupada es significativamente superior a su peso en el PIB, lo que indica que se
trata de una producción con bajo valor añadido. En el caso contrario, tenemos
los servicios avanzados que tienen un peso entre la población ocupada bastante
inferior a su aporte al PIB, lo que indica que se trata de sectores con elevado
valor añadido.
De hecho, la ratio entre la información anterior y esta, para cada sector, puede
funcionar como indicador de productividad.
Força de treball i salaris

ECSPV − Camp Econòmic

 Evolució del pes dels salaris sobre el VAB
52%
50,9%
50,1% 50,1%
50% 49,6%
48,5% 48,3% 48,3% 48,5%
48,1% 48,1% 48,0%
47,7% 47,7% 47,7% 47,6%
48% 48,5% 48,6% 48,8% 47,3% 47,4%
47,9% 46,3%
47,4% 47,6% 47,5% 47,3% 46,9% 46,9% 47,1%
46% 46,7% 45,2% 45,1% 45,4%
Título

46,3%
45,6% 45,5% 45,3%
44,9% 45,0%
44% 44,3%
43,9%
43,5%
42%

40%

38%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019(P) 2020(P)
País Valencià Espanya
Font: Elaboració pròpia. INE, Contabilidad Nacional y Contabilidad Regional de España.

ECSPV − Camp Econòmic

El VAB también se puede desglosar por la retribución a las fuerzas productivas.

Este gráfico muestra la evolución del peso de la retribución al trabajo en el
conjunto del VAB. El resto es la retribución al capital.
Caída paulatina del peso de los salarios.
La ruptura central de esta tendencia entre 2007 y 2013 es debido a que la crisis
provocó una caída del VAB especialmente en la retribución del capital. Pero
vemos que a partir de 2013, se recupera la tendencia de pérdida de peso de los
salarios.
Esto es la lucha de clases, y la respuesta ante la crisis restablece lo que pasaba
antes de ella: el capital recupera posiciones.
El peso de los salarios en el caso valenciano es inferior a la media española: el
capital se lleva un mayor trozo del pastel. También vimos que la presencia de
capital privado es superior.
 Ganància mitjana mensual per treballador/a
2.100 94%
93,4% 2.033
93,1% 2.001
2.000 1.971 93%
1.926 1.930
1.908 92,0% 1.905 92,1%
1.899 1.894 1.891
1.900 1.876 92%
91,4%
1.824
91,0%
90,9% 1.843 1.837
1.800 90,6% 91%
90,5% 90,4%
1.776 90,3% 1.780
1.769 1.764
1.740 1.745
1.700 1.726 1.720 90,3% 90%
1.707

1.649
1.600 89%

1.500 88%
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019
País Valencià Espanya % salari valencià/español

Font: Elaboració pròpia. INE, Encuesta anual de estructura salarial.

ECSPV − Camp Econòmic

El menor peso de los salarios sobre la producción en el caso valenciano se refleja

en la relación y evolución entre los salarios medios.
Los valencianos son inferiores a la media española. No es tanto que haya más
capital, como que el trabajo se retribuye menos: sectores productivos con
menor valor añadido y menor formación.
 Evolució població inactiva
37,0%
36,5%
36,0% 35,7%
35,4%
35,5%
35,0% 34,9% 35,5%
34,5%
34,4%
% s/ población total

34,5% 34,1% 34,2% 34,7%

34,5%
34,0% 33,7% 33,7% 33,7% 34,4%
33,2% 34,1%
33,5%
32,9% 32,8% 33,6%
33,0% 33,4% 33,3% 32,7% 32,7% 32,7% 33,4%
33,3%
32,5% 32,7% 32,5%
32,4% 32,6%
32,0% 32,2%
31,5% 31,9%
31,0%
30,5%
30,0%
200 6 200 7 200 8 200 9 201 0 201 1 201 2 201 3 201 4 201 5 201 6 201 7 201 8 201 9 202 0 202 1

ESPANYA P. VALENCIÀ
Font: Elaboració pròpia. INE, Encuesta población activa.

ECSPV − Camp Econòmic

Aumenta la población jubilada y estudiantil, baja la de tareas del hogar.

Antes de la crisis la población inactiva valenciana es inferior a la media,
posteriormente es superior.
En el País Valencià, crece la población estudiantil, entre 2011 i 2015, más que en
la media española: antes de la crisis, se salía del sistema educativo pronto para
acceder al mercado de trabajo más que en el resto de España, con la crisis se
vuelve o no se sale del sistema educativo.
Evolució població aturada
30 28,1
27,2
25,8
25 24,0
22,9 26,1 22,8
20,8 24,8 24,4 20,6
20 21,4 22,1 18,2
Tasa de paro

19,9 19,6 16,2 15,9

15,6
17,9 17,2 14,1
15
12,0 15,3 15,5 14,8
14,1
10 8,3 8,7
11,3
8,5 8,2
5

0
200 6 200 7 200 8 200 9 201 0 201 1 201 2 201 3 201 4 201 5 201 6 201 7 201 8 201 9 202 0 202 1

ESPANYA P. VALENCIÀ

Font: Elaboració pròpia. INE, Encuesta población activa.

ECSPV − Camp Econòmic

La crisis afectó con especial fuerza al trabajo en la comunidad valenciana.

Una parte de la diferencia se debe a la reducción de la tasa d’activitat (cae el
denominador)
 Consum: Evolució pressuposts familiars al PV
100 %
6,7
7,1 17,0 18,7 16,1

10,7 5,5 10,2

75% 2,8 11,2
8,1 12,7
11,2
2,8 15,0
% s/ total

13,7 6,0 5,1

3,1 4,1
50% 6,0
8,0 21,0
27,9
23,7
9,8
25%
43,0 6,3 5,5
24,7
16,1 17,2
0%
197 5 199 1 200 6 202 0

Alimentació Vestit Vivenda Mobiliari Salut Transport Oci, cultura i ensenyament Altres

Font: Elaboració pròpia. INE, Encuesta presupuestos familiares

ECSPV − Camp Econòmic

Entre 1975-2006, se pueden observar los cambios propios de la evolución del

sistema económico. Entre 2006 y 2017, se reflejan además los efectos de la
crisis.
Destacables especialmente los cambios en la presencia de consumos en:
- alimentación
- vivienda (incluye pagos hipoteca o alquiles, luz, agua,...)
- otros (incluye gastos en restaurantes, en cuidados personales, de bolsillo..)

La evolución estructural reduce el peso de la alimentación y aumenta el de la

vivienda, trasporte y otros.
La crisis parece detener el retroceso de la alimentación (puede ser también una
asíntota) y el avance del transporte y otros, pero acelera el mayor peso de la
vivienda.

Si se hiciera el análisis por variables de clase social podrían observarse las

importantes diferencias de sus presupuestos.
Classes socials

ECSPV − Camp Econòmic

Estructura de classes al País Valencià
La integració dels tres models (el marxista, el weberià i el gradualista)
facilita una definició més acurada de les classes socials (Wright, 2009):
✓La propietat dels mitjans de producció i la venda de força de treball, ens permet
distingir tres nivells: els posseïdors de capital que compren força de treball, els
posseïdors de capital que no compren força de treball i els desposseïts de
capital que venen força de treball.
✓Amb el desenvolupament del capitalisme i la separació de la propietat i del
control del capital, aquestes distincions no són suficients, ja que les restriccions
d’accés a determinades activitats productives generen una classificació
d’ocupacions que assenyala la posició en el sistema productiu: no és el mateix
ser un assalariat no qualificat que un assalariat directiu.
✓I, finalment, tampoc no seria suficient si no afegim els recursos econòmics als
quals donen accés les posicions en les dues anteriors dimensions i permeten
accedir als altres mercats de mercaderies (consum).

ECSPV − Camp Econòmic

Operativització de l’estructura de classes en el País Valencià
La font d’informació a l’abast que combina una informació més rica per poder
determinar i assignar les posicions de classe és l’Enquesta de Condicions de Vida
(ECV) que realitza l’Instituto Nacional de Estadística (INE), en coordinació amb
Eurostat.
✓Pel que fa als mitjans de producció, obtenim les posicions dels assalariats/des (0), les
dels autònoms/es (1) i les dels empresaris/es (2).
✓Pel que fa a les ocupacions, seguim els criteris de Goldthorpe (1987), per fer equivaldre
la seua classe de serveis a les classes altes i la seua classe treballadora a les classes
baixes. Així, l’escala de classes per ocupació queda com segueix:
• Classes baixes (0): treballadors manuals, qualificats i no qualificats, i treballadors rutinaris no manuals
de baixa qualificació.
• Classes mitjanes (1): empleats rutinaris de treballs no manuals, tècnics de baix nivell, supervisors de
treballadors manuals, xicotets empresaris i autònoms.
• Classes altes (2): empleats directius, professionals i administratius, tècnics superiors i grans empresaris.
✓Finalment, respecte a l’escala de renda, Classe social Renda disponible
Baixa (0) Y < 75% Mey
Mitjana (1) 75% Mey < Y < 175% Mey
ECSPV − Camp Econòmic Alta (2) 175% Mey < Y
 Estructura de classes al País Valencià
• L’agregació d’aquestes tres escales ens en retorna una que es mou
entre 0 i 6, i que
• reorganitzem en tres nivells:
✓classes baixes (0-1),
✓classes mitjanes (2-3) i
✓classes altes (4-5-6).
• La raó de l’assimetria en l’assignació és la mateixa que per a l’escala de
renda, i és la pròpia de l’assimetria en la distribució de freqüències amb
molt poca presència al nivell 6.

ECSPV − Camp Econòmic

Evolució estructura de classes al PV
60%

49,8% 50,7% 49,2%

47,9% 49,1%
46,7% 46,6% 47,6%
46,1% 45,4%
44,1% 44,6% 43,5% 44,5% 44,4%
45%

40,3% 42,4% 40,1% 38,3% 39,2% 39,3% 40,4%

39,6% 38,1% 36,6% 38,9% 36,2% 39,0%
38,0% 37,3%
30%
%

18,2% 18,9% 17,6%

15,3% 16,6%
13,1% 13,6% 14,5% 13,2% 13,2% 14,2%
15% 12,4% 12,0% 12,0% 11,7%

0%
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018
Anys
Classes Baixes Classes Mitjanes Classes Altes

Font: Elaboració pròpia. INE, Encuesta condiciones de vida

ECSPV − Camp Econòmic

Mantenimiento de la presencia de la clase alta, reducción de la presencia de la

clase media, aumento de la presencia de la baja: movilidad social descendente.
Dos etapas:
- hasta 2010-11, baja la media y sube la alta, se mantiene la baja (movilidad
ascendente)
- desde 2010-11 hasta 2015, baja la alta, se mantiene la media y sube la baja
(movilidad descendente)
- des de 2015, volvemos al camino pre crisis
Evolució de la ratio %RDH/ %membres de cada classe al PV
200% 197% 188%
180%

160% 149%
140%

120% 114% 114%

107%
Índex (%)

100%
80,8%
75,6%
80% 68,7% 66,4%
60%

40%

20%
0%
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018
Anys
Igualtat Classes Baixes Classes Mitjanes Classes Altes
Font: Elaboració pròpia. INE, Encuesta condiciones de vida

ECSPV − Camp Econòmic

En 2016, cada 100 miembros de la clase alta obtenían 200 (197) partes de la
RDH, mientras cada 100 miembros de la clase baja obtenían sólo 69 partes. La
clase media obtenía 109.
Con la crisis, la parte del pastel de cada miembro de la clase alta ha crecido y la
de cada miembro de la clase baja ha descendido. La de los miembros de la clase
media se ha mantenido bastante.
Un 100% indica una redistribución equitativa, por tanto el camino hacía la
igualdad solo puede venir de la transferencia de recursos de la clase alta hacia la
clase baja.
Model Camp Econòmic
• Institució central: Mercat/Treball
• Categories centrals
✓Relació amb activitat: treballa fora, jubilat, aturat, tasques llar...
✓Ocupació: empresari, autònom, professional, obrer...
✓Classe social subjectiva: alta, mitjana...
✓Associacionisme econòmic: patronal, sindicats
• Recursos: comuns a tots els camps (econòmics i culturals)
• Idea general del camp temàtic: Condicions materials de vida

ECSPV − Camp Econòmic

Camp econòmic: posicions

ECSPV − Camp Econòmic

Camp econòmic: discurs

ECSPV − Camp Econòmic

Camp econòmic I:
Situació laboral i
ocupació (2019)

Font: Elaboració pròpia. CIS Estudi 3269

ECSPV − Camp Econòmic
Camp econòmic II:
Sectors
econòmics
(2019)

Font: Elaboració pròpia. CIS Estudi 3269

ECSPV − Camp Econòmic