La reproducció humana és la funció que fan els éssers vius amb la finalitat de perpetuar l’espècie. És sexual, la fecundació interna i els éssers vivípars. Les etapes de la reproducció són: producció de gàmetes, fecundació, desenvolupament del zigot i de l’embrió, part o naixement i desenvolupament de l’infant fins a l’edat adulta. Els aparells reproductors –masculí i femení– estan constituïts per una sèrie d’òrgans externs i interns. Els més destacats són les gònades (testicles en els homes i ovaris en les dones); la seva finalitat és produir gàmetes o cèl·lules sexuals (espermatozoides i òvuls), respectivament. Les diferències entre els gàmetes d’ambdós sexes són considerables. El coit, també anomenat acte sexual, consisteix en la introducció del penis dins la vagina per dipositar-hi el semen, líquid blanquinós i salat que conté espermatozoides. Les fases de l’acte sexual són: excitació, planell, orgasme i resolució. Existeixen moltes diferències entre les persones amb la durada i la intensitat de cada fase. El cicle menstrual és el procés que determina la possibilitat d’un embaràs a la dona. Un cicle estàndard consta de 28 dies i es donen les següents etapes: menstruació, preovulació, ovulació (cap a la meitat del cicle) i postovulació. Tot el cicle està regulat per hormones. L’ovulació és l’alliberació d’un òvul des de l’ovari. La fecundació és la unió d’un òvul amb un espermatozoide per formar un zigot; té lloc a les trompes de Fal·lopi. La nidació o implantació del zigot és l’adhesió d’aquest a l’endometri (paret interna de l’úter). Aquest fet comporta la formació de la placenta, el cordó umbilical i la bossa amniòtica, que serviran per connectar la mare amb l’embrió o fetus, nodrir-lo i protegir-lo. L’embaràs o gestació és el període que va des de la fecundació fins al part o naixement de l’infantó. Si tot va bé, transcorre en unes 40 setmanes (9 mesos aproximadament). L’avortament és una interrupció de l’embaràs; es pot donar per causes naturals o es pot provocar deliberadament. El part consisteix en la sortida del nadó –completament format– a través de la vagina. Es produeix en tres fases: dilatació del coll de l’úter, expulsió del fetus i deslliurament de la placenta. Una cesària consisteix en extreure el nadó per una secció practicada a l’abdomen; se sol ocórrer a ella quan hi ha complicacions en el part. Des que neix fins que mor, l’ésser humà viu diferents etapes: lactància, infantesa, pubertat, adolescència, edat adulta, maduresa i senectut. A mesura que transcorre la seva vida, l’ésser humà evoluciona, creix, aprèn, madura (física i mentalment) i, finalment, perd facultats i es deteriora fins a la decrepitud. Els caràcters sexuals primaris fan referència als genitals (el penis i la vulva), i són els que permeten distingir els mascles de les femelles des del naixement. Els caràcters sexuals secundaris apareixen durant la pubertat per una eclosió hormonal i permeten diferenciar els mascles de les femelles d’un cop d’ull. Les malalties sexuals són les que afecten els òrgans dels aparells reproductors; n’hi ha d’específiques per a l’home i per a la dona. Poden produir esterilitat –incapacitat de tenir fills– i, per aquest motiu, s’han desenvolupat tècniques de reproducció assistida. Les malalties de transmissió sexual (MTS) poden afectar altres òrgans a més dels propis de l’aparell reproductor. Són malalties contagioses i es poden evitar amb unes normes d’higiene i conducta senzilles.