A) La font és una fotografia del desembarcament d’Alhucemas, l’inici de la campanya

militar franco-espanyola en resposta als territoris perduts del Protectorat de Marroc

en els anys previs. La fotografia bèl·lica va ser publicada al diari ABC de Madrid el 9
de setembre del 1925.
B) El desembarcament es situa dins el mandat de Primo de Rivera (1923-1930), més
concretament durant el Directori militar (1923-1925), en resposta al desastre
d’Annual (1921) i la conseqüent pèrdua de part del Protectorat de Marroc.
C) A la imatge es veu el desembarcament de tropes, en vehicles militars amfibis, i com
aquests es dirigeixen cap a la vorera, marcant l’inici de l’actuació franco-espanyola a
la regió. Observem una innovativa coordinació de la Marina espanyola amb l’Exèrcit
de terra que es convertiria en una tàctica militar reconeguda per la resta d’exèrcits
del mon. Pel que fa la publicació al diari esmentat, és una mostra cap a la població
espanyola de l’eficiència del govern de Primo de Rivera per donar resposta al que es
percebia com la incompetència dels governs anteriors. A nivell interior, el
desembarcament suposa l’inici d’una campanya victoriosa pels exèrcits europeus i
acaba amb el restabliment de l’ordre colonial espanyol a la Regió.
A)Aquesta font primària és l’Estatut d’autonomia de Catalunya, publicada a la Gaceta de
Madrid (predecessor del BOE), el dia 21 de setembre de 1932. Per tant, estem davant un
document de tipus públic i juridicopolític. Més concretament, són els articles 1 i 8 de l’Estatut
aprovat.
B)Ens trobem a la Segona República espanyola (1931-1936) que comença amb
l’establiment de la república el dia 14 d’abril del 1931 després dels resultats de les eleccions
municipals i acaba amb l’aixecament militar que dona lloc a la Guerra Civil espanyola.. Més
concretament, ens trobem al primer any del bienni reformista (1932-1933).
C)Aquesta font consta de dos articles de l’Estatut aprovat pel govern espanyol. El primer
article marca la creació de la regió autònoma d’acord amb l’organització territorial que queda
recollida a la Constitució del 1931. En aquest, deixa clar que l’Estat espanyol és de caràcter
integral amb la possibilitat d’establir regions autònomes organitzades segons el seu estatut.
L’article és, llavors, el marc jurídic en el qual s’estableix la legitimitat de l’òrgan català.
L’article vuitè, en canvi, no és una justificació del motiu de ser de l’òrgan català, sinó que
estableix les competències que obtindrà la Generalitat. Aquestes competències es limiten a
l’ordre públic interior de Catalunya i a la policia. La resta, segueixen sent competència del
govern central. Aquestes competències són molt menys de les proposades a l’Estatut de
Núria, però marquen l’inici del procés descentralitzador de la República.
A) La font és un discurs de la diputada Clara Campoamor, pronunciat l’1 d’octubre del
1931 i recollida en el Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes de la
República Española, és, per tant, una font primària. La font pública és de caràcter
política, ja que la diputada defensa la inclusió de les dones a la política republicana.
B) Ens trobem a la Segona República espanyola (1931-1936) que comença amb
l’establiment de la república el dia 14 d’abril del 1931 després dels resultats de les
eleccions municipals i acaba amb l’aixecament militar que dona lloc a la Guerra Civil
espanyola. Més concretament, ens trobem a la infantesa de la República, durant les
 corts constituents i abans de l’aprovació de la Constitució del 1931 al desembre.
Seria un moment clau pel feminisme a espanya, ja que serà el primer cop que es
determinaria el sufragi universal al pais.
C) Hi ha moltes idees a comentar del text, però passem a escollir-ne dues que
considerem claus. La primera és la participació de les dones en els actes públics
republicans, que mostra la participació activa del col·lectiu femení en la política
nacional, tot i la marginació institucional. La diputada assenyala a l’esperit jove i
fresc del col·lectiu polític femení, dibuixant un paral·lelisme entre la política de les
dones i l’esperit de la República. Trobem una segona idea quan la Clara Campoamor
fa referència a Humboldt sobre la llibertat. Aquí fa al·lusió a la llibertat com un
exercici que requereix de tota la població i reta a la República a definir-se com un
sistema polític lliure sota aquesta definició. Si la República és lliure, ha d’incloure a
totes les persones que hi viuen, en aquest cas a través del sufragi universal.
A)La font és una imatge del centre de la ciutat d’Oviedo en el qual es poden observar les
destrosses a la ciutat arrel dels fets d’octubre a Astúries el 1934.
B)Ens trobem a la Segona República espanyola (1931-1936) que comença amb
l’establiment de la república el dia 14 d’abril del 1931 després dels resultats de les eleccions
municipals i acaba amb l’aixecament militar que dona lloc a la Guerra Civil espanyola. Més
concretament, durant el primer any del bienni conservador (1933-1935).
C) A la imatge es pot observar el centre de la ciutat d’Oviedo i els efectes que van tenir els
fets d’octubre a la ciutat. Coneguda com la Revolució d'Astúries, es tracta d’un esforç d’una
coalició d’organitzacions obreres per tombar l’ordre constitucional republicà per donar pas a
un règim socialista. Els obrers armats amb armes i dinamita inicien la revolta atacant
quartels de la Guàrdia Civil per fer-se amb el control de la regió. Després d’organitzen
columnes per prendre la ciutat d’Oviedo i els centres de producció, l’armamentística inclosa.
Degut a la lluita armada i la resistència que es troben a l’ataca la ciutat queda greument
malmesa, com es pot observar a la imatge. Durant tres dies els miners es fan amb el control
de la ciutat. La resposta des de Madrid, amb l’autorització del ministre de guerra del Partit
Radical, és pacificar la regió, que consideren l’inici d’una guerra civil. La protagonitzaran els
generals Francisco Franco i Manuel Goded amb el suport de la Legió i l’exèrcit de Regulars
del Marroc. Van aconseguir reprendre la ciutat tretze dies després de l’inici de la revolució.
La repressió va ser violenta i va tenir un impacte significant a la posterior polarització
política.
A) La font es tracta d’un quadre estadístic sobre l’evolució de la taxa d’atur d’Espanya
durant la Segona República. Fou publicada l’any 1973 per la editorial Alianza a
Madrid, pel que hem de considerar aquesta font econòmica com secundària i
pública.
B) Ens trobem a la Segona República espanyola (1931-1936) que comença amb
l’establiment de la república el dia 14 d’abril del 1931 després dels resultats de les
 eleccions municipals i acaba amb l’aixecament militar que dona lloc a la Guerra Civil
espanyola.
C) Aquest indicador econòmic ens mostra la dura realitat econòmica de la Segona
República, al qual podem apuntar a una sèrie d’informacions que ens ajudaran a
interpretar les dades. La primera és enmarcar les dades en el context internacional,
la Gran Depressió als Estats Units i l’enfonsament econòmic europeu. Tanmateix,
recordar que la etapa anterior a la República la despesa estatal era altíssima degut a
la extensa obra pública de Primo de Rivera, el qual va donar lloc a un inici endeutat
a la República. Pel que fa l’evolució interior de les dades, veiem dos moments amb
un creixement especialment significant (12/1933 i 6/1936), enmig d’una tendència a
l’alça de la quantitat d’aturats al llarg del període. Les causes dels pics d’aturats són
múltiples, però al 1933 podem apuntar a les conseqüències de les reformes laborals
del primer bienni, la conflictivitat laboral del moment, la caiguda de la producció
agrària en certs moments i a l’estabilització del creixement industrial; al 1936 podem
assenyalar a la pèrdua de confiança d’una part de la població en el govern republicà,
la creixent polarització ideològica, la conflictivitat laboral resultant i a l’empitjorament
de la conjuntura econòmica internacional.