LES DICTADURES

- D’acord amb la pel·lícula Die Welle (2008), quins elements definitoris

tenen les dictadures?
A la pel·lícula, el professor Wenger defineix autocràcia com el govern d’un mateix o
d’un grup de persones sobre el poble de forma autoritària. Els requisits llistats per a
que hi hagi una dictadura són: que hi hagi una ideologia, un fort control, un líder que
serveixi com a model a seguir, un codi de conducte, obediència per part de la
població i, finalment, molta disciplina.
A més, es nombren les estructures socials que afavoreixen el sorgiment d’una
dictadura, que són: que hi hagi injustícia social, un alt nivell d’atur, inflació alta, i un
nacionalisme extrem.
Altres elements definitoris de les dictadures són: el sentiment d’unió i pertinença a
un grup (ja que la unió fa la força), el fet que hi hagi una vestimenta determinada o
un estil de vestir que estigui prohibit, per així crear uniformitat (cosa que elimina la
individualitat i les diferències socials), i també un logo, un nom del grup i, potser, una
salutació determinada.

- A partir dels indicadors de comportament autoritari de Levitsky i Ziblatt

(2018) tria dos països com a exemple d’autoritarisme i raona el perquè.

TURKMENISTAN

Turkmenistan és una república presidencial, on el president és nominalment cap

d'estat i cap de govern. No obstant això, el 21 de gener de 2023 es va nomenar
un "líder nacional" que presideix un Consell Popular independent amb autoritat
per modificar la constitució, i que exerceix l'autoritat política suprema. No es
permeten veritables partits d'oposició; cada partit polític registrat dona suport al
tercer i actual president Serdar Berdimuhamedow.

A Turkmenistan, tots els ciutadans han de portar passaports interns, assenyalant

el lloc de residència. El desplaçament dins i fora del país, així com dins de les
seves fronteres, és difícil. Turkmenistan està dominat per un culte generalitzat a
la personalitat que exalta el difunt president Niyazov com Türkmenbashy ("Cap
dels Turcmans"), un títol que va assumir el 1993. La seva cara adornava molts
objectes quotidians, des de bitllets fins a ampolles de vodka. Els dos llibres que
va escriure eren de lectura obligatòria a les escoles, i els funcionaris públics
eren preguntats anualment sobre el seu coneixement dels seus continguts.

La constitució preveu la llibertat de premsa, però el govern no la practica. El

govern controla eficaçment tots els mitjans de comunicació, i només dos diaris,
creats per decret presidencial, i dos portals de notícies d'internet privats, són
nominalment independents. La televisió per cable, que existia a finals de la
dècada de 1980, va ser tancada. L'accés als mitjans estrangers està molt limitat,
ja que l’internet només es pot utilitzar per a navegar a pocs llocs web.

Les autoritats turcmanes restringeixen les activitats de totes les religions

ortodoxes i sunnites russes. Les congregacions religioses s'han de registrar al
govern, i totes les persones que practiquen religions no reconegudes per l’Estat
poden ser perseguits.

El poder es concentra en la presidència, i el poder judicial és totalment

subordinat al règim, amb tots els jutges nomenats per cinc anys pel president
sense revisió legislativa.

En la nova constitució, aprovada l’any 2008, es reconeix el dret a formar partits

polítics, encara que els membres de l’oposició són perseguits i el Partit
Democràtic de Turkmenistan, al poder des del 1991, segueix guanyant unes
eleccions injustes.

Segons Amnistia Internacional, hi ha moltes sentències condemnatòries de

motivació política contra qui s’atreveix a criticar o qüestionar les polítiques
oficials.

A més, l'Estat controla la difusió de la informació, censurant qualsevol denúncia

d'esdeveniments negatius, com les penúries econòmiques, l'escassetat de
productes alimentaris essencials, l'impacte del canvi climàtic i la COVID-19.

A l'abril de 2023, la policia va començar a aplicar unes normes noves que

impedien a les dones asseure's en el seient del copilot d'un automòbil; també
van entrar a salons de bellesa després de rebre directrius internes del govern
que prohibien a les dones i les nenes rebre determinats serveis, com l'extensió
de pestanyes i d'ungles, i les injeccions de bótox. Aquestes instruccions
mancaven de claredat jurídica, discriminaven per motius de gènere i eren
aplicades arbitràriament per la policia.

BRUNEI

La política de Brunei té lloc en un marc d'una monarquia absolutista, per la qual

el sultà de Brunei és alhora cap d'estat i cap de govern. Hi ha un consell
legislatiu amb 36 membres nomenats, que només tenen poders consultius.

Tot i que, aproximadament, la meitat dels dictadors monàrquics pateixen

conseqüències greus com la mort o l'empresonament, Brunei és lloat com una
de les dictadures més estables. Actualment, no hi ha esforços organitzats o a
petita escala coneguts contra el govern governant. A causa dels alts ingressos
del petroli, Brunei ha estat capaç de proporcionar serveis socials extensos a la
seva població, inclosa l'educació i l'atenció sanitària gratuïtes. La provisió de
benestar és un mètode fort perquè el règim de Brunei exerceixi un control polític
no violent, ja que la provisió exhaustiva de benestar constitueix un mitjà per
mantenir un compromís creïble.
Sota la constitució de Brunei de 1959, la qual no contempla drets bàsics com el
d’expressió o el d’associació, Hassanal Bolkiah és el cap d'estat amb plena
autoritat executiva, inclosos els poders en estat d’emergència des de 1962. El
paper del sultà està consagrat en la filosofia nacional coneguda com a "Melayu
Islam Beraja", o monarquia islàmica malaia. El país ha estat sota estat
d'emergència des que es va produir una rebel·lió a principis de la dècada de
1960 i va ser sufocada per les tropes britàniques de Singapur.

Segons la constitució de 1959, hi havia un consell legislatiu electe, però només

es van celebrar unes eleccions, l’any 1965. Poc després d'aquestes eleccions,
l'assemblea es va dissoldre després de la declaració d'un estat d'emergència,
que va veure la prohibició del Partit Popular de Brunei. Des de llavors, no han
tornat a haver-hi eleccions de cap tipus.

El país és governat pel sultà a través de drets de naixement hereditaris, i els

ciutadans no tenen capacitat per triar el seu govern. L'únic partit polític registrat,
el Partit Nacional per al Desenvolupament, promet suport al sultà i al govern i no
fa crítiques a aquest.

La llei secular preveu l'empresonament i la flagel·lació com a càstig per a la

violació, mentre que el Codi Penal de la Xaria (Llei Islàmica) preveu la lapidació
fins a la mort com a càstig màxim. La llei no criminalitza la violació contra
homes, i les relacions sexuals d'un home amb la seva dona no es consideren
violació sempre que no sigui menor de 14 anys. No existeix una llei específica
sobre violència domèstica, però les autoritats poden detenir a persones en virtut
de la llei relacionada amb la protecció de dones i nenes. La pena per violència
domèstica oscil·la entre una i dues setmanes a la presó i una multa per
agressions menors a la flagel·lació i una pena de presó més llarga per lesions
greus.

Finalment, els treballadors tenen el dret legal de formar i unir-se als sindicats,
però aquests estan subjectes a una supervisió significativa per part del
Registrador de Sindicats. La llei prohibeix la negociació col·lectiva i les vagues.
La llei prohibeix l'afiliació a organitzacions laborals internacionals sense el
consentiment del govern i limita l'ús de fons sindicals.