RELACIÓ ENTRE

EL RECONEIXEMENT CULTURAL I LA
REDISTRIBUCIÓ ECONÒMICA
Debat entre Fraser i Butler
T
e
x
t

d
i
v
u
l
g
a
t
i
u

Bernat Lluch Jordana

10 de desembre de 2022
Barcelona

1/8
Inici

Home blanc, de mitjana edat, alt, caucàsic, heterosexual, que viu al Nord mundial, és poderós i
masclista. D'altra banda, dona negre, lesbiana, sense accés al poder real, que fins ara només es
dedicava a la família i tasques de casa (i encara continuem així).

El que fa veure de manera incòmode la diferència entre aquestes dues persones és el rerefons
d'injustícia que s'ensuma tant a nivell de la manca del seu reconeixement social com de
l'explotació i privacions en l'àmbit econòmic reduint-ne així la possibilitat de prosperar. És sobre
aquests dos paradigmes (reconeixement i distribució material) i l'intent de dissenyar-ne una teoria
de contraposició justa que la reconeguda feminista Nancy Fraser s'esforça en desenvolupar al seu
article "¿De la redistribución al reconocimiento?". En aquest assaig acaba defensant que per tal
que sigui més just, cal transformar i construir pensament més enllà del típic binari blanc-negre, bo-
dolent, homo-hetero, home-dona, etc. i apunta que el millor és fer-ho substituint xarxes de
relacions jeràrquiques per xarxes de tipus de diferències múltiples que intercepten, que no són
massificades i que canvien constantment tot transformant el sistema d'estatus quo actual (que no
ens oblidem que tots en formem part) reestructurant-ne les relacions 1 de reconeixement a les
diferències.2

Però hi ha alguns aspectes del desenvolupament de la teoria de Fraser on la seva col·lega Judith
Butler no hi està gaire d'acord i és interessant també tractar-los breument més endavant tot
referenciant el seu contrearticle "El marxismo y lo meramente cultural" que replica la mateixa
Fraser en el seu contracontraarticle "Heterosexismo, falta de reconocimiento y capitalismo: Una
respuesta a Judith Butler".

Ara bé, abans de conèixer quines són les poques discrepàncies que motiven aquest interessant
debat entre Fraser i Butler, cal conèixer els conceptes que s'hi tracten i per això cal desenvolupar-
los explicant el contingut de l'article inicial de Fraser on el què fa és plantejar-se contínuament la
tasca feixuga o potser impossible de dissenyar una teoria de la justícia de manera crítica centrant-
se directament en la impossibilitat de tractar de resoldre problemes d'injustícia sense tractar abans
de distingir quin dels dos extrems és el seu predominant, si és una injustícia derivada del
reconeixement erroni o bé si és d'una mala distribució.

Fraser cerca una teoria d'equilibri que sigui capaç de resoldre ambdós tipus d'injustícies, la de la
redistribució i la del reconeixement. I per fer-ho se centra en la cerca d'una visió integradora que
pugui resoldre a la vegada tant el reconeixement erroni com la mala distribució.

El que vol mostrar Fraser és, a més a més, que les societats han d'entendre's com a mínim en dues
modalitats: econòmica i cultural i per això, ni l'economicisme ni el culturalisme podran definir la
societat de manera complerta segons la pròpia Fraser "només si cerquem enfocaments
integradors que uneixin redistribució i reconeixement podrem satisfer les demandes d'una justícia
per a tothom".

Redistribució i reconeixement

Com a definició inicial per ubicar els orígens del treball de Fraser és necessari saber que quan es
parla de la redistribució es refereix a la manera en que es reparteixen els recursos i el poder entre
els diferents grups en una societat, mentre que quan es parla de reconeixement, es fa referència a
la forma en què es valoren i respecten les diferències entre aquests grups.

1 No oblidem que com a relació, ho és de poder tal com sentencia Foucault i com a tal, un dels dos partícips en aquesta relació
"dominarà" a l'altre.
2 FRASER, Nancy, 2015. Justicia interrupta, opus cit (p. 51)

2/8
Vegem ara que l'anàlisi que fa Fraser es troba tota l'estona entre la política econòmica com a
distribuïdora i el model cultural com a lògica del reconeixement i com aquestes vessants creen els
seus propis tipus d'injustícies. En el cas de la injustícia en la redistribució parlaríem de desigualtat de
la riquesa que du a l'explotació, la marginació i la privació de bens materials i en el cas de la
injustícia cultural o simbòlica vegem com està arrelada a patrons socials de representació,
comunicació i interpretacions socials que poden observar-se en la falta de reconeixement de
certs grups i/o persones com els homosexuals, negres, i d'altres "diferents" del que fins ara és
reconegut socialment.

Tot i les diferències que pugui haver en aquests dos tipus d'injustícies, tant la socioeconòmica com
la cultural s'entrecreuen tot enfortint-se entre sí. I es dóna el cas que les normes culturals fitades
injustament en contra d'alguns col·lectius estan institucionalitzades a l'Estat i l'economia i per altre
banda, aquests inconvenients econòmics impedeixen la seva participació igualitària en la
construcció de la cultura tant al propi Estat com a la vida quotidiana i d'aquesta manera es
produeix un bucle entre la subordinació cultural i l'econòmica com per exemple en el cas de la
pobresa de les dones amb salaris menors que els homes, els immigrants, els de pell fosca, etc. que
fa que, entre d'altres problemes, aquests col·lectius no puguin participar socialment en la creació
d'aquesta cultura que és la que després s'institucionalitza a l'Estat i a l'economia produint
desigualtat econòmica i impedint viciosament en la creació de les regles dominants a l'esfera
cultural.

Això significa que les institucions estatals i l'economia són part de l'estructura cultural i això implica
que les injustícies socioeconòmiques es poden acabar convertint en injustícies culturals (de
reconeixement).

Aleshores, per intentar corregir la injustícia socioeconòmica, Fraser proposa que es faci una
redistribució adequada i en la vessant cultural fer-ne un canvi simbòlic revaluant les identitats
discriminades donat-els-hi un reconeixement adequat. I si s'apliquen solucions en un o l'altre àmbit,
aquestes tenen repercussions en l'altre perquè no deixen d'estar connectats poc o molt. I és per
això que la justícia exigeix tant la redistribució com el reconeixement ja que separadament, cap
de les dues dimensions és suficient per eliminar la injustícia que s'hi produeix.

És aquí quan Fraser separa els dos àmbits per poder-los tractar més fàcilment i després poder
cercar els problemes d'injustícia de cada àmbit per cercar-ne solucions però això no significa que
aquestes injustícies estiguin separades ni que resolent-ne una, es resolgui l'altra per què, quan es
prenen mesures de reconeixement per a un col·lectiu determinat, aquestes mesures tendeixen a
remarcar les particularitats del grup reconegut mentre que les mesures de redistribució solen
cercar precisament la igualtat i generalització dels col·lectius.

Afegeixo un parèntesi per remarcar que el reconeixement només es produeix en tant que
beneficia al sistema3. Com bé indica Axel Honneth a la seva teoria del reconeixement "Les mesures
de reconeixement acaben sent mecanismes que permeten al sistema establir accions i conductes
que fa que aquests grups siguin funcionals. És a dir, no hi ha res d'emancipador en el
reconeixement sinó que serveix per produir subjectes que actuïn de manera conforme al sistema."

Seguint amb la cerca de justícia, Fraser procura trobar models que evitin o relaxin les tensions que
semblen tan antagòniques entre les possibles solucions a les injustícies de reconeixement i de
redistribució.

3 Totes les reivindicacions, guanys, etc. per part dels col·lectius culturalment vulnerables han prosperat quan l'home supremacista,
neoliberal apalancat al poder, li ha interessat que això fos així. Tenim els exemples de la incorporació de la dona al treball a l'època
industrial, o a les guerres; o bé "permetre" la cura dels fills per part dels homes perquè aquest ja pot treballar des de casa, els gais
acomodats, les futbolistes d'elit, etc.. En la incorporació del vot femení ha passat el mateix, quan hi ha hagut massa immigració, ha
calgut permetre el vot de la dona blanca per evitar així contemplar una diferència "pitjor". És a dir, és quan el sistema necessita el
reconeixement que es produeixen guanys per a la diferència. Però aquests guanys no han arribat de la mà de les lluites de
"classe" sinó pel benefici socioeconòmic.

3/8
Per poder exemplificar el seu plantejament, Fraser utilitza quatre grups socials que suposadament
són prou representatius i fàcilment exemplificadors per a la seva proposta. Aquests són: la classe
obrera com a objecte de l'economia política, els homosexuals pel cantó cultural i finalment, el
gènere i la raça com a representants dels dos àmbits o dimensions 4, ubicant-se així tant en l'àmbit
econòmic com en el cultural i per això queden en una categoria bivalent segons denominació de
la pròpia Fraser.

De manera esquemàtica, la divisió quedaria així:

INJUSTÍCIA
SOCIOECONÒMICA CULTURAL
Manca de valoració,
Explotació laboral reconeixement o respecte.
ES CONCRETA EN... privacions socials. Arrelada a patrons socials de
Arrelada a l'estructura econòmica. representació, interpretació i
comunicació.
Redistribució (de riquesa
Reconeixement (reconsiderant
ES RESOL AMB... mitjançant reestructuració
identitats no respectades)
econòmica).
Classe obrera Homosexuals
EXEMPLE Bivalents
Gènere Raça

En el cas de la classe obrera la base de la injustícia seria de tipus socioeconòmica tot i que també
de prejudicis culturals i, en el cas dels homosexuals, la injustícia bàsica està en les humiliacions que
reben o de com se'ls discrimina tot i que també se'n derivin injustícies de tipus econòmic.

Amb aquesta observació, Fraser ens mostra que tot i que els ubiqui en un àmbit concret, també
generen injustícies de l'altre àmbit en més o menys grau d'injustícia.

Per argumentar-ne la seva postura, Fraser proposa una concepció bidimensional de justícia que
reivindiqui ambdues categories sense supeditar-ne l'una a l'altra i el resultat és bàsicament una
explicació on la mala distribució es relaciona amb el mal reconeixement però no pot reduir-se
només a aquest.

La darrera categoria és la dels bivalents que és on es troben aquells col·lectius que pateixen
marginació per pertànyer a ambdós àmbits com seria grups de negres gais, per exemple i,
aleshores, passen a patir tant la injustícia redistributiva com la de reconeixement.

4 És cert que l'autora ho centra en uns col·lectius determinants dins del conjunt dels vulnerables per què podria considerar també, els
infants, les persones grans, o fins i tot la natura però ho fa per facilitar-nos la comprensió que el fons que s'està tractant és la
subjugació i/o explotació de qualsevol tipus en col·lectivitats fàcilment reconeixibles.
De tota manera, si es vol justícia social per fer la redistribució econòmica més igualitària i equitativa s'hauria de començar per no fer
grups d'identitat. És a dir, ni els diferents, sinó que els grups passen a ser un de sol ple d'individus, amb independència absoluta de la
seva identitat de qualsevol tipus, no de gènere, sinó, de fe, d'alçada, sexual, preferències alimentàries, tant se val. Ara bé, per arribar-
hi, cal assignar com a principal puntal argumentatiu o necessàriament tractable el gènere sexual? Aquest ja és un privilegiat en tant que
se'l reconeix.

4/8
Com caldria resoldre aquestes diferències en els bivalents?

En el cas del gènere i des de l'àmbit socioeconòmic, caldria eliminar la divisió sexual del treball
(dona de casa, home científic, dona de fer feines, etc.) reestructurant el sistema. I en la dimensió
cultural s'hauria de canviar el concepte de superioritat de l'home i lluitar per la igualtat de
valoracions tot revaloritzant la feminitat.

En el cas del gènere en la dimensió econòmica s'hauria d'eliminar la divisió racista del treball en
quant a feines considerades de baix nivell i que realitzen negres en front de les de poder i estatus
que fan els blancs, per exemple. I culturalment caldria revaloritzar i reconsiderar la no-blanquitud
de pell que es produeix en un nordenfocament 5 o eurocentrisme ple de racisme cultural.

Tipus de solucions

Una cosa és com caldria resoldre-ho i l'altra és quin tipus de solucions es poden aplicar per
resoldre-ho. I aquí, Fraser considera que hi ha dos sistemes per fer-ho amb independència de si són
injustícies d'economia política o culturals. Aquestes són o bé amb solucions afirmatives o bé amb
solucions transformadores. Les afirmatives estan enfocades a corregir els efectes injustos de l'ordre
socioeconòmic però sense alterar-ne el sistema que els ha creat i, per altra banda, les
transformadores cerca reestructurar el sistema implícit que genera els efectes.

Les accions afirmatives remarquen les diferències mentre que les transformadores desestabilitzen
aquestes diferències a llarg termini. Així doncs, en el cas politicoeconòmic seria posar-hi remei a la
redistribució desigual sense canviar el sistema social, com podria ser donar ajudes als desfavorits
sense canviar el sistema capitalista i en el cas de solucions culturals, seria la valoració de les
diferents identitats i característiques que defineixen a cada tipus diferent (de gènere en aquest
cas)

Les accions afirmatives "reafirmen" les especificitats i això encara pot agreujar més els estereotipus
que es té sobre aquests grups ajudats i això provoca un problema de reconeixement. L'exemple
seria el tant escoltat "... a sobre que no treballen, els hi paguem entre tots ...". O encara podem
observar un cas més actual com és el fet que redistribuint més recursos econòmics als habitants de
les regions del planeta més malmeses pel canvi climàtic (típicament el vulnerable tercer món) els
considerem com a dependents i inferiors en aquesta relació primer-tercer món.

En el cas de solucions transformadores del sistema politicoeconòmic implicaria anar cap al

socialisme mitjançant la transformació de les relacions de producció, divisió de treball, capacitat
de consum, etc. I aquestes solucions aplicades a l'àmbit cultural passarien per alliberar aquesta
diferenciació que assenyala denominacions de gènere diferent per a cada col·lectiu amb certes
característiques identificadores.

Segons Fraser, aquestes mesures transformadores no tenen el problema de generar injustícies de

reconeixement perquè aquí s'intenta igualar o desdibuixar les diferències i no remarcar-les.

A partir d'aquí, Fraser ja té diferenciats els quatre apartats que cal combinar per trobar-ne la millor
solució (o menys dolenta) que poden aplicar-se als dos tipus d'injustícies i les reflecteix en la
següent taula:
SOLUCIÓ
AFIRMATIVA (diferència) TRANSFORMADORA (manté igualtat)
REDISTRIBUCIÓ Estat del benestar lliberal Socialisme
ÀMBIT

RECONEIXEMENT Multiculturalisme predominant Desconstrucció

5 Nordenfocament: visió de l'home blanc poderós de l'hemisferi Nord. El "primer" món.

5/8
D'aquestes combinacions en sorgeixen dues combinacions creuades que són les més beneficioses
en tant que inicialment van en el mateix sentit i en serien, segons Fraser: la combinació format pel
parell afirmatiu d'estat del benestar i el multiculturalisme i, l'altra parell, la de solucions
transformadores amb el socialisme juntament amb la desconstrucció.

Per implementar-ne la seva proposta, n'observa els resultats que se'n derivarien d'aplicar la solució
afirmativa o bé la transformadora a la categoria dels bivalents contemplats per ella (gènere i
raça).

Extrapolant-ho a la realitat quotidiana tindríem que, en la categoria de gènere i solució afirmativa

hi hauria polítiques socioeconòmiques de feminisme lliberal i de reconeixement de feminisme
cultural, i es mantindria el binarisme de gènere i la consideració de vulnerabilitat de la dona en
l'espai cultural sense afrontar la divisió sexual a la feina per la vessant econòmica. I d'altra banda,
en la parella transformadora i en referència al gènere, ens duria a polítiques socioeconòmiques de
feminisme socialista, és a dir, amb el trencament de les diferències de gènere al treball, i en
respecte a la política cultural, es procuraria el feminisme desconstructiu trencant les jerarquies i el
binarisme de gènere.

Aquí Fraser sí que es decanta per la segona opció, la transformadora, com a millor opció tant per
el gènere com per la raça però el problema està en que és una solució negativa de manera
immediata perquè desatén les necessitats actuals tot i que sigui segons ella la més beneficiosa a
llarg termini6.

Els beneficis d'optar per un socialisme desconstructiu (opció transformadora) està en que tal i com
es poden eliminar diferències econòmiques, també es poden eliminar les de gènere. I al contrari es
produirien situacions com aquest exemple: una dona rica i una de pobre, fora de l'opció
desconstructora són vistes igualment com a objectes sexuals i, a més a més, les dues pateixen
desigualtat econòmica enfront dels homes, amb independència del seu estatus o capacitat
econòmica. I, per posar un exemple complicat per a l'opció transformadora i que va força més
enllà, imaginem un home negre gai immigrant pobre, en quina especificitat caldria definir-lo per
tal d'"igualar-lo" i quin percentatge de reconeixement i distribució de bens li correspondria en
aquesta pèrdua d'identitat?

És per això que Fraser reconeix que els diferents tipus d'injustícies són interdependents degut que
les diferents combinacions de gènere, estatus social, riquesa, raça, etc. produeixen diferents tipus
d'injustícia que fins i tot pot ser-ho en alguna d'aquestes característiques i justa en l'altra o altres.

Què en diu Judit Butler?

Després del plantejament de Fraser, Judit Butler li respon mitjançant el seu text "El marxismo y lo
meramente cultural" en diversos aspectes que anomeno breument: a) Fraser deprecia els nous
moviments socials defenestrant-los a pertànyer al "merament cultural" fent-ho mitjançant la seva
domesticació i subordinació que és precisament contra el que aquests moviments socials s'han
vingut rebel·lant; b) No afronta com es resoldria si cadascú defensés únicament la seva
integració.; c) Tracta el problema de la diferència com quelcom que sorgeix "entre" una identitat i
una altra quan aquesta és la condició de possibilitat de la pròpia identitat.

I acaba l'escrit amb el següent text que subscric com a conclusió d'aquest propi text divulgatiu: "...
se trata de un modo de interpretar qué es lo que debemos dejar fuera de un concepto de unidad
para que éste adquiera la apariencia de necesidad y coherencia, e insistir en que la diferencia
sigue siendo constitutiva de cualquier lucha. Este rechazo a subordinarse a una unida que
caricaturiza, desprecia y domestica la diferencia se convierte en la base a partir de la cual
desarrollar un impulso político mas expansivo y dinámico. Esta resistencia a la "unidad" encierra la
promesa democrática para la izquierda."

6 És l'opció més pràctica fins i tot per a poder afrontar qualsevol aspecte individual o grupal que sigui fluït en el temps. Com pot ser
gènere, classe socioeconòmica, etc.

6/8
Què respon finalment Nancy Fraser?

Argumenta de manera força interessada que ella no ha dit exactament els punts dels desacord
de Butler però, amb independència de l'extensió d'aquestes respostes, perd certa credibilitat
argumentativa quan en dues ocasions (p. 91 i p. 93) escriu que la redistribució i el reconeixement
són iguals en quant a gravetat, importància i existència i a la pàgina 98 indica que " .... que
procede de una injusticia más importante que es la falta de reconocimiento.", la qual cosa mostra
el focus particular per defensar-ne la seva resposta en alguns aspectes de manera traïdorament
interessada.

Fi

La brevetat d'aquest text només permet finalitzar-lo lliurement amb aportacions pròpies que he
trobat a faltar en la proposta de Fraser.

Les mesures teòriques que proposa Fraser col·lapsen amb la subjectivitat individual de les persones
afectades i caldria actuar en la seva contra per a implementar-les, la qual cosa és sorprenent i
seria una mena de despotisme il·lustrat.

També s'oblida d'incloure la qüestió del poder en les relacions que indica. De fet, ara per ara el
gran problema previ al reconeixement de les diferències seria el qüestionament de la democràcia
real creient en la capacitat de les persones i col·lectius per arribar a acords mitjançant diàlegs
basats en normes de convivència obligatòriament compartits.

Es troba a faltar també, que quan parla del "no reconeixement" passen a ser "no reconeguts" de
com són en realitat. No és que no es contempli la seva diferència ni que hi hagi una barreja de les
mateixes, és que se'ls agrupa en un col·lectiu sense tenir-ne en compte les diferències. i això no es
tracta en l'assaig de Nancy Fraser.

Degut al moment en que es va desenvolupar la proposta no s'hi inclou el fet que i ha un tercer nou
component que ve definit pel reconeixement a la xarxa i les seves relacions independents del
reconeixement tractat per Fraser i Butler. Aquí trontollaria qui n'és el beneficiat o com
s'aconsegueix el seu reconeixement judicialment. I d'aquí en sorgeix una pregunta immediata: Fins
quin punt caldrà contemplar el reconeixement politicosocial en l'era del narcisisme de xarxes i
l'acceptació en les mateixes? No fora millor deixar de problematitzar-hi i començar a actuar-hi
amb solucions viables al sistema socioeconòmic actual des de com ens reconeixem
individualment i ja el normalitzem després?

7/8
Bibliografia

BUTLER, Judith. 1997. Sujetos de sexo / género / deseo, pp. 1-20, Revista Feminaria, Año X,Nº19,
Junio.

FRASER, Nancy. 2015, Justicia y género: las propuestas de Nancy Fraser. opus cit pp 51, ISSN: 1130-
0507. Disponible a: https://digitum.um.es/digitum/handle/10201/50510

FRASER, Nancy; BUTLER, Judith. 2016, ¿Reconocimiento o deristribución? Un debate entre marxismo
y feminismo. Madrid: Traficantes de sueños, ISBN 978-84-947196-2-2

FRASER, Nancy; HONNETH, Axel. 2006, ¿Redistribución o reconocimiento? Pablo Manzano (tr.).
Madrid: Ediciones Morata, S.L., ISBN 9788471125019

GARCÉS, Marina, El problema de la diferència. [en línia]. Barcelona: UOC, 2016 [consulta: 29 de
novembre de 2022]. Disponible a: http://materials.cv.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00155367/html5/
PID_00155367.html

LOREY, Isabell; FEHER, Michel, 2013, Docuental Judith Butler: Filósofa en todo Género. (11-agosto-
2013 by Ssociólogos), [en línia] [consulta: 1 de desembre de 2022]. Disponible a:
https://ssociologos.com/2013/08/11/documental-judith-butler-filosofa-en-todo-genero/

ORTEGA, Martín, Nancy Fraser: Redistribución o reconocimiento. [en línia] [consulta: 29 de

novembre de 2022]. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=l72CWobCyOk

8/8