TEMA 1

INTRODUCCIÓ AL COMENTARI LINGÜISTICODISCURSIU.

CONCEPTES GENERALS. LA GRAMÀTICA DEL TEXT*

1. Objectius generals de la unitat

2. Organització dels continguts
3. Activitats aplicades
4. Activitats complementàries
5. Materials d’estudi teòric
6. Lectures
7. Altres recursos

1. OBJECTIUS GENERALS DE LA UNITAT

a) Introduir el concepte de comentari lingüisticodiscursiu.

b) Definir el text com a unitat comunicativa en el marc de la lingüística
textual.
c) Definir les propietats textuals.
d) Definir el concepte d’àmbit d’ús i de gènere textual
e) Identificar els principals àmbits d’ús i gèneres textuals.
f) Definir el concepte de tipologia textual i els problemes aplicats al
comentari linguisticodiscursiu.
g) Presentar les principals tipologies textuals i les característiques
lingüisticodiscursives que permeten identificar-les.
h) Definir el concepte de seqüència textual.
i) Caracteritzar l’adequació i la coherència com a propietats
interpretatives.
j) Caracteritzar la cohesió com a nucli de la gramàtica del text.
k) Conèixer i discutir els principals problemes en l’elaboració de
comentaris de text.

2. ORGANITZACIÓ DELS CONTINGUTS

1. Introducció al comentari lingüisticodiscursiu

1.1. El comentari lingüisticodiscursiu
1.2. El concepte de text en la lingüística textual. Les propietats textuals
1.3. Els àmbits d’ús i els gèneres textuals
1.4. Les tipologies textuals. Trets característics. Problemes aplicats: el
concepte de seqüència
1.5. L’adequació i la coherència com a propietats interpretatives
1.6. La cohesió: el concepte de gramàtica del text
1.7. L’àmbit periodístic i l’àmbit acadèmic. Gèneres i seqüències
1.8. La comunicació virtual. L’àmbit de les xarxes socials

* Materials elaborats pel professor Josep Ribera.

3. ACTIVITATS APLICADES

ACTIVITAT 1

Llegiu el text següent i identifiqueu els elements lingüístics que es relacionen amb
la situació d’enunciació. Considereu que són adequats? En cas contrari, reescriviu
el text per a adequar-lo al context enunciatiu.

TEXT 1
[Nota a la nevera d’un pis d’estudiants]
Distingida Neus,
Em plau comunicar-te que he comprat Chelidonichthys (Trigloporus) lastoviza i l’he
guardada al compartiment congelador embolicada amb el paper d’alumini que vas
comprar la setmana passada al supermercat de la cantonada.
T’agrairé que el retires de l’esmentat compartiment al voltant de les 18 h perquè puguem
assaborir-lo en el sopar d’avui a la nit.
Atentament,
Pau

ACTIVITAT 2
Llegiu el text següent i dividiu-lo en paràgrafs. Descriviu l’organització de la
informació tant en el nivell de la macroestructura com en el de la superestructura.

TEXT 2
El cinema a casa
Tot i que des d’aquesta tribuna sempre s’han defensat els videoclubs especialitzats en
cinema clàssic i independent, cal admetre que resulten ben admirables propostes com ara
Filmin, un dels videoclubs en línia més grans que hi ha al nostre abast, amb una oferta
especialment atractiva per als cinèfils. Filmin és la resposta d’una sèrie de distribuïdores i
institucions als reptes del paradigma digital. D’una banda, permet llogar pel·lícules en línia
de manera legal, sense descàrregues fraudulentes que vulneren els drets d’autor. De
l’altra, ofereix un producte coherent i ben acabat, amb una sèrie de característiques que li
proporcionen valor afegit i el diferencien d’altres opcions (tant lícites com il·lícites).
L’oferta de Filmin és extensa i inclou estrenes, clàssics i sèries de televisió (en aquest últim
apartat seria desitjable accedir a més novetats, però deu haver-hi gran quantitat de
restriccions comercials que ho dificulten). Pel que fa a les estrenes, Filmin ofereix
pel·lícules que estan en cartell o que van passar fa poc pel cinema, amb un interés especial
pel cine independent o d’autor; quant al cinema clàssic, el catàleg no deixa de créixer en
totes les seves dimensions. Una característica important d’aquesta plataforma és la
voluntat de donar a conèixer obres que s’escapen als circuits més comercials, un aspecte
en què s’inclouen curts que, altrament, disposarien d’uns canals de distribució encara més
limitats i de bon tros menys professionals. Perquè un tret fonamental de Filmin és la

2
implicació de les distribuïdores ben rellevants, com també de programes institucionals de
suport al cinema. Més enllà de totes les qüestions apuntades, la clau de volta és el model
d’accés a Filmin, allò que es podria anomenar “l’experiència de l’usuari”. El disseny de la
pàgina és agradable i atractiu, i el sistema de recomanacions resulta pròxim i accessible.
Tanmateix, convindria que el tutorial que explica com es lloguen les pel·lícules estigués
més visible. Una vegada resolta aquesta primera dificultat, el mecanisme és senzill: hi ha
dues classes d’usuaris, normal i premium. Amb el perfil d’usuari normal es poden comprar
abonaments o fer adquisicions puntuals, que es paguen amb targeta o via PayPal. Per
veure una pel·lícula es disposa de 72 hores des del moment de l’inici de la reproducció; en
canvi, hi ha 30 dies de marge per a veure la temporada completa d’una sèrie de televisió.
Els arxius no es descarreguen, sinó que es veuen en temps real (streaming), i encara que es
pot emprar el mòbil o la tauleta amb una connexió 3G (o 4G), per a una bona qualitat és
millor disposar de banda ampla. En definitiva, Filmin és una de les millors opcions per a
veure cinema a casa, de manera legal i còmoda i, a més, compatible amb la distribució
tradicional en sales i videoclubs. Una altra qüestió, molt complexa i delicada, és en quina
mesura hi haurà prou usuaris disposats a renunciar a la pirateria –que també els permet
veure a casa films i sèries de manera raonablement còmoda– i optar per iniciatives com
Filmin. És aquest, i no cap altre, el repte principal.
López-Pampló, Gonçal (2013): “El cinema a casa”. Saó. Les xarxes socials, núm. 386.
Octubre de 2013, p. 43.

ACTIVITAT 3
Llegiu atentament el text que us adjuntem i resoleu les tasques següents:
a) Fixeu-vos en les unitats subratllades i en els asteriscs. Considereu que és un text
ben construït? Quina propietat textual s’ha transgredit?
b) Com substituiríeu les unitats subratllades?
c) Fixeu-vos ara en els asteriscs (*) que hi ha al text. Quins connectors es podrien
fer servir en cada cas?

TEXT 3
FLOPS: invents que no van quallar
Al llarg de la història de la tecnologia, hi ha hagut nombrosos invents que han creat moltes
expectatives, * que, finalment, no han quallat en el mercat. Un d’aquests invents és el làser
disc (LD), un invent de vídeo i d’àudio digital creat en la dècada del 1950 i llançat
comercialment poc abans de 1980.
La causa del fracàs d’aquest invent ha estat doble. * L’enorme grandària d’aquest invent,
que és prou més gran que els CD o els DVD actuals. * La gravació per les dues cares. * Per
acabar de veure una pel·lícula és necessari fer la volta a aquest invent, cosa que resulta
incòmoda.
DDAA (2008) Tecnologia 4t ESO, Picanya, Voramar/Santillana (Adaptació).

ACTIVITAT 4

3
Llegiu els textos següents i identifiqueu-ne l’àmbit d’ús, el gènere textual i el
registre.

TEXT 4
Conversa en un ascensor d’una comunitat de veïns (transcripció de l’oral)
– Bon dia!
– Bon dia! Com va?

TEXT 5
Estudiant: Volia preguntar-te. si en el cas q necessite més material... ha de ser de les
mateixes persones? Perquè hui puc aconseguir més minuts, però de les
persones que ixen en la gravació, n’estaran 2 o 3
Professor: T’anava a dir que millor que diversifiques interlocutors
Els que parlen en els dos fitxers que m’has enviat són els mateixos?
Estudiant: Ah, d’acord, d’acord!
Si. Encara que en el més curt sols se’n senten 3.
(Fragment d’una conversa per Whatsapp)

TEXT 6
Domini lingüístic
El domini lingüístic és el territori on es parla un idioma. Atès que els canvis socials i
demogràfics dels segles XIX, XX i XXI han permès una gran mobilitat de persones, sovint
s’aplica el concepte de domini lingüístic al territori històric on tradicionalment s’ha parlat
una llengua, de manera que la presència de noves llengües per immigració no implica una
relativització del concepte.
El concepte de domini lingüístic permet evitar circumscriure les llengües a estats. Així,
hom parla de Francofonia (en francès, Francophonie) per a referir-se als territoris on es
parla francès (França, Bèlgica, Quebec o Louisiana, entre altres) o on aquesta llengua hi té
una presència important (com ara Algèria). Igualment, hom parla d’Hispanitat (en
espanyol, Hispanidad) per a referir-se als territoris on es parla espanyol (Espanya, Mèxic,
Argentina, etc.), encara que el concepte d’Hispanitat a vegades també abraça la cultura
ibèrica en general (gallegoportuguesa, basca, catalana i castellana).
El domini lingüístic del català abraça Catalunya (llevat de la Vall d’Aran), la Catalunya Nord
(actualment França), el Principat d’Andorra, el País Valencià (incloent-hi la comarca
murciana anomenada el Carxe), les illes Balears (incloent-hi les Pitiüses), la Franja (és a
dir, les comarques orientals de l’Aragó) i la ciutat de l’Alguer (a Sardenya, Itàlia) (fins al
segle XIX s’hi podria comptar la ciutat de Saint Agustine, Florida, als EUA, per tal com va
ser colonitzada per menorquins, i encara fins a principi del segle XX algunes zones del
nord d’Algèria, colonitzada per França, amb barris enterament catalanoparlants (s’hi
parlava el patuet) per la presència sobretot de menorquins, mallorquins, alacantins i
rossellonesos).
(Adaptat de Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure “Domini lingüístic” [en línia]
http://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_ling%C3%BC%C3%ADstic [data de consulta: 17 de
maig de 2015])

4
TIPUS DE TEXT FUNCIÓ TRETS LINGÜISTICODISCURSIUS GÈNERES

Narratiu Relatar accions i fets Estructura temporal en cinc parts: Narració oral
ocorreguts o situació inicial, complicació, trama, informal,
imaginaris (què fa? resolució, situació final. novel·la,
què passa?). conte, auca,
Polifonia (discurs reportat); notícia
Asserció d’enunciats
intersubjectivitat (empatia).
de fets.
Pred. verbals d’acció; passat (simple o
perifràstic vs. imperfet).

Descriptiu Informar sobre Sol estar inserit en altres tipus de text. Retrat, fullet
l’estat de coses: turístic,
Estructura d’ordenació espacial;
descripció física, inventari
freqüent: tema-títol, aspectualització
psicològica
(propietats globals i de les parts), relació
(persones o
amb l’entorn i amb altres objectes.
animals), de
paisatges,
SER; present o imperfet; pred. nominals;
d’objectes.
adj.
Asserció d’enunciats
d’estat. Complements del nom; adv. de lloc.

Argumentatiu Exposar opinions, Estructura tripartida: introducció, Assaig, article

rebatre-les, desenvolupament (arguments i d’opinió,
convèncer, contraarguments) i conclusió. columna,
persuadir oratòria
Relacions lògiques (contrast, causa-
judicial i
conseqüència).
política, debat,
taula redona
Polifonia i modalització (lèxic valoratiu).
Dixi de persona.

Oracions compostes llargues;

interordinades (adversatives; causals,
consecutives / il·latives i finals);
connectors additius distributius.

Expositiu Informar per fer Estructura tripartida: fase inicial Conferència,

entendre idees, (problema i causes, per què?), fase article
conceptes. explicativa (resposta, perquè), fase científic,
conclusiva (avaluació, per tant). examen,
Intenció didàctica
apunts,
Ordre lògic: síntesi o anàlisi.
exposició a
Subdivisió en apartats (títols, subtítols). classe,
comentari de
Procediments per condensar i aclarir la text
informació.
Estructures d’impersonalització.

SER; pred nominal; expressions

denominadores.
Clàusules subordinades; connectors
textuals (causals, consecutius).

5
 Diversitat ortotipogràfica.
Oral formal: repetició, entonació i pauses
expressives

Directiu (o Dirigir, ordenar, Ordre estructural dependent de la Reglament,

instruccions) aconsellar naturalesa del procés. recepta de
cuina, manual
Precisió i concisió. d’instruccions
per al maneig
Gràfics, il·lustracions. o muntatge
d’un aparell
Imperatiu, futur, present, condicional.

Conversacional Interacció Oral en situació, però també escrits (amb Conversa

comunicativa entre diversos graus intermedis). col·loquial,
dues o més xat, entrevista,
persones. Estructura en torns de parla; fórmules de enquesta,
salutació i comiat o clausura. correu
Qüestionar,
electrònic
prometre, agrair,
amenaçar... Díctics; comunicació no verbal.
Modalització.
Totes les modalitats oracionals
(diversitat entonativa).
Estil segmentat; omissions, repeticions,
anomalies sintàctiques.
Connectors pragmàtics; organitzadors
textuals.

Retòric Jugar amb el De vegades, estructures rígides (estrofes) Poesia, acudit,

llenguatge per crear endivinalla,
bellesa, gaudi, Figures retòriques.
aforisme,
humor,
eslògan
memorització.
publicitari
Funció estètica

Predictiu Informar sobre Estructura expositiva o narrativa. Predicció

estats o fets futurs meteorològica,
Modalitat hipotètica o dubitativa. profecia,
horòscop
Modalitat epistèmica

Futur, perífrasis de probabilitat i

possibilitat; adv. de contingut epistèmic.

Quadre 1. La tipologia d’Adam (1985) [adaptació]

ACTIVITAT 5

Expliqueu els aspectes estructurals de cada text lligats a les convencions

socioculturals del gènere discursiu. Quina és la intenció comunicativa de cada un
dels textos? Són monotipològics? En cas contrari, identifiqueu-ne la seqüència

6
dominant i les seqüències secundàries. Argumenteu les vostres respostes a partir
de la identificació de trets lingüisticodiscursius (vegeu el quadre 1).

TEXT 7
Normes per a la presentació de textos acadèmics mecanoscrits
En la producció de textos escrits, heu de tenir en compte, que, a més de la construcció del
discurs, és molt important la correcció normativa i la presentació dels textos. Per a la
correcció normativa, cal que consulteu gramàtiques i diccionaris, i que us ajudeu també
dels correctors automàtics, que us evitaran les errades ortogràfiques més evidents. Per a
la presentació dels textos en aquesta assignatura, cal que seguiu obligatòriament les
indicacions següents, que són les més habituals en els textos expositius de l’àmbit
acadèmic:
a) Feu servir interlineat: 1,5 pt.
b) Utilitzeu alineació: justificada.
c) Deixeu un espai per a separar paràgrafs.
d) Useu un cos de lletra adequat. Tot i que hi ha diverses tipografies adequades, la més
utilitzada és Times New Roman (cos 12 pt).
Com veieu, l’elaboració d’un text s’assembla bastant a les entrevistes de treball, en què no
solament us preocupeu de respondre bé a les preguntes, sinó que també cuideu molt la
vostra imatge personal i la presentació dels documents que hi aporteu.

TEXT 8
V
(TEMPESTA DE PRIMAVERA)
L’Anselma i l’Antònia portaren el cafè. Les últimes a entrar foren la Gertrudis i la Mundeta,
que havien anat a tancar la porta de la torratxa quan la Teresa i la Filomena havien tornat;
la balda havia cedit i havien hagut d’apuntalar la porta amb una post de planxar. Estaven
totes molt quietes, una mica cohibides, sense saber què dir. La Mundeta explicava que en
el seu poble, quan era petita, un llamp havia matat un home. La Filomena s’havia assegut a
terra perquè no hi havia prou butaques i havia tingut por de sortir a buscar una cadira. La
Gertrudis a cada tro es senyava. «Ja t’has senyat prou», li digué l’Anselma tot acostant-se la
tassa als llavis i bufant el cafè a cada glop. La Teresa s’havia aixecat i havia obert la fines-
tra; per entre les escletxes de la persiana veié que l’aigua baixava com un riu pel jardí.
Quan anava a tancar, es quedà enlluernada i sentí com si la nit s’esqueixés. «Ha estat a
tocar de la paret, a la vora del llorer», digué l’Anselma tot acostant-se-li. La Sofia, que ja
dormia, es despertà sobresaltada i arrencà a plorar amb la boca oberta. «Senyora -digué la
dida-, ja té la primera dent.» La Teresa amb un dit alçà el llavi de la criatura: a un costat de
la geniva de dalt li sortia una punxeta blanca.
A la matinada, la tempesta es calmà. Només se sentia la remor de l’aigua que s’escorria per
les canals. La Filomena, mig estirada a terra, s’havia adormit. «No la despertin», digué la
Teresa; i amb totes les altres noies sortí a veure què havia passat. L’aire era fresc i els
núvols s’anaven esllenegant. A la vora del pou hi havia un gran bassal d’aigua. Del llorer
només en quedava la meitat. En Climent, amb la gorra enfonsada fins a les orelles i amb
unes sabates molt velles, arrossegava el tros d’arbre que havia caigut. Quan sentí la Teresa
i les noies alçà el cap: «El trec d’aquí perquè no faci nosa; val més que hagi rebut el llorer
que no pas un de nosaltres; ¿no li sembla, senyora Teresa?»

7
Aquell mateix dia a la tarda, quan tot s’hagué calmat, l’Anselma li digué que el diumenge
vinent una nebodeta seva, que es deia Armanda, faria la primera comunió. «¿Em deixarà
sortir per anar-hi, senyora?» La Teresa li digué que sí.
(Rodoreda, Mercè (1982). Mirall trencat. Barcelona: Edicions 62, pàgs. 83-84).

TEXT 9
Predicció meteorològica
Predicció elaborada: 17/05/2015
Situació sinòptica
La situació ve marcada per una circulació zonal a latituds més septentrionals a causa del
ferm anticicló de 1030 hPa situat al damunt de les illes Açores, per tant tindrem un
reguitzell de borrasques atlàntiques afectant Islàndia i les illes Britàniques, així com els
països escandinaus fins a arribar a l'oest de Rússia. També tindrem l'oratge una mica
rebolicat cap a la Mediterrània central, sobretot a les àrees al voltant de l'illa italiana de
Sicília, on una xicoteta bossa d'aire fred donarà lloc a ruixats en forma de tempesta.
Hui
Hui tindrem una jornada bastant tranquil·la, en què el sol serà el protagonista de la
jornada; a últimes hores del dia arribaran algunes pinzellades de núvols alts cap a les
comarques de l'interior. Les temperatures no patiran grans canvis, si de cas pujaran una
miqueta les màximes. El vent. per fi, minvarà de força cap a les comarques més
septentrionals de Castelló, de cara a migdia el règim serà clarament de brises a les tres
províncies.
Demà
Demà encetarem la setmana amb canvis, que vindran de la mà de bandes de núvols
mitjans i alts que serien més compactes de cara a la vesprada; tot i això, de pluja no
n'esperem. Les temperatures pujaran una miqueta cap al golf de València, mentre que cap
a les comarques interiors d'Alacant tendiran a baixar tímidament. El vent bufarà fluix i
variable amb tendència a imposar-se la brisa de cara al migdia a les tres províncies.
Pròxims dies
A partir de dimarts podríem tindre alguns ruixats tempestuosos que afectarien a bona part
del territori valencià.
(Associació Valenciana d’Aficionats a la Meteorologia Josep Peinado (AVAMET) [en línia]
http://www.avamet.org/pred.php [data de consulta: 17 de maig de 2015)

ACTIVITAT 6
Llegiu els textos següents de l’àmbit periodístic. Identifiqueu-ne les
característiques comunes a l’àmbit, incloent-hi les relacionades amb el registre, i
les característiques diferencials relacionades amb el gènere discursiu.

TEXT 10
POLÍTICA
Armengol autoritza l’ús del català, el basc i el gallec al Congrés

8
Nogueras assegura que la decisió forma part dels punts de l’acord amb el
PSOE sobre la mesa
M.F – BARCELONA
“Vull manifestar el meu compromís amb el castellà, el català, l’euskera i el gallec i la
riquesa lingüística que suposen i vull anunciar-los que aquesta presidenta permetrà la
utilització de tots aquestes idiomes en el Congrés des d’aquesta sessió constitutiva”. Així
ho ha anunciat la nova presidenta del Congres, Francina Armengol, durant el seu primer
discurs com a màxima autoritat de la cambra espanyola, una decisió que segons ha
explicat la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, forma part d’un dels punts de l’acord a que
el partit ha arribat amb el PSOE per votar a favor de la presidència de la mesa del Congrés.
Durant el discurs, Armengol ha assegurat que “la pluralitat del nostre país és la nostra
riquesa” i que la “convivència de cultures, tradicions i llengües diferents ens fa millors”.
Una pluralitat que considera que el Congrés ha de reflectir aquesta cambra “per apropar-
se molt més a l’Espanya real, que és diversa, que està plena de colors i carregada de
matisos”.
I ha fet l’anunci just abans de llegir un poema en català de Salvador Espriu que va
expressar “com ningú” aquesta “escolta a la diversitat” i que després ha traduït al castellà:
“Recorda sempre això, Sepharad/Fes que siguin segurs els ponts de diàleg./I mira de
comprendre i estimar/ les raons i les parles diverses dels teus fills”.
(El Punt. Avui, 18 d’agost de 2023 [en línia]
https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2324421-armengol-autoritza-l-
us-del-catala-el-basc-i-el-gallec-al-congres.html [data de consulta: 18 d’agost de 2023]).

TEXT 11
Vinicius i el valencià
Salvador Vendrell
Tots els mitjans de comunicació i les xarxes socials han mostrat, amb tota la raó,
indignació pel que va passar al Mestalla amb el jugador del Reial Madrid. Hi ha un munt de
notícies per elegir en aquest embolic amb Vinicius. No sé quantes hores de ràdio i televisió
han dedicat al tema. I ben fet. No s’hauria de consentir, ni ara ni mai, aquestes
manifestacions de racisme i xenofòbia ni en el futbol ni en cap àmbit de la vida. M’irrite i
demane que, entre tots, posem tots els mitjans per erradicar-les. El que no m’acaba de fer
el pes, en tantes hores de dedicació al tema, és que encara es pregunten si hi ha racisme a
Espanya. I s’ho pregunten des dels altaveus de l’altiplà on més força té la dreta extrema.
Com si no saberen que l’extrema dreta és la tercera força al Congrés dels diputats i que té
aspiracions i possibilitats de governar a tot arreu junt amb la dreta extrema.
M’agradaria que totes les manifestacions de discriminació i desigualtat es denunciaren,
si no amb la mateixa contundència, com a mínim, amb un poc d’energia. Sense cap ànim de
comparar res, vull afegir que, en aquest estat espanyol, molts dels que s’indignen dels
intolerants casos de xenofòbia, des dels mitjans de comunicació, no obrin la boca quan es
produeixen altres tipus d’atacs a la igualtat com són –per dir una cosa de la qual no parlen
mai– les discriminacions a les llengües minoritzades. No només silencien els actes
lingüicides que es practiquen cada dia, sinó, que, a més, converteixen les víctimes en
agressors a través de la manipulació i les mentides. La mateixa Constitució discrimina les
llengües del nostre estat: n’hi ha una de primera categoria, que té tots els drets i unes
altres que en tenen ben pocs, de drets. I ningú no s’escandalitza, sinó tot el contrari: des
dels cercles de poder i els mitjans de comunicació, atien el foc de la desigualtat. I assistim
cada dia a fets, normalitzats, que són clarament discriminatoris com és el cas que un

9
diputat no es puga expressar en la seua llengua en el Congrés de l’Altiplà. I si ho fa, se’l
castiga, se’l silencia, i el converteixen en agressor. El món al revés. O, si voleu, podem
parlar d’una notícia que jo no he vist que les televisions ni les ràdios li hagen dedicat ni un
minut: Una notícia de dBalears: «Un malalt dependent ingressat a l’Hospital Sant Joan de
Déu de Palma pateix desatenció i maltractaments reiterats per expressar-se en català». I, si
voleu que us pose un exemple més proper, podem parlar del valencià que li posaren una
multa de sis-cents un euros, perquè volia ser atés en valencià en un centre de salut
o... Sembla que els altaveus de la pell de brau només reprodueixen les veus que volen i de
veus i desigualtats n’hi ha de tots els colors i en totes les classes socials. Potser,
simplement, és que els problemes del futbol i els dels futbolistes privilegiats són més
importants que els que es plantegen en els nostres centres de salut.
La Veu del País Valencià, 25 de maig de 2023 [en línia]
https://www.diarilaveu.cat/noticia/16610/les-25-columnes-mes-llegides-denguany-a-
dlv [data de consulta: 18 d’agost de 2023].

ACTIVITAT 7

Identifiqueu els trets lingüisticodiscursius que caracteritzen el comentari de text

següent com a text acadèmic expositiu. Focalitzeu especialment en les estructures
d’impersonalització i els procediments de condensació i d’aclariment de la
informació.

TEXT 12
El text proposat aborda un tema científic d’actualitat: el possible descobriment del bosó de
Higgs. En efecte, després d’anys de recerca, científics del Centre Europeu per a la Recerca
Nuclear (CERN) han descobert una nova partícula elemental, que podria ser el bosó de
Higgs, la partícula elemental que va dotar de massa tota la resta de partícules
subatòmiques i, doncs, va originar l’univers conegut. Atès el valor universal del
coneixement científic, l’abast del tema és general, tot i que el grau d’especialització en el
camp de la física de partícules en restringeix el potencial lector.
Pel que fa a l’organització de la informació, cal distingir, d’una banda, una sèrie de
paratextos:
a) el nom de la secció temàtica, que identifica l’àmbit de coneixement en què s’inscriu el
text: ciència;
b) un titular (Descobreixen la que podria ser la partícula de Déu) de característiques
clarament periodístiques: és constituït per una oració de subjecte el·líptic genèric i
identifica el possible descobriment amb l’apel·latiu, un xic sensacionalista, amb què s’ha
popularitzat: la partícula de Déu;
c) una entradeta, que reformula el titular de manera més rigorosa (Científics europeus
anuncien la troballa del bosó de Higgs, que va originar l’univers); un resum, que amplia
la informació de l’entradeta amb una indicació temporal (Després de gairebé mig segle) i
emfasitza la importància del descobriment d’una partícula elemental fins ara teòrica;
d) el nom de la periodista i la ciutat on es publica el diari.

D’altra banda, el cos del reportatge consta d’una introducció, que desenvolupa la notícia de
la troballa, i cinc seccions d’un paràgraf cada una, en què es tracta un aspecte diferent

10
relacionat amb el possible descobriment del bosó de Higgs. De fet, cadascuna de les
seccions va encapçalada per un títol que en resumeix la informació: a) el caràcter històric
però preliminar de la troballa; b) la confirmació de la teoria física estàndard, que se’n
derivaria; c) l’explicació de què és el camp de Higgs, que, just després del Big Bang, va
generar la matèria; d) la descripció de la recerca, que ha comportat l’anàlisi de dades
durant un any i mig i l’observació d’un quadrilió de col·lisions de protons, i e) l’explicació
de per què popularment s’ha batejat el bosó de Higgs com a partícula de Déu: el Nobel de
física Leo Lederman s’hi va referir en un llibre titulat The goddamn particle (la partícula
maleïda), però al seu editor no li va semblar adequat i va canviar el títol a The God Particle,
políticament més correcte i més sensacionalista.
L’emissor és la periodista de l’ARA Sònia Sánchez, que té bàsicament la intenció d’informar
extensament, des d’una perspectiva divulgativa, sobre aquells aspectes relacionats amb la
possible descoberta del bosó de Higgs que poden interessar el públic general, especialitzat
o no. En aquest sentit, la periodista construeix un text que tipològicament es pot
identificar com a narratiu, com s’observa en el predomini de formes verbals de passat,
ancorades mitjançant la proforma díctica temporal ahir (l. 10). Pel que fa al gènere, es
tracta d’un reportatge, ja que la periodista completa la notícia del descobriment amb tota
una sèrie de detalls, descrits més amunt, i amb el testimoni dels protagonistes en discurs
directe (paràgrafs 2n i 3r).
El propòsit merament informatiu de la periodista s’observa en el tractament objectiu que
fa del tema, amb una presència escassa de lèxic valoratiu i de marques de primera
persona. Tanmateix, al paràgraf d’introducció, el recurs a l’adjectiu anhelat, per qualificar
el bosó de Higgs, i la presència d’una forma verbal en primera persona del plural (l’univers
tal com el coneixem), de referència universal, introdueixen un lleu matís subjectiu:
emfasitzen la importància de la troballa i en fan partícips tant l’emissor com tots els
potencials receptors. A més, el caràcter col·loquial del titular, una construcció personal de
lectura impersonal, i, com hem dit, una mica sensacionalista, que contrasta amb el registre
estàndard amb elements del llenguatge especialitzat de la física, comporta també una certa
modalització.
Quant a la cohesió, el reportatge presenta un estil mitjanament articulat, amb oracions
senzilles, però majoritàriament compostes subordinades, sobretot adjectives de relatiu i
substantives. A més, també són freqüents altres procediments sintàctics per condensar i/o
aclarir la informació, com ara les nominalitzacions (la troballa del bosó de Higgs,
entradeta; l’existència de la –fins ara teòrica– partícula de Déu, resum; Les dues troballes
tenen una probabilitat estadística de 5 sigmes, l. 15), els incisos entre guions (el ràpid
refredament de l’univers va generar un camp de força –el camp de Higgs–, que..., l. 30) i els
parèntesis aclaratoris (els dos grups de científics (l’Atlas i el CMS), que..., l. 8-9), i les
estructures apositives (la que, segons les lleis de la física estàndard actual, hauria dotat de
massa..., l. 4).
Finalment, en el nivell lèxic, convé destacar la presència de termes especialitzats del camp
de la física (partícules subatòmiques, bosó, protó, rang de massa, Big Bang) i de la
matemàtica probabilística (sigmes, indici, descoberta) tot i que d’una manera discreta,
considerant el caràcter divulgatiu que requereix l’àmbit periodístic. Observem que la
majoria d’aquests termes, com el mateix bosó de Higgs constitueixen neologismes, que
permeten identificar la llengua del reportatge com a varietat diacrònica contemporània.

4. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

11
1. Llegiu els textos següents i identifiqueu-ne l’àmbit d’ús i el gènere textual.
Indiqueu alguns dels trets que us han permès identificar-los.

TEXT 1
L’EDITORIAL
La crisi humanitària a l’Índic revifa el debat migratori
La negativa de deixar tocar terra a les embarcacions a la deriva pot provocar
milers de morts
Milers de persones desesperades, famèliques i amuntegades en vaixells precaris
estan navegant a la deriva ara mateix pel mar Andaman, al golf de Bengala, sense
que de moment tinguin gaires possibilitats de tocar terra. Fugen de la pobresa
extrema de Bangla Desh o de la persecució que pateixen a Birmània, on el govern
nega els mínims drets a la minoria rohingya, de religió musulmana en un país
majoritàriament budista. Tot i que algun vaixell ha aconseguit arribar a terra -ahir
mateix uns pescadors en van rescatar un que havia naufragat amb unes 800
persones a bord-, els governs de Tailàndia, Indonèsia i Malàisia -el seu destí
preferent- no se’n volen fer càrrec i ja han fet girar cua algunes naus que es
mantenen a la deriva, sense lloc on arribar, i sense aigua ni menjar des de fa dies.
Les imatges que han arribat aquests dies mostren els cossos desnodrits dels
refugiats, i els responsables de les organitzacions humanitàries acusen els tres
països de jugar al “ping-pong marítim” per enviar els vaixells mar endins. El perill,
avisen, és que d’aquí uns dies el que hi hagi siguin naus fantasmes plenes de
cadàvers.
Igual que passa amb la crisi que encara es pateix al Mediterrani, també en aquests
cas els actors són els mateixos: uns refugiats desesperats, uns traficants sense
escrúpols i uns països de destí que no volen assumir el cost d’acollir més
immigració. En el cas del Sud-est Asiàtic, davant la pressió internacional, Tailàndia
ha convocat una reunió el 29 de maig amb representants de tots els països de la
regió, incloent-hi Birmània i Bangla Desh. No queda clar que en surti un acord que
aturi el drama humanitari, com tampoc no resulta fàcil que les propostes europees
puguin aturar el flux d’immigrants desesperats que surten del nord d’Àfrica.
El problema és global i no té una solució fàcil perquè la gent seguirà fugint de la
fam, la guerra o la persecució mentre no se solucionin els problemes als seus
països d’origen. Però en cap cas la comunitat internacional pot permetre que
impunement es negui el mínim ajut humanitari als nàufrags de la desesperació.
(ARA, 16 de maig de 2015, pàgina 3)

TEXT 2
1.2. El disseny assistit per ordinador
En el camp del disseny geomètric assistit per ordinador o CAGD, com a cas
particular del disseny assistit per ordinador o CAD, podem distingir dues vessants
principals, separades o híbrides: d’una banda, la del modelatge de sòlids i, d’altra

12
banda, la del disseny de corbes i superfícies, amb evidents punts de contacte i
separació cada vegada menys clara.

1.2.1. El modelatge de sòlids

El modelatge de sòlids s’orienta essencialment al disseny d’objectes polièdrics, és a
dir, volums limitats per cares poligonals: operacions clàssiques són les operacions
geomètriques booleanes. Inicialment s’orienta al disseny mecànic i, en menor
mesura, a l’arquitectònic; actualment és útil en general en quasi totes les
circumstàncies, atès que l’entorn en el qual ens movem és essencialment polièdric
o bé és aproximable a un entorn polièdric. Molts programes d’elaboració d’escenes
3D per a il·lustració gràfica utilitzen eines de modelatge per a la construcció
geomètrica.

1.2.2. El disseny de corbes i superfícies

El disseny de corbes i superfícies és un aspecte de les tècniques de CAD d’interès
especial en producció industrial, a la indústria automobilística, naval i aeronàutica
(de fet, va ser en el disseny de carrosseries d’automòbil a Renault on es varen
introduir els primers mètodes de disseny de corbes assistit per ordinador). La
utilització no és exclusiva d’aquestes àrees industrials, ja que actualment molts
dels programes de construcció d’escenes tridimensionals fan servir tècniques de
disseny de corbes de superfícies.

JOAN TRIAS (1999) Geometria per a la informàtica gràfica i CAD, Barcelona: UPC, p. 2.

TEXT 3
LLEI ORGÀNICA 1/2006, de 10 d’abril, de Reforma de la Llei Orgànica 5/1982, d’1 de
juliol, d’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.[2006/4177]

JOAN CARLES I REI D’ESPANYA

A tots els que la present veren i entengueren.
Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat i jo vinc en sancionar la llei orgànica
següent.

PREÀMBUL
La Comunitat Valenciana va sorgir com a conseqüència de la manifestació de la
voluntat autonòmica del poble de les províncies valencianes, després de l'etapa
preautonòmica, a la qual va accedir en virtut del Reial decret-llei 10/1978, de
creació del Consell del País Valencià.
Aprovada la Constitució Espanyola, va ser, en el seu marc, on la tradició valenciana
provinent de l'històric Regne de València es va trobar amb la concepció moderna
del País Valencià i va donar origen a l'autonomia valenciana, com a integradora

13
dels dos corrents d'opinió que emmarquen tot allò que és valencià en un concepte
cultural propi en l'estricte marc geogràfic que abasta.
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, promulgat per Llei Orgànica
5/1982, de primer de juliol, va ser fruit del consens de les principals forces
polítiques valencianes que volgueren recuperar l'autogovern del nostre poble, fent
ús del dret a l'autonomia que la Constitució Espanyola reconeix a tota nacionalitat.
A pesar que la via per la qual el poble valencià accedí a l'autonomia fou una via
intermèdia entre les dels articles 143 i 151 de la Constitució, el nostre Estatut ha
garantit, com a norma institucional bàsica de la Comunitat Valenciana, la
recuperació de l'autogovern del poble valencià i les seues institucions, exercint les
competències assumides dins del marc constitucional, com correspon a la seua
condició de nacionalitat històrica.

TEXT 4
Les dues ribes
Emma Riverola
En una riba, el crit. El rugit irat, ebri de ràbia i d’impotència, del que clama llibertat.
La por de veure caure el que corre al teu costat. El cor embogit en el moment
d’advertir els avions assassins que es dibuixen al cel. El terror a la foscor trencada
per l’esclat del foc, a la sang que tenyeix l’asfalt, a l’olor de mort que vol atrapar-te,
al pròxim bombardeig, a les bales que et persegueixen.
A l’altra riba, el silenci.
En una riba, misèria amarada de petroli. Vides carregades de llastos, de somnis
perseguits, d’ànsies mutilades. I als carrers, els passos atropellats de les víctimes
que s’han alçat. Drets per sentir-se vius. Alçats per vèncer o per morir. Aixecats per
no agonitzar rendits, per sentir-se amos del seu futur i arrabassar la dalla al botxí.
A l’altra riba, la paràlisi.
En una riba, el miratge d’un futur lliure i pròsper. La mirada fixa en els fars del
nord, en l’esperança d’un esdevenidor democràtic, en la il·lusió d’una societat més
justa, més tolerant, més oberta. Una valenta marea d’homes i dones capaces de
conjurar l’opressió i continuar endavant, encara que sàpiguen que no tots
arribaran al final.
A l’altra riba, l’obscena covardia. L’espera oportunista. La mirada posada al melic.
La indolència… Occident.
(El Periódico de Catalunya, 23 de febrer de 2011, pàgina 6)

TEXT 5
MENTIR
Mentir bé és un art molt difícil, que poques persones arriben a practicar amb
solvència i dignitat. Abunden els mentiders; però, en general, són mals mentiders:
se'ls coneix que menteixen. Un infundi no hauria de ser honorablement qualificat
de mentida sinó quan és perfecte: quan presenta una aparença justa de veritat. Per

14
això sempre resulta preferible de dir la veritat, la pròpia i exacta veritat, en el cas
que siguem incapaços d'inventar mentides invulnerables. Les mentides poc
convincents, de més a més, tenen el desavantatge de desacreditar aquell qui les
propala. En l'ordre de les relacions normals d'home a home, el principi de
"credibilitat" és essencial: hem de "creure" el nostre interlocutor perquè sigui
possible d'entendre'ns-hi. El mentider, el bon mentider, es fa creure: el seu
falsejament de fets o d'idees s'ofereix amb uns aires de versemblança tan nets, que
no dubtem a acceptar-lo com a veracitat. Amb un bon mentider ens podem
entendre —o malentendre—, i, encara que en sortim perdent, el tràmit serà
còmode i simpàtic. El mal mentider, per contra, ens deixa en una situació
inquietant. Sabem que està mentint-nos, i no podem "creure'l": li retirem la nostra
confiança. Amb ell no hi ha res a fer: la relació resulta penosa, queda viciada des de
l'origen, s'estableix —si s'estableix— sobre bases fictícies per ambdues parts. Una
bona mentida val per una veritat. I, repeteixo, "mentir bé" exigeix tants i tan
rigorosos dots d'imaginació i de malícia, que les persones no proveïdes d'una tal
genialitat hauríem de desistir-ne i procurar ser verídics sempre i per principi.
Encara que dir la veritat sigui o ens sigui desagradable. En aquest punt, com en
molts d'altres, la "utilitat" dóna raó als moralistes més repatanis.
(Fuster, Joan, 1964, Diccionari per a ociosos, Barcelona: Editorial A.C.).

TEXT 6

1. Analitzeu la macroestructura i la superestructura dels textos precedents i

expliqueu com es relacionen amb les convencions socioculturals del gènere
discursiu.

2. Feu un resum del contingut de cadascun dels textos anteriors. Assenyaleu quins
elements heu modificat i quins heu suprimit.

3. Quina és la intenció comunicativa de cada un dels textos anteriors? Són

monotipològics? En cas contrari, identifiqueu-ne la seqüència dominant i les
seqüències secundàries.

4. Assenyaleu quatre característiques lingüisticodiscursives de cada seqüència

textual.

15
5. Expliqueu el registre lingüístic de cada text en funció del camp, el mode, el
tenor i el to. S’observa alguna relació entre el registre, l’àmbit d’ús, el gènere
textual i la seqüència dominant?

6. Considerant el concepte de gramàtica del text, indiqueu per a cada un dels

textos precedents dos fenòmens cohesius diferents lligats a l’adequació i dos
més de relacionats amb la coherència. Expliqueu-ne els efectes discursius que
produeixen en relació amb el tema i la intenció comunicativa.

7. Llegiu el fragment següent de la Carta Europea de les Llengües Regionals o

Minoritàries i efectueu les tasques següents:

a) Quin és el tema del fragment?

b) Qui és l’emissor? Qui són els destinataris?

c) Observeu que el fragment adopta la forma d’una declaració institucional de

tipus expositivoargumentatiu. Podríeu transformar aquesta declaració en
un text instructiu?

d) Quins canvis heu hagut de fer-hi?

e) Els textos instructius es poden considerar un tipus de text expositiu?

TEXT 7

“Les parts es comprometen a eliminar, si encara no ho han fet, tota distinció,

exclusió, restricció o preferència injustificades que afectin l’ús d’una llengua
regional o minoritària i tinguin per objecte descoratjar o posar en perill el seu
manteniment o el seu desenvolupament. L’adopció de mesures especials en favor
de les llengües regionals o minoritàries, destinades a promoure una igualtat entre
els parlants d’aquestes llengües i la resta de la població o encaminades a tenir en
compte les seves situacions particulars, no és considerada com un acte de
discriminació envers els parlants de les llengües més esteses.” (Comitè de
Ministres del Consell d’Europa, Carta Europea de les Llengües Regionals o
Minoritàries, 25 de juny de 1992)

8. Tot seguit podeu llegir un fragment del llibre bíblic de l’Èxode. Identifiqueu-ne
la seqüència dominant i les seqüències inserides. Raoneu la vostra resposta,
identificant els trets característics de cada tipologia.

TEXT 8

16
-Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t’he fet sortir del país d’Egipte, la terra on eres
esclau.
»No tinguis cap altre déu fora de mi.
»No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la
terra o en les aigües d’aquí baix. No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el
Senyor, el teu Déu, sóc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels
pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m’estimen. Però, per als qui
m’estimen i guarden els meus preceptes, mantinc el meu amor durant un miler de
generacions.
»No juris en fals pel nom del Senyor, el teu Déu, perquè jo, el Senyor, no tinc per
innocent el qui jura en fals pel meu nom.
»Recorda’t de consagrar-me el repòs del dissabte. Tens sis dies per a treballar i fer
totes les feines que calgui, però el dia setè és el dia de repòs, dedicat al Senyor, el
teu Déu. No facis cap treball ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu esclau, ni la
teva esclava, ni cap dels teus animals, ni l’immigrant que resideix a la teva ciutat.
Perquè en sis dies el Senyor va fer el cel, la terra, el mar i tot el que s’hi mou, però
el dia setè va reposar: per això el Senyor ha beneït el dissabte i l’ha consagrat.
»Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dóna el Senyor, el
teu Déu.
»No matis.
»No cometis adulteri.
»No robis.
»No acusis ningú falsament.
»No desitgis la casa d’un altre. No desitgis la seva dona, ni el seu esclau, ni la seva
esclava, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que li pertany.

Èxode 20,2-17

9. Quina és la tipologia principal del text 9? Podeu identificar alguna seqüència

diferent de la principal?

TEXT 9

Previsió de tempestes tropicals i huracans a l’Atlàntic

24 Mai 2015 - 12.37
La temporada d’huracans a l’Atlàntic, entre el juny i el novembre, es preveu
que sigui menys problemàtica del que és habitual
L’Oficina Meteorològica del Regne Unit (Met Office) preveu amb un 70% de
probabilitat que es formin vuit tempestes tropicals i cinc huracans. En tots dos

17
casos, els nombres esperats es troben per sota de la mitjana del període 1980-
2010, que va ser de dotze tempestes tropical i sis huracans per temporada.
La temporada d’huracans a l’Atlàntic nord, com dèiem, comprèn el període que va
del juny al novembre, però aquest any ja ha aparegut la primera tempesta tropical,
anomenada "Ana", entre el 7 i el 10 de maig, cap a Carolina del Sud, als EUA.
L’evolució del fenomen "el Niño", en el propers mesos, jugarà un paper molt
important en les característiques de la temporada, perquè pot obstaculitzar la
formació de tempestes tropicals.
Els propers cinc noms de les tempestes tropical seran: Bill, Claudette, Danny, Erika
i Fred. La temporada d’huracans més activa dels últims temps va ser la de l’any
2005, amb dotze tempestes tropicals i quinze huracans. Es van acabar les lletres de
l’abecedari per batejar els huracans i es va continuar amb l’alfabet grec, des de
l’alfa fins a la sisena lletra, la zeta.
(http://www.ccma.cat/el-temps/previsio-de-tempestes-tropicals-i-huracans-a-
latlantic/noticia/2667034/)

10. Visualitzeu l’anunci següent de Estrella-Damm:

https://youtu.be/ji5FpDAE8ZA

Efectueu les tasques següents:

a) Identifiqueu els trets lingüístics que caracteritzen la seqüència narrativa.

b) Transformeu l’anunci en un text narratiu escrit i expliqueu quins trets

lingüístics heu hagut d’usar.

c) En funció del gènere i de l’àmbit d’ús, determineu si la narració és la

seqüència tipològica dominant (o envolvent). En cas contrari, argumenteu
quina ho és.

11. Efectueu un comentari de text següent en relació amb l’àmbit d’ús, el gènere, el
registre, les seqüències textuals i l’organització de la informació.

TEXT 10

Descobreixen la que podria ser la partícula de Déu

Científics europeus anuncien la troballa del bosó de Higgs, que va originar
l'univers

18
Científics europeus han descobert el bosó de Higgs. Després de gairebé mig segle,
apunten l'existència de la -fins ara teòrica- partícula de Déu, que va dotar de massa
totes les altres partícules subatòmiques.

SÒNIA SÁNCHEZ
BARCELONA
Científics del CERN, l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear, han descobert
una nova partícula elemental que podria ser l'anhelat bosó de Higgs. Conegut com
la partícula de Déu , aquest bosó és l'única partícula subatòmica que faltava per
descobrir i la que, segons les lleis de la física estàndard actual, hauria dotat de
massa la resta de partícules fonamentals (protons, electrons i neutrons, entre
d'altres) i originat així l'univers tal com el coneixem.
Una fita històrica. La descoberta encara és preliminar i cal fer més proves
El bosó de Higgs existeix. Amb tota la "cautela", els dos grups de científics (l'Atlas i
el CMS), que treballen des del 2008 a l'accelerador de partícules del CERN (LHC),
es van atrevir a dir ahir que ja no es tracta només d'una hipòtesi: "Hem observat
signes clars d'una nova partícula en el rang de massa d'aproximadament 126
gigaelectró-volts (GeV)", que són unes 134 vegades la massa d'un protó, segons va
anunciar la portaveu d'Atlas, Fabiola Gianotti. El seu homòleg al CMS, Joe
Incandela, va dir que ells havien descobert el mateix "en el rang de massa de 125
GeV". Les dues troballes tenen una probabilitat estadística de 5 sigmes (a partir de
4 deixa de ser un indici per considerar-se una descoberta), però els resultats
només són preliminars. Certes propietats de la partícula coincideixen amb les del
bosó de Higgs, però cal analitzar-la més per estar segurs que no es tracta d'una
altra cosa.
No cal una nova teoria. La troballa confirma la teoria física de l'últim mig
segle
Als seus 83 anys, el físic britànic Peter Higgs va ser rebut ahir amb una gran ovació
quan va entrar a l'auditori del CERN a Ginebra on es feia la presentació. "Crec que
el tenim", li va dir orgullós el director general de l'entitat, Rolf Heuer. La partícula
va ser descrita el 1964 per un grup de físics, entre ells Higgs. És l'únic ingredient
que quedava per contrastar empíricament dins del model estàndard de la física de
partícules. Si no se n'hagués confirmat l'existència, hauria calgut una nova teoria
per explicar l'origen de la massa de les partícules subatòmiques.
Just després del Big Bang. El camp de Higgs, format per bosons, va generar la
matèria
La teoria de Higgs diu que just després del Big Bang les partícules no tenien massa.
El ràpid refredament de l'univers va generar un camp de força -el camp de Higgs-
que, en interactuar amb les partícules, les va dotar de massa: com més interacció,
més massa obtenen. El bosó de Higgs és la partícula més petita que conforma
aquest camp de força. Sense el bosó, les partícules no tindrien massa i, per tant, no
hi hauria àtoms ni matèria ni vida a l'univers.
Un any i mig de dades. Els científics han observat un quadrilió de col·lisions
de protons

19
Els científics del CERN han analitzat les dades recopilades entre 2011 i 2012 a
l'accelerador de partícules LHC. Allà s'hi han fet un quadrilió de col·lisions de
protons a altes energies per estudiar les relacions entre partícules i forces. En la
col·lisió, el bosó de Higgs apareix durant una ínfima fracció de segon i es desintegra
en altres partícules. Per trobar-lo calia mesurar els productes de la seva
desintegració, segons Atlas. El desembre del 2011 s'havien descartat molts rangs
d'energia de col·lisió i s'havia reduït la forquilla on es podria trobar el bosó als
115-130 GeV.
La partícula de Déu. El sobrenom del bosó de Higgs prové d'un llibre de
Lederman
A Peter Higgs no li agrada el sobrenom que han donat al seu bosó. El 1994 el Nobel
de física Leo Lederman s'hi va referir en un llibre titulat The goddamn particle , la
partícula punyetera, per la dificultat de trobar-la. A l'editor no li va fer el pes i va
canviar el títol per The God particle , la partícula de Déu.

ARA, 5 de juliol de 2021, pàgines 28-29

5. MATERIALS D’ESTUDI TEÒRIC

Per tal d’assolir els continguts teòrics del tema, el material següent és d’estudi
obligatori:

CASTELLÀ, Josep Maria (1992): “Concepte de text”, “Tipologies textuals”, dins De la

frase al text. Teories de l’ús lingüístic. Barcelona: Empúries, capítols 3 i 13.

Amb el suport d’aquest material i de les classes teoricopràctiques, els estudiants,

de manera individual o en grups, hauran de preparar un text expositiu d’una
extensió entre 1000 i 1500 paraules (un màxim de dos fulls A4) sobre els
enunciats següents:

1. Exposeu la interrelació que s’estableix entre la diversitat discursiva i els

conceptes d’àmbit d’ús, gènere i tipologia textual. Cal que proporcioneu una
descripció raonada dels conceptes i de les propostes de classificació de les
tipologies textuals.

2. Expliqueu els conceptes de text i discurs en el marc de la lingüística textual.

Preneu en consideració els tres eixos de la naturalesa del llenguatge, els
diversos nivells de l’anàlisi lingüística i les unitats lingüístiques tant de nivell
sistèmic com extraoracional.

20
6. LECTURES

a) Lectura obligatòria

CUENCA, Maria Josep (2008): Gramàtica del text, capítol I. Alzira: Bromera, 9-17.

La lectura d’aquest capítol servirà de punt de partida per a iniciar la discussió dels
conceptes teòrics i aplicats.

b) Lectura recomanada

RIBERA, Josep. E. (2020): “El comentari de textos. Anàlisi, producció i problemes de

redacció”, Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 15-02-2020.
Enllaços:

https://dfcdocencia.blogs.uv.es/el-comentari-de-textos-analisi-produccio-i-
problemes-de-redaccio-i

https://dfcdocencia.blogs.uv.es/el-comentari-de-textos-analisi-produccio-i-
problemes-de-redaccio-ii/

https://dfcdocencia.blogs.uv.es/el-comentari-de-textos-analisi-produccio-i-
problemes-de-redaccio-iii/

La lectura d’aquestes tres contribucions al Blog de Docència del Departament de

Filologia Catalana permet aprofundir en els problemes més freqüents associats a la
redacció de comentaris de text.

7. ALTRES RECURSOS
7.1. Sobre producció textual, gèneres i tipologies

UAB, Serveis lingüístics, Argumenta

http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/#

Per millorar la competència lingüística i comunicativa. Hi trobareu informació

sobre com fer resums, ressenyes, exposicions orals, exàmens. Per als objectius
d’aquest tema introductori de l’assignatura poden ser molt útils les unitats 1 (“Com
puc prendre apunts útils”), 16 (“Vull fer un resum adequat”), 18 (“Com s’elabora
una fitxa”) i 23 (“Aprenc a produir textos”).

21
NICOLAU, Francesca (2010): Els tipus de text. Barcelona: Grup Promotor / Santillana
Educació, Col·lecció “El que sabem de...” Articles de suport a la docència.

CUENCA, Maria Josep (1996): Comentari de texts. Picanya: Edicions del Bullent.

La discussió dels aspectes relacionats amb els gèneres, les seqüències i els
registres dels diversos comentaris de text pot resultar molt útil.

BORDONS, Glòria, CASTELLÀ, Josep Maria & Elisabet COSTA (1998): TXT. La lingüística
textual aplicada al comentari de textos. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Com en el cas anterior, la discussió dels gèneres, les seqüències i els registres dels
diversos comentaris de text pot ser una bona eina complementària (“Taula 2.
Característiques dels textos: Tipus de text i gènere”, pàgina 157; “Taula 3.
Característiques dels textos: Varietat i registre”).

22