Apuntes Examen

MP01: Gestió de Pacients
66h
CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

Quantes UF té?
• UF01: Gestió de pacients en l’atenció primària i
l'atenció especialitzada (44h)
1r i 2n trimestre
• UF02:
Gestió i derivació de pacients en les diferents presta
cions assistencials
(22h)
3r trimestre

UF01
Hores
Unitat Formativa Hores Resultats d'aprenentatge.
1: Gestió de RA1: L'entorn sanitari 18 (40%)
pacients en RA2: Gestió de llits als
l’atenció primària 44 15 (35%)
centres hospitalaris
i l'atenció RA3: Gestió d'ingressos i
especialitzada 11 (25%)
altes de pacients

Com serà l’avaluació?
Farem activitats per cada RA: exàmens, mirarem pel·lícules, exposicions orals, tests
online, activitats en grup....
És imprescindible aprovar com a mínim amb un 5 cada RA (no es fa mitjana entre RA’s)
per tal d’aprovar la UF
No és possible recuperar activitats no lliurades o suspeses individualment. Únicament

s'admetrà el lliurament posterior, si així ho considera el responsable de la matèria en
funció del tipus d'activitat, sempre que la falta sigui degudament justificada al tutor del
curs, en un termini no superior a 48 h, i el lliurament no més enllà di les 72 hores.
No és possible recuperar activitats quan la nota és superior a 5

kahoot

CFGS DOCUMENTACIÓN Y ADMINISTRACIÓN SANITARIAS
MP01 RA01
RA01. L’ENTORN
SANITARI

MP01 RA01
• 1. Què és la salut?
• 2. Què és la sanitat pública
• 3. Què és la sanitat privada?
• 4. Què és la sanitat concertada?
• 5. Què és un sistema sanitari?
• 6. Quines són les primeres referències sobre la medicina?
• 7. Què és la medicina racional i on/quan i amb qui va néixer?
• 8. Quan va ser l’inici de la infermeria?
• 9. Què és la seguretat social

MP01 RA01
• 1. Què és la salut?
• Segons la OMS, la salut és un estat de complet benestar físic,

mental i social, i no tan sols l’absència d’afeccions o malalties.
• la salut és un concepte molt ampli que no només ha de

respondre en la cura de malalties, sinó en el manteniment del
benestar integral de les persones.

• 2. Què és la sanitat pública

• 3. Què és la sanitat privada?
• 4. Què és la sanitat concertada?

MP01 RA01
• Sanitat pública: és la cobertura obligatòria que ha de donar

l’Estat, les despeses econòmiques de la qual es cobreixen amb els
impostos i aportacions dels treballadors.
• Sanitat privada: és aquella en que cada persona afronta els
costos dels tractaments rebuts, i generalment està organitzada en
forma de mútues.
• Sanitat concertada: és un model sanitari en el qual les persones
son ateses i tractades es centres privats però les despeses
d’aquests tractaments es cobreixen amb diners públics.

MP01 RA01
• 5. Què és un sistema sanitari?
• el conjunt d’estructures organitzatives, centres de

servei i activitats que tenen com a finalitat atendre les
necessitats de la població en matèria de salut.
• Les estructures organitzatives sanitàries depenen de les
particularitats sociopolítiques de cada país.

MP01 RA01
• Quines són les primeres referències sobre la medicina?
• Les primeres referències a l’atenció hospitalària apareixen en

escrits trobats a Tebes (Egipte) que daten del segle XV a.C.
• coneixement mèdic que tenien els egipcis, especialment pel que fa
a l’anatomia, obtingut gràcies al procés de momificació dels morts.
• Contemporani a aquests textos, trobem el codi d’Hammurabi
(Mesopotàmia), en el que es parla de la relació entre el metge i el
pacient. A més, s’han trobat diversos documents que expliquen els
símptomes d’algunes malalties i la manera de curar-les.

• Què és la medicina racional i on/quan i amb qui va néixer?
• Grècia gràcies a Hipòcrates, considerat el pare de la medicina.

• medicina racional: aquella que busca una causa física a la malaltia,
eliminant el concepte de càstig diví o el seu origen demoníac.
• Hipòcrates va descriure moltes malalties i va crear un arxiu on es
reflectien totes les visites mèdiques que duia a terme, creant així el
concepte d’història clínica.
• Es considera que el primer hospital de la història va néixer també a
Grècia, concretament al Temple d’Escolapi (Déu de la medicina), on
s’han trobat diversos documents que acrediten l’entrada dels malalts i
els tractaments que rebien.

• A Roma també existeix constància de l’existència
d’hospitals.
• Galeno, que va recopilar tots els coneixements que es tenien
de medicina fins al moment; els seus escrits van tenir vigència
fins al segle XVIII.
• De totes maneres, l’aportació més important que van fer els

romans a la medicina va ser la canalització d’aigües residuals i
de consum, separant clarament les conduccions de les dues
aigües. D’aquesta manera, es podien evitar moltes malalties
contagioses i es va millorar la salut de la població.

• La medicina oriental
• Els hebreus van introduir la higiene de mans i la incineració dels
cossos i les pertinences dels malalts per a evitar els contagis.
• A la Índia, en consonància amb les seves creences religioses
sobre l’equilibri entre el cos i la ment, entenien que les malalties
eren causades precisament per desequilibris en els components
que formen el cos humà (bilis, aire, fleuma i sang). A més, van ser
excel·lents cirurgians per al seu temps.
• la civilització que va fer contribucions més importants va ser Xina.
• Els xinesos creien que les malalties es curaven i retornaven la persona al
seu equilibri, tan de manera elemental (terra, aigua, foc i fusta) com
seguint el principi del ying (foscor, feminitat) i el yang (claror,
masculinitat).
• A més, els xinesos van crear una gran varietat de fàrmacs a partir de
diverses plantes autòctones i van desenvolupar les tècniques
d’acupuntura, encara vigents avui dia.

• Edat Mitjana, moderna i contemporània
• les malalties produïen rebuig i aïllament social de les persones
malaltes.
• aquestes persones només podien ser ateses per ordes religiosos i
persones caritatives que, en nom de Déu, es dedicaven a atendre els
malalts i ancians mancats de recursos econòmics.
• És per aquest motiu que els primers hospitals com a tal es van crear
sempre sota el nom d’ordes religiosos i es mantenien gràcies als
donatius econòmics dels particulars.
• Els hospitals de l’Edat Mitjana acollien sobretot afectats per malalties
infeccioses, per la qual cosa la seva funció era més aïllant, higiènica i
preventiva que no pas curativa
• De finals del segle XV i principis del XVI en destaca la creació de l’orde
de Sant Joan de Déu, dedicada exclusivament a l’atenció de malalts.
• els primers documents en els que s’acredita la preparació acadèmica
del personal sanitari no apareixeran fins al segle XVIII.

MP01 RA01
• 8. Quan va ser l’inici de la infermeria?

• La infermeria com a professió s’inicia a principis del segle XIX,
paral·lelament a l’inici d’una certa organització hospitalària
• 9. Què és la seguretat social

• La Seguretat Social és un sistema general de prestacions
públiques que tenen com a objectiu augmentar el benestar
social de la població

MP01 RA01
• 10. Quin és i en què consisteix el model sanitari vigent

al Regne Unit?
• 11. Quin és i en què consisteix el model sanitari vigent
a Alemanya?
• 12. Quin és el model de l’Europa del Nord?
• 13. Quin és el model d’Espanya i Itàlia?

MP01 RA01
• 10. Quin és i en què consisteix el model sanitari vigent al Regne Unit?

• El model Beveridge, o model anglès, és el pla vigent al Regne Unit des
de 1942 i propi de les illes britàniques i alguns països del nord d’Europa.
Es caracteritza per:
• Atenció gratuïta
• Cobertura universal.
• Finançament global dels centres: Els hospitals i els treballadors son del Estat.
• Els metges generalistes, poden ser contractats pel National Health Service o
directament pels centres de salut locals.
• La longitud de les llistes d'espera és molt gran a causa de la falta d'inversió i la
burocràcia que implica la gestió del sistema per part dels organismes
parlamentaris.
• Aquesta gestió va provocar, a partir de 1970, l’aparició de les assegurances
mèdiques privades. En aquest sentit, els governs lliberals promouen el pagament
privat de determinats tractaments públics, sobretot a nivell farmacèutic.
MP01 RA01
• 11. Quin és i en què consisteix el model sanitari vigent a Alemanya?

• El sistema de Bismarck es va introduir a l’Alemanya de finals del
segle XIX, també a França, Bèlgica i Àustria entre la I i la II Guerra
Mundial. Es caracteritza per:
• Els treballadors i les empreses paguen una quota obligatòria que
s'ingressa en un fons públic. L’oferta assistencial és tant pública com
privada.
• Les despeses sanitàries es cobreixen a partir d'aquestes assegurances
públiques, que es gestionen des del govern central o regional. Els metges
són personal autònom que cada hospital contracta per actuació.
• Sovint presenta dèficits persistents als fons d'assegurances, per la qual
cosa els països que encara segueixen aquest model es troben duent a
terme reformes sanitàries que permetin regular l’oferta de l’atenció
sanitària i introduir certes formes de gestió privada.
MP01 RA01
• Quin és el model de l’Europa del Nord?
• Els països nòrdics (Suècia, Finlàndia i Dinamarca):

• Una cobertura i accés universal a l'atenció sanitària.
• Un finançament a través de la fiscalitat pública, on cada ciutadà paga una tarifa
única (forfait) que cobreix totes les cures mèdiques i hospitalitzacions.
• Des dels anys 90, els municipis tenen molta autonomia en la gestió de la sanitat
al seu territori, per la qual cosa es generen desigualtats regionals
• A causa de les desigualtats regionals, s’han introduït pràctiques de gestió
privada i s’ha permès una redefinició de les competències dels professionals de
la salut: s’autoritza a les infermeres a rebre una formació adequada i a efectuar
alguns procediments mèdics determinats.
• Suècia també permet que les infermeres puguin prescriure un cert nombre de
medicaments.

MP01 RA01
Espanya Itàlia
• 13. Servei de salut universal i gratuït. Servei de salut universal i gratuït.
Les 17 comunitats autònomes tenen

plenes competències en matèria de salut i
assumptes socials. El 70 % dels recursos Les regions són les úniques responsables
prové dels ingressos fiscals transferits per de l’equilibri pressupostari en matèria de
l’Estat, mentre que el sector privat sanitat.
proporciona fins a un 25 % dels processos
mèdics hospitalaris.
L’accés a l’assistència sanitària és

El sistema genera una persistència molt
desigual, ja que les polítiques sanitàries
elevada de llistes d’espera en hospitals.
depenen de les regions.
MP01 RA01
• 14. Què és la OMS?

• 15. Què és l’assemblea de Alma-Ata?
• 16. Aquesta resposta no es troba als apunts. Per
parelles o individualment penseu en FACTORS
DETERMINANTS EN SALUT. És a dir, feu un llistat
d’aquells factors que puguin afectar a la salut.
• Exemple: L’edat

MP01 RA01
• 14
• La OMS es va fundar l’any 1948 a Ginebra, operant de forma ordenada amb la ONU.
• L’OMS és una organització amb autoritat directiva i coordinadora en tot el que fa
referència a la salut a escala mundial, però no té poder legislatiu sobre els països.
• Periòdicament elabora informes relatius a l’estat de salut general de la població o sobre
un aspecte concret de l’àmbit de la salut.
• Cada un d’aquests informes explica la situació sanitària d’un conjunt de països concrets,
donant una importància especial a les malalties infeccioses com son el SIDA, la
tuberculosi, la grip, etc.
• També destaquen malalties endèmiques greus com la malària. En el cas de la grip,
aquests estudis de la OMS determina quina soca estarà present cada any i, per tant,
quines vacunes s’hauran d’administrar.

MP01 RA01
• 15.
• L’any 1978, es va organitzar una nova assemblea a la ciutat russa de
Alma-Ata per a tractar l’atenció primària, arribant a la conclusió de que és
primordial potenciar l’atenció primària per a la prevenció de malalties, la
promoció de la salut i la salut integral.
• Dins aquesta mateixa assemblea, es va considerar la salut com un dret
fonamental de les persones, però que actualment no es respecta degut a
la gran desigualtat en l’estat de salut de la població en diferents territoris
del món. Es va fer responsables d’aquesta situació als governs de cada
país, que han de vetllar per la salut dels seus ciutadans establint els
òrgans participatius necessaris.

MP01 RA01
• 16.
• El sexe, “estil de vida”, educació, alimentació, la feina
(l’atur), habitatge, la higiene, el sistema sanitari, nivell
econòmic

MP01 RA01
• 17. Altres organismes internacionals?

• 18. història del sistema sanitari espanyol?

MP01 RA01
• 17.
• UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura).
• UNICEF (Fons Internacional de les Nacions Unides per a la Infància).
• OIT (Organització Internacional del Treball).
• A banda, existeixen tota una sèrie d’ONG que tenen diferents objectius, dins l’àmbit
sanitari, per a millorar la qualitat de la salut de la població mundial:
• Metges Sense Fronteres
• Medicus Mundi
• Unió Internacional per a l’Educació Sanitària de la Població
• Creu Roja Internacional.

MP01 RA01
• HISTÒRIA DEL SISTEMA SANITARI ESPAÑOL

• 1885: apareix la primera llei d’organització sanitària (Ley
Orgánica de Sanidad). Paral·lelament, apareixen diferents
societats de socors mutus poc desenvolupades.
• 1908: es crea el Instituto Nacional de Previsión (INP), una sèrie
d'assegurances voluntàries a les quals no era obligatori afiliar-se.
• 1942: el règim franquista imposa el Seguro Obligatorio de
Enfermedad (SOE), gestionat per l'INP. Es tractava d’una mena
d’impost que garantía l’accés als serveis sanitaris públics.
• 1963: es redacta la llei de bases de la Seguretat Social,
deliminat-la en tres àrees: la salut, la Seguretat Social i el treball.

1978: ja en democràcia, es creen:
El Instituto Nacional de la Salud (INSALUD): organisme responsable de
l’assistència sanitària, gestionat pel Ministeri de Sanitat i Consum.
El Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS): gestiona i administra
les prestacions econòmiques relacionades amb la Seguretat Social
(malaltia, maternitat, etc.).
El Instituto de Mayores y Servicios Sociales (IMSERSO): que més tard va
passar a dir-se Instituto Nacional de Servicios Sociales (INSERSO).
Gestiona i administra diferents àmbits dels benestar social com els
serveis socials, les jubilacions, les pensions d’invalidesa, les pensions no
contributives, etc.
1986: s’aprova la primera reforma sanitària en un segle, la Ley General
de Sanidad.

MP01 RA01
• 19. Llei General de Sanitat. Característiques
• La Ley 14/1986 de 25 de abril, Ley General de Sanidad (LGS),

• va instaurar el Sistema Nacional de Salud (SNS).
• Va ser creada per tal de complir l’article 43 de la Constitució, en el
qual s’especifica el dret a la sanitat universal i la protecció de la
salut de tots els ciutadans.
• es defineix el funcionament del sistema sanitari espanyol, tant a
nivell primari com d’atenció especialitzada.

MP01 RA01
• Els aspectes més importants de la llei són:

• Extensió dels serveis a tota la població.
• Prestació d'atenció integral a la salut, promoció, prevenció, curació i
rehabilitació.
• Creació d'una xarxa integrada d'hospitals del sector públic i accessibilitat de
tota la població als recursos sanitaris.
• Possibilitat de vinculació dels hospitals i centres privats en funció de les
necessitats assistencials.
• Lliure elecció del metge en l'assistència primària.
• Finançament a partir dels ingressos de l'Estat.
• Reconeixement del dret a l'exercici lliure de les professions sanitàries.

ACTIVITAT 1

MP01 RA01
• 20. Com s’organitza el sistema sanitari espanyol?
• 3 NIVELLS: CENTRAL, AUTONÒMIC I LOCAL. CADA

NIVELL TÉ LES SEVES COMPETÈNCIES DEFINIDES

MP01 RA01
• NIVELL CENTRAL
• El Ministeri de Sanitat i Consum és el que té assignades les competències de
sanitat centrals: promoure i executar les directius del govern en matèria de
sanitat. Les seves competències exclusives són:
• Elaborar polítiques de salut, planificació i assistència sanitària.
• Activitats de sanitat exterior
• Legislació sobre productes farmacèutics i el seu procés de producció.
• Garantir i verificar el compliment de les competències de l’Estat i de les
comunitats autònomes en matèria de sanitat.
• El Ministeri de Sanitat i Consum té vinculat el Consell Interterritorial, on el ministre i
els consellers de les diferents comunitats autònomes es poden reunir periòdicament
per a analitzar la situació sanitària i comunicar les noves normatives

MP01 RA01
• NIVELL AUTONÒMIC
• La LGS serveis de salut autonòmics, que seran els responsables de de
regular el personal i el material sanitari.
• cada comunitat autònoma tindrà:
• el seu criteri d’activació d’emergències
• els seus pressupostos,
• competència normativa en matèria de sanitat i higiene i de Seguretat Social.
• Segons la LGS, cada comunitat autònoma ha d’elaborar un pla de salut, és a
dir, un document que contempli les accions sanitàries per un període de
temps determinat. El pla de salut ha d’incloure les següents fases:
• Anàlisi de la situació.
• Identificació de problemes.
• Definició d’objectius.
• Definició d’intervencions.
• Definició
CFGS – Tècnic/a Superior dels criterisi Administració
en Documentació d’avaluació. Sanitàries
MP01 RA01
• NIVELL LOCAL
• Control dels efectes del medi ambient sobre la salut dels
individus: contaminació, aigües, residus urbans i industrials i
sorolls i vibracions.
• Control d’edificis i llocs públics: centres d’alimentació, àrees
d’esports, escoles, etc.
• Control de la cadena de distribució d’aliments i begudes.
• Control de cementiris.

MP01 RA01
21. Què és una empresa sanitària?
es considera empresa sanitària qualsevol centre que ofereixi serveis

sanitaris, des d’un gran hospital fins a una consulta pediàtrica
privada
independentment de que es tracti d’un servei públic o privat.
Les empreses sanitàries són empreses principalment prestadores de
serveis, tot i que també poden vendre productes a les persones a les que
han prestat un servei prèviament
22. Com es financen les empreses sanitàries?

MP01 RA01
• els sistemes de finançament de les empreses sanitàries dependran

de si es tracta de centres públics o privats.
• Centres públics:
• guanyen diners gràcies a les aportacions de la Seguretat Social, l’entitat
de l’Estat que s’encarrega de gestionar la salut i les pensions dels
treballadors.
• Actualment, segons les noves legislacions, els hospitals públics poden
rebre també diners del sector privat, ja que en alguns casos han d’oferir
serveis que els centres privats no ofereixen però que estan obligats a pagar.

CFGS
CFGS DOCUMENTACIÓN
DOCUMENTACIÓN YY ADMINISTRACIÓN
ADMINISTRACIÓN SANITARIAS
SANITARIAS
MP01 RA01
• Centres privats:
• el sistema privat implica que cada persona individualment paga els serveis
rebuts.
• la majoria d’usuaris del sector privat ho fan a través del pagament d’una
quota mensual a una mutualitat o empresa asseguradora
•Centres concertats: en alguns casos, els centres privats poden prestar

serveis per als assegurats del sistema públic, per la qual cosa el sistema públic
ha de pagar aquest servei als centres privats. Aquest sistema es coneix com a
concertació econòmica en l’àmbit sanitari, i cada comunitat autònoma té
competències per a dur-lo a terme com cregui convenient.

MP01 RA01
Què són les despeses i quins tipus de despeses
pot tenir un centre sanitari?
• Les despeses són el conjunt del valor econòmic del

personal que, la tecnologia que s’ha fet servir i els
materials que s’han utilitzat o consumit.
• A nivell subjectiu, també es pot considerar una despesa a la
pèrdua de satisfacció per part del client que ha rebut el
servei, ja que això implicarà que aquest client no torni a fer ús
dels nostres serveis i que ens faci mala publicitat

MP01 RA01
• les despeses del sistema sanitari es divideixen en:

• Despeses tangibles: són totes aquelles despeses
fàcilment quantificables a partir de la informació
facilitada als documents financers o bé gràcies a
mecanismes d’estudi econòmic.
• Entrarien dins aquest grup la compra de medicaments o
les nòmines dels treballadors. Es classifiquen en dos
tipus:

• Despeses tangibles directes: són les despeses que
tenen a veure directament amb el sistema sanitari
(consultes, proves diagnòstiques, intervencions,
hospitalitzacions, etc.).
• Despeses tangibles indirectes: sorgeixen del càlcul de
les pèrdues que altres sectors de l’economia tenen a
causa de les activitats sanitàries.
• Per exemple, si un treballador ha d’allargar una baixa
laboral a causa d’una llista d’espera sanitària, s’influeix
negativament en el sector econòmic d’aquest treballador,
que es podria incorporar abans a la feina si no hi hagués
llista d’espera o fos més curta.

MP01 RA01
• Despeses intangibles: aquestes despeses no es

poden calcular ni quantificar per cap mecanisme
econòmic ni monetari. Un exemple seria el temps d’oci
perdut en els desplaçaments dels professionals
sanitaris.
• Què són els beneficis d’un centre sanitari?

MP01 RA01
• les empreses sanitàries privades han d’obtenir un benefici de les

activitats que duen a terme, ja que es tracta d’empreses amb ànim de
lucre que tenen com a objectiu guanyar diners i ho fan a través de la
prestació de serveis sanitaris. Aquests diners es guanyen cobrant per
servei prestat una quantitat superior al cost d’aquest servei.
• les empreses sanitàries públiques no tenen com a objectiu enriquir-se,

sinó prestar serveis sanitaris deixant el balanç global de despeses i guanys
a zero, per la qual cosa no existeixen beneficis a nivell econòmic directe.
• la sanitat pública (i privada) suposa un benefici per a altres
sectors econòmics: si un treballador té bona salut, no haurà de faltar a
la feina per a anar al metge o per estar malalt i, per tant, el seu sector
econòmic no hi perdrà diners.

MP01 RA01
• Com es financen els centres sanitaris privats? I

els públics?
• El sistema sanitari privat es finança directament de les

aportacions dels clients o dels sistemes d’assegurances,
però el sistema sanitari públic necessita altres fonts de
finançament:

MP01 RA01
• Impostos
• Cotitzacions a la Seguretat Social
• Aportacions obligatòries.

MP01 RA01
• 26. En quina llei es basa el sistema sanitari català? De

què tracta?
• La Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC)

• Segons l’article 148 de la Constitució, cadascuna de les
comunitats autònomes, així com el govern central, tenen la
competència de dividir la seva zona geogràfica en diferents
àrees per tal de millorar l’assistència sanitària prestada.

• Les competències de sanitat transferides per l’Estat Espanyol
per a la gestió de la sanitat catalana van començar a arribar a
Catalunya a partir de l’any 1981, per la qual cosa es va crear:
• l’Institut Català de la Salut (ICS) l’any 1983.

• L’any 1985 es va crear la XHUP (Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública);
englobant tots els hospitals públics i concertats que van acreditar un
nivell adequat de qualitat del servei i disponibilitat de recursos.
• Paral·lelament, es va aprovar el decret de Reforma d’Atenció Primària
(AP), pel qual es pretenia definir com havia de ser la sanitat pública
catalana a nivell d’atenció primària.

MP01 RA01
• 1990 s’aprova al Parlament la LOSC (Llei d’Ordenació Sanitària de

Catalunya), que configura el model sanitari català segons
diverses premisses:
• El finançament i la compra de serveis d’aprovisionament es separen
en dues funcions diferents, que realitzaran dos organismes diferents.
• Permet la coexistència de proveïdors de serveis sanitaris públics i
privats.
• Es creen regions sanitàries i sectors sanitaris per tal de que
l’organització sanitària de cada un d’ells respongui a les necessitats
específiques dels seus habitants.
• Es fomenta la participació de la comunitat en l’elaboració i correcció
del model sanitari. Això és possible gràcies a diferents òrgans
participatius com els consells de direcció, els consells de salut, etc.

MP01 RA01
• 27. Quina és l’estructura del sistema sanitari català?

• Departament de Salut: depèn del Parlament de Catalunya, té les
responsabilitats d’elaborar les polítiques de salut.
• Planificació: estableix quina serà la manera d’actuar del Departament i quines estratègies
es faran servir davant les diferents dificultats. Aquesta planificació d’estratègies es fa a
través del Pla de Salut.
• Finançament: el Departament de Salut rep els diners que li assignen els pressupostos
aprovats pel Parlament, que han de ser suficients per a cobrir totes les despeses que
sorgeixen del sistema sanitari.
• Qualitat: per tal de garantir que tots els hospitals que integren la XHUP compleixin els
estàndards de qualitat establerts, el Departament de Salut s’encarrega d’avaluar els centres
concertats a través de processos d’acreditació de qualitat.

MP01 RA01
• Servei Català de la Salut (CatSalut):

• encarregat de distribuir els diners que rep del Departament de
Salut de manera que es garanteixi l’assistència sanitària
pública a tot el territori.
• funciona com una empresa asseguradora pública, que és
responsable de:
• que les polítiques de salut del Departament es compleixin,
• de concretar com es duran a terme els pagaments de prestacions,
provisió de material i compres (contractes amb proveïdors),
• d’avaluar els resultats econòmics
• de garantir que les persones assegurades al servei (en general, tota la
població, ja que l’assistència és universal) tinguin l’atenció sanitària
requerida.

MP01 RA01
• Proveïdors:
• són els centres que duen a terme les activitats assistencials,
contractats pel CatSalut.
• Això inclou tant els centres de titularitat pública com els de
titularitat privada i concertada, i engloba també tant l’atenció
primària com l’atenció especialitzada.
• Els serveis inclosos, a banda de l’atenció primària i hospitalària,
són l’atenció sociosanitària, l’atenció de salut mental, l’atenció
a drogodependències, l’atenció farmacèutica, el transport
sanitari, les pròtesis, els transplantaments, la resolució de les
llistes d’espera, el telèfon Sanitat Respon i els serveis
d’urgències.

MP01 RA01
• 28. Com s’organitza el mapa sanitari català?
Àrea Centres d'atenció

Regió Sector
bàsica de (primària i
sanitària sanitari
salut especialitzada)

MP01 RA01
200.000 – 250.000
Regió sanitària
habitants
5.000 – 25.000
Àrea bàsica de salut
habitants
Centre d’Atenció
500 – 2.500 habitants
Primària (CAP)

MP01 RA01

MP01 RA01
• Cada regió sanitària disposa d’un Consell de Direcció,.

Aquest Consell de Direcció es divideix en diverses àrees de
gestió, com són la Planificació, la Compra de Serveis,
l’Atenció al Client i el Control de Gestió
• els sectors sanitaris també disposen d’un Consell de Direcció

però assessorat en aquest cas per un Consell de Participació. El
Director presideix el Consell de Direcció, que es divideix en les
àrees d’Anàlisi i Programació i en el Servei al Client.

• Què és el pla de salut de Catalunya?
• El Pla de Salut de Catalunya és l’eina bàsica per a realitzar una bona

assistència sanitària.
• El redacta periòdicament el Departament de Salut per tal de donar
coherència a les polítiques de salut i de serveis sanitaris públics que
s’apliquen.
• Dins el Pla de Salut hi consten els plans directors en diferents àmbits de
salut que indiquen les pautes a seguir, per exemple, en malalties de
l’aparell circulatori, salut mental, oncologia, àmbit sociosanitari, etc. Té una
durada de quatre anys i s’estructura de diferent manera en cada edició.
• Degut a les característiques canviants del Pla de Salut, es treballarà de
manera específica a través d’activitats didàctiques.

La targeta sanitària
• La TSI (Targeta Sanitària Individual) és el document substitut de la cartilla de la Seguretat

Social, i és similar a les targetes bancàries.
• Les dades personals que hi ha registrades formen part del Registre Central d’Assegurats
(RCA), un fitxer del CatSalut que té com a objectiu reconèixer la persona com a assegurada
pel sistema públic i associar-la al nivell de cobertura de que gaudeix.
• Les dades que es troben impreses a la targeta són:
• Codi d’Identificació Personal (CIP): és un conjunt de nombres i lletres que permet identificar de
forma única i exclusiva a cada persona assegurada del CatSalut.
• Nom i cognoms: de la persona titular de la targeta.
• Nivell de cobertura: és el nivell de prestacions sanitàries a les quals té accés aquesta persona dins el
CatSalut.
• A la part posterior de la targeta hi ha una banda magnètica, similar a la de les targetes bancàries, que
conté les dades impreses de la targeta però codificades. D’aquesta manera, es poden llegir les dades de
manera automàtica amb els equips informàtics adequats i es garanteix la confidencialitat de dades.

Nivells de cobertura sanitària
• Són les prestacions sanitàries que el CatSalut assigna a cada persona.
• De què depèn?
• De que estiguin assegurats (o beneficiaris) al INSS o no
• De que estiguin afiliats a una mutualitat pública o no
• De que tinguin algun contracte de treball a organismes europeus
• De la impossibilitat d’accés al sistema de protecció sanitària pública
• Existeixen sis nivells diferents de cobertura:

Qui està assegurat o és beneficiari del INSS?
L’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) és
l’organisme que reconeix i acredita el dret a l’assistència
sanitària a l’Estat espanyol, amb càrrec a fons públics, a
través del Sistema Nacional de Salut.
La condició d’assegurat o assegurada s’atorga,

principalment, a les persones que treballen i estan afiliades
a la Seguretat Social en situació d’alta i a les que reben
alguna pensió o prestació periòdica també de la Seguretat
Social, com l’atur.
Les persones assegurades poden tenir com a

beneficiàries, entre d’altres, els seus cònjuges o parelles de
fet, els seus fills i filles, i els seus germans o germanes. El
CatSalut assigna a aquestes persones el nivell de
Cobertura sanitària general
• Qui pot estar afiliat a una mutualitat pública?
• Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat (MUFACE)

• Mutualitat General Judicial (MUGEJU)
• Institut Social de les Forces Armades (ISFAS)
• Les persones afiliades a aquestes entitats, ja sigui com a treballadores o

com a pensionistes, disposen de dos nivells de cobertura específics.
L’assignació d’un o altre depèn de si han triat rebre l’atenció
sanitària en centres de la xarxa pública o en centres privats

Programes d’interès sanitari del
Departament de Salut
és el nivell mínim de cobertura que s’aplica per defecte a totes les persones adultes
estrangeres no assegurades pel SNS empadronades a Catalunya i funcionaris que
escullen rebre l’atenció en centres privats
prestacions:
• dels programes sanitaris de salut pública,
• l’atenció a drogodependències
• la prevenció i el control d’infeccions de transmissió sexual (inclòs el VIH)
• el programa de vacunacions
• la prevenció i el control d’infeccions transmissibles (tuberculosi, hepatitis,
etc.)
• el seguiment de l’embaràs i proves relacionades
• la prestació farmacèutica.
• Cobertura sanitària general: és el nivell de cobertura
estàndard en la població treballadora i pensionista. Hi ha tres
grups de cobertura que tenen prestacions diferents
• Grup A: no pensionistes
• persones afiliades a l’INSS (i beneficiaris)
• menors d’edat residents a Catalunya sense altres nivells de cobertura i
assignacions excepcionals (accions humanitàries, refugiats, etc.).
• i a les persones estrangeres no registrades ni autoritzades a residir a Espanya que
acreditin més de tres mesos d’empadronament en algun municipi de l’Estat.
• Inclou les mateixes prestacions que els programes d’interès sanitari, i a més inclou:
- l’atenció primària, l’atenció especialitzada, l’atenció psiquiàtrica i de salut
mental, l’atenció sociosanitària i l’atenció farmacèutica abonant un percentatge
dels medicaments receptats a l’atenció primària segons el nivell de renta (els
medicaments es financen en un 100% en cas d’ingrés en un centre sanitari públic),
el transport sanitari, les prestacions complementàries (atenció domiciliària,
tractaments complexes i pròtesis), la rehabilitació i els transplantaments
https://catsalut.gencat.cat/ca/coneix-catsalut/acces-sistema-salut/nivells-cobertura/
cobertura-sanitaria-general/grup-a/
• Grup B: pensionistes de l’INNS. Tenen exactament les
mateixes prestacions que el grup A, però els nivells de
renta de cobertura farmacèutica són diferents.
https://catsalut.gencat.cat/ca/coneix-catsalut/acces-
sistema-salut/nivells-cobertura/cobertura-sanitaria-
general/grup-b/

• Cobertura sanitària general excepte farmàcia: és el
nivell de cobertura que s’assigna als afiliats a les
mutualitats de funcionaris (Mutualitat General de
Funcionaris Civils de l'Estat (MUFACE) o Mutualitat
General Judicial (MUGEJU) o Institut Social de les Forces
Armades (ISFAS)) que desitgen rebre atenció sanitària als
centres públics. Té les mateixes prestacions que la
cobertura general dels grup A i B excepte l’atenció
farmacèutica aportació segons la renda és diferent

• Accés al CatSalut de segon nivell: és un nivell especial per a les
persones empadronades a Catalunya que no estan assegurades pel
Sistema Nacional de Salud, per la qual cosa s’ha de sol·licitar
expressament.
• Això s’aplica a les persones estrangeres empadronades en algun municipi
de Catalunya durant tres mesos seguits justament abans de sol·licitar la
prestació, i que no estan registrades al Sistema Nacional de Salud o bé es
troben en situació especial.
• En aquest cas, la TSI té una caducitat d’un any i caldrà renovar-la
anualment, i només és vàlida dins el territori català. Les prestacions són
les mateixes que la cobertura sanitària general del grup A.

• Cobertura del conveni especial pel Real decreto 576/2013:
• aquesta cobertura és especial per a les persones no assegurades al
Sistema Nacional de Salud i que no tenen accés a cap mena de
protecció sanitària pública però que estan empadronades a
Catalunya i han residit a l’Estat espanyol durant un mínim d’un any.
• S’ha de sol·licitar de manera expressa i cal la formalització d’un
conveni especial. Inclourà només l’atenció primària, l’atenció
especialitzada, l’atenció psiquiàtrica i de salut mental, l’atenció
sociosanitària, la rehabilitació i l’atenció i el transport urgents.

• Cobertura sanitaria EMBL: s’assigna aquest nivell de
cobertura a les persones al servei del Laboratori
Europeu de Biologia Molecular (EMBL) i als seus
beneficiaris
• Ofereix les prestacions dels programes sanitaris d'interès per
a la salut pública, l’atenció primaria, especialitzada, la la salut
mental, l’atenció sociosanitària, la rehabilitació, l’atenció
urgent i el transport sanitari urgent.

• Cobertura sanitaria PMO: s’assigna aquest nivell de
cobertura a les persones al servei de les institucions
europees i als seus beneficiaris.
• Inclou les mateixes prestacions que la cobertura
sanitaria EMBL

ELS CENTRES SANITARIS
Atenció primària
• L’atenció primària, per tant, és l’atenció de salut que dóna cobertura a la salut
pública i a la salut comunitària. Segons la OMS, l’atenció primària és la que es
basa en mètodes i tecnologia pràctics, socialment acceptables i a l’abast de tots els
individus i famílies de la comunitat mitjançant la seva participació i a un cost que la
comunitat pugui assumir
- Definim com a salut pública totes aquelles activitats dirigides a la promoció i
manteniment del nivell de salut de la població, tenint en compte els aspectes
socials, polítics i culturals que influeixen en la salut dels individus
- La salut comunitària és el programa de salut pública aplicat de forma local,

planificat a partir dels problemes i necessitats d’una comunitat concreta i executat
amb la participació d’aquesta comunitat.

• L’atenció primària es caracteritza pels següents aspectes:
• És accessible per tots els ciutadans
• Coordina tots els esforços i accions realitzats als serveis d’atenció
primària.
• Controla i resol la majoria dels problemes de salut de la població atesa
(aproximadament un 90%) i es realitzen activitats de promoció i
prevenció.
• El mateix professional sanitari duu a terme un seguiment dels problemes
de salut d’un pacient i manté contacte amb el seu entorn familiar.
• Considera al pacient com un ésser en les tres dimensions de la persona
(biològica, social i psicològica).

Serveis d’atenció primària
• Assistència sanitària programada i urgent a consulta i a domicili.

• Prescripció i realització (segons el cas) de procediments diagnòstics i terapèutics.
• Activitats de prevenció, promoció, atenció familiar i atenció comunitària.
• Activitats d’informació i vigilància en protecció de la salut.
• Rehabilitació bàsica.
• Atencions i serveis específics a la dona, a la infància, a l’adolescència, els adults, la
tercera edat, els grups de risc i els malalts crònics.
• Atenció pal·liativa a malalts terminals.
• Atenció a la salut mental, coordinadament amb els serveis d’atenció especialitzada.
• Atenció a la salut bucodental.

Els equips d’atenció primària
• Personal sanitari:
• Metge de família: és la figura fonamental del sistema sanitari
d’atenció primària i té com a funció realitzar una atenció mèdica
integrada i completa als membres de la comunitat.
• Pediatra: especialista mèdic que dóna atenció fins als 14 anys.
• Infermeria i auxiliars d’infermeria: aquests membres del
personal realitzaran les cures essencials als pacients segons els seu
grau de coneixement.
• CAPs reformats: en aquests centres s’hi poden trobar alguns
especialistes com oftalmòlegs, traumatòlegs, endocrins, etc.

• Personal no sanitari:
• Administratiu: és el personal encarregat de la burocràcia relacionada
amb l’atenció al pacient (històries clíniques, visites, pagaments, etc.).
• Treballador social: en alguns casos, és necessària la intervenció
d’aquest personal sanitari, que mantindrà un contacte molt estret amb
les circumstàncies socio-laborals del pacient per tal que afectin el
menys possible a la salut del pacient.
• Zelador: els zeladors són treballadors dels centres sanitaris que
s’encarreguen de feines complementàries, com el transport de malalts
pel centre, l’endreça del magatzem, etc.

• Personal de recolzament:
• Laboratori d’anàlisi: són els responsables de dur a terme els anàlisis
clínics de les diferents mostres que els arriben.
• Radiodiagnòstic: és la unitat encarregada de dur a terme les proves
radiològiques encarregades pels metges.
• Unitat de preparació pel part: és una unitat especial que treballa
amb dones embarassades i les seves parelles i els prepara física i
psicològicament per al moment del part.
• Unitat d’orientació familiar: és una unitat orientada als adolescents,
on es duen a terme principalment activitats d’educació sexual.

Atenció especialitzada
• L’atenció hospitalària: nivells secundari i terciari d’atenció assistència
als malalts amb possibilitat d’internament
• Nivell secundari: és el nivell en el que s’atenen aquells ciutadans amb problemes

de salut que no s’han pogut resoldre en l’assistència primària degut al seu grau de
complexitat.
• En aquest nivell assistencial s’ofereix
• la hospitalització amb assistència mèdica i d’infermeria en medicina interna,
• cirurgia general
• Ginecologia
• pediatria
• laboratori
• radiologia
Generalment, actua com a nivell de suport a l’assistència primària.

• Nivell terciari: és el nivell d’atenció més
especialitzada i que requereix recursos tecnològics més
avançats totes les especialitats
• Els hospitals que actuen en aquest nivell són també
centres d’investigació i de formació de personal sanitari.
• Es calcula que aquest nivell només suposa un 5 % de la
demanda sanitària total, però la seva despesa ronda el
50 % de la despesa total en sanitat.

Tipus d’hospitals
• Existeixen diverses maneres de classificar els hospitals:
• Segons la OMS (criteris geogràfics):
• Hospital regional: altament especialitzats i equipats, que dóna tota
mena de serveis i tractaments i està vinculat a la formació de personal
sanitari. Acostumen a tenir entre 300 i 1.000 llits i donen cobertura a una
població de més d’1 milió d’habitants (3r nivell)
• Hospital de nivell mig: són hospitals provincials, amb els serveis bàsics
de medicina, cirurgia, ginecologia, pediatria i algunes especialitats. Tenen
entre 200 i 300 llits i cobreixen fins a 250.000 habitants. (2n nivell)
• Hospitals locals: són hospitals comarcals o rurals. Atenen només
medicina general i a poblacions no superiors als 60.000 habitants, ja que
disposen de menys de 100 llits (2n nivell)

• Segons l’especialització:
• Hospitals de nivell tres (alta complexitat tecnològica)
• Hospitals de nivell dos (complexitat tecnològica
mitjana)
• Hospitals de nivell u (complexitat baixa)

• Segons les malalties tractades:
• Malalts aguts
• Malalts crònics (residències)
• Hospitals especialitzats (psiquiàtrics, infantils, etc.)
• Segons el finançament:
• Hospitals públics
• Hospitals concertats i privats
•

Estructura i funcions dels
hospitals
• Serveis clínics:
• Mèdics: interna, pediatria, ginecologia, cardiologia, etc.
• Quirúrgics: existeix un servei especial de cirurgia per a cada
una de les especialitats mèdiques.
• Serveis de diagnòstic: laboratori, diagnòstic per la imatge,
impulsos elèctrics, anatomia patològica, ...
• Altres: administració, documentació i arxiu, urgències, medicina
preventiva, gestió de qualitat, hostaleria, salut laboral, etc.
A banda d’aquestes unitats, els hospitals més grans disposen
d’unitats de docència i investigació.

• Les funcions dels hospitals es poden resumir en els següents
punts:
• Donar cobertura a l’atenció primària i mantenir-hi plena coordinació.
• Donar assistència a la població de referència assignada a un cert
centre.
• Informar i formar per a la salut a tots els ciutadans.
• Garantir la continuïtat del coneixement dels seus professionals.
• Participar en línies d’investigació.
• Gestionar correctament els recursos i equilibrar les despeses i els
ingressos.

Model d’organització d’un
hospital
• Direcció i gerència de l’hospital Generalment es tracta de
centres molt grans on les altres tres divisions no poden fer-se
càrrec de certes tasques i la presa de certes decisions que, per
tant, queden en mans de la direcció general.
• Les responsabilitats de la direcció de l’hospital són:
• el control i gestió de les admissions i la recepció,
• informació i atenció al pacient,
• anàlisi i planificació del centre,
• assessoria jurídica,
• control de la gestió, informàtica i la regulació de la política de personal.

• El màxim responsable d’aquest òrgan és el director
gerent, que programa i dirigeix el centre.
• Coordina la resta de directors de divisions, ja que depenen
jeràrquicament d’ell.
• El director gerent té com a funcions:
• l’assoliment dels objectius marcats al pla de salut,
• l’elaboració d’informes periòdics de l’activitat de l’hospital (juntament
amb la memòria anual de gestió)
• l’adopció de les mesures necessàries per al correcte funcionament del
centre en situacions de crisi o emergències

• Divisió mèdica: està formada pel:
• servei mèdico-assistencial
• la documentació i l’arxiu
• els apartats de docència i investigació.
• El màxim responsable d’aquesta divisió és el director mèdic, que
és l’encarregat d’assumir les funcions del director gerent quan
aquest no existeixi, ja sigui per vacant o absència.
• A més, ha de dirigir, coordinar, supervisar i avaluar el funcionament dels
serveis mèdics de l’hospital i la qualitat de l’assistència; i ha de dirigir les
activitats de docència i investigació que es duguin a terme en el seu centre.

• Divisió d’infermeria: aquesta divisió agrupa totes les unitats
d’infermeria de l’hospital, cada una amb el seu supervisor/a.
• El màxim responsable de la divisió és el director d’infermeria,
que s’encarrega de dirigir, coordinar i avaluar el funcionament
de les diferents unitats; així com d’avaluar la qualitat de
l’assistència, la docència i la investigació d’infermeria
(independents de la docència i la investigació mèdiques). La
divisió d’infermeria s’acostuma a organitzar de la següent
manera:

Supervisió
d'infermeria
Supervisió de
Supervisió de planta Supervisió de parts
quiròfan
Infermer/a Infermer/a Llevador/a
Auxiliar Auxiliar Auxiliar

• Divisió de gestió i serveis generals: aquesta divisió
engloba quatre àrees d’activitat:
• gestió econòmica
• gestió administrativa
• subministraments i servei d’hostaleria.
• El seu màxim responsable és el director de gestió, que té com a
responsabilitats dirigir, coordinar i avaluar el funcionament de les
diferents unitats de la seva divisió. També s’encarrega de
proporcionar a tot el personal de l’hospital i a la resta de seccions
recolzament administratiu, tècnic i de serveis.

• Altres òrgans: dins un hospital, existeixen altres òrgans importants
que col·laboren en la gestió i el funcionament del centre:
• Comissió de direcció: és l’òrgan de gestió format pel director gerent i els tres
directors de divisió.
• Junta de participació: és un òrgan consultiu que s’encarrega de verificar que
l’atenció als pacients sigui correcta.
• Comissió de control de qualitat: és un altre òrgan consultiu que té com a
responsabilitat avaluar la qualitat assistencial i l’adequació tecnològica.
Aquesta comissió està formada per diverses comissions clíniques que es
responsabilitzen de l’avaluació de les infeccions hospitalàries, profilaxi i política
antibiòtica, històries clíniques, farmàcia, tecnologia, docència i investigació.

Sistemes de gestió hospitalària
• Per tal d’optimitzar la feina que es fa als hospitals es fa servir un sistema conegut
com CASE-MIX (barreja de casos) sistema de classificació de pacients
• Els pacients d’un centre sanitari es gestionen mitjançant una classificació
(case mix) segons el diagnòstic
• Aquest sistema pretén fer un inventari de tots els diagnòstics de malalties realitzats
en un centre, ja siguin malalties reals o bé problemes de salut i agrupar-los en una
classificació de pacients, dins la qual els pacients es troben en grups de
característiques similars.
• Això resulta en que, per exemple, si un hospital ha atès 10.000 pacients en un any,
aquests pacients es poden agrupar en 200 categories; aquesta agrupació permetrà
veure quin és el tipus d’activitat que s’està duent a terme al centrei gestionar-lo de
manera més eficient.

Les mutualitats i les assegurances mèdiques
• Mentre que en les entitats públiques aquesta aportació

es fa a través de la retenció d’una part del sou, en les
entitats privades es fa pagant una quota que
cada entitat pot fixar lliurement com el preu d’un
servei. Aquestes entitats poden ser mutualitats o
assegurances mèdiques.
• actualment les mutualitats són entitats asseguradores
que es regeixen pels següents principis:

• Són entitats asseguradores que presten una sèrie de serveis a les persones.
• Són entitats sense ànim de lucre, de manera que els beneficis que s’obtenen
es destinen a l’assoliment d’objectius socials i a l’ampliació de prestacions;
mai a la retribució de capitals (és a dir, no són empreses).
• Són associacions democràtiques, en les que tots els assegurats poden
participar de la presa de decisions.
• Són entitats privades, però que es dediquen a l’economia social.
• L’adhesió a alguna d’aquestes mutualitats és totalment voluntària.
• Són entitats solidàries, ja que neixen de la voluntat col·lectiva d’ajudar-se els
uns als altres a afrontar els riscos de la vida i oferir serveis socials.

• Per altra banda, existeixen les empreses asseguradores, que
no es regeixen per les característiques de les mutualitats i
funcionen senzillament com una empresa, amb un objectiu de
lucre econòmic.
• Aquestes asseguradores ofereixen una sèrie de serveis

mèdics a canvi del pagament d’una quota per part dels seus
clients; les prestacions incloses augmenten com més elevada
és la quota.

Apuntes Examen

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apuntes Examen

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

MP01: Gestió de Pacients

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

No és possible recuperar activitats no lliurades o suspeses individualment. Únicament

No és possible recuperar activitats quan la nota és superior a 5

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

• Segons la OMS, la salut és un estat de complet benestar físic,

• la salut és un concepte molt ampli que no només ha de

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

• 2. Què és la sanitat pública

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

• Sanitat pública: és la cobertura obligatòria que ha de donar

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

• 5. Què és un sistema sanitari?

• el conjunt d’estructures organitzatives, centres de

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

• Quines són les primeres referències sobre la medicina?

• Les primeres referències a l’atenció hospitalària apareixen en

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

• Grècia gràcies a Hipòcrates, considerat el pare de la medicina.

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

• De totes maneres, l’aportació més important que van fer els

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

• 8. Quan va ser l’inici de la infermeria?

• 9. Què és la seguretat social

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

• 10. Quin és i en què consisteix el model sanitari vigent

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

• 10. Quin és i en què consisteix el model sanitari vigent al Regne Unit?

• 11. Quin és i en què consisteix el model sanitari vigent a Alemanya?

• Quin és el model de l’Europa del Nord?

• Els països nòrdics (Suècia, Finlàndia i Dinamarca):

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

• 13. Servei de salut universal i gratuït. Servei de salut universal i gratuït.

Les 17 comunitats autònomes tenen

L’accés a l’assistència sanitària és

• 14. Què és la OMS?

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

• 17. Altres organismes internacionals?

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

• HISTÒRIA DEL SISTEMA SANITARI ESPAÑOL

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

• 19. Llei General de Sanitat. Característiques

• La Ley 14/1986 de 25 de abril, Ley General de Sanidad (LGS),

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

• Els aspectes més importants de la llei són:

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

• 20. Com s’organitza el sistema sanitari espanyol?

• 3 NIVELLS: CENTRAL, AUTONÒMIC I LOCAL. CADA

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries

CFGS – Tècnic/a Superior en Documentació i Administració Sanitàries