U N A P R O P O S T A

h
P O S T H U M A N A

c
u
Q u i n p o s i c i o n a m e n t è t i c o - p o l í t i c é s

l
p o s s i b l e d e s d ’ u n a c o n c e p c i ó

L
I

p o s t h u m a n i s t a ?
T

t
T

a
O

n
D

r
I

e
A

B
R
B
I
S
O
R
 2

Í N D E X

1 2 3

D e f i n i c i ó L e s i d e e s P r o b l e m e s d e r i v a t s
D e f i n i c i ó [ 1 , 2 ] 3

Posthumanisme Postantropocentrisme
Crítica de l’”home” com a Crítica amb la jerarquia de les
mesura de totes les coses i espècies i l’excepcionalisme
representant d’”allò humà” antropocèntric
Promou la justícia ecològica

C O N D I C I Ó
P O S T H U M A N A
Quarta revolució industrial Sisena extinció
Dimoni algorítmic Acidificació dels oceans

Fenomen en curs que ens permet sondejar les manifestacions materials i discursives de les mutacions que engendren mitjançant la multiplicitat:
+ el desenvolupament tecnològic més avançat + el canvi climàtic + el capitalisme
D e f i n i c i ó [ 2 , 2 ] 4

Diversitat de perspectives Diferents maneres de conceptualitzar la

Antihumanisme
posthumanes actuals subjectivitat humana

Pensar la unitat comú Quines són les veritables estructures

referencial de les d’identitat compartida com a humans
Antiantropocentrisme
espècies, política i relació juntament amb la ciència, política i
amb la resta de zoe relacions internacionals actuals

P O S T H U M A N I S M E
 L e s i d e e s [ 1 , 3 ] 5

Continuum natura-cultura
Subjectivitat nómade – conatus – ètica afirmativa – interconnexió - continuum

Oportunitats pels agents humans i no-humans integrant-se de manera que

s’afecten i es veuen afectats mútuament (subjectivitat nòmade)

L’humà s’ha d’avaluar com a materialment integrat i encarnat, diferenciat,

afectiu i relacional augmentant-ne la capacitat individual i col·lectiva per
aconseguir fites alternativament ètiques de producció de coneixements

La naturalesa humana se substitueix per un continuum de cultures-naturals

acabant les diferències entre el bios humà i el zoe animal no-humà

Cal una justicia zoe-cèntrica que compti amb el recolzament d’una ètica relacional
desplaçant-ne la centralitat de l’Anthropos europeu superant l’individualisme del jo-cèntric

Entendre’ns com a membres d’una espècie i no d’una cultura

o forma de govern

Passar comptes per les conseqüències desastroses de la

supremacia de l’espècie humana sobre el planeta
 L e s i d e e s [ 2 , 3 ] 6

Ètica radical de la transformació per oposició als protocols morals de

Subjectivitat nómade – conatus – ètica afirmativa – interconnexió - continuum

l’universalisme kantià
- Experimentació de
noves formes de
Centrar la conciència unitària cap a una visió de la subjectivitat
subjectivitat ètica.
propulsada pels afectes i les relacions amb una ètica no-humana
- Necessària neutralitat
afirmativa en pro d’un subjecte no unitari “ecofilosofia”
normativa de la
Extreure el subjecte de la lògica de la negació i vincular la subjectivitat a tecnologia per deixar
l’”altredat”* afirmativa: la reciprocitat com a creació i no pas com a de servir a l’agenda
reconeixement del semblant humanista.
- Anàlisi seriós
Recontextualització global que ha produït economia de
respecte a les
mercat també propicia una sensació d’interconnexió
relacions de poder per
sobre de les
Renovada sensació d’interconnexió que requereix d’una
discussions ètiques.
ètica afirmativa

*Altredat: L’altra sexualitat, coneguda com a dones, gais, transexuals; altres ètnics, nadius o racialitzats, i altres naturals, animals i mediambientals
 L e s i d e e s [ 3 , 3 ] 7
Subjectivitat nómade – conatus – ètica afirmativa – interconnexió - continuum

Nomadisme: cal adoptar la incertesa i el canvi constant, tant mental com físic, en comptes de cercar la fixesa i
estabilitat i per això caldrà enfrontar-se a les categories i etiquetes imposades socialment i crear les nostres pròpies
identitats contínuament evolutives
Subjectivitat nomadiste: cal construir una subjectivitat que sigui mòbil i amb capacitat d’adaptació per transformar-
se responent als canvis en el món i en les nostres pròpies vides, la qual cosa comporta resistir la tendència a aferrar-
nos a una identitat fixe i acceptar la complexitat i ambigüitat de la nostra subjectivitat
Interconnexió: tots estem interconnectats i hem de treballar junts per a un món més just i equitatiu resistint la
inclinació a veure a les persones, comunitats i espècies com a aïllades i autònomes i reconèixer-ne així que depenem
els uns dels altres i estem interconnectats a tots nivells
Crítica de la modernitat: crítica a la modernitat occidental i el seu enfocament racional i lògic amb l’argument que ha
exclòs i marginat moltes persones i ha perpetuat sistemes d’opressió i desigualtat. Per això es defensa un
enfocament holístic i emocional que inclogui a totes les formes de coneixement i experiència
Ètica afirmativa: cultivar una ètica de relació que faci resistent i perdurable al subjecte sense referenciar els valors
transcendentals, sinó en la consciència de les pròpies interconnexions en múltiples modes d’interacció amb els
demés, heterogenis i no humans tant social, psíquica com naturalment
 P r o b l e m e s d e r i v a t s [ 1 / 3 ] 8
Subjectivitat nómade – conatus – ètica afirmativa – interconnexió - continuum

HUMANAMENT
- Pèrdua de significat: el desafiament de l'especificitat humana en aspectes morals i ètics pot dur a la sensació de
desesperació i pèrdua de sentit de la vida en certs humans
- Deshumanització: negació de la importància, valor i respecte dels éssers humans en qüestionar-ne la pròpia noció
de la humanitat i generalitzant-ne el focus d'atenció cap a d'altres formes d’”existència”. Els humans passen a ser
màquines sense individualitat o ànima
- El gir no humà també cal fer-lo cap a "la no humanitat que està en cadascú de nosaltres", per tant es referencia a
l'encarnació animal que l'humanisme ha rebutjat històricament i caldria veure fins quin punt s'és lliure d'humà per
poder afrontar-ho
- Perills tecnològics: excessiva confiança en la tecnologia i acceptació cega en tot tipus d'avenços tecnològics sense
considerar-ne les possibles conseqüències negatives a la societat i al medi ambient, com pot ser la pèrdua de llocs
de treball, vulnerabilitat tecnològica i íntima, esgotament de recursos naturals, etc.
 P r o b l e m e s d e r i v a t s [ 2 / 3 ] 9
Subjectivitat nómade – conatus – ètica afirmativa – interconnexió - continuum

CULTURALMENT
- Altredat cultural: com es poden escoltar certes veus si se silencien activament en procurar una proposta
"distributiva" que dispersa? Per exemple, l’acallament de les dones en front dels objectes

RELACIONALMENT
- Es pot arribar a qüestionar la percepció que els humans som el centre del món i que tenim un dret especial sobre
d'altres éssers i, per tant, fer-nos qüestionar i redefinir com hem de tractar i relacionar-nos amb els demés éssers
humans i no-humans (zoe)
- El centrisme en la condició humana i la tecnologia per sobre d'altres consideracions pot dur indirectament a
l'explotació i maltractament d'altres éssers vius
- Com podríem defensar l'erradicació de virus i bactèries si cal permetre que totes les vides siguin considerades
igualment? Es pot acollir al tot o el tot a la vegada?
 P r o b l e m e s d e r i v a t s [ 3 / 3 ] 10
Subjectivitat nómade – conatus – ètica afirmativa – interconnexió - continuum

POLÍTICAMENT:
- Fins quin punt cal fer-se responsable del món i el destí com a humans mitjançant certes accions i decisions quan la
responsabilitat és compartida amb el zoe?
- El qüestionament de formes polítiques i de governabilitat tradicionals deixen orfes -pel camí- certes preses de
decisions i la seva implementació. Les polítiques d'equitat s'han de "fer" i què cal fer en l'impàs?
- Un món compartit i inclusiu passa per l'eliminació de les jerarquies sociopolítiques amb les problemàtiques
desconegudes que comportaria
- Caldrà delimitar la "cosmocràcia" segons els individus que hi participen: un virus, intel·ligència artificial, una pedra,
etc. i, per tant, ja no li correspon als humans determinar-ne la veritat dels seus desitjos humans "sobirans" ni
judicialitzar-ne el seu acompliment o no. Cas que ho fes, aquest judici atorgaria paradoxalment a l'ésser humà poder-
ne calcular la suma final dels qui es consideren dignes de consideració ètica
- Per molt que pugui parlar-se d'expandir l'esfera de la política per incloure'n innombrables entitats no humanes,
sembla ser que la seva "inclusió" respon en darrera instància a un conjunt de deures ètics que retornen a allò humà,
com si en malmetre a qualsevol “cosa” un es malmet a sí mateix.
 11

Pot existir una condició

ètico-política igualitària
"perfecta" en la
I

concepció posthumana
T
T

sense que esdevingui un

O
D

malson solipsista on la
I
A

llibertat i la igualtat
R
B

només pot coincidir

I

individualment?
S
O
R