M02.

Mostreig

RESINA INTERCANVI IÒNIC (Adsorció)

OBJECTIU

Determinació i eliminació de la duresa de l’aigua del laboratori.

FONAMENT TEÒRIC

Molts dels aparells que tenim a les nostres cases estan molt afectats per les propietats que presenta

l’aigua corrent. Rentadores, rentaplats, escalfadors d’aigua, etc., necessiten per al seu bon

funcionament que la quantitat d’ions que contingui l’aigua (sobretot ions alcalinoterris com Ca2+ i Mg2+)

sigui la més baixa possible; en altres paraules, que l’aigua no sigui molt dura.

La duresa s’origina quan l’aigua flueix damunt les roques que tenen sals de calci i de magnesi

(majoritàriament hidrogencarbonats). La duresa pot eliminar-se fàcilment ja que els

hidrogencarbonats es descomponen ràpidament per ebullició de l'aigua i es precipita el carbonat

insoluble, segons la següent reacció:

M(HCO3)2 -------- > MCO3 (s) + H2O + CO2 (g) on M representa l’ió alcalinoterri

També pot eliminar-se utilitzant sosa per blanquejar (carbonat de sodi) o processos de bescanvi iònic

o calgó (polifosfats que formen complexos amb els ions calci i magnesi). Actualment, l’eliminació de la

duresa s’aconsegueix utilitzant bescanviadors iònics com zeolites o resines, o mitjançant la tècnica

d’osmosi inversa.

PART EXPERIMENTAL

2.a Determinació de la duresa total de l’aigua del laboratori

Material: Erlenmeyer 250 mL, Bureta de 25 mL, peu de bureta, pinces de bureta, pipeta aforada de

100 mL, Proveta de 10 mL, matràs aforat de 100 mL.

Reactius:

Solució amortidora pH=10. Pesar 6,75 g de NH4Cl, afegir-los a 57 mL de NH3 concentrat

(d=0,88). Diluir amb aigua desionitzada fins a 100 mL en un aforat.

NET
 Solució EDTA, 0,1 M

HCl 1M

Procediment experimental:

La determinació de la duresa total (calci i magnesi) es basa en la valoració complexomètrica de la

mostra d’aigua amb EDTA a pH=10 i amb NET com indicador.

Es posa 100mL de mostra en un Erlenmeyer de 250 mL. Després s’hi afegeixen 10 mL de solució

amortidora de pH 10 i unes gotes de NET, i es valora amb EDTA fins que s’observa el canvi de color

roig-blavós a blau pur. Fer tres replicats.

EDTA + MIndicador → M[EDTA] + Indicador

2.b Eliminació de la duresa total de l’aigua del laboratori

Fonament

Les resines de bescanvi iònic es classifiquen en catiòniques o aniòniques, segons si el bescanvi es

realitzi amb cations o anions, respectivament, i l’espècie iònica bescanviada per la resina serà H+ o

respectivament.
OH-,

Si la resina és catiònica i es troba en la forma àcida, la reacció que té lloc al passar per la resina una

dissolució amb un catió

M+ aq és la següent:

- + + - + +
1. R H resina + M aq ⇔ R M resina + H aq

Si la resina és aniònica i es troba en la forma bàsica, la reacció que té lloc al passar per la resina una

dissolució amb un anió X- aq és la següent:

2. R+OH-resina + X-aq ⇔ R + X-resina + OH-aq

La regeneració de les resines es realitzarà per tant de la següent manera: Si la resina és catiònica

s’utilitzarà un àcid fort (com ara HCl), que desplaçarà la reacció 1 cap a l’esquerra. Si la resina és

aniònica, s’utilitzarà una base forta (com ara NaOH), per desplaçar la reacció 2 cap a l’esquerra.
Procediment experimental:

Es prepara una columna amb resina bescanviadora catiònica forma H+ . El llit de la resina ha de ser

d’uns 10 cm d’alçada, exempta de bombolles d’aire. Es fa passar per la columna 10 mL d´àcid

clorhídric 1M per assegurar-se que la resina es troba totalment en la forma d’ió H+ , i després es

renta amb 25 mL d’aigua purificada, fins aconseguir un pH superior a 5, comprovar ( es necessiten

entre 2/3 cicles de rentada de 25 mL).

Es passa per la columna 100 mL de l’aigua del laboratori per la columna bescanviadora catiònica i es

recull en un Erlenmeyer de 250 mL. Es renta aquesta amb un volum igual d’aigua purificada, recollint

les aigües de rentat en el mateix Erlenmeyer.

Determinar si l´aigua de laboratori passada per la resina encara manifesta duresa total en base a la

valoració complexomètrica de la mostra d’aigua amb EDTA a pH=10 i amb NET com indicador.

Qüestions

1. Determina la duresa de l’aigua del laboratori i de l´aigua passada per la resina, expressada en mg

de CaCO3/ litre (ppm)