TEMA 3

ELS MECANISMES DE REFERÈNCIA*

1. Objectius generals de la unitat

2. Organització dels continguts
3. Activitats aplicades
4. Activitats complementàries
5. Materials d’estudi teòric
6. Lectures

1. OBJECTIUS GENERALS DE LA UNITAT

a) Introduir el concepte de referència com a capacitat dels sintagmes

nominals que relaciona el llenguatge amb la realitat.
b) Establir el concepte de referència discursiva vinculant-lo a les
operacions d’establiment i de manteniment de la referència.
c) Reprendre la distinció entre dixi i mecanismes fòrics, i caracteritzar
aquests darrers com a prototípicament cohesius.
d) Establir la distinció entre mecanismes gramaticals i cohesió lèxica.
e) Relacionar els dos grans tipus de mecanismes de referència amb el grau
de continuïtat o discontinuïtat dels tòpics i amb l’accessibilitat dels
antecedents.
f) Establir la interrelació entre cohesió referencial i coherència pel que fa
a la identificació del tema textual.
g) Introduir els conceptes generals d’estructura informativa i de
progressió temàtica.
h) Introduir els tipus de progressió temàtica i relacionar-los de manera
aplicada amb els mecanismes gramaticals o els mecanismes lèxics.
i) Caracteritzar la pronominalització fòrica com a mecanisme gramatical
prototípic.
j) Caracteritzar l’el·lipsi i els principis que la determinen.
k) Identificar els tipus d’el·lipsi.
l) Discutir el concepte de dixi textual i relacionar el mecanisme amb
l’estructuració del discurs.
m) Ampliar el concepte de cohesió referencial a l’alternança de temps
verbals.
n) Discutir els diferents mecanismes de cohesió lèxica.
o) Insistir en la importància de la cohesió referencial i de l’estructura
informativa per a l’anàlisi lingüisticodiscursiva.

2. ORGANITZACIÓ DELS CONTINGUTS

3.1. Introducció. El llenguatge i la realitat: la referència

* Materials elaborats pel professor Josep Ribera.

 3.2. El concepte de referència discursiva
3.2.1. L’establiment de la referència i el manteniment de la referència
3.3. Els mecanismes gramaticals i la cohesió lèxica
3.3.1. La continuïtat dels tòpics. La cohesió referencial i la
identificació del tema textual
3.3.2. El concepte d’accessibilitat i els factors que afecten
l’accessibilitat dels antecedents. L’escala d’accessibilitat
3.4. Cohesió referencial i coherència. L’estructura informativa i la
progressió temàtica. Tipus
3.5. L’anàfora plena. La pronominalització fòrica
3.5.1. L’anàfora de referència i l’anàfora de sentit
3.6. L’el·lipsi
3.7. La dixi textual
3.8. L’alternança de temps verbals
3.9. La cohesió lèxica
3.9.1. La repetició
3.9.2. La reiteració
3.9.3. L’associació
3.10. Conclusió. Els mecanismes referencials com a índexs de l’estructura
informativa

3. ACTIVITATS APLICADES

ACTIVITAT 1
Consulteu els mots referència i referent en el TERMCAT (seguiu els enllaços).
https://ja.cat/bJ9wD (referència, TERMCAT); https://ja.cat/G6Aqd (referent,
TERMCAT).

ACTIVITAT 2
Reflexioneu sobre les diferències entre els sintagmes la taula/la pissarra/el
professor/els estudiants, d’una banda, i corria de pressa, ràpid, probablement i
a/amb/de/en/per, de l’altra.

ACTIVITAT 3

Assenyaleu els mecanismes díctics i els mecanismes fòrics que observeu en el text,
i identifiqueu-ne els antecedents. Després responeu les preguntes següents:
a) Quins mecanismes són gramaticals?
b) Quins mecanismes són lèxics?
c) Quins mecanismes impliquen identitat referencial?
d) Quins mecanismes impliquen identitat només de sentit?

2
TEXT 1
Com explicarem Messi?
Antoni Bassas

El meu pare solia explicar-me amb gran desplegament de llenguatge corporal que Kubala
es posava així amb el cos i les cames i no li podies prendre la pilota, i que clavava les faltes
a l’escaire amb efecte com mai abans ho havia fet ningú. Jo he explicat a casa que Cruyff
arrencava, frenava, driblava, se n’anava, rematava i dirigia l’equip com ningú. I que el vaig
veure allargant la cama fins a l’impossible per transformar en gol una pilota que es perdia.
I el 0-5, esclar. Què direm de Messi a les sobretaules per acabar abans? ¿Que feia caure els
defenses amb un cop de maluc? ¿Explicarem l’eslàlom del Bernabéu? ¿Que corria més ell
amb la pilota als peus que els defenses sense? ¿O explicarem el silenci que es feia a l’estadi
quan queia a terra i semblava lesionat? ¿N’hi haurà prou amb dir que el dia que va guanyar
la sisena Pilota d’Or encara pensàvem que podia no ser l’última?
(ARA, 3 de desembre de 2019, pàgina 2)

ACTIVITAT 4

Assenyaleu les unitats lingüístiques que intervenen en l’establiment de la

referència a les entitats principals de la notícia següent. Caracteritzeu-les
sintàcticament segons els tipus de sintagma nominal de què es tracte. Indiqueu si
es refereixen a entitats noves, familiars o vives.

TEXT 2

Un participant de «Mujeres y Hombres y viceversa», a les llistes de Vox a Sant

Joan d’Alacant
Francisco José Piñero Grimalt, que també ha sigut actor, ocuparà el número quatre de la
llista del partit ultradretà

24 de maig de 2023 - 15:54h

DLV / Sant Joan d'Alacant

La llista de Vox al municipi de Sant Joan d’Alacant (l’Alacantí) compta amb un personatge
semiconegut al món televisiu. Es tracta de Francisco José Piñero Grimalt, número quatre
de la candidatura, que es va fer conegut per participar en el reality «Mujeres y Hombres
y Viceversa» de TeleCinco i que també ha fet treballs puntuals com a actor.
Concretament, Fran Piñero, tal com se’l coneix públicament, ha participat a la sèrie
«Aída», també de TeleCinco, o a «Los Serrano», així com també a «Compañeros», «Hospital
Central» i en algunes pel·lícules. Al currículum exposat al web de representants
d’actors salvadoractors.com també figura que té «especialitats» en «màgia amb esponges,

3
monedes i cartes, malabars i esgrima». Piñero també ha participat en el programa de
cites «First Dates».
Vox va traure una regidoria a les eleccions municipals de fa quatre anys, per la qual cosa
hauria de quadruplicar el resultat perquè aquest actor siga escollit.

(Diari La Veu del País Valencià, [en línia] https://www.diarilaveu.cat/noticia/15126/un-

participant-de-mujeres-y-hombres-y-viceversa-a-les-llistes-de-vox-a-sant-joan-dalacant
[data de consulta: 24 de maig de 2023])

ACTIVITAT 5

A partir del text de l’activitat 4, assenyaleu quines entitats participen del

manteniment de la referència. Responeu les qüestions següents:
a) Són les mateixes que intervenen en l’establiment de la referència?
b) Quina és l’entitat més rellevant? Com ho heu deduït?
c) Caracteritzeu sintàcticament les unitats lingüístiques de manteniment de la
referència segons els tipus de sintagma nominal de què es tracte.

TEXT 3

Un participant de «Mujeres y Hombres y viceversa», a les llistes de Vox a Sant

Joan d’Alacant
Francisco José Piñero Grimalt, que també ha sigut actor, ocuparà el número quatre de la
llista del partit ultradretà

24 de maig de 2023 - 15:54h

DLV / Sant Joan d'Alacant

La llista de Vox al municipi de Sant Joan d’Alacant (l’Alacantí) compta amb un personatge
semiconegut al món televisiu. Es tracta de Francisco José Piñero Grimalt, número quatre
de la candidatura, que es va fer conegut per participar en el reality «Mujeres y Hombres
y Viceversa» de TeleCinco i que també ha fet treballs puntuals com a actor.
Concretament, Fran Piñero, tal com se’l coneix públicament, ha participat a la sèrie
«Aída», també de TeleCinco, o a «Los Serrano», així com també a «Compañeros», «Hospital
Central» i en algunes pel·lícules. Al currículum exposat al web de representants
d’actors salvadoractors.com també figura que té «especialitats» en «màgia amb esponges,
monedes i cartes, malabars i esgrima». Piñero també ha participat en el programa de
cites «First Dates».
Vox va traure una regidoria a les eleccions municipals de fa quatre anys, per la qual cosa
hauria de quadruplicar el resultat perquè aquest actor siga escollit.

4
(Diari La Veu del País Valencià, [en línia] https://www.diarilaveu.cat/noticia/15126/un-
participant-de-mujeres-y-hombres-y-viceversa-a-les-llistes-de-vox-a-sant-joan-dalacant
[data de consulta: 24 de maig de 2023])

ACTIVITAT 6
Observeu el titular periodístic que reproduïm en el text 4 i l’anunci del text 5.
Podeu relacionar les unitats d’establiment de la referència amb l’àmbit d’ús i el
gènere textual?

TEXT 4

(El Temps, 24 de maig de 2023, [en línia] https://www.eltemps.cat/article/24032/la-

jutgessa-cita-a-declarar-els-protagonistes-del-gag-de-la-verge-del-rocio
[data de consulta: 25 de maig de 2023])
TEXT 5

5
ACTIVITAT 7
Identifiqueu els mecanismes d’establiment i de manteniment de la referència a
l’entitat protagonista de la notícia següent. Classifiqueu els mecanismes de
manteniment de la referència segons siguen gramaticals o lèxics. Responeu les
preguntes següents:
a) Predominen els mecanismes gramaticals o els lèxics?
b) Quin és el tòpic principal? Relacioneu la resposta amb els tipus de mecanismes
de referència.
c) Quins condicionaments sintàctics i discursius afavoreixen el recurs a
mecanismes lèxics?
d) Podeu assenyalar un tòpic secundari? Com l’heu pogut identificar?
d) Quin és l’assumpte o tema textual?

TEXT 6
SOCIETAT
S’ha mort a vuitanta-tres anys la cantant Tina Turner
"Amb ella, el món perd una llegenda de la música i un model a seguir", ha dit la seva agència
de representació

La cantant nord-americana Tina Turner s’ha mort aquesta tarda, a vuitanta-tres anys,
segons que ha confirmat la seva agència de representació. “Tina Turner, la reina del rock’n
roll, s’ha mort pacíficament a vuitanta-tres anys després d’una llarga malaltia a la seva
casa de Küsnacht, a Suïssa”, ha dit en un comunicat. I ha afegit: “Amb ella, el món perd una
llegenda de la música i un model a seguir.” Turner va ser diagnosticada amb càncer
d’intestí el 2016, i el 2017 es va haver de sotmetre a un trasplantament de ronyó.
Considerada una de les grans llegendes del pop durant la dècada dels vuitanta i coneguda
per les seves enèrgiques actuacions, Turner —nascuda com a Anna Mae Bullock en una
família pobra de l’estat de Tennesse— va començar la seva carrera musical de bracet d’Ike
Turner, el seu primer marit. Després d’anys d’abusos en mans de la seva parella,
tanmateix, la cantant se’n divorcià i emprengué una carrera musical en solitari que la
dugué a l’estrellat amb la publicació del disc ‘Private Dancer’ l’any 1984, amb cançons
d’èxit mundial com ara ‘What’s love got to do with it’, ‘The best’ o bé ‘Let’s stay together’.
Al llarg d’una carrera que va durar més de cinc dècades, Turner va vendre dos-cents
milions de discos per tot el món. Després d’haver-se retirat l’any 2000, la cantant va
tornar el 2008 als escenaris amb la gira ‘Tina! The 50th anniversary tour’, que esdevingué
una de les més rendibles de la història.
L’any 2013, Turner va adquirir la nacionalitat suïssa i renuncià a la nacionalitat nord-
americana, tot confirmant que es retirava definitivament de la música.
(Vilaweb, 24 de maig de 2023, [en línia] https://www.vilaweb.cat/noticies/sha-mort-a-
vuitanta-tres-anys-la-cantant-tina-turner/
[data de consulta: 24 de maig de 2023])

6
ACTIVITAT 8

Assenyaleu els diversos mecanismes gramaticals que intervenen en el

manteniment de la referència als ingredients de la recepta de cuina següent.
Després descriviu els referents que identifiquen.

TEXT 7

SOPA DE MELÓ

Ingredients
• Meló gàl·lia o cantaloup
• 250 ml crema de llet
• Síndria (opcional)
• Un raig de llimona
• 2 talls de pernil
• Fulles de menta

Elaboració
Pela i tritura el meló i afegeix-hi un rajolí de suc de llimona. Afegeix-hi la crema de llet.
Posa-ho en bols individuals. A l’hora de servir-ho, hi pots posar unes boletes de síndria,
que pots fer amb una cullereta de moca.
El pernil, com més bo sigui millor, el talles a tires fines i el fregeixes. Deixa que s’eixugue
l’oli en un paper de cuina. El poses damunt la sopa al moment de servir-la i ho decores
amb unes fulletes de menta.

Extret de http://www.receptes.cat/recepta5720/sopa_de_melo
[data de consulta: 2 de juny de 2013 (adaptació)

ACTIVITAT 9

Assenyaleu els mecanismes d’establiment i de manteniment de la referència als

personatges de la pel·lícula L’ànsia. Després responeu les preguntes següents:
a) Podeu relacionar el tipus d’unitats d’establiment de la referència amb el gènere
textual?
b) Classifiqueu els mecanismes de manteniment de la referència segons siguen
gramaticals o lèxics.

7
c) Per què no és possible l’el·lipsi en comptes de la repetició Miriam (tercera
oració)?
d) I en el cas del pronom tònic ell? És possible la repetició John? I l’el·lipsi?
e) Per què és obligatori el pronom li i no és possible la cohesió lèxica?

TEXT 8
L’ÀNSIA
La doctora Sarah Roberts explica en un programa de televisió les seves investigacions
sobre l’envelliment. Miriam, que viu des de fa 300 anys amb John Blaylock, queda
fascinada per la intervenció de Sarah. Miriam comunicava el seu poder a John per mitjà
de l’amor, però, en deixar-lo d’estimar, ell envelleix i va a trobar-se amb els seus
predecessors en el mausoleu on descansen. Després d’una primera experiència amb
Miriam, Sarah rebutja el poder que vol conferir-li i decideix matar-se.

ACTIVITAT 10

Identifiqueu els tipus de progressió temàtica que caracteritzen els fragments

següents (cliqueu sobre l’hipervincle: https://ja.cat/5yD8s).

[1] El Departament de Màquines i Motors Tèrmics imparteix docència i fa recerca a

l’ETSEIB, l’ETSEIT, l’EUETIT i l’EUPM. Destaca per l’organització d’un programa de
doctorat en Enginyeria Tèrmica, així com per la realització de dos màsters, un en
Refrigeració i Condicionament d’Aire i un altre en Enginyeria Termoenergètica, i diversos
cursos de postgrau. El Departament de Màquines i Motors Tèrmics desenvolupa les seves
activitats en l’àmbit de l’enginyeria tèrmica fonamental i aplicada.

[2] La lliçó inaugural del curs serà a càrrec del professor Jaume Terradas, catedràtic
d'Ecologia de la UAB, que pronunciarà la conferència “Ulisses i les tortugues: l'home en
els ecosistemes mediterranis”, una reflexió sobre les conseqüències dels processos de
globalització a la Mediterrània.

[3] La Diabetis Mellitus de tipus 2 acostuma a aparèixer a partir dels 40 anys. Pot passar
desapercebuda durant bastant de temps, cosa que dificulta el seu diagnòstic i el
tractament precoç. Està molt condicionada per l'herència i va lligada a un mal
aprofitament de la insulina associada a una disminució gradual de la producció d'aquesta
hormona per les cèl·lules pancreàtiques. En un primer moment sol ser tractada amb
hipoglucemiants orals, els quals si no són efectius se substitueixen per les injeccions
d'insulina.

[4] L’Oficina de Consultes, creada amb l’objectiu d’atendre les consultes de diversa mena,
va ésser adscrita al Servei de Relacions Exteriors de l’IEC (SEREIEC) el maig del 2000;
finalment, el mes gener del 2003, les funcions d’aquesta oficina van ser integrades en
l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics, que atén consultes de temàtica
lingüística, bàsicament sobre qüestions de normativa en general. Aquest servei atén

8
prioritàriament, els serveis lingüístics institucionals ja existents, els quals, al seu torn, pel
fet de comptar amb una infraestructura important, poden resoldre satisfactòriament les
consultes puntuals i els dubtes de tota mena que es presenten als parlants en general i als
professionals de la llengua en particular.

ACTIVITAT 11

Descriviu les tendències que s’observen en la progressió temàtica del paràgraf

introductori de la columna periodística d’opinió «Neurofilologia». Cal que
identifiqueu els tòpics principals i els mecanismes de manteniment de la
referència a aquestes entitats.

TEXT 9
Les dotze. Entro en un bar per recuperar la taxa de cafeïna en sang que dóna sentit als
diagnòstics del meu metge. M'assec en un tamboret. La barra és un llarg aparador de
tapes. Quan encara no he aconseguit captar l'atenció de la cambrera -una noia d'aspecte
asiàtic- entra un grupet lluint la pigmentació escarlata que confereix el pis superior del
bus turístic. S'amunteguen davant les vitrines per veure amb els propis ulls allò que figura
a la guies entre les entrades sangria i toro. La cambrera se'ls acosta i té lloc la següent
conversa, que reprodueixo tan fidelment com m'ho permet la meva memòria de
cafeïnòman.

(Lluís Montserrat, «Neurofilologia», Avui, 28 d’agost de 2006, pàgina 3)

ACTIVITAT 12

En el text 10 hem marcat l’establiment i el manteniment de la referència als

personatges principals de la pel·lícula El guerrer de les galàxies. Observeu les
anàfores plenes (marcades amb roig) i la cohesió lèxica (amb color porpra, la
repetició; amb verd, la reiteració) i responeu les preguntes següents:
a) Es compleix de manera sistemàtica el principi general de pronominalització?
b) S’incompleix en algun context aquest principi? Si la resposta és afirmativa,
expliqueu-ne els motius.
c) Consideres que la pronominalització pot ser més recomanable que la cohesió
lèxica en algun cas?

TEXT 10
Alex Rogan1 s’allotja en una caravana aparcada en un parc i li1 entusiasmen els jocs de
vídeo2. En particular, [Ø1 és el campió indiscutible del Guerrer de les galàxies, un joc que
simula combats intergalàctics. Un bon dia, un tal Centauri va a buscar Alex1 per endur-
se'l1 al planeta Rylos, on Ø1 es troba amb tots els personatges del seu1 joc predilecte. Per
ajudar els guerrers de Rylos a rebutjar les hordes enemigues, Alex1 accepta pilotar un
autèntic Guerrer de les galàxies. Mentrestant, a la Terra, apareix [un clònic2 d'Alex1 que

9
pretén ocupar el seu1 lloc], però a [Maggie3, l'amiga d'Alex1], li3 estranya el
comportament del seu3 company2.

ACTIVITAT 13

Expliqueu quins condicionaments cognitius fan possible la repetició en les

oracions següents.
(1) El Governi reitera que el Governi es mantindrà ferm en la lluita contra el
canvi climàtic
(2) Johni said that JOHNi would win

ACTIVITAT 14

Oferim una sèrie de fragments del debat parlamentari en què hem destacat alguns
pronoms clítics no personals. Identifiqueu les informacions a què fan referència.
Les entitats referides són concretes o abstractes? Quin efecte discursiu generen
aquests pronoms?

[1] Aquests dies es parla molt i es debat sobre com cal fer els ajustos obligats. Repeteixo
el que he dit abans, perquè tothom en sigui conscient: si gastem més del que tenim
autoritzat, el que gastem de més no ho podrem pagar; no hi ha portes en aquest moment
on anar a trucar perquè et financin allò que gastes per sobre del que tens autoritzat [...]
[2] Dins l’àmbit de la reactivació econòmica, hi ha també l’acció dirigida a facilitar crèdit
per a l’activitat productiva. En els darrers dos anys, des de l’Institut Català de Finances,
captant diners en el mercat, quan encara era possible, s’ha augmentat el suport financer
a la petita i mitjana empresa. Perquè se’n facin una idea: més de cinc mil petites i mitjanes
empreses i autònoms catalans han rebut finançament públic de la Generalitat, en dos
anys. Cal insistir en aquesta bona línia.
[3] A cavall de la formació professional seguirem fomentant els itineraris personals de
formació per a aquelles persones que s’han quedat sense feina i aquelles que es volen
reinserir en el mercat laboral, tot i que en aquest àmbit, ho subratllo i ho recordo, hi ha
hagut una reducció molt gran de recursos per part del Govern central, en allò que es diu
«polítiques actives d’ocupació» [...]
[4] Avui ens planteja vostè un horitzó de consulta en dos anys, que eren justament els que
quedaven de legislatura, i, ho reitero, per al qual vostè ja tenia majoria. Després m’hi
referiré [...]

ACTIVITAT 15

Observeu els exemples de catàfora pronominal que proporcionem en [1] i en [2] i

reflexioneu sobre l’efecte discursiu que produeixen. Després tracteu de traslladar
la reflexió al titular del text que presentem en [3] i expliqueu si és possible la
cohesió lèxica catafòrica.

10
[1] El día que loi iban a matar, Santiago Nasari se levantó a la 5:30 de la mañana
para esperar el buque en que llegaba el obispo. (García Márquez, Gabriel, Crónica
de una muerte anunciada).
[2] Passat Ridorta Øi+j havien atrapat un carro que feia la mateixa via que ellsi+j i
en Matiasi [...] preguntà al carreter si elsi+j volia dur fins a les collades de la
muntanya. El pagès [...] li féu de seguida lloc a son costat en la post travessera, i li
digué a la Milaj que s’ajoqués darrera d’ells. (Català, Victor, Solitud).
[3]

(ARA, 3 de desembre de 2019, pàgina 20)

ACTIVITAT 16

Assenyaleu les el·lipsis i els pronoms personals del fragment següent de la

novel·la Mirall trencat, de Mercè Rodoreda, tot identificant-ne els antecedents.
Classifiqueu els tipus d’el·lipsis i responeu les qüestions següents:
a) Quines funcions sintàctiques fan les el·lipsis? I els pronoms personals febles?
b) Pot aparèixer una el·lipsi en lloc d’un pronom feble o a l’inrevés?
c) Quina funció sintàctica fan en el fragment els pronoms tònics?
d) Són intercanviables les el·lipsis i els pronoms tònics?
e) D’acord amb els mecanismes fòrics, quin és el tòpic principal del fragment?

TEXT 11

11
III. SALVADOR VALLDAURA I TERESA GODAY
Aquells ulls vellutats i aquell riure encomanadís l’havien enamorat. Recordaria sempre
l’entrada de la Teresa al saló, amb el vestit de moaré de color d’avellana, una rosa rosa al
pit i un abric de martes fins als peus, enfredorida, queixant-se del temps. Amb prou feines
es digueren quatre mots, però, en separar-se, ella li donà la mà rient com si l’hagués
conegut de tota la vida. La tornà a veure el dia de Reis, també a casa del germà d’en Quim.
En Rafael li digué que els havia invitat a dinar tots dos, amb mitja dotzena d’amics, perquè
tant ell com ella anaven una mica perduts: ella viuda feia poc més d’un any i ell sense cap
parent a Barcelona. A l’hora del cafè, quan els homes es quedaren sols, Valldaura preguntà
de quins Goday havia sortit aquella Teresa. “No ho sé ben bé”, li contestà en Rafael
evasivament, “però com que és la viuda de Nicolau Rovira està molt ben relacionada i té
totes les portes obertes”.
(Rodoreda, Mercè (1974), Mirall trencat. Barcelona: Club Editor: 73)

ACTIVITAT 17

Assenyaleu les el·lipsis i els pronoms del fragment següent de la novel·la La plaça
del diamant, de Mercè Rodoreda, tot identificant-ne els antecedents. Tingueu en
compte que en alguns casos l’antecedent és implícit. Classifiqueu els tipus
d’el·lipsis i responeu les qüestions següents:
a) Quin tipus de relació referencial indiquen les el·lipsis del subjecte, de
correferència o de sentit? I les el·lipsis del nucli del sintagma nominal?
b) Quina semblança observes entre les el·lipsis del nucli del sintagma nominal i
el pronom en?
c) Quins són els tòpics principals?
d) Quina diferència discursiva hi ha entre els tòpics represos per les el·lipsis del
subjecte i pels pronoms personals, d’una banda, i els tòpics represos per les
el·lipsis del nucli del sintagma nominal i els pronoms no personals, de l’altra?

TEXT 12
I quan pensava que ja no veuria mai més en Quimet perquè se n’havia anat a la guerra, em
va arribar un diumenge, brut de pols i carregat de menjar. Va deixar els paquets damunt
la taula i el revòlver i l’escopeta. Va dir que necessitaven matalassos i se’n va endur dos;
el del nen, que va dir que podia dormir amb mi, i el del meu llit de noia, de llautó. Va dir
que estaven molt ben atrinxerats i que amb els de l’altra banda de vegades s’enraonaven
de trinxera a trinxera perquè si un badava i treia el cap a fora li engegaven un tret i
l’estenien. Em va dir que no els faltava menjar i que tothom els ajudava i que tothom
estava amb ells i que hi havia molta gent del camp que se’ls ajuntava per engruixir els
rengles, perquè quan havien de regar els horts o de donar menjar al bestiar, doncs els
deixaven marxar i després tots tornaven. Que es passaven els dies amb un gran
ensopiment i sense trets, sense enraonar-se amb els del davant, tota l’estona dormint i
que de tant dormir sempre estava desvetllat i es passava les nits mirant els núvols i les
estrelles i que mai no hauria pensat que n’hi haguessin tantes i de tantes mides, sempre
tancat a l’establiment fent mobles i més mobles.
(Mercè Rodoreda (1980): La plaça del Diamant, Barcelona: El Club dels novel·listes, p.
152)

12
ACTIVITAT 18
Assenyaleu dos mecanismes de dixi textual en la sinopsi d’El timbal de llauna.
Identifiqueu-ne els antecedents i expliqueu-ne el funcionament discursiu del
mecanisme referencial.

TEXT 13

És la història del menut Oskar, que rebutja el món fins al punt de no voler créixer més i
protesta amb tanta força que la seua veu trenca els vidres. Oskar naix a Danzig el 1924 i
para de créixer el dia que fa 3 anys. Una caiguda voluntària és la justificació d’aquest
fenomen. El dia de l’aniversari li regalen un timbal de llauna roig i blanc que guardarà
sempre. Tocant el timbal destaca tots els fets importants de la seva vida. Fins i tot
aconsegueix crear un gran desori en un míting nazi, en què tothom acaba ballant El
Danubi blau. El seu temperament d’artista el porta, amb els seus amics del circ, a actuar
als teatres del front. Allí coneix l’amor.

ACTIVITAT 19

Identifiqueu les expressions temporals i les formes verbals díctiques i anafòriques

del text següent. Després expliqueu com contribueix la interrelació temporal entre
l’enunciació i l’enunciat a bastir l’estructura narrativa.

TEXT 14

Fins ahir a la nit, caminant pels carrers molls de Vallcarca, no vaig comprendre que néixer
en aquella família havia estat un error imperdonable. De sobte havia entès que sempre
havia estat sol, que mai no havia pogut comptar amb els pares ni amb un Déu a qui
encarregar la cerca de solucions malgrat que, a mesura que creixia, m’hagués avesat a
delegar en creences imprecises i en lectures ben diverses el pes del pensament i la
responsabilitat dels meus actes. Ahir dimarts a la nit, tornant de casa d’en Dalmau, mentre
entomava el ruixat, vaig arribar a la conclusió que aquesta càrrega em pertany només a
mi. I que els meus encerts i els meus errors són responsabilitat meva i només meva. M’han
fet falta seixanta anys per veure-ho.
(Cabré, Jaume (2011): Jo confesso. Barcelona: Proa, p. 13.)

ACTIVITAT 20

Identifiqueu les expressions temporals i les formes verbals díctiques i anafòriques

del text següent. Expliqueu la contribució dels temps verbals a la delimitació de
les seqüència narrativa dominant i de la seqüència descriptiva inserida.

TEXT 15

13
L’espera va ser només de deu minuts: bon senyal, tanta diligència. O mal senyal, perquè
podia tractar-se de l’atac final. L’uixer que el va fer passar a la fastuosa sala anava
emperrucat com solien fer-ho els avis, en un senyal clar que Capitania avançava amb
lentitud i seguretat. Duia una lliurea blava i daurada que feia molt de goig. Per uns
moments don Rafel va pensar que podria provar de fer posar un uniforme així a l’Hipòlit.
Sospitava, però, que el vell criat, després de trenta anys de vestir de vermell fosc, ho
consideraria una injúria. Un cop va traspassar la porta va esbandir tots aquests
pensaments; al fons, mirant estudiadament per la balconada, les mans al darrere,
mostrant l’esquena al visitant, l’Excel·lentíssim Capità General de Catalunya, don Pere
Caro Sureda-Valero i Maça de Liçana, esperava que el visitant estossegués. Quan el regent
civil ho va fer, el Capità General es va tombar i va fer cara de sorpresa en veure el regent.
(Cabré, Jaume (1991): Senyoria. Barcelona: Proa, p. 13)

ACTIVITAT 21

Llegiu atentament la columna «Neurofilologia» i efectueu les tasques següents:

a) Identifiqueu els mecanismes gramaticals i classifiqueu-los.
b) Identifiqueu els mecanismes de cohesió lèxica i classifiqueu-los.
c) A partir de la noció de continuïtat dels tòpics, expliqueu com s’estructura la
progressió temàtica, parant especial atenció a la cohesió lèxica.

TEXT 16
Neurofilologia
Lluís Montserrat

Les dotze. Entro en un bar per recuperar la taxa de cafeïna en sang que dóna sentit als
diagnòstics del meu metge. M'assec en un tamboret. La barra és un llarg aparador de
tapes. Quan encara no he aconseguit captar l'atenció de la cambrera -una noia d'aspecte
asiàtic- entra un grupet lluint la pigmentació escarlata que confereix el pis superior del
bus turístic. S'amunteguen davant les vitrines per veure amb els propis ulls allò que figura
a la guies entre les entrades sangria i toro. La cambrera se'ls acosta i té lloc la següent
conversa, que reprodueixo tan fidelment com m'ho permet la meva memòria de
cafeïnòman:
Cambrera: "¿Qué quieres?". Turista: "Yo estoy mirando por el tapas". Cambrera: "¿Tú
quieres dentro o fuera?". Turista (amb cara de no pescar): "Sí, es bien, es bien". Cambrera
(indicant amb gestos la terrassa): "Tú sienta fuera. Yo traigo". I van sortir.
No vaig veure com acabava la cosa, però estic convençut que l'escamot escarlata va
menjar tot el que volia sense problemes. La bona disposició permetia salvar la dificultat
idiomàtica a aquella noia que, ara, se m'acostava amb un somriure, al qual corresponc
mentre li demano un tallat, sisplau. El seu somriure es converteix en una ganyota de fàstic.
Hi torno a poc a poc, assenyalant la cafetera. S'encongeix d'espatlles. No me'n surto. Li
dono les gràcies i me'n vaig eufòric pel descobriment empíric que acabo de fer: el català
conté elements que generen reaccions de fàstic.

14
Si aquella noia, que havia fet un esforç per entendre una variant gairebé impossible de
Spanglish i se n'havia sortit amb un somrís, reaccionava de forma tan agra en sentir només
tres paraules en català (tres paraules que ha d'haver sentit un munt de vegades, per
força), el problema és a la fonètica catalana.
Demano que es creï una càtedra de neurofilologia per rastrejar la nostra llengua fins a
aconseguir detectar i eradicar els sons que fastiguegen tantes bones persones.
(Avui, 28 d’agost de 2006, pàgina 3)

ACTIVITAT 22

Escolteu atentament els textos orals següents, amb el suport de les transcripcions:

a) Conversa 09. Sobretaula al menjador, del Corpus oral de conversa col·loquial.

URL = http://hdl.handle.net/2445/11574
b) Introducció de la defensa de la tesi doctoral Situacions cinematogràfiques:
Debord, Bresson, Cinema 68, d’Oriol Díez Ferrer
https://archive.org/details/DefensaTesiDoctoralPart1De2

Assenyaleu els mecanismes de cohesió lèxica per repetició i indiqueu quina

contribució tenen a l’estructuració del discurs. Observeu si hi ha altres
mecanismes de referència que alternen amb la repetició i quin efecte produeixen.

ACTIVITAT 23

Observeu la repetició constant de la referència a les entitats destacades amb

negreta en el text 17 i responeu les qüestions següents:
a) Hi ha algun cas de repetició intraoracional?
b) La repetició a aquestes entitats alterna amb altres mecanismes?
c) Com s’explica la repetició constant de text / textos? I la de professor /
professors i alumne / alumnes?
d) Es pot evitar algun cas de repetició recorrent a la sinonímia?

TEXT 17

Els estudis de gramàtica textual desenvolupats els darrers anys han insistit en els
conceptes de coherència i cohesió textual com a qualitats essencials d’un text ben
construït. La majoria dels autors remarquen que una de les condicions indispensables
perquè un text sigui coherent és que la progressió temàtica o desenvolupament de la
informació hi procedeixi d'una manera adequada. Per als professors de llengua,
dedicats entre altres coses a guiar els alumnes en la correcta comprensió i construcció
de textos, i per als professors de qualsevol altra matèria, això obre unes noves

15
perspectives que van més enllà de la simple gramaticalitat de les frases i dels textos que
tenen entre mans. La correcció o incorrecció dels textos, que tant preocupa un professor,
pren així una nova dimensió, probablement més creativa i més engrescadora per al
mateix alumne. Sovint, als marges dels textos produïts pels alumnes, el professor hi escriu
expressions com «et repeteixes», «no dius res de nou», «et saltes passos», «desordenat»,
etc. Els alumnes, en efecte, sobretot quan escriuen textos no literaris, repeteixen
conceptes innecessàriament, expressen idees inconnexes perquè el suport en què es
basen és en llur ment, però no l'han traspassat al paper. Moltes vegades l'alumne no pot
fer-se conscient d'aquests defectes amb la mateixa exactitud amb què percep una
correcció d'ordre sintàctic o d'ordre lèxic, i és perquè el professor ha fet aquelles
observacions d'una manera intuïtiva i basant-se en la seva maduresa, però sense que
pugui explicar d'una manera sistematitzada i científica el perquè de les incorreccions que
ha assenyalat.
Bellés, Joan (1991): La progressió temàtica, p. 37.

ACTIVITAT 24

Identifiqueu els termes que participen en anàfores de referència en el text

següent. Quin és el mecanisme predominant?

TEXT 18
La mecànica quàntica, una teoria fructífera però estranya

La física del nostre temps no seria el que és sense la mecànica quàntica, una teoria
que ens permet adquirir una comprensió del microcosmos, del món de les
molècules, dels àtoms, de les partícules elementals de la matèria; coses
impensables fa tan sols vuitanta anys. De fet, la mecànica quàntica va nàixer com
una teoria per explicar el món atòmic, però avui dia la majoria dels físics pensen
que és més: una teoria universal, amb uns principis que comprenen la natura a
totes les escales, del quark al cosmos. I és aquesta grandesa la que d'alguna
manera li ocasiona una certa misèria en forma de serioses dificultats
epistemològiques. (Abans de seguir, cal advertir que un bon nombre
d’investigadors pensen que aquestes dificultats no es poden atribuir pròpiament
a la teoria quàntica, perquè, com a teoria, està estructurada perfectament, des dels
punts de vista lògic i matemàtic. S’han de considerar més aviat dificultats de la
nostra intuïció, com a ens clàssics incapaços d’aprehendre el món quàntic.
Confiem que aquest modest assaig servirà d’alguna manera al lector per tal de
formar-s’hi una opinió). Quina és la raó de l’estranyesa de la mecànica quàntica?,
què fa que aquesta teoria es trobe tan lluny de la intuïció humana? En poques
paraules, és estranya perquè els conceptes quàntics fonamentals, en general, no
tenen referents en la nostra percepció sensorial del món. L’element central de la
teoria quàntica és el vector d’estat, un objecte d’un espai matemàtic, l’espai de
Hilbert, que no té connexió directa amb l’espai-temps de les nostres percepcions.
El vector d’estat, una de les possibles representacions del qual és l’anomenada
funció d’ona, acumula tota la informació possible sobre un sistema físic
determinat. És pot accedir a part d’aquesta informació mitjançant mesures sobre

16
el sistema en qüestió, però tot el que a priori podem saber, en general, sobre
l’esmentat sistema és donat en termes de probabilitats. Aquestes probabilitats són
irreductibles, és a dir, hi ha una absoluta impossibilitat, que va més enllà dels
naturals errors pràctics, de conèixer amb exactitud totes les propietats
imaginables del sistema. És el contrari del que ocorre amb la física clàssica, en què
les esmentades propietats (posició i velocitat d’una partícula, per exemple) es
podrien arribar a conèixer, almenys en teoria, per mitjà de mesures suficientment
precises.
José Luis Sánchez Gómez (2001): “La física quàntica, paradigma científic del
segle XXI”. Traducció del castellà d’Andreu Beltran [en línia]
https://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/5414/Fisica_quantica.
pdf?sequence=1 [data de consulta: 20 de juliol de 2023], p. 12.

ACTIVITAT 25

Assenyaleu els mecanismes de cohesió lèxica que mantenen la referència a

Vladímir Putin en el següent article d’opinió. Distingiu la repetició de la reiteració
i discutiu en quins casos els mecanismes de reiteració responen a una intenció
modalitzadora.

Putin, un assassí?
Llibert Ferri
Vladímir Putin ha rebut aquest dimarts la seva primera dosi de la vacuna contra la covid-
19. Ho ha fet, deliberadament, sense càmeres i sense dir quina de les tres vacunes de
fabricació russa (Sputnik V, EpiVacCorona o CoviVac) és la que li han injectat. És, potser,
el cop d'efecte que el president rus necessitava pocs dies després que el president dels
Estats Units, Joe Biden, l’hagués tractat d’assassí en una entrevista a la cadena ABC. Biden
insinua que el dictador rus seria un assassí per haver intervingut en l’enverinament, el 20
d’agost del 2020, del líder opositor Aleksei Navalni. I com ho prova, això, la Casa Blanca?
¿Es tracta d’una relliscada espectacular que voldria dir que el president nord-americà no
domina com cal el llenguatge diplomàtic? Mai, durant tot el seu mandat, al president
Franklin Delano Roosevelt se li va acudir qualificar d’assassí Iòssif Stalin. I, de motius, n’hi
havia: els gulags, el terror, milions de morts i, finalment, i filant més prim, l’operació
internacional de l’NKVD que va culminar a Mèxic el 20 d’agost del 1940, quan Frank
Jackson-Jaques Monard-Ramon Mercader li va obrir el cap amb un piolet al líder opositor
a l’exili Lev Davídovitx Trotski. Un altre 20 d’agost, al cap de 80 anys, Aleksei Navalni
queia retorçant-se de dolor a la cabina d’un avió que sobrevolava Sibèria.
Què li ha passat a Biden? Ha perdut els papers? Està apostant per estratègies
equivocades? ¿Ha pogut més en ell la necessitat de venjar-se de Moscou per haver trinxat
la campanya de Hillary Clinton i del Partit Demòcrata el 2016 que la contenció que
necessita transmetre un alt mandatari? O potser qualificant Putin d’assassí, amb tota la
polseguera que ha aixecat, s’estalvia obrir el procés de querelles contra Donald Trump
per indicis d’altra traïció, i també pel mes de mig milió de morts als EUA a conseqüència
de la seva nefasta gestió de la pandèmia? A Putin, l’acusació de Biden durant l’entrevista
del periodista George Stephanopoulos li està donant rèdits, i no pas pocs. D’entrada,
aquest “Putin assassí” provoca que la part de la societat russa que en els últims mesos
havia retirat el suport al president s’hagi replegat davant una acusació, un insult
inadmissible per al seu líder. Maltractar Putin equival a maltractar Rússia. I ell, el líder,

17
amb la sang freda i el sentit de càlcul que el caracteritza, ha sabut introduir un gir
psicològic —i potser psicoanalític— a l’acusació de Biden proclamant que "tots veiem en
els altres les nostres pròpies característiques”. És a dir, l’amo del Kremlin formula la
teoria freudiana dels mecanismes projectius: acuses l’altre del que en realitat ets tu.
Més guerra freda
Insisteixo: ha badat Biden? Ha perdut els papers pel que fa al llenguatge diplomàtic? O bé
té al cap una maniobra per intensificar la nova guerra freda a la qual, a més, caldria afegir
totes les tensions que s’estan obrint entre els EUA i la Unió Europea amb la Xina? Si
necessita aliats, no hi ha cap dubte que el Kremlin picarà a la porta de Pequín. I el que en
resulti no serà precisament un panorama de distensió. Putin un assassí? No era la manera
ni el moment. Potser caldria haver-lo assenyalat amb més contundència fa quinze anys,
quan va ser abatuda la periodista Anna Politkóvskaia. O en fa sis, quan va ser tirotejat el
cap de l’oposició Boris Nemtsov quan passejava per un pont a pocs metres del Kremlin.
Pocs senyals acusatoris es van emetre aleshores des de Washington. Ara n’hi ha hagut
massa.
(ARA, 24 de març de 2021, p. 11) [Adaptació]

ACTIVITAT 26
Identifiqueu els mecanismes encapsuladors en el fragment següent de debat
parlamentari que reproduïm en el text 19. A partir d’aquests mecanismes de
reiteració, expliqueu l’estructura informativa del fragment. Preneu també en
consideració el recurs a la dixi textual.

TEXT 19
[...] crec que l’eslògan era un altre; el clam més escoltat, el 10 de juliol, era
«independència»
I nosaltres serem coherents en aquesta línia, per tres raons: la primera, perquè hi ha un
esgotament del marc autonòmic. La realitat nacional de Catalunya no cap en el marc
constitucional espanyol.
En segon lloc, perquè hi ha una manca de voluntat, per part de l’Estat espanyol, per
reconèixer la plurinacionalitat. Miri, dit clarament, perquè ens entengui tothom, a
Espanya només ens hi volen de genolls i pagant. Ho va dir el senyor Mariano Rajoy, diu:
«El que han de fer els catalans és treballar i pagar impostos.» I em fa l’efecte que això
expressa molt bé el que pensen alguns de Catalunya. A nosaltres, ens hi volen de genolls i
pagant, i em fa l’efecte que ja no és només un problema de dignitat, és un problema també
de supervivència com a poble.
I, en tercer lloc, perquè nosaltres considerem que aquest Parlament ha d’iniciar la
transició política cap a la independència per constituir un estat propi en el si de la Unió
Europea, mitjançant un referèndum per la independència d’aquest país. Creiem que
aquest és el full de ruta, no n’hi ha cap altre. Sabem que és una decisió arriscada, com tot,
aquesta vida es nodreix i s’omple de decisions arriscades.
(Joan Puigcercós, portaveu d’ERC, “Debat general sobre la sentència del Tribunal
Constitucional sobre l’Estatut”, Diari de sessions del Parlament de Catalunya, VIII
legislatura, núm. 129, 16 de juliol de 2010)

18
ACTIVITAT 27
Assenyaleu les relacions associatives de l’editorial següent. A partir d’aquestes
relacions, expliqueu l’assumpte de l’editorial i l’estructura textual. Tingueu en
compte també els altres mecanismes de cohesió lèxica, sobretot de reiteració, i els
díctics textuals.

TEXT 20
EDITORIAL
Deportacions d’immigrants: opacitat sense control judicial

Haver d’emigrar és dur. Molt dur i dolorós. Només es troba consol amb l’èxit, o el relatiu
èxit, dels objectius que han dut la persona a marxar de casa. Però si emigrar implica
humiliacions, gastar diners i més diners, pastera i veure amics o companys de viatge que
moren, el dolor es multiplica exponencialment. És un factor que cal tenir en compte quan
es parla d’immigració.
Els països de la Unió Europea necessiten rebre immigrants. Per l’activitat econòmica i la
realitat demogràfica. Ho explicava a l’ARA fa uns dies el catedràtic de geografia humana
de la Universitat de València Joan Romero, i ho xifrava: “Uns 50 milions d’immigrants a
Europa, i entre 4 i 6 milions a Espanya, d’aquí al 2050”. És un altre factor que cal tenir en
compte quan es parla d’immigració.
L’arribada d’immigrants, allà on sigui, s’ha de poder gestionar. Administrativament,
laboralment i socialment. I amb criteris que evitin un mal ús polític del fenomen,
especialment per part de formacions d’ultradreta o amb actituds o un rerefons xenòfobs.
És un altre factor que cal tenir en compte quan es parla d’immigració.
Aquesta situació paradoxal i extremadament complexa és el context en el qual es
produeixen les deportacions i devolucions d’immigrants, que en el cas de l’Estat
expliquem en el Dossier d’avui, gràcies al projecte Deportacions, del centre Irídia. Aquesta
tasca periodística demostra com és d’arbitrària i d’injusta aquesta faceta de la llei
d’estrangeria, no ja per als immigrants que no han aconseguit ni aproximar-se a cap tipus
de regularització, sinó fins i tot per als que sí que han passat filtres. Persones que han
obtingut permisos de treball (sempre temporals) i que en ple procés de renovació (llarg i
farragós) poden ser expulsats. És possible perquè tot el poder s’ha atorgat a la policia:
l’administració no té en compte el procés de renovació, simplement ajunta un nom amb
una absència de permís, s’activa un expedient i la Policia Nacional -amb criteris d’actuació
massa sovint basats en l’aspecte físic o la raça- té via lliure per detenir i expulsar. I tant li
fa el grau d’integració: en el reportatge hi ha un testimoni que havia après perfectament
castellà i català i, com una prova més de la voluntat d’integració, fins i tot formava part
d’una colla castellera.
Es tracta d’una política de broc gros, gens acurada, desproveïda de qualsevol factor humà,
que no l’encerta ni en els intents de fer-la amable: les ajudes per recomençar al país
d’origen són poques, insuficients i descontrolades. “Et paguen perquè te’n vagis”. I que,
també cal dir-ho, generen un negoci molt lucratiu per a les companyies aèries que
noliegen els avions de retorn: actualment, 9,9 milions per 18 mesos a Air Europa i
Swiftair.
(ARA, 15 de desembre de 2019, p. 4)

19
ACTIVITAT 28

Assenyaleu els mecanismes de cohesió lèxica de l’editorial següent, posant

l’èmfasi en les relacions associatives de contrast. A partir d’aquests mecanismes i
altres que s’hi relacionen, expliqueu-ne l’estructura textual.

TEXT 21
EDITORIAL
El PP segueix blanquejant l'extrema dreta

El gir suposadament centrista del PP de Casado s’ha demostrat pur maquillatge electoral.
Els populars volen ser el pal de paller de la dreta i erigir-se així en alternativa i ariet de
l’oposició al govern d’esquerres que intenta bastir Pedro Sánchez amb Podem i el suport
extern de l’independentisme. Casado ja ha decidit que li va bé ressuscitar el frontisme
endèmic de les dues Espanyes, la patriòtica i d’ordre contra la progressista i plurinacional.
Si per aconseguir-ho ha d’aliar-se amb l’extrema dreta, doncs cap problema. Ja ho ha fet a
Andalusia i a Madrid, on els populars governen l’Ajuntament i la comunitat gràcies als
vots dels ultres. I ara intenta facilitar-los l’entrada a la mesa del Congrés. La defensa de la
unitat d’Espanya i barrar el pas a les esquerres valen un company de viatge que beu de
l’autoritarisme, la demagògia contra la immigració, el masclisme i la negació del canvi
climàtic, i que, per descomptat, posa l’espanyolitat més rància, amb tics nostàlgics
franquistes inclosos, per sobre de tot. Sens dubte, per al PP abraçar-se a Vox és una
manera d’intentar fer-li una opa ideològica, però la realitat pot ser tota una altra. De fet,
Vox no es deixarà tan fàcilment. I com s’ha vist a la resta d’Europa, fins ara la partida
programàtica l’està guanyant l’extrema dreta: el neofeixisme ja fa anys que marca
l’agenda política continental a la dreta clàssica, especialment en el tema de la immigració.
El perill de fer el joc a Vox és que aquesta formació ho aprofiti per fer-se cada cop més
gran, i ja ho és molt. De moment, gairebé s’ha cruspit Cs quan el partit de Rivera hi ha
volgut competir en espanyolisme. Amb una velocitat meteòrica, els d’Abascal han passat
de l’extraparlamentarisme a ser la tercera força al Congrés de Diputats. Qualsevol
demòcrata seriós hauria d’estar seriosament alarmat. Però al PP han decidit seguir jugant
amb foc. En cap moment es van plantejar el cordó sanitari que s’ha pactat en altres
latituds europees. Aquí no: aquí se’ls ha donat ales i es persisteix a normalitzar-los, ara
amb ofertes per a la mesa del Congrés que Vox mateix es permet refusar. En tot cas, es
veu que no passa res per blanquejar l’extremisme de dreta, potser perquè el PP sempre
l’ha tingut latent o adormit al seu interior. Només cal recordar la figura fundacional de
Fraga Iribarne o la deriva radical de l’expresident José María Aznar.
Una conseqüència afegida d’aquest flirteig desacomplexat del PP amb Vox és que
impedeix a la pràctica que el PSOE s’acosti, com pretenia Pedro Sánchez en l’anterior i
efímera legislatura, a les dretes. El centre està desapareixent. El socialisme no es pot
permetre arribar a acords amb els que fan el joc a la ultradreta. De manera que
indirectament Casado empeny el PSOE al govern amb Unides Podem i a acceptar els vots
d’ERC per a la investidura. El líder del PP ja es prepara, doncs, per a una oposició dura i
frontista perquè Vox no li agafi terreny, i amb l’independentisme català i Iglesias com a
enemics de la seva idea d’un Estat uniforme, centralista i ultraconservador. Tornen les
dues Espanyes.
(ARA, 3 de desembre de 2019, p. 3)

20
ACTIVITAT FINAL DE COMENTARI DE TEXT

Redacteu un comentari explicatiu del contingut del text adjunt, focalitzant en

l’estructura, les seqüències dominant i inserida i la progressió temàtica.

TEXT 22
OPINIÓ
5 maig 2021 2.00 h

Ayuso arrasa en el Madrid del “tot obert”

Despré s d’una de les campanyes electorals mé s polaritzades i mé s crispades dels ú ltims
temps, el missatge d’Isabel Dı́az Ayuso ha fet forat i, tot i que no ha arribat a la majoria
absoluta, ha guanyat les eleccions a la comunitat de Madrid amb una gran diferè ncia
respecte del PSOE, que ha rebut una gran clatellada. El PP dobla els resultats del 2019,
però necessitarà el suport de Vox, una possibilitat que Ayuso mai no ha descartat, malgrat
que això pugui incomodar el seu cap de files, Pablo Casado, pel que fa a l’estratè gia del
partit en l’à mbit estatal. En plena pandè mia, amb unes dades epidemiolò giques que
converteixen Madrid en una de les ciutats mé s mal situades d’Europa, el missatge del “tot
obert”, del que s’ha anomenat viure a la madrilenya i fer una cervesa en una terrassa plena
ha arribat a l’electorat, que ha atorgat una victò ria incontestable a l’actual presidenta, en
uns comicis amb un percentatge de participació mé s d’11 punts per sobre del de fa dos
anys. Al crit de “Comunisme o llibertat”, Dı́az Ayuso ha passat de tenir els pitjors resultats
del PP a assolir un triomf que catapulta la periodista de 42 anys com un fenomen polı́tic i
medià tic de nou encuny.
Bona part del seu triomf es basa en la fagocitació de Ciutadans, que desapareix d’escena
en perdre els 26 diputats que tenia en no haver arribat al 5% dels vots necessaris per
obtenir representació. El desastre i la descomposició del partit d’Arrimadas no té
aturador, la qual cosa pot fer que Sánchez hagi de mirar més cap a ERC al Congrés dels
Diputats. L’augment de Més Madrid de Mónica García, segona força i el d’Unides Podem,
que ha sobrepassat per poc la barrera del 5%, no ha compensat la forta davallada del
PSOE perquè les forces d’esquerres poguessin sumar per posar fi als 26 anys de govern
del PP. L’aclaparadora victòria d’Ayuso és, alhora, una clara derrota de Pedro Sánchez,
molt involucrat en la campanya, i ha provocat l’abandonament de Pablo Iglesias de la
política.

(El Punt Avui, 5 de maig de 2021, https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/7-

editorials/1964552-ayuso-arrasa-en-el-madrid-del-tot-obert.html [en línia] [data de
consulta: 16 d’octubre de 2023])

4. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

1. Comenteu la cohesió referencial del text 1 en relació amb el gènere textual, el

tema del text i la progressió temàtica. Caldrà que identifiqueu com s’efectua

21
 l’establiment de la referència al tòpic principal i els diversos mecanismes de
manteniment de la referència, relacionant-los amb els factors de
l’accessibilitat dels antecedents. Tingueu en compte el paper que hi juga la
polifonia.

TEXT 1
Iceta defensa que cal ‘flexibilitzar’ la immersió lingüística segons cada
escola
'On calgui més català, l'hi posarem; on calgui més castellà, l'hi posarem; i
posarem més anglès a tot arreu', diu
REDACCIÓ. 24.11.2019 11:50

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha defensat en una entrevista a Rac 1 que
cal ‘flexibilitzar’ l’aplicació de la immersió lingüística del català a les escoles
segons la realitat de cada zona. ‘On calgui més català, l’hi posarem; on calgui més
castellà, l’hi posarem; i posarem més anglès a tot arreu. Quin problema hi ha?’, ha
preguntat Iceta. Segons el dirigent dels socialistes catalans, en alguns entorns de
l’àrea metropolitana hi falta català mentre que en altres zones ‘el castellà té marge
de millora’.
També ha tret importància a l’avís del secretari general d’Units per Avançar,
Ramon Espadaler, que amenaça de trencar amb el PSC si s’altera el model actual
que considera un ‘pilar fonamental del catalanisme polític’. Per a Iceta, no hi ha
cap problema perquè el PSC no ha dit que vulgui ‘acabar’ amb la immersió i troba
bé que Units digui que no volen tocar res del model.
Segons l’esborrany de la ponència que es debatrà al desembre en el pròxim
congrés de PSC, el pacte lingüístic a Catalunya ‘s’ha trencat per la
instrumentalització que n’han fet els nacionalismes de la llengua’, reflexió que
Iceta ha reiterat dient que ‘part de l’independentisme ha instrumentalitzat el
català’.
D’altra banda, reivindicat com un èxit de l’esquerra el model d’immersió
lingüística i ha lamentat que a Catalunya ‘massa sovint els debats polítics es
plantegen en termes gairebé teològics, dogmàtics i no pràctics’. ‘L’objectiu -ha
resumit Iceta- és el ple domini de dues llengües, no és la immersió’

(Vilaweb, 24 de novembre de 2019 [en línia]

https://www.vilaweb.cat/noticies/miquel-iceta-immersio-linguistica-
flexibilitzar-psc/ [data de consulta: 6 de desembre de 2019)

22
2. Identifiqueu la tendència que s’observa en la progressió temàtica de l’inici del
conte “Redacció”, de Quim Monzó (text 8). Caldrà que n’identifiqueu els tòpics
i els mecanismes de cohesió referencial.

TEXT 2
REDACCIÓ

Què vaig fer diumenge. – Diumenge va ser un dia que va fer molt de sol, i vaig anar
a passejar amb el papà i la mamà. La mamà duia un vestit beix, amb una “rebeca”
de color blanc os, i el papà un pul·lòver blau RAF i uns pantalons grisos i una
camisa blanca, oberta. Jo duia un jersei de coll tancat, blau com el pul·lòver del
papà, però més clar, i una jaqueta marró, i uns pantalons també marrons, una mica
més clars que la jaqueta, i unes wambes vermelles. La mamà duia unes sabates
clares i el papà unes de negres. Vam passejar al matí, i vam anar a esmorzar a les
Balmoral. Vam esmorzar un suís i una ensaïmada farcida, a mig matí, i jo vaig
demanar croissants. Després vam veure les flors, i n’hi havia de roges i grogues i
blanques i roses, i fins i tot blaves, que el papà va dir que eren tenyides, i herbes
verdes, i violetes, i ocells grossos i petits, i el papà va comprar el diari en un quiosc.
També vam mirar aparadors, i el papà li va dir a la mamà que s’afanyés, una
vegada que ens estàvem molta estona davant d’un aparador amb jerseis. I després
vam asseure’ns en un banc verd, en una plaça, i hi havia una senyora gran, amb els
cabells blancs i les galtes molt vermelles, com tomàquets, que donava veces als
coloms, i em recordava la iaia, i el papà llegia el diari tota l’estona i jo vaig dir-li
que em deixés mirar els dibuixos i em va deixar mig diari i em va dir que no el fes
malbé. Després, quan ja pujàvem cap a casa, la mamà, perquè el papà tota l’estona
llegia el diari, li va dir que ja n’estava tipa, i li va dir que sempre el llegia i que ja
n’estava tipa: que el llegia a casa, esmorzant, dinant, al carrer, caminant o en un
bar, o quan passejàvem. I el papà no va dir res i va continuar llegint, i la mamà el
va insultar i després era com si li’n sabés greu, i em va besar i després, mentre la
mare era a la cuina preparant l’arròs, el papà em va dir no li’n facis cas

3. Assenyaleu els tipus de cohesió lèxica que marquen els elements que hem
destacat en el text següent, que reprenen l’antecedent metadades del títol.
Quin és el mecanisme predominant? Podeu relacionar-ne la freqüència del
mecanisme amb el tema del text? Descriviu com evoluciona la progressió
temàtica.

TEXT 3
METADADES

23
Les metadades són la via per a comunicar informació sobre un document o sobre
els recursos que directament es relacionen amb la seva accessibilitat. Són, a més,
una eina bàsica en l’organització, classificació i descripció de la informació,
tasques pròpies de l’Arquitectura de la Informació.
En general, metadada és tota aquella informació descriptiva sobre el context,
qualitat, condició o característiques d’un recurs, dada o objecte amb la finalitat de
facilitar la seva recuperació, autentificació, avaluació, preservació i/o
interoperabilitat. Així, en definir un grup de metadades per a un objecte, l’estem
descrivint, de manera que aquesta informació ajuda els usuaris a identificar si
l’objecte els és útil i a localitzar-lo ràpidament.
Quant als orígens d’aquest recurs informatiu, les metadades es remunten als
catàlegs, probablement inventats pels sumeris. Al llarg dels segles, les taules de
fang que aleshores s’utilitzaven van anar evolucionant fins a esdevenir llistes
manuscrites i, posteriorment, es van convertir, gràcies a l’aparició de la impremta,
en catàlegs de llibres [...]
En la dècada dels 60, els mètodes de producció en massa, generats per la irrupció
dels ordinadors, van fer necessari disposar de més d’una còpia dels catàlegs que
ja existien [...] Va ser aleshores quan es va fer palesa la necessitat de desenvolupar
estàndards de codificació, les avui en dia anomenades "metadades".
L’ús d’aquestes dreceres informatives ha estat recomanat pel W3C o World
Wide Web Consortium, com a punt de control amb nivell de Prioritat 2 per a
l’accessibilitat a la xarxa.

(Adaptat de l’article Metadades [en línia]

http://ca.wikipedia.org/wiki/Metadades [data de consulta: 13/11/2009]

4. Identifiqueu i classifiqueu els principals mecanismes de cohesió referencial

del text 4. Després redacteu un comentari breu sobre el contingut del textual,
exposant i discutint la relació entre les seqüències textuals predominants, els
tipus de mecanismes de referència i la tendència en la progressió temàtica.

TEXT 4
Els joves catalans es fan entre 1 i 3 selfies a la setmana

Un 70 % dels joves catalans es fan entre una i tres selfies a la setmana, una dada
molt superior a la mitjana de l’Estat, on només un 33 % s’autoretraten amb
assiduïtat, segons ha descobert un estudi elaborat pel fabricant de telèfons
intel·ligents Wiko. Els amics són els companys de fotografia preferits pels catalans,
per davant de les parelles, en tots els rangs d’edat. Els llocs preferits per retratar-
se són parcs, platges i espais a l’aire lliure i, segons l’estudi, el 15 % dels

24
enquestats catalans d’entre 35 i 44 anys reconeixen que es fan selfies al lloc de
treball.

(ARA, 16 d’abril de 2016, pàgina 36)

5. Identifiqueu i classifiqueu els principals mecanismes de cohesió referencial

del text 5. Després redacteu un comentari breu sobre el contingut textual,
exposant i discutint la relació entre les seqüències textuals predominants, els
tipus de mecanismes de referència i la tendència en la progressió temàtica.

TEXT 5
Raimon torna a casa per la porta gran i per partida doble

Han calgut 19 anys i un canvi de govern perquè el cantautor Raimon pugui tornar
a actuar a casa seva amb el suport de les institucions públiques. Aquest cap de
setmana ofereix tres concerts al Teatre Principal de València dins la gira Raimon
a casa, i ahir es va anunciar que acabarà la gira al Palau de la Música amb un
concert especial. “En deu mesos hem revertit la invisibilitat de molts professionals
valencians —explica la consellera de Cultura, Glòria Tello—. Veure grans
referents de la nostra cultura, com Raimon, al Palau mai hauria d’haver sigut una
excepció”.

(ARA, 16 d’abril de 2016, p. 38)

6. Identifiqueu i classifiqueu els principals mecanismes de cohesió referencial

del text 6. Després redacteu un comentari breu sobre el contingut del textual,
exposant i discutint la relació entre les seqüències textuals predominants, els
tipus de mecanismes de referència i la tendència en la progressió temàtica.

TEXT 6
La sèrie còmica Hipsterland arriba avui a les televisions locals

La Xarxa de Comunicació Local estrena avui, a les 13.30, la sèrie còmica

Hipsterland. Creada per Marc Sarrats i Ivan Panisello, la ficció és una paròdia del
fenomen hipster i es podrà veure en una vintena de televisions locals d’arreu de
Catalunya.

25
La sèrie segueix els esforços d’en Yon (Jordi M. Lanau), un noi de Badalona,
abandonat per la seva nòvia perquè creu que li falta cultura i coneixements. Per
recuperar-la, el jove demana ajuda a uns antics companys d’escola que estan
immersos en l’onada hipster de Barcelona. Ells l’acolliran al seu pis i intentaran
transformar-lo perquè pugui convèncer la seva nòvia de tornar-ho a intentar.
Hipsterland és una coproducció de La Xarxa que ha implicat més de 70 creatius de
menys de 30 anys. Alguns dels actors que hi participen són Laura Prats, Enric
Boada, Martí Garcia i Clàudia de Sandoval, que encarnen personatges de perfils
diversos en situacions còmiques.
La banda sonora de la ficció inclou temes de grups musicals ja consolidats com
Mujeres i Ocellot, però també peces de formacions emergents com Pane, Brut o La
Mala Fi.

(ARA, 16 d’abril de 2016, pàgina 48)

7. Redacteu un comentari del text 7 focalitzant en la relació entre el gènere

textual, els mecanismes de cohesió referencial, la progressió temàtica i la
superestructura textual. Pareu especial atenció a la cohesió lèxica per
encapsulació. Considereu altres aspectes cohesius, com la polifonia.

TEXT 7
CULTURA
Castelló per la Llengua ajorna la commemoració de les Normes de Castelló
per al febrer
Els actes estaven prevists per al 14 de desembre però l'Ajuntament de
Castelló de la Plana va revocar el permís
DLV. 5 desembre 2019 18:05h

CASTELLÓ DE PLANA (EUROPA PRESS). Entitats que integren Castelló per la

Llengua han acordat ajornar la commemoració de les Normes de Castelló per al
febrer després que l'Ajuntament revocara l'autorització que els va atorgar per a
celebrar els actes aquest desembre en la plaça Major. La plataforma ha emplaçat
l'equip de govern municipal a una negociació "franca i oberta" perquè els actes se
celebren finalment a la plaça Major.
Segons ha indicat la plataforma en un comunicat, l'objectiu de la decisió és que es
puga celebrar a la plaça Major, "el lloc que, per dignitat, li toca". La plataforma ha
explicat que la decisió arriba després que l'equip de govern no haja permés els
actes a la plaça Major, "com s'havia autoritzat en un primer moment", ni en altres
emplaçaments cèntrics proposats per la plataforma després de la revocació del
permís.

26
Aquesta opció, la d'ajornar la celebració, ha sigut la que ha generat més consens
intern entre les alternatives plantejades, que contemplaven, d'una banda, celebrar
els actes el 14 de desembre en un dels espais oferits per l'Ajuntament en la seua
revocació del permís per a la plaça Major; de l'altra, portar la commemoració de
les Normes "a l'exili" i celebrar els actes en una altra localitat.
D'acord amb la decisió presa, Castelló per la Llengua emplaça l'Ajuntament de
Castelló de la Plana a una negociació "franca i oberta" perquè els actes
commemoratius se celebren el 15 de febrer a la plaça Major, i ha avançat que ja ha
sol·licitat el permís d'ocupació de la via pública corresponent.
(Diari La Veu, 5 de desembre de 2019 [en línia]
https://www.diarilaveu.com/castello-llengua-ajornar-commemoracio-normes-
castello-febrer [data de consulta: 6 de desembre de 2019]

8. Redacteu un comentari del contingut del text 8 en relació amb el gènere

textual, la cohesió referencial, la dixi personal, la polifonia i la coherència. Cal
que pareu especial atenció a la relació entre el tòpic principal, el tema del text
i l’evolució de la progressió temàtica. Tingueu en compte el paper que hi juga
la dixi textual, l’encapsulació i les relacions associatives.

TEXT 8
DIETARI VV
3/12: Autoflagel·lació
Vicenç Villatoro

Rajoy diu a les seves memòries que hauria aplicat el 155 encara que el president
Puigdemont hagués convocat eleccions. Potser és el que li convé dir ara, sense ser
veritat, per interessos de partit. O potser diu la veritat. No ho podem saber. Però
seria tan interessant saber-ho! La idea que el 155 s’hauria evitat convocant les
eleccions ha servit durant dos anys perquè el sobiranisme es flagel·lés lamentant-
se dels propis errors. Passa de vegades en les víctimes: s'acaben preguntant si són
en realitat les culpables de l’atac rebut, per haver provocat l’atacant (i el 155 va
ser un atac). Si Rajoy estava disposat a atacar es fes el que es fes des de Catalunya,
aquesta deprimida autoinculpació del sobiranisme no tindria raó. No és una
hipòtesi absurda. Si em perdonen l’autocita, jo mateix escrivia aquí el 26 d’octubre
del 2017: “[L’Estat] no renunciarà als seus objectius, prometin el que prometin, i
es faci el que es faci des de la banda catalana. Ni si es fa una declaració
d’independència ni si es convoquen unes eleccions autonòmiques”. Rajoy ens diu
ara que efectivament era així. Potser ens enganya ara, potser llavors, potser
sempre. Però el sobiranisme no hauria de substituir l’autocrítica (necessària) per
l’autoflagel·lació.
(ARA, 3 de desembre de 2019, pàgina 2)

27
9. Redacteu un comentari del contingut del text 9 en relació amb el gènere
textual, la cohesió referencial i la coherència, incidint en les tendències de la
progressió temàtica en el desenvolupament de la superestructura textual.
Observeu el paper que hi juga la catàfora, a l’inici del text, i les relacions
associatives de contrast al llarg de tot el text.

TEXT 9
Amistats i traïcions
Albert Llimós

Fins que no els asseguem a tots dos davant d'una mateixa taula, amb cafè pel mig,
i confrontem els seus arguments és inútil entrar en valoracions de qui té raó. Hem
escoltat les versions desconnexes de Robert Moreno i Luis Enrique, sense obligar-
los a mirar-se als ulls, i, malgrat que puguem sentir-nos més a prop d’un o l’altre,
sempre ens faltaran elements per poder fer un judici de valor encertat. La vida no
entén de blancs i negres i el futbol, malgrat que alguns s’entesten en simplificar-
lo buscant la polèmica per se, etiquetant o atribuint trinxeres, tampoc: l’esport
també és una gamma de grisos, fins i tot quan valorem victòries i derrotes. Ja tenim
prou maniqueismes.
Al Barça hem vist com el futbol devorava algunes de les parelles més famoses que
la pilota ens ha donat. Cruyff i Rexach. Guardiola i Tito. Ara, en un altra dimensió i
ja allunyats del Camp Nou, el mateix ha passat amb Luis Enrique i Robert Moreno,
un cas particularment complex i dolorós per la situació personal que arrossegava
l’asturià. El futbol que els va unir ara els separa. Egos forts. Ambició. I poder. Molt
poder.
Durant la vida vas perdent i guanyant amics, que se sumen a aquells pocs que
segueixen invariablement al costat de principi a fi. Cadascú fa el seu camí, la feina
i la família et posen en un vagó que avança a una velocitat diferent dels que
t’envolten. Per tant, és normal que la distància —emocional o física— allunyi
persones que durant un temps han compartit intimitats. M’agrada pensar que no
són amics perduts, sinó que hi ha una sèrie d’amics per cada etapa de la vida. Gent
per la qual donaries l’ànima, a la que també poso en el sac de l’amistat,
importantíssima per a tu fins que les vies de la vida es bifurquen.
I no passa res. Són distanciaments naturals, etapes que s’acaben. En el cas de Luis
Enrique i Robert Moreno tot ha sigut brusc. Una relació de molts anys dinamitada,
una ruptura que s’ha intentat explicar pels codis interns del vestidor. El sentiment
grupal d’un equip i les lleis no escrites del futbol. Una història de (suposades)
traïcions i infidelitats. El poder que corromp l’amistat.
Digueu-me ingenu o innocent, però espero que algun dia, per més greu que sigui
el que va fer l’altre, siguin capaços d’asseure’s i no deixar que el futbol els separi
per sempre. Fins i tot si Moreno no va estar a l’altura amb el patiment de Luis

28
Enrique no val la pena enquistar-se orgullós a l’altre costat de la trinxera. Ara hi
són a temps. I si no, que recordin Cruyff i Tito.
Que em perdoni Messi avui, en el seu dia, però n’estic segur que ell també valora
més un bon amic que una Pilota d’Or. Oi, Leo?
(ARA, 3 de desembre de 2019, pàgina 37)

10. Comenteu el contingut del text 10 explicant la relació entre els mecanismes de
referència i les tendències en la progressió temàtica a l’hora de bastir la
superestructura textual. Preneu en consideració altres fenòmens
lingüisticodiscursius, com la dixi i la polifonia.

TEXT 10
Pompeu Fabra rebrà la Medalla de la Ciutat 81 anys després que li fos
concedida

La Guerra Civil i la llarga dictadura de Franco han fet que moltes coses arribin amb
força retard. En el cas de la Medalla de la Ciutat, que l'Ajuntament de Barcelona va
acordar concedir a Pompeu Fabra el 24 de febrer del 1938, el lliurament de la
distinció es farà 81 anys després. Aquest dimarts es llegirà la declaració que el
consistori barceloní va fer el 1938 i es donarà la medalla a Peio Rahola, un dels
quatre nets de Fabra.
Aquell 24 de febrer del 1938 tots els grups municipals van acordar per unanimitat
atorgar la medalla a Fabra: "La figura del Mestre Pompeu Fabra, un dels forjadors
del nostre idioma literari, i les seves activitats en el camp del món científic de
Catalunya el fan destacar amb excepcional brillantor, essent obra de justícia que
Barcelona, cap i casal de Catalunya, honori amb la seva distinció màxima, que és
la Medalla de la Ciutat, la fecunditat de la tasca portada a terme per aquest
treballador del pensament", diu el document del consistori que va trobar als
arxius de la ciutat Jordi Mir, expert en Fabra i un dels responsables de l'edició de
les obres completes de Fabra.
La recerca de Jordi Mir
L'acord de l'Ajuntament de Barcelona es va produir en plena Guerra Civil. Fabra,
que havia passat els últims mesos de la guerra a Sant Feliu de Codines, va marxar
a l'exili la matinada del 24 de gener del 1939 sense recollir la medalla. Segons
l'Ajuntament de Barcelona, ni les recerques d'investigadors ni l'hemeroteca han
aportat cap document que constati el lliurament de la distinció: "No ho va dir ni a
la família ni als amics ni ho va esmentar mai", detalla Mir. "A més, els diaris
detallaven tot allò que passava al consistori i no hi hem trobat res". Fabra va morir
el 1948 exiliat a Prada de Conflent, va passar moltes penúries econòmiques i la
majoria dels seus nets viuen a França.
L'Ajuntament de Barcelona va decidir lliurar la medalla a Fabra, de manera
pòstuma, després que el periodista Joaquim Maria Puyal esmentés el fet que se li

29
havia concedit però mai se li havia lliurat quan ell va rebre la Medalla d'Or al Mèrit
Esportiu l'abril de l'any passat. Va ser Mir qui va explicar a Puyal la recerca que
havia fet als arxius de la ciutat. Aleshores, el consistori, també per unanimitat, va
votar fer arribar a la família de Fabra la medalla. Serà, però, una medalla singular,
perquè tindrà el disseny fet per Enric Casanovas. Aquest escultor va ser qui també
va dissenyar les medalles que es van entregar als anys 30 a Joaquim Llimona,
Apel·les Mestres i Pau Casals. Les actuals tenen el disseny de Frederic Marès,
l'escultor a qui la dictadura va encarregar canviar-les.

(ARA, 3 de desembre de 2019, pàgina 35)

A més d’aquestes activitats, els materials següents inclouen pràctiques molt

recomanables:

CONCA, Maria, COSTA, Adela, CUENCA, Maria Josep & Gemma LLUCH (1998): “Els
mecanismes de referència”, dins Text i gramàtica. Teoria i pràctica de la
competència discursiva, bloc D. Barcelona: Teide. p. 134-136 (conceptes generals);
144-150 (mecanismes gramaticals); 155-160 (cohesió lèxica); 163-166 (activitats
de recapitulació).

NICOLAU, Francesca & Maria Josep CUENCA (2008): Pensar, organitzar, escriure.
Competència comunicativa per a professionals de les TIC. Barcelona: Editorial UOC,
p. 213-219 (activitats 1-8); 226-230 (exercicis de recapitulació 1-7).

5. MATERIALS D’ESTUDI TEÒRIC

Per tal d’assolir els continguts teòrics del tema, el material següent és d’estudi
obligatori:

CONCA, Maria, COSTA, Adela, CUENCA, Maria Josep & Gemma LLUCH (1998): “Els
mecanismes de referència”, dins Text i gramàtica. Teoria i pràctica de la
competència discursiva, bloc D, p. 129-167.

Amb el suport d’aquest material i de les classes teoricopràctiques, els estudiants,

individualment o en grups, hauran de preparar un text expositiu d’una extensió
entre 1.000 i 1.500 paraules (un màxim de dos fulls A4) sobre els enunciats
següents:

30
 1. Expliqueu què és la cohesió textual, el concepte de referència i els tipus de
relació referencial en el discurs.

2. Expliqueu la interdependència discursiva entre els mecanismes de

referència gramatical i els de cohesió lèxica. Delimiteu els dos grans tipus
categorials de mecanismes i relacioneu-los amb el concepte de tòpic, la
continuïtat dels tòpics i l’accessibilitat dels antecedents.

3. Exposeu i caracteritzeu la diversitat de mecanismes de referència

gramaticals.

4. Exposeu i caracteritzeu la diversitat de mecanismes de cohesió lèxica.

6. LECTURES

a) Lectura obligatòria:

CUENCA, Maria Josep (2008): Gramàtica del text, capítol III. Alzira: Bromera, 61-
92.

La lectura d’aquest capítol servirà de base per a encetar la discussió dels

conceptes aplicada al comentari de textos.

b) Lectura recomanada

BELLÉS, Joan (1991): “La progressió temàtica”, dins Departament de Cultura,

Com ensenyar català als adults. Suplement núm. 8. A l’entorn de la gramàtica
textual. Barcelona: Publicació del Departament de Didàctica, p. 37-56.

Aquesta lectura permet aprofundir en el concepte de progressió temàtica des

d’una perspectiva teòrica i aplicada.

31