TREBALL PRÀCTIC: EL GOUBAK

Activitat Física en el temps de lleure: Esport, lleure i recreació

2on curs de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport - Matí

Ignasi Joan Caballé

21 de novembre de 2023

Clàudia Gállego
Irene Clemente
Pau Salomó
Sergi Muñoz
ÍNDEX:
1. RECERCA DE LA PRÀCTICA ASSIGNADA 3
1.1. El Goubak 3
1.2. Origen i evolució del Goubak 3
1.3. Normativa i reglament del Goubak 4
a. Objectiu del joc 4
b. Dinàmica de joc 5
1.5. Estratègies i tàctiques del Goubak 7
2. PROPOSTA DE LA SESSIÓ PRÀCTICA 8
2.1. Disseny de la sessió 8
2.2. Comunicació prèvia amb el grup 11
2.3. Objectius de la sessió i justificació dels mateixos 12
2.4. Tria d’espais. Adequació. Ambientació. 13
2.5. Paper dels dinamitzadors 14
2.5.1. Perfil idoni: aptituds, actituds, habilitats en aquesta pràctica. 14
2.5.2. Distribució per activitats 14
2.6. Metodologia 16
2.7. Descripció de les activitats. Progressió. Representació gràfica 18
2.8. Temporalització 19
2.9. Tria, justificació i distribució dels materials recreatius a emprar. 19
2.10. Fitxa resum de la sessió 21
3. POSADA EN ESCENA 22
3.1. Lliurament de materials per als estudiants. 22
3.2. Desenvolupament de l’activitat d’acord amb el disseny previ. 22
3.3. Gravació de la sessió i posterior edició del vídeo. 22
3.4. Control de la sessió i del temps disponible. 22
3.5. Tancament de l’activitat. 23
3.6. Valoració de l’activitat. 23
3.6.1. Valoració dels participants 23
3.6.2. Valoració de l’equip dinamitzador. 25
3.6.3. Conclusions. 25
4. BIBLIOGRAFIA 26

2
1. RECERCA DE LA PRÀCTICA ASSIGNADA
1.1. El Goubak

El Goubak és un esport col·lectiu innovador de col·laboració-oposició regulada,

considerat una modalitat de pista compartida, que destaca per la seqüenciació dels seus
elements tècnics i tàctics. En ell, dos equips de 5 jugadors cadascun s'enfronten al
voltant d’una única porteria central. Ambdós equips han de ser obligatòriament mixtos.
(Manso-Lorenzo et al., 2018).

L’objectiu del joc és assolir i mantenir 15 punts en els 30 minuts que dura un partit. Per
aconseguir punt, la pilota ha de passar per dins la porteria (tres pals situats al centre
d’una àrea circular), i ser atrapat al vol per un company d’equip situat a l’altra banda.
Cada equip disposa de 5 passades per aconseguir punt. (Goubak, 2019).

Podem classificar el Goubak com un esport alternatiu. Aquests tipus d’esports s’entenen
com aquelles modalitats esportives no convencionals on el seu objectiu és l'adquisició de
valors i actituds positives per part de l’alumnat, a través de la modificació de regles o
utilització de materials innovadors, a través dels quals s’augmenta la motivació i la
participació dels alumnes en les classes d’educació física. (Gamonales et al., 2022).

1.2. Origen i evolució del Goubak

L’origen d’aquest esport minoritari el trobem a Madrid l’any 2016, creat pel professor
d’educació física Víctor Manso-Lorenzo a causa del neguit que tenia pel fet que els seus
alumnes no participessin a les classes (González, 2014). La finalitat d’aquest nou esport
era augmentar les experiències lúdic-esportives dels seus alumnes mitjançant nous
elements tècnics, tàctics i estratègics que enriquissin la seva experiència motriu.

Per donar a llum a aquest esport, Manso-Lorenzo, va haver de dur a terme una
investigació dels elements que més s’adequaven als objectius que pretenia que el
Goubak adoptés, és a dir, va haver de fer una recerca del terreny on jugar, quin tipus de
porteries havia de tenir, el tipus de pilota… Fins que, finalment, l’esport va néixer el curs
2016 - 2017.

Un cop ja creat l’esport, juntament amb Javier Fraile-García, Jorge Gerardo Peláez-Díaz i
Javier Manso-Lorenzo, van seguir treballant per donar-lo a conèixer. El primer pas va ser
crear el grup de treball anomenat “Goubak como Deporte Alternativo en las Clases de
Educación Física: Creación de Material Didáctico”. Seguidament, van vincular-se al

3
 Centre Regional d’Innovació i Formació del professorat “Las Acacias” de Madrid i, com a
resultat de la seva feina, van publicar la primera unitat didàctica per implementar el
Goubak a l’àmbit escolar (Gamonales, 2016).

Actualment, es duu a terme un seminari de formació vinculat al Centre Territorial

d’Innovació i Formació de Madrid Sud. Aquest, vetlla per continuar amb la feina
d’investigació metodològica de l’ensenyança i aprenentatge de l’esport, a part de la
creació i desenvolupament de material didàctic per facilitar la proposta de la pràctica del
Goubak a les escoles.

Tal com diu el seu autor, el Goubak s’ha fet famós per la gran quantitat de valors que
transmet als seus practicants i espectadors, on entre ells trobem: igualtat de gènere,
inclusió, versatilitat, sociabilitat i desenvolupament dels components educatius.
(Manso-Lorenzo et al., 2021). És per això que s’ha anat expandint pels territoris
espanyols i guanyant popularitat, fins al punt de donar-se a conèixer a altres països, la
majoria del nord d’Àfrica com són Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia… Gràcies a aquesta
expansió, recentment s’ha creat l’Associació Internacional de Goubak per facilitar la
visibilitat al públic i nova audiència, a més de la creació de comptes oficials a les xarxes
socials Twitter, YouTube i Facebook (Goubak, 2022).

1.3. Normativa i reglament del Goubak

a. Objectiu del joc

L’objectiu del joc és assolir i mantenir 15 punts durant els 30 minuts de partit.

En aquest esport la puntuació pot augmentar o disminuir, així doncs, trobem dues formes
per augmentar la puntuació de l’equip o per disminuir la de l'altre:

➔ Punt positiu: Quan el jugador en possessió de la pilota és capaç de fer una

passada amb una o les dues mans a través de la porteria, i un company situat a
l’altre costat, atrapa amb les mans la pilota abans que aquesta toqui terra o bé sigui
interceptada per l’equip rival. L’equip atacant rebrà els punts en funció de l'àrea on
es rep la pilota (1,2,3 punts).

➔ Punt negatiu: Quan el jugador en possessió de la pilota és capaç de passar-la

colpejant-la amb el peu a través de la porteria sense tocar cap pal i, un company, a
l’altra banda l'atrapa amb les mans abans que toqui el terra o bé sigui interceptada

4
 pel rival. En aquest cas, l’equip atacant restarà a l’equip defensor 1, 2 o 3 punts en
funció de l’àrea on es rep la pilota.

b. Dinàmica de joc

- Jugador amb pilota: el jugador amb pilota només es pot moure en l’àrea on ha
recepcionat i només té 5” de possessió per passar la pilota.

- Jugador sense pilota: es desplaça lliurement per totes les àrees excepte l’àrea de
la porteria.

- Passades: El passador i receptor han d’estar en àrees diferents en el moment de la

recepció.

- Posada en joc: El joc s’inicia amb l’equip defensor fent un cercle al voltant de l’àrea
central i l’equip atacant fent un cercle al voltant dels defensors. Aquestes posicions
s’adoptaran tant a l’inici del partit com al finalitzar cada possessió.

- Verticalitat: En totes les passades efectuades, la pilota haurà de sortir en posició

vertical, també s’intentarà amb el peu.

- No “chicle”: es prohibeix tornar la pilota al mateix jugador que ha realitzat la

passada.

- Avantatge: es produeix quan un jugador de l'equip atacant rep la pilota i és capaç

de tocar a un rival amb la mà al pivotar. El jugador que hagi estat tocat serà expulsat
durant aquesta jugada, la qual serà reiniciada pel jugador amb pilota des del terra
(xutant) i en el mateix lloc on s’ha produït l’avantatge.

- Possessió: quan un equip té la possessió de la pilota només disposa de 4 passades

més la passada per porteria.

- Oposició regulada: les passades que no creuin la porteria no podran ser

interceptades pel rival.

- Canvi de possessió: es produeix quan el rival intercepta la pilota quan

5
 aquesta travessa la porteria (abans NO), quan la pilota toca el terra i després
d’una infracció de l’equip atacant.

- Servei de terra: s’inicia la jugada des del terra després d’aconseguir un avantatge o
al reiniciar una jugada després d’una infracció.

- Infraccions:

- Avisos: si l’equip defensor obstaculitza les passades o el moviment de l’equip

atacant durant la jugada, rebrà un avís. La jugada s'atura i l’equip amb pilota
iniciarà de nou el joc en aquell mateix lloc, amb la pilota a terra, en posició
vertical. Si un equip rep tres avisos, immediatament, se li treuen dos punts i
l’equip contrari iniciarà jugada.

- Anti fair play: Qualsevol falta de respecte, actitud o acció antiesportiva,

comportarà directament una penalització de dos punts per a l’equip infractor.

1.4. Elements estructurals i funcionals del Goubak

Temps de joc: El partit de Goubak dura 30 minuts, dividit en dues parts de 15 minuts,
amb un descans de fins a 10 minuts.

Material: Pel desenvolupament correcte del Goubak es necessita una pilota (si pot ser
l'oficial i sinó una de goma-escuma) i 3 pals, amb una mesura mínima de 2 metres.

Terreny de joc: El joc transcorre al voltant d’una àrea circular i central, coneguda com a
zona P. És una zona prohibida pels dos equips, no podran entrar dins d’aquest cercle és
on estan situades les porteries. Fora de la zona P, el camp està dividit en 3 parts iguals,
anomenades com àrea 1, 2 i 3.

Figura 1: Representació gràfica del camp de Goubak.

6
1.5. Estratègies i tàctiques del Goubak

Per a un bon desenvolupament dels partits, hem plantejat als alumnes una sèrie de
tàctiques que hem cregut que podien ser útils. Aquestes són:

- Marcatge individual: Cada jugador de cada equip s’emparellarà amb un de l’equip

rival, el seguirà allà on es mogui i intentarà que no rebi la pilota amb facilitat,
intentarà interceptar la passada perquè no facin punt, però també haurà de vigilar
amb l’avantatge i que la seva marca no el toqui quan aquest tingui la pilota. També
podrà jugar amb la regla del “no chicle”, és a dir, deixant una marca lliure al jugador
que ja ha fet la passada i no la pot tornar al mateix company.

- Superioritat: L’objectiu d’aquesta tàctica és intentar jugar amb superioritat

mitjançant la norma de l’avantatge, on un jugador amb pilota pot tocar a un de l’equip
rival amb la mà mentre pivota, deixant-lo fora d’aquella ronda. D’aquesta manera,
l’equip atacant aconseguirà jugar amb superioritat numèrica, facilitant les passades i
tenint més espai.

- Defensa en zona: Amb aquesta tàctica es busca una defensa més passiva,
defensant les zones de més puntuació, deixant als rivals que puguin fer les
passades i intentant interceptar l'última. Aquesta és molt semblant a la defensa
d’handbol 6-0, on tots els defensors estan al límit de l’àrea, sense pressionar,
buscant l’error del rival i/o buscant una precipitació i deixant passar el temps.

- Mixt: El paper de l’equip que jugui amb aquesta tàctica, anirà canviant a l’hora de
puntuar. Als punts parells intentaran sumar punt fent la passada, entre els pals, amb
les mans i als punts imparells intentaran fer la passada, amb el peu. D’aquesta
manera intentaran sumar punts a poc a poc però, sobretot, anar restant-ne a l’equip
contrari. No estan obligats a jugar així estrictament, ja que, durant el partit, no
sempre estaran en posició favorable de xutar amb el peu; ho faran només quan
tinguin una bona oportunitat i sigui viable un resultat positiu.

7
2. PROPOSTA DE LA SESSIÓ PRÀCTICA
2.1. Disseny de la sessió
FITXA Núm. 1 Sessió Núm. 1
Unitat Didàctica: Goubak Data: 21 /11 / 2023
Objectius:
Conceptes: conèixer l’origen, aprendre el reglament del Goubak
i saber distingir diferents tàctiques.
Procediments: Practicar tant la passada com el xut i Participants: 40 alumnes
experimentar un partit de Goubak
Actituds: Respectar el material, als companys i als professors.
Participar positivament en totes les activitats
Continguts: Aspectes bàsics tècnics i tàctics ofensius i
Temps: 60 min
defensius, reglament i origen.
Material: 12 piques, 4 aguanta cercles a les piques, cinta
Instal·lació: Complex
(xarxa), 20 cons petits, 4 cercles, cinta aïllant, cordes, tots els
esportiu Hospitalet Nord.
“frisbees” d’escuma i 8 de plàstic, 4 fulls, 4 pinces.
Temps Activitats Representació gràfica
Part inicial:
1. Presentació
2. Explicació orígens del Goubak
10’ 3. Explicació normes generals
4. Organització de la classe en grups

Escalfament:
Pilla-pilla treballant l’avantatge.

Un cop dividida la classe en dos, s’inicia

l’escalfament.
4 alumnes, amb dues pilotes, seran els que pillen.
Aquests es desplacen per la pista passant-se la
5’ pilota. La resta, s’escapen.
L’objectiu dels que pillen és enxampar a tota la
classe. Perquè un jugador sigui pillat haurà de ser
tocat pel jugador amb pilota. Aquest té l’impediment
de poder córrer amb la pilota a les mans.
Amb aquest exercici d’escalfament treballarem el
concepte d’avantatge del Goubak.

Exercicis analítics/tècnics:

Dividirem la classe en 4 grups de 10 persones

cadascun (aprox.). Realitzarem dues activitats
simultànies, dos grups faran la mateixa activitat
alhora mentre els altres dos fan l’altra. Un cop hagin
acabat la primera activitat, passaran a fer la segona.

Ambdues activitats requereixen molta atenció en

l’execució i correcció tècnica.

● Circuit de passada amb la mà:

En aquesta activitat es treballarà la passada

curta i llarga entre obstacles (piques i
cercles a diferents alçades), buscant
sempre la major precisió.

8
 Les passades hauran de realitzar-se
sempre amb la pilota en vertical.

El grup es distribuirà per parelles amb una

pilota. El jugador 1 amb pilota es desplaçarà
amb la pilota fins a trobar-se amb el primer
con, on haurà de fer una passada al seu
company (jugador 2) passant la pilota per
dins del cercle. El jugador 2, que rep la

5’ pilota, avança fins a les primeres piques, on

li retornarà la pilota al seu company
(jugador 1) fent passar la pilota entre les
piques. Una vegada es recepciona la pilota,
el jugador 1, espera que el jugador 2 es
col·loqui darrere del següent, per poder
realitzar la passada llarga. Per últim, el
jugador 2, que ha recepcionat la pilota,
practicarà la passada a distància fent
passar la pilota entremig de les piques.

Una vegada tornin a la fila, per repetir

l’exercici, canviaran els rols i el jugador 1
passarà a ser el jugador 2 i a l’inrevés.

● Fut-Goubak:

L'activitat consisteix en el treball de la

passada a través del xut.

L’activitat serà realitzada per dos grups

alhora, per tant, hi haurà dos camps.

Els alumnes es distribuiran en grups de 5 i,

cada equip, se situarà un enfront de l’altre.

Cada partit durarà 5 min en els quals, els

5’ alumnes, hauran de realitzar 4 passades
amb el peu entre els membres del mateix
camp, recepcionades amb la mà i, a la 5a,
hauran d’enviar la pilota a l’altre camp. Si
l’equip rival no aconsegueix agafar la pilota
sense que caigui a terra, aconseguiran punt
els que han realitzat el xut i tindran el servei
a favor seu. En canvi, si aconsegueixen
recepcionar la pilota sense que toqui el
terra, donaran lloc a la continuïtat del joc.

Les passades hauran de realitzar-se

sempre amb la pilota en vertical.

Exercicis globals/tècnics - tàctics:

Dividirem la classe en 2 grups de 20 persones

cadascun (aprox.). Un cop hagin acabat la primera
activitat, passaran a fer la segona.

9
 ● 15 passades:

L’activitat consistirà en una conservació de

pilota en la qual l’objectiu principal és fer 15
passades.

L’atacant amb pilota tindrà la possibilitat

d’eliminar defensors pivotant i tocant-lo. Un
cop el defensor sigui tocat, aquest no podrà
seguir defensant fins que es reinici la
jugada, és a dir, fins que el seu equip
recuperi la possessió, la pilota caigui a terra
o l’equip atacant realitzi les 15 passades
(utilitzant la norma de l’avantatge del
5’ Goubak).

El jugador amb pilota no podrà desplaçar-se

i només podrà mantenir la possessió durant
5”.

El jugador que rebi una passada d’un

company no li podrà retornar la passada al
mateix (aplicant la norma de “no chicle”).

Els defensors hauran de recuperar la pilota

o bé tallant la passada o fent que els
atacants realitzin una mala passada i que la
pilota toqui el terra.

Per reiniciar el joc, s’haurà de realitzar un

servei amb el peu des del terra. (Servei de
terra).

● Rondo:

L’activitat consistirà en un rondo amb 7

alumnes en rotllana i 3 dins d’ella.

L’objectiu dels de fora serà aconseguir

passar la pilota a la persona del seu davant
per poder puntuar, de tal manera que per
aconseguir-ho es poden anar passant la

5’ pilota entre els seus companys del costat,

tenint un límit de 4 passades per poder
moure la defensa. La cinquena passada
haurà de ser obligatòriament al jugador del
davant per fer punt.

Els defensors només poden tallar la

passada quan aquesta sigui efectuada amb
la finalitat de puntuar. Aplicant la norma
d’oposició regulada.

Quan els defensors robin la pilota, la

persona que l’ha perdut i les dues persones
del seu costat aniran al mig.

10
 ● Partit final:

La classe es dividirà 4 equips, 2 equips a

cada camp.

Es disputarà una competició en format

triangular on tots els equips jugaran contra
tots amb una durada de 5 minuts per partit.

20’ En cada partit s’aplicaran totes les normes

oficials del Goubak practicades o
explicades prèviament al llarg de la sessió.
A més, de les tàctiques i estratègies
bàsiques.

A cada partit, cada equip jugarà amb una

tàctica determinada, hi ha 4 tàctiques;
marca individual, defensa en zona, mixt i
superioritat. Intentarem que cada equip
jugui amb totes les tàctiques.

Part final:
Per acabar realitzarem una posada en comú dels
aspectes a millorar a la pròxima sessió i els
aspectes positius que s’han donat a la sessió
realitzada.

2.2. Comunicació prèvia amb el grup

El dia abans de la sessió pràctica, els nostres companys de classe van ser informats pel
grup de WhatsApp amb un comunicat on es facilitaven aquestes dades:
- Qui som.
- El lloc de trobada: 10:45 h al pavelló d’Hospitalet Nord.
- Activitat a realitzar: Sessió d’aproximació al Goubak.
- Material necessari: Calçat i roba còmoda i adequada.
- Vídeo d’un partit: https://www.youtube.com/watch?v=RrgDX6h2kh4

Un cop va arribar el dia de la sessió, vam reunir a tots els alumnes en rotllana per a fer una
xerrada prèvia a la posada de contacte directa amb l’esport. Vam presentar-nos i vam
realitzar una breu explicació dels orígens del Goubak i dels seus conceptes bàsics: tipus
d’esport, quants jugadors hi participen en cada equip, com és el terreny de joc (il·lustrat amb
un dibuix a la pissarra), l’objectiu del joc, com aconseguir punt i la pilota (feta per nosaltres).

11
2.3. Objectius de la sessió i justificació dels mateixos

L’objectiu principal de la sessió ha estat conèixer, entendre i practicar l’esport del

Goubak, a més d'aprendre la filosofia d’aquest durant el transcurs de l’activitat.
Hem classificat els objectius en tres tipus: els objectius conceptuals, els procedimentals i
els actitudinals.

Dins dels objectius conceptuals trobem:

- Conèixer l’origen i els valors del Goubak.
- Aprendre el reglament del Goubak.
- Saber distingir les diferents tàctiques.

Els procedimentals es distingeixen en:

- Practicar tant la passada amb la mà, com el xut.
- Experimentar un partit de Goubak.

Per últim, els actitudinals són:

- Respectar el material, els companys i els professors.
- Participar positivament en totes les activitats.

Pel que fa als objectius conceptuals, hem cregut important treballar-los, ja que, conèixer
l’origen de l’esport treballat i els valors que l’acompanyen, juntament amb el reglament i
les formes de jugar és fonamental per, posteriorment, poder arribar a realitzar un partit de
Goubak amb solvència.

A més, com es treballa amb un implement nou i desconegut, com és la pilota de Goubak,
és important dominar i familiaritzar-se amb la passada i el xut, els dos elements tècnics
més bàsics del Goubak, per després poder arribar a fer un partit més dinàmic.

Finalment, centrant-nos en els objectius actitudinals, hem sigut molt exigents en la

implementació d’aquests durant la sessió. El Goubak és un esport on es tenen molt
presents les actituds dins la pista com és el respecte envers els companys, cap a
nosaltres i també sobre el material, ja que, al ser un material adaptat, és molt més fràgil
que una pilota de Goubak.

A més, com a dinamitzadors, també hem establert uns objectius que eren:

12
 - Dissenyar una sessió pràctica adequada al grup, material i espai.
- Saber detectar les necessitats del grup.
- Poder adaptar-nos a l’espai i al material durant la pràctica.
- Comunicar-nos de manera clara i entenedora.

2.4. Tria d’espais. Adequació. Ambientació.

Per al desenvolupament de la sessió, vam decidir utilitzar els ⅔ del pavelló d’Hospitalet
Nord disponibles, pensant en la facilitat per muntar les activitats i també en què els
alumnes no passessin fred a l’exterior.
Prèviament, vam organitzar i determinar molt bé els espais on es duria a terme cada
activitat, ja que, al dividir en tot moment la classe en quatre grups, l’espai havia d’estar
perfectament aprofitat. A continuació, adjuntem l’esbós realitzat amb anterioritat a la
sessió:

Figura 2: Esbós distribució d’espais.

13
 2.5. Paper dels dinamitzadors
2.5.1. Perfil idoni: aptituds, actituds, habilitats en aquesta pràctica.

El paper dels dinamitzadors en aquests tipus d’activitats és molt important, ja que al ser un
esport completament nou, els alumnes necessiten estar guiats la gran majoria del temps per
aquests. En cas que de sorgeixin dubtes, aquests hauran d’aclarir-los.

Un bon dinamitzador és aquell que té bones habilitats de comunicació i aquell que transmet
confiança als alumnes envers el coneixement que aporta, en aquest cas, del Goubak. A
més, ha de ser capaç de resoldre problemes i proposar solucions ràpides i eficients, és a dir,
ha de tenir capacitat d’improvisar.

Per altra banda, l'organització entre els membres del grup és fonamental i, cadascú, ha de
tenir molt clar el paper a desenvolupar durant la dinàmica. Per acabar, és important no
mostrar nervis durant la sessió, ja que poden incomodar als alumnes i pot ser motiu d'una
mala preparació d’aquesta. Finalment, s’ha de transmetre seguretat i ganes d’ensenyar
perquè els alumnes vulguin divertir-se, passar una bona estona i aprendre.

2.5.2. Distribució per activitats

Hem iniciat la sessió amb un escalfament, seguidament hem desenvolupat la part principal,
dividida en exercicis analítics/tècnics i globals/tècnics-tàctics i, finalment, hem realitzat un
partit final.

Al ser 4 dinamitzadors amb capacitats similars a l'hora de dinamitzar activitats, l’organització

va ser la següent:
L’escalfament (Pilla-pilla treballant l’avantatge) el va explicar la Irene davant de tot el grup
classe. Una vegada enteses les consignes, es va decidir repartir als alumnes en dos grups
(un a cada terç de pista) per poder controlar millor l’activitat. A cada terç de pista hi havia
una parella de dinamitzadors, en una estaven la Irene i la Clàudia i, en l’altre, el Pau i el
Sergi.

Seguidament, ens vam coordinar per acabar alhora, tornar a reunir tot el grup i començar
l’explicació de la següent activitat. Aquesta, estava composta per 4 estacions de dos parells
d’activitats. La Clàudia es va encarregar d’explicar les dues activitats a realitzar, tant el

14
circuit de passades, com el Fut-Goubak. En els dos exercicis es va dur a terme un exemple
del recorregut per exemplificar la tècnica de passada amb la mà i el xut per poder aplicar-ho
i practicar-ho a l'activitat.

Les dinamitzadores del circuit van ser la Irene i la Clàudia, col·locades cadascuna a mitja
pista (una en cada circuit). A l’altra pista estaven el Sergi i el Pau, dinamitzant l’activitat del
Fut-Goubak, cadascú amb un grup diferent.

Una vegada els dos grups van finalitzar les dues activitats, es va tornar a reunir a la classe
per iniciar i explicar les primeres activitats que, es realitzarien de manera simultània, una en
cada camp. Així doncs, l’activitat del rondo va ser explicada per la Irene, juntament amb una
sèrie de normes, aquesta va ser dinamitzada per ella mateixa i el Pau. L’altra activitat va ser
exposada per la Clàudia i, dinamitzada pel Sergi i per ella mateixa. De les dues activitats es
va fer un exemple.

L’última activitat era el partit, així que el Pau i el Sergi van explicar la distribució dels equips i
les normes bàsiques per poder jugar mentre, la Irene i la Clàudia, acabaven de preparar els
camps.

El Sergi, la Clàudia i la Irene feien d'àrbitres en un dels partits i el Pau era l’encarregat
d’anar fent vídeos en cadascun d’ells.

Per tancar la sessió, es va fer un petit feedback, on les veus cantants van ser les del Pau i
el Sergi, igual que en la xerrada abans d’iniciar l’escalfament.

15
 2.6. Metodologia

2.6.1. Varietat, innovació, aportacions

L’ús de la varietat per a la dinamització és molt important, ja que si no l’alumnat es pot

arribar a avorrir, a sentir les activitats repetitives i pesades. Amb l’experimentació de
sessions passades, vam analitzar el que no volíem que ens passés a nosaltres i vam
buscar la millor manera de fer diverses activitats lúdiques i que se centressin en
l’aprenentatge.

Parlant d’innovació, vam haver de buscar la manera d’inventar-nos una pilota, ja que a
les instal·lacions d'Hospitalet Nord no n'hi havia l'oficial de Goubak. Agafant els frisbees
disponibles i, amb paper film i cinta adhesiva, vam procedir a la construcció de les pilotes
de Goubak.
Vam ajuntar dos discs, envoltant-los amb el paper film i enganxant-los amb cinta
americana. Va aparèixer algun inconvenient, ja que tots els frisbees no eren del mateix
material ni mida. El que vam fer, llavors, va ser ajuntar els que eren similars i, d’aquesta
manera, ens en van sortir dos tipus de pilotes; unes més dures i resistents utilitzades
només per fer passades amb la mà, ja que amb el peu podien arribar a fer mal, i unes
altres més toves, que sí que podien ser xutades, les quals van ser utilitzades pel
Fut-Goubak i per als partits finals.

Figura 3: Pilotes fabricades de Goubak.

Finalment, per a construir el marcador oficial, vam portar de casa uns fulls blancs amb
números de l'1-15 situats en vertical al mig de la làmina, juntament amb unes pinces
d’estendre la roba, per anar sumant i restant punts, situant-les a cada costat del full.

16
2.6.2. Relació amb activitat física i lleure.

La relació del Goubak amb l’activitat física i el lleure és que comparteixen molts beneficis
com per exemple:
- Al ser un esport mixt afavoreix la igualtat i la socialització.
- Millora les capacitats motrius i la condició dels participants.
- Fomenta la diversió.
- Fomenta actituds positives com el respecte envers el material i els companys.

2.6.3. Criteris organitzatius del grup a dinamitzar

Inicialment, a l’escalfament, vam dividir la classe en dos grups de 20 alumnes

aproximadament, els quals van realitzar la mateixa activitat alhora. Seguidament, als
exercicis analítics, els alumnes van formar quatre grups de 20 persones cadascun,
desenvolupar-se dues activitats de forma simultània. Per a l’execució de la segona part
de la sessió, els exercicis tàctics, vam partir la classe en dos grups de 20 alumnes i, un
cop van finalitzar la primera activitat, van dirigir-se a la segona. Finalment, prèviament al
partit, vam formar 8 equips, de 5 alumnes cadascun.

Al llarg de la sessió vam posar especial atenció en procurar que a tots els equips hi
hagués un mínim d’una noia i que aquestes estiguessin repartides equivalentment en
cada equip, respectant el criteri d’igualtat d’aquest esport.

És important tenir en compte que el nombre d’alumnes pot variar, per tant, els
dinamitzadors hem d’estar preparats per realitzar algun petit canvi d’últim moment.

2.6.4. Criteris d’elecció per a les activitats

Com hem explicat anteriorment, basant-nos en les experiències de sessions anteriors i

analitzant-les, l’elecció de les activitats havien de concordar amb les intencions que
buscàvem, exercicis bàsics però dinàmics, d’iniciació al Goubak i no repetitius.

En primer lloc, per escalfar, hem realitzat el pilla-pilla però, modificat i adaptat a les normes
del Goubak.

Seguidament, el circuit per practicar la passada amb la mà i el Fut-Goubak, al ser interactius

i per grups, també han estat divertits i, una duració de 5’ per activitat, ha estat més que

17
 suficient. També, els rondos i el joc de les 15 passades, al ser en grups amplis d’alumnes,
sempre són més dinàmics i entretinguts que les activitats en solitari o per parelles.

Finalment, no podien faltar els partits finals, per finalitzar la progressió de la sessió i posar
en pràctica els coneixements apresos.

2.7. Descripció de les activitats. Progressió. Representació gràfica

Un cop ja feta la presentació i les explicacions inicials pertinents, les activitats van seguir
el següent fil conductor:

La sessió va iniciar amb un escalfament, és a dir, un joc global introductori al Goubak

amb la finalitat d’accelerar els batecs del cor i que comencessin a endinsar-se a la
sessió.

En segon lloc, vam començar amb dues activitats analítiques, el circuit i el Fut-Goubak,
amb la finalitat d’aprendre els tres gestos tècnics més bàsics d’aquest esport el màxim de
bé possible, el llançament, el xut i la recepció.

Seguidament, vam iniciar els jocs globals amb una possessió de 15 passades on ja
havien d’implementar desmarcades i les normes del “no-chicle”, avantatge i servei de
terra en el canvi de possessió.

El segon joc global va ser el rondo, on seguien treballant el “no-chicle” però, on

principalment, practicaven la passada infiltrada de banda a banda per puntuar i, la
defensa en zona.

Finalment, vam tancar la sessió amb un partit final on, a cada equip, se li va explicar una
tàctica a dur a terme, les quals van ser posades en comú en acabar els partits.

18
2.8. Temporalització

La sessió tenia una durada de 60 minuts. Com s’ha esmentat anteriorment, l’estructura i
temporalització d’aquesta va ser la següent:
- Part inicial → 10’
- Escalfament → 5’
- Part principal → 40’
- 4 exercicis de 20 minuts cadascun
- Partit final: 20 minuts
- Part final → 5’

La decisió de fer una part inicial de llarga durada, va ser degut a que creiem que, fer una
bona introducció en un esport desconegut, era important per posar a tot el grup en
context.
L’escalfament constava d’un exercici de cinc minuts de durada, per deixar espai a la part
principal, que estava més enfocada a l’assoliment dels objectius, raó per la qual aquesta
va durar 40 minuts.
Aquests van estar distribuïts en quatre activitats de 5 minuts cadascuna, temps idoni per
mantenir la intensitat. Els últims 20 minuts van estar destinats a l’explicació i execució del
partit.
Per últim, els cinc minuts restants van ser suficients per poder donar el feedback final.

2.9. Tria, justificació i distribució dels materials recreatius a emprar.

Per fer la tria dels materials ens vam fixar en el que requerien les activitats que havíem
pensat prèviament i si era possible aconseguir-los.

L’element principal que necessitàvem per a fer una sessió en bones condicions era un
disc de Goubak, ja que és el protagonista del joc i sense ell no es podria practicar de la
mateixa manera. Aquest disc ens va portar molts mals de cap perquè la Universitat no el
tenia i, per tant, el vam haver d’adaptar. Després d’hores de buscar alternatives vam
decidir ajuntar dos frisbees amb paper film i cinta americana, a més a més, per donar-li
cos i pes al nostre invent, vam introduir a dins d’aquests dos un disc d’atletisme de tal
manera que en realitzar un llançament o xut volava millor.

Un cop solucionat aquest primer aspecte ja ens vam poder centrar en la resta de
material. El següent que vam escollir van ser les piques altes per a fer les porteries dels

19
partits i el circuit. Aquesta tria ens va portar al següent element que són les bases per
aguantar les piques.

En quart lloc, vam veure que necessitàvem cercles per fer el circuit, i si els volíem fer
servir d’una manera òptima també necessitàvem els aguantadors d’aquests a les piques.

Seguint l’ordre d’activitats, vam adonar-nos que pel futgoubak necessitàvem una xarxa i
vam utilitzar una cinta lligada pels seus dos extrems a dues piques altes per realitzar la
seva funció.

A l’hora de crear els camps vam pensar que el més convenient era fer les línies amb
cinta de pintor, pel fet que si fèiem les separacions de les zones amb cons, aquests
destorbarien als jugadors en els seus desplaçaments.

Per fer els equips dels partits i distingir els jugadors vam utilitzar petos de diferents
colors.

Per acabar vam decidir crear un marcador el més semblant possible al d’un partit de
Goubak real, pel qual vam necessitar 4 fulls de paper i 4 pinces d’estendre roba (1 full i
pinça per camp de joc).

20
2.10. Fitxa resum de la sessió

21
3. POSADA EN ESCENA
3.1. Lliurament de materials per als estudiants.

Els alumnes, a l'hora de fer la sessió pràctica i les activitats, només van rebre les pilotes
corresponents per a la correcta realització de l'exercici i, els pitralls, per separar els
equips quan era necessari. Cal dir que, el material utilitzat pels alumnes, va ser retornat
sense problemes i quan els dinamitzadors ho demanaven. Únicament es va trencar un
frisbee, però són accidents que poden passar.

3.2. Desenvolupament de l’activitat d’acord amb el disseny previ.

Tal com està a la fitxa de sessió, la gran majoria d’exercicis plantejats anteriorment van
sortir correctament.
L’únic que va sortir fora del disseny inicial va ser el partit final, on la nostra idea principal
era realitzar-ne entre 3 i 4 per equip, d’uns 4-5 minuts, perquè tinguessin l’oportunitat de
provar les diferents tàctiques de joc i posteriorment valorar-les, però el temps va ser
massa just i no vam poder fer el mini torneig que havíem dissenyat.
Encara així, el desenvolupament de les activitats, el dia de la dinamització, va ser molt
correcte.

3.3. Gravació de la sessió i posterior edició del vídeo.

https://drive.google.com/file/d/1hGIF9LSzUq7t_8to_Dh5ANsZd4Ws6TyF/view?usp=share
_link

3.4. Control de la sessió i del temps disponible.

El control del temps era una part important en l’estructura de la sessió, ja que, si volíem
que totes les activitats sortissin correctament, havíem de portar un control exhaustiu
d’aquest. Abans de començar, vam estar uns 30’ organitzant el material i l’espai
necessaris perquè la sessió sortís com estava planejada. Un cop iniciada, entre les
pauses i les explicacions, a poc a poc es va anar consumint el temps i, finalment, van
faltar uns minuts per realitzar els partits finals que teníem organitzats. Aquesta petita

22
 pèrdua de minuts no estava a l’estructura de la sessió i la vam passar de llarg, on el dia
de fer les activitats ens vam adonar que hagués estat bé controlar-lo.

3.5. Tancament de l’activitat.

Un cop acabades totes les activitats de la sessió, procedíem a fer el tancament, on els
alumnes se situaven en una mitja rotllana i ens varen donar un petit feedback de què els
hi havien semblat les activitats i el desenvolupament d’aquestes, si canviarien alguna
cosa, o els agradaria donar algun consell.
També vam preguntar el tema de les tàctiques, on en sessions anteriors, s’havia incidit
en aquest tema. Ens van donar la seva opinió i, la que més útil els hi havia semblat va
ser la tàctica de defensa en zona, ja que era més fàcil organitzar-se en defensa i
interceptar la pilota.
Per altra banda, el professor Ignasi, també ens va donar un petit feedback, va comentar
que la sessió havia estat ben estructurada i amb bona progressió, també ens va donar
les gràcies per la nostra implicació de cara al material dissenyat per nosaltres. De cara a
punts a millorar, va dir que en algunes activitats com el joc de les 15 passades podríem
haver utilitzat pitralls i que, al Fut-Goubak, hauríem d’haver explicat la tècnica adequada
de xut de la pilota.

3.6. Valoració de l’activitat.

Una vegada finalitzada la sessió pràctica ens va sorprendre resultat, ja que per molt
preparada i treballada que portéssim la sessió teòrica, sempre poden sorgir problemes a
l'hora de fer la pràctica “en directe”. Per sort, no ens va sorgir cap, l’únic hàndicap que
ens podria haver perjudicat era el material, però vam ser prou resolutius i creatius per
resoldre la situació (amb antelació). Així doncs, tots els membres del grup coincidim en
que va ser una bona proposta. Estem satisfets amb el treball, però també sabem que es
poden millorar detalls, per acabar de polir l’activitat.

3.6.1. Valoració dels participants

23
Per fer una valoració de la sessió vam enviar un qüestionari a tot l’alumnat implicat en el
qual havien de respondre un seguit de preguntes sobre la sessió en general, conceptes
del Goubak i valoració dels dinamitzadors. Els resultats van ser els següents:

Figura 4: Respostes pregunta 1 Figura 5: Respostes pregunta 2

Figura 6: Respostes pregunta 3 Figura 7: Respostes pregunta 4

Figura 8: Respostes pregunta 5 Figura 9: Respostes pregunta 6

Figura 10: Respostes pregunta 7 Figura 11: Respostes pregunta 8

24
 Figura 12: Respostes pregunta 9 Figura 13: Respostes pregunta 10

Si analitzem els resultats, es pot veure que els alumnes van estar satisfets amb les
diferents activitats (figura 7). Tot i no conèixer l’esport (figura 4), al finalitzar la sessió van
entendre el funcionament del Goubak (figura 5) que era justament un dels nostres
objectius i a més, com a futurs professors, estarien disposats a practicar aquest esport
alternatiu a les escoles (figura 13).
Per últim, cal esmentar que han valorat molt positivament tant la progressió de les
activitats (figura 8), com les activitats en si (figura 6) i el nostre paper com a
dinamitzadors (figura 10).

3.6.2. Valoració de l’equip dinamitzador.

Com a grup de dinamitzadors, ens va agradar molt organitzar i realitzar la sessió de

Goubak. Vam aprendre molt fent aquest treball i coneixent aquest nou esport. Valorant la
sessió, creiem que ens va sortir força bé, però ens hagués agradat tenir una mica més de
temps per anar amb més calma i poder haver allargat més els partits finals. Sempre hi
haurà coses a millorar, com el material o algun exercici, però amb el que vam realitzar
estem orgullosos i molt contents del nostre resultat.

3.6.3. Conclusions.

Per finalitzar amb el treball, podem concloure que ha estat molt interessant descobrir un
esport alternatiu com és el Goubak i aprofundir més en aquest.

Creiem que és un esport amb un gran contingut didàctic i molt apropiat per ensenyar a
les escoles, ja que promou valors com la igualtat, la cooperació i la inclusió. A més, es
treballen molts aspectes tant tècnics com tàctics que duen l’alumne a ser molt participatiu
i a estar molt atent.

Per altra banda, al començar a indagar sobre aquest esport i veure tot el reglament que
tenia, ens vam espantar, ja que no sabíem com plantejar la sessió perquè quedés tot ben
clar. Encara així, vam dissenyar una sessió en la qual anàvem introduint la normativa a
mesura que fèiem les activitats i finalment, va acabar sortint força bé.

Finalment, tots nosaltres poder afirmar que estem molt contents amb la feina feta i amb la
col·laboració de tots els nostres companys durant l’execució de la sessió.

25
4. BIBLIOGRAFIA

● Gamonales, J.M. (2016). La Educación Física como herramienta de inclusión.

Publicaciones Didácticas: Revista Profesional de Investigación, Docencia y Recursos
Didácticos, 70(1), 26-33. https://www.researchgate.net/publication/316455882.

● González, J., y Portolés, A. (2014). Actividad física extraescolar: relaciones con la

motivación educativa, rendimiento académico y conductas asociadas a la salud. Revista
Iberoamericana de Psicología del Ejercicio y el Deporte, 9(1), 51-65.
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4634927.

● González-Coto, V. A., Hernández-Beltrán, V, Gámez-Calvo, L. i Gamonales, J. M.

Goubal: deporte de equipo para las clases de Educación Física. Efdeportes.com.
https://www.researchgate.net/profile/Luisa-Gamez-Calvo/publication/365985818_Goubak
_deporte_de_equipo_para_las_clases_de_Educacion_Fisica/links/638c5a7d658cec2104
ac3867/Goubak-deporte-de-equipo-para-las-clases-de-Educacion-Fisica.pdf

● Goubak (2022). Goubak sport. https://goubaksport.com/.

● Manso-Lorenzo, V., Fraile-García, J., Cambronero, M. i Manso-Lorenzo, J. Goubak como

deporte alternativo de colaboración-oposición (regulada): propuesta didáctica para la
Educación Física en Primaria. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6694400

● Manso-Lorenzo, V., González Víllora, S., Evangelio Caballero, C., Fraile García, J.,
Ibaibarriaga Toset, Á., Crespo Bermejo, D., Berzal Ajenjo, A., Luna Calderón, I., Jiménez
Mejías, L., Cañizares Trujillo, M. (2021). Innovando en la formación del profesorado a
través de un deporte alternativo: Goubak. Propuesta de implementación en Educación
Superior mediante el trabajo cooperativo entre docentes y estudiantes [Proyecto de
Innovación Docente. Universidad Complutense de Madrid].
https://eprints.ucm.es/id/eprint/66391/.

26