HORACI

La poesia lírica es caracteritza per expressar els sentiments més profunds del poeta,
com ho fa Horaci, que en la seva obra fa moltes referències a ell mateix i als seus
sentiments.
S’inspirà en 2 grans lírics grecs: Alceu i Safo de Lesbos, i el seu mèrit principal es
troba en el fet que va adaptar al llatí els principals versos d’aquests poetes.
La vida i les obres
Quint Horaci Flac va néixer a Venúsia l’any 65 aC. Va anar a l’escola a Roma i, més
endavant, el seu pare l’envià a Atenes, on va estudiar filosofia i perfeccionà els seus
coneixements.
En ser assassinat Cèsar, Brutus va reclutar homes per al seu exèrcit. Horaci s’hi va
enrolar i va prendre part en alguns combats; però, derrotat Brutus, desistí i tornà a
Roma, a la casa paterna. El seu pare, però, havia estat mort i els seus béns,
confiscats. La seva vida a Roma va ser difícil. Finalment, una amnistia li va permetre
un càrrec d’escrivent en una feina per a l’Estat. El poc temps lliure que tenia, el
dedicava a escriure poesia i es va fer amics d’altres poetes, com ara Virgili, que li
presentà el poderós conseller d’August, Mecenes, i poc després Horaci entrava a
formar part del seu cercle. Horaci morí l’any 8 aC, poc després de la mort del seu
amic i protector Mecenes.
Tota la seva obra poètica es classifica en 4 reculls: Epodes, Sàtires, Odes i
Epístoles.
L’obra Epodes és un recull de 17 poemes breus sobre temes molt diversos, escrits
d’una manera més o menys violenta i sarcàstica, contra personatges anònims que
solien ser prototips dels vicis de l’època: prostitutes, bruixes, rics...
Alguns poemes són de contingut amorós i d’altres estan inspirats en el desig que
s’acabin les lluites entre els ciutadans romans. També hi ha un poema de tipus
bucòlic, el Beatus ille, en què canta les delícies de la vida al camp enfront dels
problemes que comporta viure a la ciutat.
Poc després d’haver escrit els primers Epodes, escriu els seus dos llibres de Sàtires
que apleguen una trentena de poemes de temes molt variats. El poeta fa un retrat
de la societat del moment, dels vicis comuns o les xacres socials, i presenta una
exacta visió del desequilibri moral a què ens aboquen l’avarícia o l’ambició.
Cap als 35 anys va escriure les Odes, un recull de composicions líriques que
seguien l’estil de Catul i que pretenia rivalitzar amb la poesia lírica grega. La
temàtica és molt diversa: hi ha cants a l’amor, a l’amistat, etc. Altres poemes
d’Horaci són filosòfics i morals i reflecteixen la seva filosofia de la vida. També va
compondre poemes de contingut religiós i polític.
Posteriorment, Horaci va escriure dos llibres d’Epístoles. Es tracta d’una col·lecció
de cartes dirigides a diversos amics en les quals el poeta continua reflexionant sobre
la manera de tenir una vida feliç.
Horaci i els tòpics
En general, l’obra literària d’Horaci conté un seguit de tòpics que han estat recollits
per la literatura occidental. Són els següents:
- Beatus ille: el poeta, d’acord amb la seva manera d’entendre la vida, sempre
va elogiar la tranquil·litat que comporta viure al camp enfront de la neguitosa
vida de la ciutat.
- Carpe diem: Horaci era conscient de la rapidesa amb què passa el temps; per
tant, era partidari d’aprofitar tots els moments de la vida.
- Aurea mediocritas: el poeta elogiava la moderació de les coses i els petits
plaers de la vida quotidiana, i refusava les ambicions desmesurades i les
enveges.
- Exegi monumentum aere perennius: l’escriptor era conscient de la
immortalitat de l’obra de l’artista.

Ciceró
L’oratòria és l’art d’expressar-se bé i de saber convèncer els oients. A Roma, l’època
d’or de l’oratòria correspon al període republicà i l’orador per excel·lència fou Ciceró.
Marc Tul·li Ciceró va néixer l’any 106 aC a Arpino. Va acabar els seus estudis
superiors a Roma, va viatjar a Grècia i a l’Àsia Menor per completar la seva formació
humanística, i de tornada a Roma, va començar la seva carrera política. Va anar
ocupant tots els càrrecs polítics fins a aconseguir, l’any 63 aC, ser nomenat cònsol,
moment marcat per la seva acció contra la conjuració de Catilina, on va pronunciar
les 4 catilinàries, va fer fracassar l’intent de conspiració contra la República i en va
fer executar els principals conspiradors, fet que li comportà a l’exili, ja que havia
dictat sentència sense concedir als inculpats el dret d’apel·lar al poble.
Després de la victòria de Cèsar sobre Pompeu en la batalla de Farsàlia, Ciceró es
retirà de la vida política. Després de l’assassinat de Juli Cèsar tornà a Roma,
reprengué la carrera política i atacà Marc Antoni, un dels successors del dictador.
Arran de la constitució del segon triumvirat, es considerà que Ciceró en podia
esdevenir un dels enemics principals. Per això, fou assassinat l’any 43 aC.
Discursos
Ciceró va escriure molts discursos, dels quals cal destacar aquells que tenien un
contingut jurídic.
Entre els discursos jurídics cal esmentar la Defensa de Miló, en la qual Ciceró va
demostrar que aquest no era culpable de l’assassinat de Clodi i les Verrines, on
Ciceró acusa Verres, que, com a governador de Sicília, havia abusat del seu càrrec i
havia espoliat l’illa.
També pronuncià discursos de caràcter polític, dels quals cal destacar-ne 2: les
Filípiques i les Catilinàries. La primera obra consisteix en 14 discursos amb els quals
Ciceró atacà Marc Antoni quan volia succeir Juli Cèsar. Les Catilinàries són, potser,
l’obra més coneguda de Ciceró. Es tracta de 4 discursos pronunciats contra Catilina,
el màxim implicat en la conjuració contra la República romana.
Tractats de retòrica
Ciceró va escriure De l’orador, en 3 llibres, on s’explica quines han de ser les
qualitats d’un bon orador. En aquesta obra, ens diu que tot discurs s’ha de dividir en
unes parts molt ben diferenciades:
- El proemi o introducció del tema que es vol tractar, part amb la qual l’orador
intenta guanyar-se la simpatia del públic.
- L’exposició o narració dels fets que motiven el discurs.
- L’argumentació, amb la qual l’orador aporta arguments que justifiquin la seva
intervenció, o bé ataquin la del contrari.
- La conclusió, en què, com a part final, l’orador fa un resum del que ha
exposat i intenta que els jutges i l’auditori accedeixin a les seves peticions.
En el mateix llibre, també s’exposen els cinc passos que cal seguir per fer un
discurs:
- Inventio: buscar temes i arguments adequats al discurs que es pretén fer.
- Dispositio: ordenar correctament aquests temes i arguments.
- Elocutio: triar els mots i les frases adequades per tal de fer un discurs
convincent.
- Memoria: memoritzar els temes, els arguments, etc.
- Actio: posar en escena el discurs, tenint en compte els gestos i la dicció.
Tractats politicofilosòfics
Pel que fa als tractats polítics, cal destacar l’obra La república, que consta de 6
llibres en els quals discuteix quina és la millor forma de govern, que, al seu parer, és
la república.
Va escriure també tractats de contingut més filosòfic o moral. En aquest aspecte, no
va ser gaire original, sinó que es limità a difondre les idees dels filòsofs grecs a
Roma; en canvi, sí que podem considerar-lo el creador de gran part de la
terminologia filosòfica llatina.
Epístoles
Gràcies a les epístoles, podem copsar la autèntica personalitat de Ciceró i la seva
activitat familiar i social, ja que les cartes són escrites sense cap intenció
determinada.
Virgili
Publius Vergilius Maro va néixer l’any 70 aC, prop de la ciutat de Màntua, al nord
d’Itàlia i va morir a Bríndisi, a la regió de Calàbria, l’any 19 aC. Virgili era tímid,
modest i de caràcter reservat. Es trobava bé en contacte amb la natura, que
valorava profundament, i aquesta admiració per la terra és present al llarg de la seva
obra.
Va iniciar els seus estudis a Cremona i més tard va anar a Roma, on es va formar
en retòrica i filosofia ja que els seus pares volien orientar-lo cap a l’advocacia, però
Virgili aviat es va decantar per la poesia.
A Roma conegué Mecenes, promotor de les arts i amic personal de l’emperador
Octavi August. Va formar part del cercle intel·lectual de Mecenes, juntament amb
altres escriptors que componien les seves obres amb la intenció d’exaltar la figura i
la política de l’emperador.

Les obres
Les Bucòliques i les Geòrgiques
La primera obra de Virgili, les Bucòliques, és un conjunt de 10 poemes en què els
protagonistes són uns pastors que dialoguen sobre temes socials, polítics o
amorosos que els preocupen. Estan ambientats en un paisatge idíl·lic, una mena de
paradís natural.
La seva segona obra, les Geòrgiques, un poema didàctic que tracta sobre
l’agricultura, la ramaderia i les feines del camp. Aquest tractat va ser un encàrrec de
Mecenes, que desitjava potenciar l’agricultura i la vida del camperol itàlic com a font
de riquesa i prosperitat.
L’Eneida
Poc després, va escriure un gran poema èpic sobre els orígens, la grandesa i
l’esplendor de Roma. En aquesta obra, Virgili volia mostrar l’època d’August com
l’edat d’or de Roma i enaltir la glòria de la seva família.
El seu contingut gira entorn de l’anada d’Enees des de Troia, incendiada pels grecs,
fins al Laci, on va fundar, juntament amb el seu fill, Iulus Ascani, un assentament,
fonament de la futura Roma i bressol de la gens Iulia.
Aquest poema, escrit en versos hexàmetres, està format per 12 cants i es pot dividir
en 2 parts diferenciades segons la temàtica.
Però Virgili no estava prou satisfet de la seva obra i va decidir fer un viatge a Grècia
i a l’Àsia Menor per conèixer millor els llocs on es desenvolupava part del poema.
Després d’un viatge a Mègara se sentí malalt i en arribar a Atenes, on era August,
aquest el va convèncer de tornar junts a Itàlia. Va arribar a Bríndisi, on morí l’any 19
aC.
Abans de morir, va demanar que cremessin l’Eneida perquè estava inacabada, però
August va exigir que l’obra es publiqués sense retocar res.