QÜESTIONARI TIRANT LO BLANC (Capítols 117-147)

1.- Al capítol 117, què és el primer que fa Tirant quan arriba a la cort de
Constantinoble i quina és la primera ordre que dona? Què simbolitza?
En arribar a la cort, Tirant és nomenat capità general i l’emperador li dona
l’honor de traure el dol a les dones de la cort. Amb una torxa il·lumina l’estança
i els rostres de les dames i se li permet mirar-les a la cara.
2.- Al mateix capítol, com consola els emperadors per la mort del seu fill?
Què en diu Tirant de la mort en batalla de l’hereu? Pots relacionar
aquestes paraules de Tirant amb el món de la cavalleria i el concepte de
l’honor que tenien cavallers com Joanot Martorell?
Tirant li diu a l’Emperador que el príncep ja és al Paradís perquè ha mort en
batalla servint el seu senyor a la Terra (l’Emperador) i també a Déu i ell ha
volgut tenir-lo al Paradís. En aquestes afirmacions veiem la influència de la
doctrina cristiana i també del vassallatge, que imposava al cavaller el deure de
servir el seu senyor i els seus interessos. El príncep ha mort defensant els
interessos del seu senyor i, per tant, no pot haver mort amb més honor.
3.- Al Capítol 118 es diu que Tirant veu Carmesina descordada i ‘ensenyant
les dues pomes de paradís dels pits’. En quin paradís hi havia pomes i
quines coses van desencadenar?
Tenim aquí una referència bíblica, en concret, del llibre del Gènesi de l’Antic
Testament de la Bíblia. El relat entronca amb la tradició i la cultura cristiana a
través del mite d’Adam i Eva i el Jardí del Paradís. Segons el Gènesi, Deu va
crear primer a Adam i després a Eva. Els va deixar gaudir del Jardí del Paradís
amb només una condició: no menjar de l’arbre prohibit. Però el dimoni, convertir
en una serp, tempta Eva a menjar una poma de l’arbre prohibit. Ella ho fa i
convenç Adam de desobeir també les ordres de Deu. Així Adam i Eva contreuen
el Pecat Original i són expulsats del paradís. La comparació dels pits de
Carmesina amb la fruita prohibida del Jardí del Paradís són una metàfora: els
pits de la princesa són el fruit prohibit que pot fer pecar l’heroi.
4.- En el capítol 119 hi ha diverses referències al ‘mal de mar’. Tirant fa
aquí un joc de paraules per no dir-li directament a Diafebus que está
enamorat. Sabries quin és aquest joc de paraules?
Estem al davant d’un joc de paraules. Tirant s’acaba d’enamorar de la princesa,
però li costa d’admetre-ho. Per això diu ‘mal de mar’ quan vol dir en realitat ‘mal
de l’amar (de l’estimar).
5.- Al capítol 119 Tirant apareix amb un mantell que duu brodades les
paraules ‘Una val mil i mil no en valen una’. Això també és un joc de
paraules. Què volen dir?
Que Carmesina val per totes les dones i que totes les dones del món no poden
superar-la.
6.- Per què al capítol 120 Tirant està convençut que no pot aspirar a l’amor
de Carmesina? Quin impediment hi ha?
Creu que són de classes socials diferents i que ell no pot aspirar a l’amor d’una
dona que jeràrquicament és superior a ell. Faltaria també a la confiança de
l’emperador, a qui ha jurat servir.
7.- Al capítol 119 Diafebus manifesta a la princesa que «aquell famós
cavaller Tirant lo Blanc ha vingut només per la fama de vostra excel·lència
[...] el motiu de la nostra vinguda no ha estat altre sinó veure la vostra
majestat i servir-la». La fama de les excel·lències de la princesa ha portat
els cavallers a Constantinoble. Diafebus diu veritat o mentida? Intenta
aplanar el camí a favor de Tirant? Vol procurar únicament per la bona
acollida dels cavallers de ventura? Busca el paràgraf corresponent al
capítol CXIX i comenta la lloança hiperbòlica que Diafebus fa de la
princesa.
És evident que el motiu pel qual Tirant i els seus acompanyants es van
traslladar a l’Imperi grec no va ser per la bellesa de les dames, en general, o de
la princesa Carmesina en particular. Diafebus diu a la princesa el que creu que
li agradarà per condicionar-la a favor de Tirant. Per aquesta raó, fa un discurs
hiperbòlic i excessiu on assegura que el premi més gran que han rebut Tirant
és poder contemplar Carmesina, màxim exponent de bellesa humana des
d’Eva.
8.- Joanot Martorell va abocar al Tirant Lo Blanc tots els seus
coneixements sobre el funcionament de la cort i el món dels cavallers.
Pots posar dos o tres exemples dels capítols que has llegit on Martorell
demostra conèixer detalls de com funcionava el sistema de la cort i la
vida dels cavallers?
Podem posar d’exemple els detalls de la festa i el sopar que organitza
Carmesina després que Tirant li faci arribar el llibre d’oracions a través de
l’emperador; el moment que Diafebus li mostra a Carmesina les actes signades
dels cavallers que donen testimoni dels triomfs de Tirant a Anglaterra o els
detalls sobre la forma de viure el dol a la cort.

9.- A partir dels coneixements que tinguis sobre l’amor cortès, valora la
declaració d’amor de Tirant a Carmesina. Quina funció hi fa l’espill?
(Capítol 127) Aconsegueix Tirant de vèncer la timidesa o, per contra, tan
sols és capaç de dissimular-la perquè no la supera realment? És Tirant un
amant tímid al llarg de la novel·la? Recorda que la princesa «s’admirà molt
que hom pogués requerir d’amors una dama sense parlar».

L’espill és el mitjà que utilitza Tirant per confessar el seu amor: dóna un mirall a
Carmesina perquè conegui de qui està enamorat. Ella pensa que és el retrat de
l’estimada de Tirant, però quan veu que es tracta d’un mirall entén que és ella.
Tirant no aconsegueix vèncer la seva timidesa encara que la dissimula. La
forma en que s’inicia el diàleg entre Tirant i Carmesina i que acaba amb la
declaració d’amor és semblant a les escenes de l’amor cortès en què la dama
intenta consolar de forma compassiva el seu enamorat del seu mal, que és
precisament l’enamorament. Tirant reconeix a Carmesina que pateix, però que
tant si parla com si no ho fa no podrà evitar el dolor. Si Tirant no li explica a la
princesa que l’estima, ella no podrà donar-li l’amor que ell vol. Però, si ho fa,
pateix perquè el seu amor pot arribar a orelles de l’emperador. Carmesina el
tranquil·litza assegurant-li que serà discreta, com convé a l’amor cortès.
10.- Al capítol 127, quins arguments exposen Estefania i la Viuda
Reposada exposen a la princesa sobre la relació amorosa que ha de
mantenir amb Tirant?

Els arguments de la Viuda Reposada són els següents: a) la diferència de

llinatge, b) la seva responsabilitat imperial i c) la mala fama i la vergonya que
caurien sobre ella pel fet de ser deshonesta. Per contra, Estefania, descriu els
tres tipus d’amor (el virtuós, el profitós i el viciós) i l’anima a acceptar la relació
amorosa a partir de l’argument que el festeig dels cavallers és tradicional a la
cort i aporta honor i fama a la dama, segons la noblesa i les virtuts del cavaller.

11.- Al capítol 147 Diafebus i Estefania es casen mitjançant les bodes

sordes per mitjà d’un alabarà. Busca informació sobre la pràctica de les
bodes sordes a l’Edat mitjana. Quina validesa tenia?

Les bodes sordes eren un acord no escrit entre dos enamorats de mantenir
relacions sexuals amb la promesa de celebrar posteriorment un casament legal.
Damiata, la germana de Joanot Martorell, va celebrar unes bodes sordes amb el
seu cosí, Joan de Montpalau, que després es va desdir de la seva promesa.
Finalment, Montpalau va pagar per l’ofensa a Damiata amb una quantitat de
diners. A Tirant lo Blanc la parella formada per Estefania i Diafebus es
comprometen mitjançant les bodes sordes.