Professional Documents
Culture Documents
Tema 1 - Estructura I Enllaç Dels Compostos Orgànics - 2023
Tema 1 - Estructura I Enllaç Dels Compostos Orgànics - 2023
Tema 1 - Estructura I Enllaç Dels Compostos Orgànics - 2023
Segons això, ja que era impossible crear vida al laboratori, els químics creien
que els compostos orgànics (amb “força vital”) mai podrien ser preparats per Jöns J. Berzelius
l’home. (1779-1848)
Al 1828, Friedrich Wöhler sintetitzà per primer cop la urea, un compost orgànic
present en la orina dels animals, al laboratori escalfant cianat d’amoni (un
compost inorgànic).
Friedrich Wöhler
(1800-1882)
Arrel d’aquest descobriment, els químics van establir que els compostos orgànics són aquells
basats en el carboni.
1 La Química Orgànica
La Química Orgànica és la part de la Química que estudia l’estructura, les propietats i la
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
§ Els enllaços C–C poden ser lineals o ramificats. També pot formar enllaços múltiples C–C.
Gairebé totes les molècules que fan possible la vida (proteïnes, enzims, vitamines,
carbohidrats, lípids i àcids nucleics) contenen carboni.
retinal
sucrosa
ADN
El coneixement de la Química Orgànica ens ha permès crear noves molècules amb utilitats
molt diverses. Per tant, la Química Orgànica té una relació molt directa amb la Química
Industrial.
Nous materials Fàrmacs Cosmètica, alimentació,
agricultura...
2-metilundecanal
cianoacrilats polipropilè paracetamol
Eritrosina (E127)
polièsters cautxú sintètic aspirina
escumes de poliuretà
DDT
1 La Química Orgànica
Per què és important la Química Orgànica?*
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
§ Nombre quàntic principal (n): Divideix els OA en grups d’energia similar anomenats capes.
Adopta valors 1, 2, 3, 4...
§ Nombre quàntic secundari (l): Determina la forma dels
orbitals. Adopta valors del 0 al n-1 i aquest s’expressen
amb lletres: l=0 à s; l=1à p; l=2à d; l=3à f.
§ Nombre quàntic magnètic (m): Determina l’orientació
espacial dels orbitals. Adopta valors –l...0...+l
1 Estructura atòmica
Per tant...
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
-1/2
+1/2
-1/2
+1/2
-1/2
1 Estructura atòmica
La configuració electrònica d’un àtom descriu l’ocupació dels diferents orbitals pels electrons.
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
exemples:
H: 1s1
C: 1s2 2s2 2p2
F: 1s2 2s2 2p5
1 Estructura atòmica
Els electrons de les capes internes s’anomenen electrons interns. Els electrons que ocupen la
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
configuració electrònica
1s1
1s2 capa tancada
electrons de valència 1s2 (molt estable)
El comportament químic (estructura, enllaç i reactivitat) d’un element químic depèn de la seva
configuració electrònica.
Segons la Teoria de Lewis (regla de l’octet), un àtom tendeix a completar els seus darrers
nivells d’energia per tal d’adquirir la configuració del gas noble més proper a ell.
1 L’enllaç iònic i covalent
Com completen els diferents àtoms la seva capa de valència?
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
El sodi té un sol electró a la seva capa de valència. Si el cedeix a un altre element, aquest es
converteix en un catió amb la configuració electrònica del gas noble més proper (el neó).
configuració de
capa tancada
(1s2 2s2 2p6 3s1) (1s2 2s2 2p6) (molt estable)
En les estructures de Lewis, només es dibuixen els electrons de valència, ja que són els que
donen lloc als enllaços. Els electrons de valència és representen com a punts al voltant d’un
àtom.
El clor té set electrons a la seva capa de valència. Si accepta un electró d’un altre element,
aquest es converteix en un anió, el qual assoleix la configuració electrònica del gas noble més
proper (l’argó). configuració de
capa tancada
(1s2 2s2 2p6 3s2 3p5) (1s2 2s2 2p6 3s2 3p6) (molt estable)
Per tal de completar la seva capa més externa, els àtoms també poden compartir alguns dels
seus electrons de valència. L’enllaç que es forma com a resultat de la compartició d’electrons
entre dos àtoms es denomina enllaç covalent.
Exemple 1: F2
El fluor necessita només un electró per (1s2 2s2 2p5) (1s2 2s2 2p6)
completar la seva capa de valència
(En les estructures de Lewis, els electrons compartits és representen com una línia entre els àtoms).
(1s2 2s2 2p6 3s2 3p5) (1s2)
Exemple 2: HCl (1s2 2s2 2p6 3s2 3p6)
(1s1)
configuració de
Tant l’hidrogen com el clor necessiten només un capa tancada
electró per completar la seva capa de valència
1 L’enllaç iònic i covalent
Com completen els diferents àtoms la seva capa de valència?
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
Si un àtom necessita més d’un electró per completar la seva capa de valència formarà més d’un
enllaç covalent.
L’electronegativitat (EN) és una mesura de la capacitat d’un àtom per atreure els electrons
d’enllaç cap a si mateix.
La diferent electronegativitat dels àtoms fa que tots els enllaços covalents no siguin iguals.
1 L’enllaç iònic i covalent
Enllaç covalent no polar i polar
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
Quan la diferència d’EN entre els dos àtoms que formen l’enllaç
covalent és petita o zero (si els dos àtoms són iguals), l’enllaç
format s’anomena enllaç covalent no polar.
Quan les EN dels dos àtoms són força diferents, l’enllaç es denomina enllaç covalent polar.
Un enllaç covalent polar té una petita densitat de càrrega positiva (δ+) en un extrem i una petita
densitat de càrrega negativa (δ–) en l’altre. L’extrem negatiu de l’enllaç és el que té l’àtom més
electronegatiu.
1 L’enllaç iònic i covalent
Enllaç covalent no polar i polar
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
Ara bé, en comptes de pensar en una divisió estricta, hem d’imaginar que els enllaços iònics i
covalents es troben als extrems oposats d’un continu de tipus d’enllaç:
Entendre la polaritat dels enllaços és molt important per saber racionalitzar com tenen lloc les
reaccions químiques orgàniques ja que, com veurem més endavant, els àtoms o molècules rics
en electrons són atrets per àtoms o molècules deficients en electrons.
1
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
6 parells d’electrons
Càrrega formal = nº d’electrons de valència de l’àtom neutre – nº d’electrons no enllaçants de l’àtom – ½ (nº d’electrons d’enllaç)
§ L’hidrogen no compleix la regla de l’octet (només pot acomodar dos electrons com a màxim).
Exemples:
Un carbocatió El borà
Exemples:
H: 1s1 1 electró ×5
C: 1s2 2s2 2p2 4 electrons × 2
catió –1 electró
TOTAL: 12 electrons = 6 parells d’electrons
Càrrega formal = nº d’electrons de valència de l’àtom neutre – nº d’electrons no enllaçants de l’àtom – ½ (nº d’electrons d’enllaç)
H: 1s1 1 electró ×6
C: 1s2 2s2 2p2 4 electrons × 2
N: 1s2 2s2 2p3 5 electrons
anió + 1 electró
Càrrega formal = nº d’electrons de valència de l’àtom neutre – nº d’electrons no enllaçants de l’àtom – ½ (nº d’electrons d’enllaç)
H: 1s1 1 electró ×3
C: 1s2 2s2 2p2 4 electrons
N: 1s2 2s2 2p3 5 electrons
O: 1s2 2s2 2p4 6 electrons × 2
Càrrega formal = nº d’electrons de valència de l’àtom neutre – nº d’electrons no enllaçants de l’àtom – ½ (nº d’electrons d’enllaç)
Ara bé, generalment, la fórmula empírica i molecular no identifica inequívocament una molècula
orgànica ja que diversos compostos químics poden tenir la mateixa fórmula empírica i molecular
tot i presentar estructures completament diferents.
Per aquest motiu, les molècules orgàniques es representen amb diferents tipus de fórmules.
Nom IUPAC: 3,6-dicloro-1-hidroxihexan-2-ona
Fórmula desenvolupada
Fórmula
empírica
Estructures de Lewis: mostren els electrons d’enllaç i
els parells d’electrons no enllaçants.
(Estructura de Lewis)
Fórmula
molecular
Estructures de Kekulé: idèntiques a les estructures de
Lewis però no mostren els parells d’electrons solitaris.
(Estructura de Kekulé)
1 Representació de l’estructura de les molècules orgàniques
La composició química d’una molècula s’expressa mitjançant la fórmula empírica i molecular.
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
Ara bé, generalment, la fórmula empírica i molecular no identifica inequívocament una molècula
orgànica ja que diversos compostos químics poden tenir la mateixa fórmula empírica i molecular
tot i presentar estructures completament diferents.
Per aquest motiu, les molècules orgàniques es representen amb diferents tipus de fórmules.
Nom IUPAC: 3,6-dicloro-1-hidroxihexan-2-ona Fórmules condensades
(Estructura de Kekulé)
Fórmules condensades: ometen alguns (o tots) els enllaços
covalents i llisten els àtoms enllaçats a cada àtom de carboni
(oxigen o nitrogen).
1 Representació de l’estructura de les molècules orgàniques
La composició química d’una molècula s’expressa mitjançant la fórmula empírica i molecular.
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
Ara bé, generalment, la fórmula empírica i molecular no identifica inequívocament una molècula
orgànica ja que diversos compostos químics poden tenir la mateixa fórmula empírica i molecular
tot i presentar estructures completament diferents.
Per aquest motiu, les molècules orgàniques es representen amb diferents tipus de fórmules.
1 Representació de l’estructura de les molècules orgàniques
La composició química d’una molècula s’expressa mitjançant la fórmula empírica i molecular.
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
Ara bé, generalment, la fórmula empírica i molecular no identifica inequívocament una molècula
orgànica ja que diversos compostos químics poden tenir la mateixa fórmula empírica i molecular
tot i presentar estructures completament diferents.
Per aquest motiu, les molècules orgàniques es representen amb diferents tipus de fórmules.
Nom IUPAC: 3,6-dicloro-1-hidroxihexan-2-ona
Fórmules d’esquelet
Fórmules d’esquelet: mostren els enllaços C–C
com línies i no mostren els enllaços C–H. Cada
vèrtex representa un carboni. També es mostren
altres elements com O, N, S, etc.
Fórmules estereoquímiques
Com abans, cap de les dues estructures és millor. L’estructura de l’ió acetat es pot representar
amb dues estructures de Lewis (dues formes ressonants).
1 Formes ressonants
Ara bé, cap d’aquestes dues estructures de Lewis representa exactament l’estructura real de
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
l’anió acetat.
L’estructura real s’intenta representar d’una manera més fidel mitjançant l’anomenat híbrid de
ressonància. Els electrons deslocalitzats es representen amb línies discontinues.
híbrid de ressonància
1 Formes ressonants
Comparem els anions etòxid i acetat:
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
Els electrons que es troben restringits en una determinada regió de l’espai s’anomenen
electrons localitzats, els quals pertanyen a un sol àtom o estan compartits per dos àtoms.
electrons localitzats
electrons localitzats
1 Formes ressonants
Comparem els anions etòxid i acetat:
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
En canvi, els electrons deslocalitzats són compartits per tres o més àtoms.
electrons localitzats
electrons deslocalitzats
electrons localitzats (compartits per 2 O i 1 C)
1 Formes ressonants
Regles per dibuixar formes ressonants
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
REGLA 1: Únicament es mouen els electrons. Els àtoms no canvien mai de lloc.
REGLA 2: Únicament es mouen els electrons π (dobles i triples enllaços) i parells d’electrons no
enllaçants.
REGLA 3: El nombre total d’electrons de la molècula no varia, és a dir, la càrrega de la molècula
ha de ser sempre la mateixa.
Exemple 1:
híbrid de ressonància
Exemple 2:
híbrid de ressonància
1 Formes ressonants
Regles per dibuixar formes ressonants
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
REGLA 1: Únicament es mouen els electrons. Els àtoms no canvien mai de lloc.
REGLA 2: Únicament es mouen els electrons π (dobles i triples enllaços) i parells d’electrons no
enllaçants.
REGLA 3: El nombre total d’electrons de la molècula no varia, és a dir, la càrrega de la molècula
ha de ser sempre la mateixa.
Exemple 3:
C amb 5 enllaços
1 Formes ressonants
Regles per dibuixar formes ressonants
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
REGLA 1: Únicament es mouen els electrons. Els àtoms no canvien mai de lloc.
REGLA 2: Únicament es mouen els electrons π (dobles i triples enllaços) i parells d’electrons no
enllaçants.
REGLA 3: El nombre total d’electrons de la molècula no varia, és a dir, la càrrega de la molècula
ha de ser sempre la mateixa.
Exemple 3:
En aquest cas no hi ha
formes ressonants
1 Formes ressonants
Regles per dibuixar formes ressonants
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
REGLA 1: Únicament es mouen els electrons. Els àtoms no canvien mai de lloc.
REGLA 2: Únicament es mouen els electrons π (dobles i triples enllaços) i parells d’electrons no
enllaçants.
REGLA 3: El nombre total d’electrons de la molècula no varia, és a dir, la càrrega de la molècula
ha de ser sempre la mateixa.
Exemple 3:
Exemple 4:
híbrid de
ressonància
1 Formes ressonants
Regles per dibuixar formes ressonants
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
REGLA 1: Únicament es mouen els electrons. Els àtoms no canvien mai de lloc.
REGLA 2: Únicament es mouen els electrons π (dobles i triples enllaços) i parells d’electrons no
enllaçants.
REGLA 3: El nombre total d’electrons de la molècula no varia, és a dir, la càrrega de la molècula
ha de ser sempre la mateixa.
híbrid de
formes ressonants ressonància
1 Formes ressonants
En tots els exemples que hem vist fins ara les diferents formes ressonants són equivalents, és a
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
dir contribueixen de la mateixa manera a l’híbrid de ressonància. Ara bé, això no és sempre així.
En aquest cas, cal seguir una sèrie de regles per tal de decidir quina d’elles serà la més
important:
REGLA 1: Tenen preferència les estructures amb un màxim d’octets (aquesta regla sempre té
preferència sobre les altres).
preferent
REGLA 2: Les càrregues s’han de col·locar preferentment sobre aquells àtoms l’EN dels
quals sigui compatible amb les mateixes.
preferent
1 Formes ressonants
En tots els exemples que hem vist fins ara les diferents formes ressonants són equivalents, és a
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
dir, contribueixen de la manera a l’híbrid de ressonància resultant. Ara bé, això no és sempre
així. En aquest cas, cal seguir una sèrie de regles per tal de decidir quina d’elles serà la més
important:
REGLA 3: Tenen preferència les estructures amb la mínima separació de càrrega.
preferent
preferent
Estructura i enllaç dels compostos orgànics 1
1.5. L’enllaç en els
compostos orgànics
1 Els orbitals atòmics
Els electrons d’un àtom es troben distribuïts en diferents orbitals atòmics. Un orbital atòmic és
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
una funció matemàtica que descriu el comportament dels electrons en un àtom. S’obtenen
resolent l’equació de Schrödinger del sistema. Hi ha diferents tipus d’orbitals:
Un orbital s és una esfera on hi ha una probabilitat més gran del 90% de trobar l’electró.
orbitals s
Un node és una regió en la que la probabilitat de trobar l’electró és zero. Per exemple, l’orbital
2s té un node radial.
1 Els orbitals atòmics
Els orbitals p tenen dos lòbuls de signe contrari i un pla nodal. Hi ha una probabilitat més gran
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
orbitals p
La segona capa i posteriors contenen totes elles 3 orbitals p (px, py i pz) de la mateixa energia.
1 L’enllaç en els compostos orgànics
Un enllaç és una força atractiva entre dos ions o dos àtoms. Un enllaç es forma degut al
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
Vegem ara com es formen els enllaços en els diferents tipus de molècules orgàniques.
1 L’enllaç en els compostos orgànics
La molècula de metà
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
El metà té quatre enllaços covalents C–H idèntics. Tots els enllaços tenen una longitud de 1.10 Å
i tots els angles d’enllaç són de 109.5º.
Com ja hem vist la configuració electrònica del carboni és: 1s2 2s2 2p2.
Problema: el carboni té solament dos electrons desaparellats. Si forma únicament dos enllaços
covalents no pot completar el seu octet.
1 L’enllaç en els compostos orgànics
La molècula de metà
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
4 electrons desaparellats
Ara el C pot formar
4 enllaços covalents
Un orbital sp3 té dos lòbuls de signe contrari. En aquest cas, els dos lòbuls són de diferent mida,
ja que l’orbital s se suma al lòbul de l’orbital p d’igual signe, però es resta del de signe contrari.
enllaç
Els 4 orbitals sp3 adopten aquella disposició espacial que els manté el
més allunyats entre si, per tal de minimitzar les repulsions electròniques
(model VSEPR). En aquest cas concret, els orbitals sp3 apunten cap als
vèrtexs d’un tetraedre.
En aquesta disposició, els quatre enllaços C–H del metà es formen pel solapament d’un orbital
sp3 del carboni amb l’orbital 1s d’un àtom d’hidrogen.
carboni
tetraèdric
1 L’enllaç en els compostos orgànics
La molècula d’età
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
Cada carboni de l’età està unit a quatre àtoms (3H i 1C), per tant són carbonis
tetraèdrics.
En l’età, cada àtom de carboni forma tres enllaços simples amb 3 hidrògens i un enllaç simple
amb l’altre àtom de carboni.
Per fer aquests enllaços, cada carboni adopta una hibridació sp3. Un orbital sp3 d’un carboni
solapa amb un orbital sp3 de l’altre C per formar l’enllaç simple C–C. Els tres orbitals sp3 restants
de cada carboni solapen amb l’orbital 1s d’un hidrogen per formar els enllaços C–H.
1 L’enllaç en els compostos orgànics
La molècula d’etè (o etilè)
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
Per a obtenir 3 orbitals híbrids, el C utilitza l’orbital s i dos orbitals p. Els tres nous orbitals híbrids
obtinguts s’anomenen orbitals sp2. Per tant, cada àtom de carboni de l’etè disposa de 3 orbitals
híbrids sp2 i un orbital p no híbrid. Cada orbital sp2 té un 33% de caràcter s i un 66% de caràcter
p. Els tres orbitals sp2 tenen la mateixa energia.
Per tal de minimitzar les repulsions electròniques, els 3 orbitals sp2 se situen en
un mateix pla, apuntant cap als vèrtexs d’un triangle (formant un angle de 120º
entre ells).
1 L’enllaç en els compostos orgànics
La molècula d’etè (o etilè)
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
En un doble enllaç, els dos carbonis i els quatre àtoms units a aquests es troben en un mateix
pla.
Degut al solapament entre els orbitals pz d’ambdós carbonis, hi ha una regió d’alta densitat
electrònica per sobre i per sota del pla de la molècula.
1 L’enllaç en els compostos orgànics
La molècula d’etí (o acetilè)
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
Per a obtenir 2 orbitals híbrids el carboni utilitza l’orbital s i un dels tres orbitals p. Els dos nous
orbitals híbrids obtinguts s’anomenen orbitals sp. Per tant, cada àtom de carboni de l’etí
disposa de 2 orbitals híbrids sp i 2 orbitals p no híbrids. Cada orbital sp té un 50% de
caràcter s i un 50% de caràcter p. Ambdós orbitals sp tenen la mateixa energia.
1 L’enllaç en els compostos orgànics
La molècula d’etí (o acetilè)
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
Per tal de minimitzar les repulsions electròniques, els 2 orbitals sp apunten cap
a direccions contràries (formen un angle de 180º entre si). Els 2 orbitals p no
híbrids son perpendiculars entre ells i respecte als orbitals sp.
En un triple enllaç, els dos carbonis i els dos àtoms units a aquests es
troben en un mateix eix. Degut al solapament entre els orbitals py i pz
d’ambdós carbonis, respectivament, hi ha una regió d’alta densitat
electrònica per sobre i per sota, i per davant i per darrera, de la molècula.
Resum
1 L’enllaç en els compostos orgànics
El catió i l’anió metil
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
Catió metil (CH3+): el C està unit covalentment a tres àtoms d’hidrogen. Per tant, necessita 3
orbitals híbrids i els forma a partir d’un orbital s i dos p. És a dir, l’àtom de carboni té una
hibridació sp2.
hibridació sp2
un carbocatió El C i els 2H estan
en el mateix pla
Anió metil (CH3–): el C està unit covalentment a tres àtoms d’hidrogen i té un parell d’electrons
solitari. En aquest cas, el C necessita 4 orbitals híbrids i els forma a partir d’un orbital s i tres p.
És a dir, l’àtom de C té una hibridació sp3.
hibridació sp3
un carbanió
1 L’enllaç en els compostos orgànics
L’amoníac
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
El nitrogen, a diferència del C, té 3 electrons de valència desaparellats. Per tant, pot formar tres
enllaços covalents sense haver de promocionar cap electró.
L’angle d’enllaç en l’amoníac (107.3º) és lleugerament inferior que el del metà (109.5º) degut a la
presència del parell d’electrons solitari (major repulsió electrònica amb els electrons d’enllaç).
El catió amoni
El catió amoni (NH4+) té quatre enllaços N–H idèntics i angles d’enllaç de 109.5º.
L’oxigen té 2 electrons de valència desaparellats. Per tant, pot formar els dos enllaços covalents
amb l’hidrogen i completar el seu octet sense haver de promocionar cap electró.
L’angle d’enllaç en l’aigua (104.5º) és encara inferior al del l’amoníac (107.5º) i el metà (109.5º)
degut a la presència de dos parells d’electrons solitaris.
1 L’enllaç en els compostos orgànics
Els halurs d’hidrogen
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
n=5
Els halògens tenen 1 electró de valència desaparellat. Per tant, formaran un enllaç covalent
amb l’hidrogen per completar el seu octet sense haver de promocionar cap electró.
Problema: la geometria dels orbitals s i p no és l’adequada per explicar que els parells d’electrons
solitaris siguin idèntics.
Solució: hibridació dels orbitals atòmics.
1 L’enllaç en els compostos orgànics
Els halurs d’hidrogen
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
... pels halurs d’hidrogen serveix pels halurs d’alquil (enllaços σ Xsp3 – Csp3).
1 L’enllaç en els compostos orgànics
Com decidir la hibridació d’un determinat àtom?
Estructura i enllaç dels compostos orgànics
Per establir la hibridació d’un determinat àtom (C, N, O o halogen) cal mirar a quants àtoms està
unit i quants parells d’electrons no enllaçants té.
# àtoms+parells d’e- no
4 3 2
enllaçants
Completeu l’estructura de Lewis del següent compost i ompliu la taula amb les hibridacions dels
àtoms i els angles d’enllaç corresponents.
1 5
O H 3 H 4O
O C C C C C C C C N 8
1 2
H H 5 6 7 8
O O
O
CN