LAMARCK

(Jean-Baptiste de Monet de Lamarck; Bazantin,

França, 1744 - París, 1829) Biòleg francès. Lamarck
va seguir la carrera eclesiàstica fins als disset anys
per voluntat del seu pare, a la mort del qual es va
enrolar a la infanteria, on va servir des del 1761 al
1768 i de la qual es va desvincular a causa de la seva
delicada salut. Lamarck es va traslladar llavors a
París, i va estudiar medicina i botànica. Deixeble de
Bernard de Jussieu, va comptar també amb l'ajuda i
col·laboració de Georges Louis Leclerc, Comte de
Buffon , per publicar el 1778 Flora francesa , obra en què per primera
vegada es classificava sistemàticament la flora per mitjà d'una clau
dicotòmica. Membre de l'Acadèmia Francesa de Ciències, va treballar com
a botànic del Jardin du Roi fins que la institució es va reconvertir, durant
la Revolució Francesa , al Museu Nacional d'Història Natural. Nomenat
director del Departament dels Animals sense Esquelet, als quals
posteriorment Lamarck va assignar la seva denominació moderna
d'invertebrats, en va efectuar la primera subdivisió en els habituals grups
d'aràcnids, insectes, crustacis i equinoderms.

Aportacions a la ciència:
Lamarck va formular la primera teoria de l'evolució biològica, va encunyar
el terme "biologia" per designar la ciència dels éssers vius i va ser el
fundador de la paleontologia dels invertebrats . Lamarck pensa que la
necessitat crea l'orgue.

Obres/ premis: Filosofía zoológica (1809)

Jean-baptiste lamarck neues system der conchiliologie (1807)
Journal d'Histoire Naturelle Jean-Baptiste Lamarck (1792)
Jean-baptiste lamarck botanique (1783)
Jean-baptiste lamarck extrait de la flore francaise (1792)
Frases:
«Lo que la naturaleza hace en el curso de largos períodos lo hacemos
cada día cuando de repente cambiamos el entorno en el que se
encuentran algunas especies de plantas vivas»
«Sabemos que la jirafa, el más alto de los mamíferos, habita en el interior
de África, en lugares donde el suelo, casi siempre árido y sin hierba, lo
obliga a buscar en los árboles y forzarse a sí misma continuamente para
llegar a ellos. Este hábito sostenido por mucho tiempo, ha tenido el
resultado en todos los miembros de su raza que las patas delanteras han
crecido más de largo que las patas traseras y que su cuello se ha vuelto
tan estirado, que la jirafa, sin estar parado sobre sus patas traseras,
levanta su cabeza a una altura de seis metros».

Curiositats:
Va ser un dels combatents a la Guerra de Pomerània i va obtenir el
reconeixement pels serveis prestats al seu país durant la batalla.
Va ser durant aquesta guerra, quan va estar destinat a Mònaco, quan va
desenvolupar una profunda curiositat per les ciències naturals i es va
decidir a estudiar medicina.
Greument ferit durant la guerra en un accident amb un dels seus
companys, va haver de sotmetre's a tractament mèdic durant un any.
Els seus treballs sobre "La força complexitzant" i "La força adaptativa" van
ser dues de les principals teories en què va treballar, dins dels temes de
l'evolució lamarckiana.
Amb el pas dels anys va anar perdent lentament la visió i es va quedar
totalment cec abans de morir l'any 1829. Va deixar la seva família tan
pobra que va haver de sol·licitar ajut econòmic a l'Acadèmia.