Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 13

PRÀCTICA 3

IMPACTE D’UN DOLL D’AIGUA


1. INTRODUCCIÓ I MARC TEÒRIC
La pràctica està dividida en dues parts, la primera té com a finalitat la determinació de
la força de reacció que es genera quan un raig d'aigua es impacta amb una superfície,
i la segona té l'objectiu d'estudiar el comportament d'un fluid al passar dins de la tovera
i el tub.

Part A
Per estudiar les forces d'impulsió que es generen en l'impacte s'utilitzen dos equips
experimentals que disposen d'un cos de xoc diferent, els diferenciem en equip A.1
(Copa hemisfèrica) i equip A.2 (copa cònica)
A.1: angle de canvi de direcció β = 180º (imatge a la dreta)
A.2: angle de canvi de direcció β = 135º (imatge a l'esquerra)
Aplicant l'equació de quantitat de moviment podrem obtenir la força teòrica (força de
contacte entre el raig d'aigua i el cos de xoc) de la següent manera.

𝐹𝑡𝑒ó𝑟𝑖𝑐𝑎 = 𝜌𝑉̇ (𝑐0 − 𝑐1 𝑐𝑜𝑠𝛽) = 𝜌𝑉̇ 𝑐0 (1 − 𝑐𝑜𝑠𝛽)

on:
V ̇ = Cabal volumètric del doll en direcció de l'eix z.
c_0 = Velocitat del raig abans de l'impacte.
c_1 = Velocitat del líquid.
β = Canvi de direcció.
ρ = Densitat del líquid.
Equip A.1

En aquest equip el cos de xoc és equilibrat


per una palanca amb un pes. La força
generada per l'impacte es mesurarà trobant
la posició d'equilibri lliscant el pes al llarg
de la palanca.

Equip A.2
En aquest equip la força es
mesurarà afegint (o traient)
pesos al sistema de
palanques fins arribar a
l'equilibri.
Part B
Es disposa d'una tovera de 50mm de diàmetre connectada a un tub per estudiar el flux
turbulent de l'aire al seu interior. Desplaçant una presa de pressió al llarg de la tovera
mesurem les variacions de pressions a diferents distàncies de l'entrada de la tovera,
amb l'ajuda d'un manòmetre.
Ap = ρ · g · Δh
En variar el diàmetre varien la pressió i la velocitat del fluid. El que esperem és que en
augmentar la distància, la pressió disminueixi fins arribar a l'equilibri, situació en què el
diàmetre del tub és constant. Paral·lelament la velocitat augmenta fins al punt
d'equilibri on tindrà un valor constant.
Tobera 50mm de diámetre Manòmetre

Considerem l'aire com a flux incompressible


(densitat constant), la densitat de l'aire es determina a partir de l'equació d'estat.

𝑝𝑎
𝜌𝑎 =
𝑅 ′ 𝑇𝑎

R '= 287 J / (kg K)


P_a i T_a són la pressió i la temperatura de l'ambient, respectivament.

Apliquem l'equació de Bernoulli entre el puto inicial i el punt final. Menyspreant les
pèrdues obtenim l'equació de la velocitat mitjana teòrica en la posició final de la tovera.

2|∆𝑝𝑒𝑥𝑝 |
𝑐𝑛 (𝑇𝑒𝑜𝑟) = √
𝑝𝑎

A partir de l'equació de continuïtat es pot determinar la velocitat en cada secció


x de la tovera.
𝑚̇ = 𝜌𝑎 𝐴𝑥 𝑐𝑥 = 𝜌𝑎 𝐴𝑛 𝑐𝑛

Sense tenir en compte el fregament s'obté la fórmula per determinar la


diferència de pressió teòrica.

𝑐𝑥 2
−∆𝑝𝑥,𝑡𝑒𝑜𝑟 = 𝜌𝑎
2

2. DADES EXPERIMENTALS OBTINGUTS I CÀLCULS

PART A

DADES EXPERIMENTALS

Característique equip A.1


Alçada del centre del cos de xoc respecte l'extrem
S = 37mm
superior de la tovera
Diàmetre de la tovera de sortida D = 10mm
Massa del pes m = 0,610 Kg
Distància entre el cos de xoc i el sidral de la
d = 0,1525m
palanca

Característiques equip A.2


Alçada del centre del cos de xoc respecte l'extrem
S = 90mm
superior de la tovera
Diàmetre de la tovera de sortida D = 10mm

Copa hemisférica β = 180º S = 37 mm


Experiencia V (l) t (s) y (cm)
1 10 52,95 1,52
2 10 50,68 2,11
3 10 38,77 3,5
4 10 34,04 5,5
5 10 23,81 8,5
6 10 20,45 13,5
7 10 15,07 23,5
Copa cónica β = 135º S = 90 mm
Experiencia V (l) t (s) F (N)
1 4 15,92 1
2 4 9,42 3
3 4 8,31 4,3
4 4 7,93 5
5 4 7,52 6
6 4 7,14 6,6
7 4 6,22 8

RESULTATS

Copa
hemisférica β = 180º S = 37 mm
Exp 𝑉̇ (𝑚3 /s) c (m/s) 𝑐0 (m/s) F experimental (N) F teórica (N)
0,00018885 2,40460726 2,24859869 0,596448 0,67880929
1 7 1 3 6
0,00019731 2,51231165 2,36342332 0,74542971
2 6 1 9 0,827964 9
0,00025793 3,28408445 3,17163534 1,30764313
3 1 9 1 1,3734 8
0,00029377 3,74042169 3,64208929 1,71026272
4 2 4 8 2,1582 3
0,00041999 5,34749913 5,27918620 3,54412782
5 2 8 9 3,3354 5
0,00048899 6,22611024 6,16753668 4,82081228
6 8 3 5 5,2974 1
8,44883573 8,40576499
7 0,00066357 1 9 9,2214 8,91591221
Copa cónica β = 135º S = 90 mm
Exp 𝑉̇ (𝑚 /s)
3
c (m/s) 𝑐0 (m/s) F experimental (N) F teórica (N)
0,00025125 3,19909433 2,91005232 1
1 6 4 9 1,4594774
0,00042462 5,40653734 5,24069137
2 8 5 3 3 4,441987387
0,00048134 6,12871020 5,98291640
3 8 3 9 4,3 5,748460487
0,00050441 6,42239366 6,28341789
4 4 8 4 5 6,326483743
0,00053191 6,64090686
5 5 6,77255077 1 6 7,050975212
0,00056022 7,13299464
6 4 8 7,00812476 6,6 7,836880998
0,00064308 8,18803565 8,07948809
7 7 7 8 8 10,37129769
REPRESENTACIONS GRÀFIQUES

Copa hemisférica y = 0,9621x - 0,0318


R² = 0,9938
10
9
8
F experimental (N)

7
6
5
4
3
2
1
0
0 2 4 6 8 10
F teórica (N)

OBTENCIÓ DE RESULTATS PER A LA PRIMERA SÈRIE DE


DADES
El cabal del doll d'aigua V ̇ es determinarà amb tècniques volumètriques.
La velocitat del fluid c, només sortir de la tovera, ve donada per:

𝑽̇
𝒄=
𝑨

I la del raig, just quan impacta amb la copa, tenint en compte la desacceleració de la
gravetat:

𝒄𝒐 = √𝒄𝟐 − 𝟐𝒈𝒔

En cada repetició amb l'assaig de la copa hemisfèrica, s'ha de verificar que ∑ 𝑀 = 0,


de manera que mesurant la distància i en cada cas, es podrà obtenir la Força del doll
d'aigua.
Copa cónica y = 1,1787x + 0,4682
R² = 0,9806
12
𝑭𝒅 = 𝑷𝒚
10
8
F experimental (N)

6
4
2
0
0 2 4 6 8 10
F teórica (N)
CONCLUSIONS

En aquesta part veiem com el cabal volumètric que utilitzem en els experiments fa
variar el temps que triga a omplir-se el volum del contenidor, a més de la força que fa
el raig d'aigua sobre el àlep. En aquest aspecte podem concloure que com més total
volumètric, amb més velocitat sortirà el fluid cap al àlep, provocant una força major.

Les forces experimentals que ens surten en els dos casos són semblants a les forces
teòriques corresponents, encara que no siguin exactament iguals. Això possiblement
sigui a causa de la incertesa a l'hora de mesurar la distància a la qual posem la força
en l'assaig de la copa hemisfèrica, i la limitació que tenim a l'hora d'escollir els pesos
en l'assaig de la copa cònica; a més de la dificultat de mesurar a ull el volum del
recipient. També cal afegir els errors a l'hora d'usar els decimals en els càlculs del
cabal volumètric i les velocitats del fluid, en aquest cas aigua.

També veiem com la velocitat abans de colpejar amb el àlep és menor a la velocitat
que té quan surt de la tovera. Això és a causa de les pèrdues que provoca la força de
gravetat.

PART B

DADES EXPERIMENTALS

Data 19/04/2018
Presió 102700
Temperatura (K) 295,15
Tipus de tobera 50 mm
Velocitat de gir (rpm) 1795
Cv 0,985
D tobera 49,94

Tovera Obertura válvula 100%


Posició x (mm) Atmosfera h1 (mm) Tovera h2 (mm) ∆h= h1-h2 (mm.c.a.) P experimental (Pa)
0 298 304 -6 -58,86
10 298 310 -12 -117,72
20 298 319 -21 -206,01
30 298 330 -32 -313,92
40 298 342 -44 -431,64
50 298 354 -56 -549,36
60 298 365 -67 -657,27
70 298 373 -75 -735,75
80 298 377 -79 -774,99
90 298 378 -80 -784,8
100 298 380 -82 -804,42
110 298 380 -82 -804,42
120 298 380 -82 -804,42
125 298 380 -82 -804,42

Tovera Obertura válvula 50%


Posición x (mm) Atmosfera h1 (mm) Tovera h2 (mm) ∆h= h1-h2 (mm.c.a.) P experimental (Pa)
0 298 305 -7 -68,67
10 298 310 -12 -117,72
20 298 317 -19 -186,39
30 298 326 -28 -274,68
40 298 337 -39 -382,59
50 298 346 -48 -470,88
60 298 355 -57 -559,17
70 298 361 -63 -618,03
80 298 365 -67 -657,27
90 298 367 -69 -676,89
100 298 368 -70 -686,7
110 298 368 -70 -686,7
120 298 368 -70 -686,7
125 298 368 -70 -686,7

RESULTATS
Obertura válvula 100% Obertura válvula 50%
ƿ(Kg/m3) 1,212 1,212
m (Kg/s) 0,085 0,079
V(m3/s) 0,070 0,065
X (mm) P teórica (Pa) c (m/s) P teórica (Pa)2 c (m/s)3
0 -48,556 8,950 -41,450 8,269
10 -166,607 16,578 -142,225 15,317
20 -255,779 20,541 -218,348 18,979
30 -367,977 24,638 -314,127 22,764
40 -494,942 28,574 -422,511 26,400
50 -614,921 31,849 -524,933 29,427
60 -709,943 34,222 -606,049 31,619
70 -762,460 35,465 -650,880 32,767
80 -780,468 35,881 -666,254 33,152
90 -780,468 35,881 -666,254 33,152
100 -780,468 35,881 -666,254 33,152
110 -780,468 35,881 -666,254 33,152
120 -780,468 35,881 -666,254 33,152
125 -780,468 35,881 -666,254 33,152

REPRESENTACIONS GRÀFIQUES

Flujo en tobera abertura 100%


140

120

100
Distancia (mm)

80

60 Pexp
Pteor
40

20

0
-900 -800 -700 -600 -500 -400 -300 -200 -100 0
Depresión (Pa)

Flujo en tobera abertura 50%


140

120

100
Distancia (mm)

80

60 Pexp
Pteor
40

20

0
-800 -700 -600 -500 -400 -300 -200 -100 0
Depresión (Pa)
Velocidad abertura 100%
140

120

100
Distancia (mm)

80

60
Velocidad
40

20

0
0,000 5,000 10,000 15,000 20,000 25,000 30,000 35,000 40,000
Velocidad(m/s)

Velocidad abertura 50%


140

120

100
Distancia (mm)

80

60
Velocidad
40

20

0
0,000 5,000 10,000 15,000 20,000 25,000 30,000 35,000
Velocidad (m/s)

OBTENCIÓ DE RESULTATS PER A LA PRIMERA SÈRIE DE


DADES
Presió experimental

∆𝑝 = 𝜌 · 𝑔 · ∆ℎ

En el nostre cas (obertura vàlvula 100%) per x = 0 mm

𝐾𝑔 9,81𝑚
∆𝑝 = 1000 · · (304 − 298) × 10−3 = −58,86 𝑃𝑎
𝑚3 𝑠2
Cabal màssic:

𝑚̇ = 𝐶𝑣 · 𝐴𝑛 · 𝜌𝑎 · 𝑐̅𝑛,𝑡𝑒𝑜𝑟

En el nostre cas (obertura vàlvula 100%) considerarem aquesta fórmula al final de la


tovera (x = 125 mm), on tindrem:

𝐶𝑣 = 0,985

2|∆𝑝𝑒𝑥𝑝 | 2| − 804,42|
𝑐̅125,𝑡𝑒𝑜𝑟 = √ =√
𝜌 1,212

𝐴125 = 0,001959 𝑚2, segons taula 2. Perfil i àrees transversals de la tovera de 50 mm

Obtenint així finalment:

𝑘𝑔
𝑚̇ = 0,988 · 0,001959 · 1,212 · 36,4278 = 0,085
𝑠

Velocitat teòrica

Es calcularà la velocitat teòrica de l'aire en el punt n dins de la tovera segons la


fórmula:

𝑚̇
𝑐𝑛 (𝑡𝑒𝑜𝑟) =
𝜌𝑎 · 𝐴𝑛

En el nostre cas (obertura vàlvula 100%) i per n = 0mm

0,085 𝑚
𝑐𝑛 (𝑡𝑒𝑜𝑟) = = 8,950
1,212 · 0,007854 𝑠

Pressió teórica

𝑐𝑥 2
−∆𝑝𝑥,𝑡𝑒𝑜𝑟 = 𝜌𝑎
2

En el nostre cas (obertura vàlvula 100%) i per n = 0mm

8,9502
−∆𝑝𝑥,𝑡𝑒𝑜𝑟 = 1,212 = 48,556
2
CONCLUSIONS

En aquest apartat de la pràctica es comprovarà que a mesura que augmenta la


distància que recorre el flux en la tovera, es produeix una disminució del diàmetre, i
per tant una disminució de l'àrea també. Atès que ha de passar el mateix cabal i es
tracta d'un fluid incompressible, una disminució de la superfície provocarà un augment
de la velocitat del flux, fet que comportarà al fet que la pressió disminueixi al llarg de la
secció.
Els nostres resultats experimentals es regeixen al marc teòric que acabem d'exposar.
Es pot apreciar que com més distància recorre el fluid, més gran depressió es
produeix, fet que s'ha de compensar mitjançant un augment de velocitat del fluid en la
tovera, tal com bé hem dit línies anteriors.
En referència als càlculs de les depressions experimentals al llarg de la tovera de 100 i
50mm, apreciem certa discrepància entre les depressions teòriques i experimentals a
l'inici i al final de la tovera.
A l'inici es pot contemplar una major depressió experimental que teòrica per a una
mateixa distància, situació que pot ser deguda a que experimentalment en el punt 0 no
té una pressió atmosfèrica (pressió igual a 0 Pa), fet que només va associat a una
depressió teòrica on es tenen en compte condicions ideals.
Al final de la tovera en canvi la depressió experimental és menor en comparació amb
la teòrica. Aquest fet va relacionat al fet que al llarg de la tovera es va produint un
augment pèrdues, les quals no es tenen en compte en la depressió teòrica.

You might also like