(No) Assumiràs la veu d'un poble

Vivim en temps convulsos: des que el govern de la nostra ciutat va canviar de rumb, no són
temps fàcils per a demostrar amor per la nostra identitat, pel nostre País Valencià. Sí,
resulta que en els anys 70/80, en TVE ho podies escoltar sense cap escàndol fins a que uns
madrilenys decidiren com nos teniem que dir. Vaja, pareix un deja-vu.

Sembla ser que un sector dels quals ens governen, l'han presa amb qualsevol assumpte
relacionat amb simbologia, ja siga llengua, cultura, història o qualsevol cosa que puga fer
olor de patrimoni valencià, usant la demagògia i populisme per a omplir els seus arguments
buits. D'altra banda, els qui porten les regnes, o això es pensen, semblen fer-se els bojos
com si l'assumpte no fora amb ells, preocupant-se per invertir bé el doble de pressupost en
pura propaganda.

Ens parlen de llibertat, se'ls ompli la boca i s'exalten amb tan preuada paraula: Llibertat.
Però, realment volen fer-nos creure que llibertat és fer de pares, sí, dic pares, el típic pare
de fa 60 anys arrere banyat en Brumel, amb el puro en la boca i la copa de Terry a la mà,
mentres veu orgullós com la seua dona li està planxant la camisa. Perquè eixa és la llibertat
que alguns ens volen fer entendre, ens volen “educar” a viure eixa llibertat que ens ompli de
quadratures i mordasses mentals.

Ja està bé.
Ja està bé de corrompre l'honra de les víctimes que van deixar la seua vida arrere per no
pensar igual que els seus repressors. Concòrdia!
Ja està bé de tocar la nostra llengua, hereua de tanta història i riquesa. Pancatalanista!
Ja està bé de dir-nos com hem d'educar als nostres fills i tot el que no càpia en una ment
estreta com la d'alguns que ens governen. Doctrina!
Ja està bé de mirar cap a un altre costat i deixar impune al qual vol trencar l'harmonia.
Llibertat en les regidories!

Per si no fos prou, van vindre amb el seu somriure, sí… el canvi que mereixes, deien…
Recordes? I, concretament, amb la “Borriana que volem”. Honestament, esta és la Borriana
que volem? La que eix cada dos per tres en notícies nacionals per ser la punta de llança de
polítiques experimentals, la Borriana de la vergonya, a veure fins a on arribem, senyor
alcalde…

Hi ha coses que estan per damunt de qualsevol poder polític: l'honra del seu poble. Es veu
que la pell de la nostra ciutadania té un preu que és seguir amb el bastó de comandament
coste el que coste. No, no… no són així les coses, senyor alcalde… La nostra ciutat mereix
un respecte i un govern a l'altura de les circumstàncies i, tots sabem que una certa part del
seu equip de govern a càrrec tornarà a ser notícia en breu.

Per a postres, si no teníem suficient, ens proposen els seus amos de València paralitzar la
primera casa de parts que anava a ser pionera en la nostra província. Ja sabeu, somriu, ja
ve el canvi (però a pitjor). Ens volen fer creure que tot va moltíssim millor que abans,
veritat? Te convide que te pares un moment i dones una ullada al teu voltant. Què ha
canviat? Ah, sí, alguna cosa ha canviat, per exemple, el castell de la nit del foc: el que
semblava que anava a ser tot un espectacle, va acabar defraudant. Eixe castell de focs pot
ser un presagi del que ens espera per davant.

Al final, quasi 1 any després d'eixe canvi, amb tanta proposta i tants projectes en l'aire,
Borriana, seguix pràcticament igual, això sí, amb una propaganda en tota regla que fa les
delícies de qualsevol aficionat a l'il·lusionisme però amb un desenllaç bastant agre fins a la
data, almenys, per als qui estimen esta meravellosa terra i tot el seu llegat patrimonial.

Per sort, sempre quedarà gent en peu que pose els interessos del poble per davant dels
propis, òbviament, sempre amb el front molt alt i amb un valencià ben bonic direm que, ja
està bé de trepitjar la nostra dignitat: La nostra veu és i serà sempre la nostra força.

Senyor alcalde, amb tot l'honor de recordar al nostre Vicent Andrés Estellés en el seu
centenari, li recorde: “Allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble”.