RESUM PRIMERS AUXILIS

CREMADES:

1r grau: Aparició d’una taca de color vermell (eritema) en el lloc de la

cremada. - Dolor i sensació de picor. - Afecten només a l’epidermis i
solen curar-se en una setmana.
Causes: Exposició als raigs ultraviolats del sol i contacte molt breu
amb una flama o font de calor important.

2n grau (superficials): Aparició de les butllofes. Més doloroses que

les de primer grau. Afecten a l’epidermis i a la part superficial de la
dermis. Curen abans de 3 setmanes.
Causes: Escaldades, llarga exposició als raigs ultraviolats del sol ...

2n grau (profundes): Lesions de color blanc-marronós, enfonsades. Textura crostosa.

Poc doloroses (destrucció de les terminacions nervioses). Afecten a tota l’epidermis i la
dermis. No curen per sis soles i necessiten tractament quirúrgic precoç.
Causes: Cremades per flama directa o explosions a una font de calor.

3r grau: Crostes marrons fosques enfonsades i seques (escates). No provoquen dolor.

Afecten epidermis, dermis i, fins i tot teixit subcutani, músculs, ossos... No curen per si
soles i requeriran també tractament quirúrgic precoç.
Causes: Foc, líquids , causes elèctriques…

Regla de Wallace o dels nous: Cada una de les següents

regions equival a un 9% del total del cos.

FACTORS A TINDRE EN COMPTE:

Profunditat: A major profunditat (3r grau) més gravetat.

Extensió: A major extensió, més pèrdua de líquids i major risc

d’infeccions.

Localització: Zones d’alt risc: cara, ulls, mans i peus, genitals i

perineu, articulacions i zones de flexió.

Edat: Major risc en edats extremes (infants i vells).

Altres factors: Estat de salut previ o l’estat de nutrició.

Cremada lleu: De 1r grau inferiors al 30% de la superfície corporal total . De 2n grau
superficial inferiors a un 10 %. Sempre que no afectin a zones d’alt risc.

Cremada greu: De 1r grau, superior a un 30 % de la superfície corporal total. Superiors

al 10% en les de 2n grau superficial. Les que afecta a zones d’alt risc. De 3r grau o 2n
grau profund.

ACTUACIÓ: Protegir-nos nosaltres mateixos de l’agent causant i allunyar la víctima /

Refredar la zona de cremada abocant-hi aigua freda durant almenys 10’ / Retirar la roba
de la zona lesionada, excepte la que hagi quedat adherida, així com objectes que puguin
comprimir les extremitats. (rellotge, braçalets ...)

AGENTS CAUSALS:

Líquids i sòlids calents: Més freqüents, aplicar el protocol descrit a l’apartat d’actuació.

Flama directa: Contacte directe amb el foc o amb roba que s’està cremant.; Podem
sufocar el foc amb una manta, fent rodolar per terra a la persona en flames, usar un
extintor sobre les flames o tirant aigua sobre les flames.

Calor radiant: Produïdes pel sol a la neu o a la platja. Fonamental l'ús de crema
protectora solar.

Líquids inflamables: NO es pot aplicar aigua, caldrà fer igual que amb flama directa però
amb extintor adequat a aquest tipus de líquids.

Líquids càustic: (salfumant, amoníac, àcid sulfúric) Aplicar molta d’aigua sobre la pell.

Electricitat: Tallar el corrent elèctric o separar a la víctima de la font d’electricitat.

Encara que la cremada externa pugui ser petita, pot haver-hi una greu afectació
d’estructures profundes.

Tractament: Cobrir la cremada amb gases humides i traslladar a la víctima al hospital.

No aplica-hi cap ungüent o pomada. Elevar mans i peus per disminuir la formació
d’edemes. No rebentar les butllofes. Hidratar a la víctima.

HEMORRÀGIES:

Sortida de sang del torrent circulatori per ruptura dels vasos sanguinis. Per ferides
contusions, fractures. Símptomes, Pell pàl·lida i mucoses, taquicàrdia, respiració ràpida,
estat de consciència, tendència a shock, coma.

HEMORRÀGIES EXTERNES: Trencament de vasos sanguinis amb sortida directa a

l’exterior (les provoquen traumatismes directes amb ferides, talls o fractures obertes) .

HEMORRÀGIES INTERNES: La sang no surt a l’exterior, queda retinguda en d’una

cavitat o víscera.
HEMORRÀGIES EXTERIORITZADES: Hemorràgies internes que s’exterioritzen per
orificis naturals ( nas, oïda, uretra). Cops, pilotades, caigudes.

Normes d’actuació (externes): Deixar sortir la sang uns segons (en hemorràgies lleus).
Elevar l’extremitat afectada i fer compressió constant durant 8’-10’ perquè es pugui
formar un coàgul estable a la zona afectada. Sí continua l’hemorràgia s’ha d’exercir una
compressió arterial a la zona. Aplicar fred.

Torniquet: Fer-lo entre la ferida i el cor. Ultima solució ja que pot necrosar la zona no
irrigada. S’ha d’afluixar cada 15’- 20’ .

LESIONS SOBRE LA PELL:

CONTUSIONS: Resultat de l’acció d’un cos o instrument que xoca violentament contra
l’organisme sense ruptura de la pell. (l’acció de xocat contra un objecte contundent).

Classificació: Mínima: Dolor - 1r grau: Superficial. blau – 2n grau: Hematoma – 3r grau:

Necrosi de teixits implicats.

FERIDES: Lesió amb ruptura de la pell. En funció de la gravetat pot afectar a la part
superficial de la pell, vasos sanguinis o òrgans vitals. Símptomes; Dolor, hemorràgia i
separació dels extrems.

Classificació: Punxants: Sagnen poc, profundes i poc extenses - Per incisió: Objecte
tallant. Ferida d’extrems nets, rectes i sagnant. Precisen punts de sutura. - Per contusió:
Objectes de superfície poc definida. Ferida d’extrems aixafats i poc sagnant. Es poden
introduir objectes estranys que caldrà treure. - Per incisió–contusió: Objectes tallants
de forma tangencial o quasi tallants. Ferides més netes i sagnant que les de contusió.
(rascades) - Per mossegada.

TRASTORNS FÍSICS PER EXCÉS DE CALOR:

RAMPES: Trastorn més lleu. Primer en manifestar-se. Contractures doloroses.

Actuació: Estiraments passius. Portar a la persona a fer repòs a l’ombra. Dona aigua
fresca o begudes edulcorades o isotòniques. Fer massatges descontracturants.

INSOLACIÓ: Provocada per exercici intens o molt intens en un ambient calorós.

Esgotament per deshidratació severa. Augment excessiu de la temperatura corporal.

Simptomes: Esgotament, sudoració molt abundant, pell calenta, vermella, humida,

augment de la temperatura corporal, mal de cap, nàusees, visió borrosa.

Actuació: Portar a la persona a un lloc ventilat i a l’ombra. Refrescar el cos aplicant

compreses mullades amb aigua freda. Si no té la consciència alterada, donar beure
(aigua). Si no millora o va empitjorant, avisar al servei d’urgència sanitària.
COP DE CALOR: Situació menys freqüent però més greu. Provocada per insolació
perllongada amb un augment excessiu de la temperatura corporal.

Símptomes: Disminució del nivell de consciència, pell calenta, seca i vermella, respiració
ràpida i superficial, pols ràpid i dèbil, possibilitat de convulsionar.

Actuació: Portar a la persona a un lloc ventilat i a l’ombra. Refrescar el cos aplicant

compreses mullades amb aigua freda. Sempre avisar als serveis d'emergències.

Mesures de prevenció: Programar una activitat amb les pauses necessàries per
permetre una bona recuperació i hidratació. Beure líquids de forma constant per
compensar les pèrdues. Evitar les activitats físiques en dies extremadament calorosos.
Tenir especial cura en nens, vells, persones obeses o poc acostumades a l’exercici. En
cas que algú pateixi esgotament o rampes, evitar que segueixi amb l’activitat, deixar-lo
descansar.

TRASTORNS FÍSICS PER EXCÉS DE FRED:

HIPOTÈRMIA: Quan s’arriba a una temperatura corporal inferior als 34ºC, s’aturen les
contraccions, i es va perdent, poc a poc, la consciència i s’altera la respiració.

Classificació: No hipotèrmia: + de 35º/ Hipotermia lleu: entre 32º i 35º / Hipotèrmia

moderada: entre 28 i 32º / Hipotermia severa: menys de 28º.

Símptomes: Disminució del nivell de consciència, manca de respostes a preguntes,

alteració del diàleg, canvis en el comportament... Pas lent i inestable, amb rigidesa dels
membres i caigudes freqüents. Pell al principi envermellida, a mesura que augmenta la
gravetat la pell es tornen pàl·lida, amb zones blavoses. Pols accelerat que s’acabara
alentint.

Actuació: Portar a la víctima a un lloc calent i sec. Canviar la roba mullada o humida per
una altra seca. Aportar calor extern. Aplicar calor al clatell, aixelles i angonals. Donar a
beure líquid calents amb sucre si la persona està conscient i no tremola. Avisar a les
autoritats sanitàries o organitzar un trasllat.

CONGELACIONS:

Símptomes: Afecten principalment les parts distals del cos: Mans, peus, nas, orelles…

1r grau: Pal·lidesa de la pell, rigidesa de les articulacions afectades. Possible aparició de

sensació de punxades a la zona congelada.

2n grau: Pell insensible. Formació de butllofes de tonalitats negres o morades amb

inflamació de la zona afectada i, fins i tot, de tota l’extremitat.

3r grau: Pell anestesiada, rígida. Aparició d’esquerdes a la pell. Es lesionen capes més
profundes. Posteriorment possible pèrdua de la zona o extremitat afectada.
ACTUACIÓ: Portar a la víctima a un lloc calent i sec. Canviar la roba mullada o humida
per una altra seca. Fer estar en repòs a la víctima. Mai friccionar les parts congelades
(mans, peus, nas, orelles...). Donar a beure líquids calents amb sucre si està conscient.
Anar a un centre sanitari. Si la congelació es de 2n o 3r grau, no les escalfarem per evitar
el dolor que apareixeria al fer-ho.

TRAUMATISMES:

Agressió a l’organisme de tipus mecànic com contusions, ferides i fractures.

Assistència sanitària ha d’arribar en poca estona: Aplicar fred local i no fer una
immobilització "definitiva". Deixar que el personal mèdic s’encarregui.
Assistència trigarà molt en arribar: haurem de realitzar una immobilització més
consistent amb el material que tinguem a mà: Mocadors, fulards, jerseis, paraigües,
revistes…

FRACTURES: (part superior e inferior)

CLASSIFICACIÓ: Transversals, Longitudinals obliqües, En espiral, Encastades.

Símptomes: Dolor intens que augmenta al moure l’extremitat. Inflamació i vermellor.

Incapacitat funcional, total o parcial. Deformitat del membre. Ferida (hemorragia), sí és
oberta. Crepitació (soroll que fan els extrems fracturats).
Poden aparèixer símptomes vascular i/o afectació del nervis en forma d’extremitat
freda. Falta de pols . Formigueig. Falta de sensibilitat.

Actuació: Preguntar que ha passat. Impedir moviment. Immobilitzar la fractura. No

moure a la víctima. Retirar objectes que puguin dificultar circulació sanguínia. Treure la
roba de la zona afectada sense moure-la. Palpar la zona lesionada (proximal a distal)
buscant punts dolorosos. Aplicarem fred a nivell local. Sí hi ha fractura oberta, cobrir-la
amb gasses humides. Immobilitzar l’articulació.
MAI mobilitzar la fractura - MAI reduir la fractura - MAI moure sí hi ha crepitació

Fractures en dits: Immobilitzem unint el dit fracturat amb el del costat.

LESIONS ARTICULARS:

Contusió articular: Lesió que es produeix per l’impacte directe d’una força externa. dits,
genoll, espatlla, colze i turmell en menor mesura.

Símptomes: Dolor, Mobilitat dolorosa i limitada, Possible impotència funcional

completa, Articulació inflamada (hematoma).

Normes d’actuació: Evitar dolor i inflamació. Repòs funcional. Gel (3 cops al dia).
Immobilització amb vena elàstica; si hi ha hematoma, embenat compressiu.
Distensió articular: Lligaments i càpsula es sotmeten a una tracció anormal, produint
un estirament o elongació dels mateixos però sense arribar a d’esgarrar-los.

Causes: Doblegar-se el turmell per un mal recolzament .

Símptomes: Dolor selectiu en el lligament afectat. Dolor que afecta a la hipertracció del
mateix. Reacció inflamatòria escassa o nul·la.

Normes d’actuació: Repòs funcional de l’articulació. Mantenir segment aixecat per

damunt alçada del cor. Gel varies vegades al dia. Immobilització de l’articulació,
embenat compressiu si hi ha molta inflamació.

Esquinç articular: Força superior al cas anterior, pot arribar a trencar lligament. Hi ha
diferents graus fins a la ruptura total.

Causes: Doblegar-se el turmell per un mal recolzament .

Símptomes: Dolor selectiu en el lligament afectat. Dolor que afecta a la hipertracció del
mateix. Reacció inflamatòria escassa o nul·la.

Normes d’actuació: Repòs funcional de l’articulació. Mantenir segment aixecat per

damunt alçada del cor. Gel varies vegades al dia. Immobilització de l’articulació,
embenat compressiu.

Luxació: Dislocació parcial o total dels extrems articulars.

Causes: Caigudes en hiperextensió. Les articulacions més afectades solen ser les
espatlles.

Símptomes: Dolor i impotència funcional. Inflamació i canvi de color de la pell per culpa
de l’hematoma. Deformitat de la zona. Cavitat articular buida.

Normes d’actuació: Igual que en casos anteriors.

LESIONS MUSCULARS:

Estrebada muscular: Petita ruptura de fibres musculars produïdes per una elongació
important del múscul.

Símptomes: Impotència funcional important. Dolor intens, també en repòs. Palpació del
múscul dolorosa. Possible petit hematoma.

Normes d’actuació: Aplicació de gel . Embenat compressiu elastic. Repòs funcional.

Portar a un especialista.

RUPTURA MUSCULAR: Trencament de les fibres musculars.

Símptomes: Dolor en forma de pedrada o cruiximent de la zona afectada, Dolor viu,

intens i localitzant en un punt o zona, Hematoma.

Normes d’actuació: Aplicació de gel . Embenat compressiu elastic. Repòs funcional.

Portar a un especialista.