Societats Prehistòriques Ramon Vila Martínez

ACTIVITAT A L’AULA 1.

PART A: SUBSISTÈNCIA I ALIMENTACIÓ

PREGUNTA 1: Quines dades arqueològiques penseu que permeten proposar quins

d’aquests campaments es fan servir a l’estiu i quins a l’hivern?

Les dades arqueològiques que ens ho permeten tenen a veure amb el tipus de material que
estudien i la seva estacionalitat, així com amb l’ús, utilitat, que tenen per als seus
pobladors durant l’època en qüestió, en aquest cas: l’holocè. A banda d’aquest ús,
tipologia o estacionalitat, la mateixa naturalesa del recurs ens pot donar més informació.
Per exemple, veiem com el moviment de la població a la zona segueix una pauta hivern-
estiu seguint la necessitat, l’ús i la existència del recurs en qüestió. El cas dels aglans i
avellanes, material que estacionalment apareix a la tardor, reforça aquesta idea estacional
del recurs que, tot i que no se única, si es important. A banda d’aquesta, el fet de la caça
durant l’hivern d’animals amb pelatge per combatre el fred fa referencia a aquesta
necessitat o utilitat, mentre que la caça de cérvol durant tot l’any s’emmarca en la ubicació
del recurs vers el poblat.

PREGUNTA 2: Si assumim que aquesta il·lustració representa les pautes de

mobilitat i d’activitat d’un petit grup, feu una proposta d'interpretació de com
s’organitzarien al llarg de l’any.

Amb un campament base situat en la desembocadura del riu, a l’hivern, si ens hi fixem,
el moviment poblacional en la cerca de recursos s’orienta més cap a l’interior del territori
i punts de pesca situats als extrems, al litoral. A l’hivern, però també durant l’any, el seu
moviment serà de pivotatge al voltant del campament base, i aprofitaran les baixes
temperatures per poder arribar a punts allunyats del litoral gracies al gel. A la primavera,
amb el temperament del clima, la caça de cérvol prendrà el protagonisme al senglar i a la
pesca, mentre que a l’estiu serà la recol·lecció de plantes i fruites pròximes al campament
base, i la pesca del bacallà, les activitats que ocuparan mes temps i esforços. Durant aquest
període, i de fet, durant tot l’any, les activitats de pesca i recol·lecció s’aniran alternant
amb la caça del cérvol, recurs que serà perenne durant tot l’any. Tot i que per la realització
d’algunes de les accions el grup tindrà i implicarà la creació de campaments mòbils, el
fet de tenir un campament base no estacional i que aquest es trobi al centre, ja ens indica

1
Societats Prehistòriques Ramon Vila Martínez

que aquest actuarà com a punt neuràlgic i d’emmagatzematge i distribució interna del
grup, i la seva proximitat amb un recurs perenne com el cérvol, en serà una conseqüència
directe en l’elecció de l’espai..

Amb l’arribada dels primers freds amb la tardor, la recol·lecció de fruita i planta canviarà
a la de glans i avellanes, i el cérvol rivalitzarà com a elements de caça amb la foca, qui
també garantirà a banda de menjar, altres productes essencials per a preparar l’hivern.
Amb l’arribada d’aquest, i el tancament del cercle, el senglar ocuparà el lloc de la foca, i
la pesca reprendrà protagonisme en els extrems del territori, destronant al bacallà i a la
cavalla de l’estiu. També apareixeran la caça d’animals de pell, per a l’ús d’aquesta com
a recurs per a combatre el fred.

Tot i que els recursos es troben disposats de forma circular al voltant del campament base,
el moviment de la població perseguirà cobrir i garantir les seves necessitats bàsiques de
subsistència. Cada època de l’any determinarà que i on toca anar a buscar el recurs, i el
grup podrà repartir efectius per a completar amb èxit les tasques, garantint un lloc central
o base d’operacions.

PART B: APLICANT METODOLOGIES

PREGUNTA 1. Com es podria aplicar la metodologia que hem vist en el cas anterior
per a investigar les pautes d’alimentació i la dieta d’aquests de grups? Tria un dels
exemples.

En el cas de la població pagesa durant l’edat Mitjana, la pauta d’alimentació dem grup i
la seva dieta vindrà marcada pels recursos que com a grup s’hagi pogut garantir.
Analitzant la seva precària situació vers els grups de control de poder, la població
camperola va haver d’organitzar-se i realitzar un complex model d’intercanvi i cerca per
a obtenir els principals recursos que garantissin la seva vida. Partint de la base d’una
unitat amb un campament base que podria ser el feu on treballessin la terra o la granja on
els explotessin, en el cas dels esclaus moderns. Allà tenien el campament base, i d’allà en
podien extreure part de l’aliment principal de la seva dieta. Amb tot, aquest estava sotmès
a un control per part d’un poder superior, en aquest cas un senyor feudal, qui n’era el
propietari i qui l’administrava deixant de banda les necessitats camperoles. Això obligava
al grup a buscar altres llocs i identificar altres recursos necesaris per a la subsistència del

2
Societats Prehistòriques Ramon Vila Martínez

grup. Intercanvi, xarxa, caça i recol·lecció, una diversificació de les activitats que
portessin a aconseguir els seus objectius com a grup, que al igual que en els grups
pobladors de l’Holocè, coneixien el territori i aprofitaven els recursos com podien, amb
la diferencia que quasi 4 mil·lennis desprès, si sumava la injusta situació per el control
d’un dels recursos, o de tots, per part d’un senyor feudal, i quasi 5000 anys desprès, de
que aquets recursos simplement fossin negats per part de sers que es creien superiors. La
historia de la prehistòria ens demostra com de involutiu ha estat el camí.

PREGUNTA 2. Quines estratègies alternatives d’obtenció d’aliments o recursos

bàsics d’aquests grups subaltern podem descobrir amb aquesta metodologia? Tria
un dels exemples.

Una de les principals estratègies tant de camperols durant l’edat Mitjana, però també
d’esclaus durant l’època moderna, va ser l’extensió de l’intercanvi i la creació de xarxes
de suport mutu. Només el reconeixement com a grup per sobre l’individu va permetre
l’aparició del compromís d’ajuda, aportant i cooperant com a col·lectiu, i establint un
sistema d’intercanvi que garantitzava la subsistència solidària del grup. Tot i que molt
més visible en el cas dels esclaus moderns, també en el camperolat de l’edat Mitjana va
tenir lloc aquesta xarxa inter-familiar de suport, entre els membre d’una família o
comunitat, per a poder assolir els objectius de subsistència grupal.