Democràcia, sistema polític en el qual la sobirania resideix en el poble i és exercida mitjançant

sufragi universal de manera directa o indirectament per mitjà de representants. A més, en una
democràcia ha d'existir una separació efectiva de poders i han de constitucionalitzar-se drets
col·lectius, laborals o socials.

Dictadura, es refereix al règim polític basat en el poder autoritari i il·limitat d'una persona que
concentra tots els poders de l'Estat i accedeix al govern per la força o la violència sense permetre un
règim democràtic ni igualitari de cap mena, limitant-se drets i llibertats de la ciutadania. En el segle
XX, Espanya ha viscut sota un règim dictatorial en dos períodes diferents, durant la dictadura de
Miguel Primo de Rivera (1923-1930) i durant la dictadura de Francisco Franco (1936/1939-1975).

Colp d'Estat, presa i destitució del govern i els poders d'un Estat. Es tracta d'una presa il·legal del
poder per part d'una facció política, un polític, una secta, un grup rebel o una part de l’Exèrcit.

Feixisme, és un moviment polític, ideològic i social de caràcter totalitari que exerceix el control des
de l’Estat i elimina els drets i llibertats de la ciutadania. A Espanya es va caracteritzar pel
corporativisme, l’exaltació del Caudillo i el nacionalcatolicisme.

Guerra civil, es refereix a un enfrontament armat en el qual combaten entre si exèrcits o grups armats
pertanyents al mateix país. En aquest cas es refereix a la lluita entre forces republicanes i forces
sublevades en l'Espanya de 1936-1939.

Brigades Internacionals, cos de voluntaris estrangers, de diferents nacionalitats, que participaren en

la Guerrra Civil espanyola per a ajudar al bàndol republicà. Les Brigades van ser organitzades pel
comunisme internacional, encara que els seus membres pertanyien a diverses tendències polítiques,
si bé predominaven entre ells els militants d'esquerra. El seu paper va ser decisiu en la defensa de
Madrid el 1936 i van participar activament en tots els combats dels diversos fronts. El 1938 van
abandonar Espanya els últims brigadistes.

Comité de no intervenció, format per un grup de països europeus (principalment Regne Unit i França)
amb l'objectiu que la Guerra Civil espanyola no significara la generalització del conflicte a nivell
europeu. Vetllava per la vigilància i prohibició d'entrada en territori espanyol d'armament i material
bèl·lic que allargara l'enfrontament. No obstant això, no va saber impedir l'ajuda d'Alemanya i Itàlia
al bàndol revoltat i de l'URRS a la República.

Decret d'unificació, decret promulgat per Franco l'abril de 1937, el qual unificava a les diferents
forces que constituïen el bàndol nacionalista integrant-les en una organització anomenada Falange
Espanyola Tradicionalista i de les JONS, que quedava sota la seua prefectura. També se la coneixia
amb el nom de Moviment Nacional i en els primers moments tenia un clar contingut totalitari i feixista.

Milicians, van ser els cossos de voluntaris, procedents generalment de partits o sindicats, que
espontàniament es van organitzar i armar per a la defensa de la República enfront de la revolta militar
del 18 de juliol de 1936. Al setembre d'aquell any el Govern va tractar d'integrar-los com a unitats
regulars de l'exèrcit. Els comunistes van secundar plenament aquesta regularització, mentre que els
grups anarcosindicalistes van preferir continuar actuant en unitats pròpies.

POUM, Organització política espanyola d'ideologia marxista, fundada en 1935, implantat

fonamentalment eh Catalunya. Va participar amb la seua organització juvenil en el pacte del Front
Popular. Va ser dissolt pel govern republicà de Juan Negrín en 1937, davant les diferències en
l'estratègia a seguir davant la Guerra Civil. El POUM era partidari de realitzar una revolució social
juntament amb els anarquistes.
Requetés, organització paramilitar del carlisme creada a inicis del segle XX que durant la Guerra
Civil espanyola tingueren una actuació destacada combatent al bàndol revoltat.

Col·lectivitzacions, les col·lectivitats foren institucions econòmic-socials que es van formar durant
la situació revolucionària que va acompanyar a la guerra civil en diversos punts de la geografia
espanyola. Inspirades en els principis anarcosindicalistes per a posar els recursos (empresarials-
productius i agrícoles) al servici de les milicies i de la defensa de la República arribant en molts casos
a abolir els diners i la propietat privada.