TEMA 6: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL

6.1.3 Les organitzacions interestatals més destacades

El grup dels set G7 va sorgir per una recessió global aquesta recessió va ser originada per
una crisi petroliera mundial al 1973. Aquests cada any feien reunions per tractar sobre
temes econòmic i polític d’àmbit internacional. Aquest estava integrat per Canadà, França,
Alemanya, Regne unit, Japó, Itàlia i Estats units. Tot seguit al 1998 es va afegir Rússia
però aquesta serà expulsada al 2014 per haver invaiït la península Crimea

La OMC va ser creada al 1995 i aquest s’ocupa de les normes que ordenen el comerç
entre els diversos estats del món

ONU va ser creada al 1945 al finalitzar la SGM amb la finalitat de mantenir la PAU i la
promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària.

Organismes de l’ONU: Unicef, unesco, acnur, oms.

Aquesta tenia una CONSELL DE SEGURETAT: Volia dir que tenia la missió mantenir la
PAU i la seguretat internacional.

2. Organització política i territorial d’ESPANYA

2.2 L’organització territorial de l’estat espanyol

L’organització territorial de l'estat espanyol es basa en la Constitució del 1978.

El govern i l'administració dels municipis correspon als ajuntaments, els quals tenen una
SÈRIE DE COMPETÈNCIES: LLEI DE BASES DEL RÈGIM LOCAL (1985).

Per crear o suprimir un municipi abans a de ser aprovat pel govern de la comunitat
autònoma corresponent.

Les comunitats autònomes són el tercer àmbit d’organització territorial a Espanya.

Va aparèixer per primer cop a la Constitució del 1978, en la qual es reconeixia i es garantia
el dret a l'autonomia de les nacionalitats i les regions que integren l'Estat.

l'Estat és format per 17 comunitats autònomes. Capacitats de les comunitats autònomes:

ordenació del territori i urbanisme, agricultura, ramaderia i pesca en aigües interiors,
explotació forestal, protecció del medi ambient, patrimoni monumental, turisme, esports,
assistència social, sanitat i higiene, etc.

2.3 Altres unitats d’organització territorial

Possibilitats d’establir diferents formes d’organització territorial interna:

1. Cada una de les illes de les Balears i les Canàries té un organisme administratiu
propi anomenat consell insular i cabildo insular, respectivament.
2. Comarques Catalunya, Aragó, Galícia i Cantàbria.
3. Diputacions forals Al País Basc, cada província.
4. Mancomunitats Cada comunitat autònoma té la facultat d'aprovar agrupacions de
municipis per posar en comú determinats serveis, com ara la recollida de residus,
la depuració d'aigües o els serveis culturals.
3 Organització política i territorial de CATALUNYA

3.2 L’organització de Catalunya en comarques

1931: Catalunya va poder accedir a l'autonomia, la Generalitat va constituir una

Ponència d'estudi de la divisió territorial de Catalunya - la Ponència va acordar dividir
territorialment Catalunya en 38 comarques agrupades en nou regions - la divisió no
es va aprovar fins al 1936

La Constitució espanyola del 1978 reconeix a les comunitats autònomes el dret de

crear una organització territorial pròpia. D'acord amb aquesta competència, la
Generalitat de Catalunya va estructurar el territori del país en comarques, a partir de
l'organització comarcal de la Generalitat de l'època republicana.

La divisió comarcal té els seus fonaments jurídics en la Llei de l'organització comarcal de

Catalunya del 1987. En aquesta llei:

Comarca = entitat local de caràcter territorial, formada per l'agrupació de municipis

contigus, amb una personalitat jurídica pròpia i cada comarca ha de tenir un consell
comarcal format per consellers elegits entre els regidors dels diversos municipis de la
comarca, i amb competències en algunes matèries, com ara l'ordenació del territori, la
sanitat, els serveis socials, la cultura, l'esport, l'ensenyament o el medi ambient.

La divisió comarcal del 1987 es diferenciava de la del 1936 per la creació de tres
comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça.

3.3 L’organització territorial en vagueries

La Generalitat va proposar la creació de set agrupacions de comarques anomenades

vegueries

La Llei de vegueries està suspesa des de l'any 2011, perquè no es pot aplicar a la pràctica
si l'estat espanyol es nega a modificar els límits provincials per tal de fer-los coincidir amb
els de les vegueries. Tot i això, l'any 2016 el Parlament de Catalunya va aprovar la
tramitació d'una modificació de la Llei de vegueries per incloure una nova vegueria, la del
Penedès,

4. Formació i organització política i territorial de la UE

4.1 La construcció europea

Per evitar els enfrontaments entre França i Alemanya Robert Schuman (1886-1963) va
proposar d’un organisme supraestatal el qual aquest tingués un poder decisiu per sobre de
l’estat per tal de controlar la producció d’acer i carbó de França i Alemanya

Tot seguit aquesta iniciativa va ser valorada positivament i per tant s’uniran països com
Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg. Aleshores al 1951 es va crear la Comunitat europea
del carbó i l’acer. (CECA).
Els bons resultats econòmics de la CECA va que pensessin en fer una ampliació per a tots
els sectors de l’economia i aleshores això es com s’arriba a la signatura dels TRACTATS
DE ROMA.

Aquests tractats van crear dues organitzacions fonamentals per a la construcció europea:

 La Comunitat Econòmica Europea (CEE).

 La Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (CEEA).

Els tractats de Roma van establir com a objectiu la lliure circulació de persones,
mercaderies, serveis etc.

Tot seguit els 12 estats que formaven la CEE van decidir impulsar una unió per tal
d’establir vincles polítics i socials a part dels econòmics i aleshores amb això es va signar
el tractat de la UE.

Al aprovar-se aquest tractat de la Unió Europea o també anomenat tractat de Maastricht,

amb aquest tractat es va canviar el nom de CEE a Unió Europea

Amb aquest tractat de l’Unió Europea, l’unió europea es va estructurar en 3 grans àrees.

- L'ÀREA COMUNITÀRIA, el tractat dona impuls a l'establiment d'una ciutadania

europea, instaura la unió monetària i econòmica.
- L'ÀREA DE POLÍTICA EXTERIOR I SEGURETAT COMUNA estableix que les
relacions exteriors de la UE s'han de portar a terme de manera unitària i que la UE
ha d'actuar conjuntament en temes de seguretat i defensa.
- L'ÀREA DE JUSTÍCIA I AFERS INTERNS, el tractat instaura la cooperació judicial
i policial en matèria penal en qüestions de narcotràfic, terrorisme, tràfic de
persones, crim organitzat i altres temes.

Tot seguit al 2007 la unió europea va firmar el tractat de lisboa el qual va entrar en vigor
al 2009. Segons aquest tracta de Lisboa el Consell Europeu per prendre decisions a de
sortir doble majoria i aquesta majoria l’anomenen majoria qualificada.

Seguidament les institucions més importants de la UE:

1. El Parlament Europeu. Representa el conjunt de la ciutadania, que el tria

directament cada cinc anys. Té capacitat per legislar i exerceix un control sobre la
resta d’institucions, sobretot sobre la Comissió Europea.
2. El Consell Europeu. És el braç legislatiu de la Unió, representa els estats
membres i en formen part els caps del govern. Aprova el pressupost de la UE,
juntament amb el Parlament, i coordina les polítiques econòmiques dels estats
membres.
3. La Comissió Europea. És el braç executiu del poder i pot tenir iniciatives
legislatives. Gestiona i aplica les polítiques comunitàries i el pressupost. Els
comissaris són triats pels estats membres.
4. El Consell de la Unió Europea. Es reuneix quan els estats volen tractar un tema
concret (economia, defensa,etc.) i és format pels ministres implicats de cada un
dels estats.
5. El Banc Central Europeu. Dirigeix la política monetària de la Unió i té cura de
l’estabilitat de l’euro i dels preus a la zona euro.

4.2 Les ampliacions de la UE

Criteris de Copenhaguen. Són els següents:

- Criteri polític: l'estat aspirant ha de tenir institucions polítiques estables que

garanteixin la democràcia, el respecte als drets humans i respecte de les minories.

- Criteri econòmic: cal tenir una economia de mercat ferma i viable, capaç d’adequar-
se al grau de competitivitat existent dins de la UE.

- Cabal comunitari: amb aquesta expressió la UE fa referència a tot el conjunt de lleis

i objectius polítics i econòmics d'àmbit europeu prèvia- ment existents, que el país
candidat ha d'acceptar i assumir com a propis.

1986: S’hi incorporen Espanya i Portugal.

4.3 L’Europa de les regions

L’EUROSTAT (Oficina Estadística de la Unió Europea) va establir l'any 1988 la

Nomenclatura d'Unitats Territorials Estadístiques o NUTS les quals s'organitzen en tres
nivells jeràrquics diferents:

1. Les NUTS1 són les anomenades regions comunitàries europees. Són les de
dimensió més gran i sovint corresponen a les principals àrees de planificació
econòmica.
2. Les NUTS2 són les divisions conegudes com a unitats administratives de
base.
3. Les NUTS3 són les divisions territorials de nivell jeràrquic inferior a les regions
i corresponen a demarcacions ja existents.

4.4 La política regional de la Unió Europea

La UE disposa de dos tipus de mecanismes financers per fomentar la política de

cohesió entre les diferents regions. Són els Fons Estructurals i el Fons de Cohesió. Els
primers els poden sol·licitar totes les regions, mentre que el Fons de Cohesió només el
poden obtenir les regions menys desenvolupades, és a dir, les que no arriben al 75% del
PIB mitjà de la UE. La ue disposa de dos tipus de mecanismes financers la font de
cohesió la font estructural

Hi ha dos Fons Estructurals diferents:

El fons europeu de desenvolupament regional. Creat al 1975 el que feia eraconcedir ajuts
economics.

Fons Social europeu: creat al 1958 aquest els seus objectius eren lluitar contra la pobresa,
fer creixer l’ocupació i millorar l’educació.

Els fons de cohesió: Creat al 1994 aquest esta destinat als estat amb un PIB inferior al
90% de la mitjana comunitaria

BREXIT: Procés de sortida del Regne Unit de la UE. 31 de gener de 2020 es va fer efectiva
la sortida. A partir d’aquell moment es va engegar un procés de negociacions per establir
els nous acords comercials, legislatius i de circulació entre el regne unit i la UE.

GLOSSARI:

• Països del centre: Grup de països que formen el centre econòmic del món, malgrat que
l'aparició dels països emergents està modificant aquesta hegemonia. És una altra manera
d'anomenar el conjunt dels països desenvolupats.

• Organització mundial: Organització interestatal que inclou gairebé tots els estats del
planeta.
• Organització supraregional: Organització interestatal que engloba països de diferents
continents o bé de diferents regions mundials.

• Organització regional: Organització interestatal entre estats d'una zona concreta d'un
continent.

• Espai Schengen: Espai territorial europeu on són vigents els acords de Schengen sobre
supressió de controls fronterers per garantir la lliure circulació de béns, serveis, capitals,
treballadors viatgers.

• Agència Frontex: Frontex és l'Agència Europea per a la Gestió de la Cooperació

Operativa a les Fronteres Exteriors dels estats membres de la Unió Europea. Va ser
creada l'any 2004 i té la seu a Varsòvia

• Vegueria: Territori sota la potestat d'un veguer, era l'autoritat delegada del comte o
vescomte i posteriorment del rei.

• Principi de subsidiarietat: Forma de funcionament del conjunt d'organismes de la UE

segons el qual les competències que poden assumir amb eficàcia les administracions més
properes als ciutadans (els municipis, les comarques o les regions) no són assumides per
les administracions superiors més allunyades (els estats).