4.

DEL DESASTRE A LA SEGONA REPÚBLICA

JA TENIM TOT EL ESCENARI POLÍTIC I SOCIAL SUFICIENT PER COMENÇAR A VISUALITZAR EL

TERÇ DE LA NOSTRA HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA MÉS RELLEVANT.

1. L’IMPACTE DEL DESASTRE (1898-1902)

EL DESASTRE- LA PÈRDUA DE LES COLÒNIES NO VA SER UN FET AÏLLAT. ALTRES POTÈNCIES

EUROPEES TAMBÉ VAN PERDRE LES SEVES POSSESIONS D’ULTRMAR. FRANÇA AMB GRAN
BRETANYA PER SUDÁN FRANCÈS.

LA PÈRDUA DE LES COLÒNIES A ESPANYA ES VA VIURE MÉS INTENSAMENT. COM UNA

CATÀSTROFE. SIGNIFICAVA MÉS QUE PERDRE UNES ILLES. ERA EL FINAL D’UNA ETAPA
CONQUERIDORA DE L’HISTÒRIA ESPANYOLA. ESPANYA ERA UN REGNE ON MAI ES POSAVA EL
SOL (A CAUSA DEL SEU EXTENS TERRITORI QUE ABARCAVA MIG MÓN) I DE S’OBTE, TOT ES VA
ESVAÏR. DE AQUÍ QUE ES VA POPULARITZAR EL FET COM EL DESASTRE.

ÉS VERITAT TAMBÉ QUE EN L’ÈPOCA DE LA FI DE L’IMPERI ESPANYOL, LA REALITAT DEL PAÍS

ESTAVA PROU BÉ:

 LA MONARQUIA PARLAMENTÀRIA VA CONTINUAR (LES IDEES LIBERALS)

 L’HISENDA PÚBLICA ES VA ANAR REEQUILIBRANT DESPRÉS DE LES GRANS DESPESES DE
LA GUERRA COLONIAL
 ELS DOS PARTITS DINÀSTICS VAN CONTINUAR ALTERNANT-SE AL PODER, MALGRAT
L’APARICIÓ DE PARTITS NOUS COM ELSD REPUBLICANS, ELS REGIONALISTES O ELS
SOCIALISTES

SÍ QUE ÉS VERITAT QUE EL TRAUMA DE 1898 VA SIGNIFICAR L’INICI D’UNA CRISI PROGRESSIVA
DEL PODER DE L’ESTAT QUE ES VA CARACTERITZAR EN:

 DIVISIÓ INTERNA DELS PARTITS DEL GOVERN

 INESTABILITAT POLÍTICA
  EL GOVERN DE LA RESTAURACIÓ VA PATIR L’OPOSICIÓ POLÍTICA DEL MOVIMENT
OBRER I D’UNA PART DE LA CLASSE MITJA URBANA.

ENTRE 1901-1923 VAN HAVER 32 CANVIS EN LA PRESIDÈNCIA DEL GOVERN.

EN AQUEST CONTEXT SURT EL REGENERACIONISME ENTRE LES CLASSE POLÍTICA I

L’OPINIÓ PÚBLICA. QUÈ ÉS?- VA SER UN MOVIMENT POLÍTIC DE CARÀCTER
NACIONALISTA I REFORMISTA QUE VA SORGIR A ESPANYA A PARTIR DEL 1898.

VA SER CONSEQÜÈNCIA DIRECTA DE LA INSATISFACCIÓ CAUSADA PEL SISTEMA SOCIAL,

CULTURAL I ECONÒMIC DE LA RESTAURACIÓ.

DEFENSAVEN LA REGENERACIÓ DEL PAÍS A TRAVÉS DE:

 MORALITZACIÓ DE LA GESTIÓ PÚBLICA

 LA REFORMA DE L’ESTAT
 EL FOMENT DE LA RIQUESA
 L’IMPULS DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC
 L’OBLIT DE LES GLÒRIES DEL PASSAT I MIRAR CAP EL FUTUR

MÀXIM LIDERS—JOAQUÍN COSTA, LUCAS MALLADA, MACÍAS PICAVEA. EN MORIR COSTA VA

DESAPARÈIXER EL MOVIMENT REGENERACIONISTA D’ESPANYA.

ENCARA QUE DENUNCIAVA ELS PRINCIPALS MALS DE LA POLÍTICA ESPANYOLA, EL

REGENERACIONISME NO VA PROPOSAR ALTERNATIVES MOLT CLARES EN OCASIONS I, FINS I
TOT, POC DEMOCRÀTIQUES.

GOVERN CONSERVADOR DE FRANCISCO SILVELA. – VA SER L’ÚNIC INTENT POLÍTIC SERIÓS DE

PORTAR A TERME IDEES REGENERACIONISTES. EL 4 DE MARÇ DE 1899 LA REINA LI VA CONFIAR
EL GOVERN.

VA DIRIGIR 2 ANYS LA POLÍTICA ESPANYOLA I VA INTENTAR:

 MILLORAR LES CONDICIONS DELS TREBALLADORS

 REDUIR LA DESPESA PÚBLICA
 IMPOSAR UN SISTEMA TRIBUTARI MÉS EQUITATIU
 ES VA OPOSAR A CONCEDIR CAP MENA D’AUTONOMIA A CATALUNYA

NO VAN ACABAR DE FUNCIONAR AQUESTES PROPOSTES O INTENCIONS POLÍTIQUES I EL 6 DE

MARÇ DE 1901 VA DIMITIR SILVELA.
2. LES CRISIS POLÍTIQUES DE LA RESTAURACIÓ

LA REVOLUCIÓ DES DE ADALT QUE PROPOSAVA EL REGENERACIONISME VA FRACASSAR,

ENTRE D’ALTRES RAONS, PER LA FALTA DE LLEIALTAT DELS POLÍTICS DEL GOVERN QUE
ESTAVEN INMERSOS EN EL CACIQUISME I ES TANCAVEN DAVANT DE LES LLEIS O PROPOSTES
REGENERACIONISTES.

2.1. ELS PROBLEMES D’ESPANYA- A PRINCIPIS DEL SEGLE XX TENIA 4 GRANS PROBLEMES:

1. EL RETARD ECONÒMIC I CULTURAL EN VERS LA RESTA D’EUROPA. HI HAVIA UN INJUST

REPARTIMENT DE LA RIQUESA QUE PROPICIAVA LES REIVINDICACIONS OBRERES A LES
CIUTATS I LES CAMPEROLES ALS NUCLIS AGRÍCOLES. CADA VEGADA ESTAVA MÉS
DIVIDIDA LA SOCIETAT.
2. EL RÈGIM POLÍTIC ERA CORRUPTE I ARTIFICIAL. EL SISTEMA ERA CORRUPTE I NO
REPRESENTAVA AL POBLE. EL CACIQUISME SEGUIA MOLT PRESENT. LA MATEIXA
PRÀCTICA D’ALTERNAR DOS PARTITS POLÍTICS AL PODER DE FORMA PACTADA, JA
REPRESENTAVA UNA EVIDÈNCIA CLARA DE CORRUPCIÓ.
3. L’EXÈRCIT ESTAVA FERIT EN EL SEU ORGULL PER LA DERROTA A CUBA. AQUELLA
BATALLA VA POSAR EN EVIDÈNCIA L’ANTIQUADA MANERA DE PROCEDIR DE L’EXÈRCIT
ESPANYOL.
4. ELS NACIONALISMES PERIFÈRICS (CAT, GAL, P.B.) REPRESENTAVEN UNA NOVA
AMENAÇA DE DISGREGACIÓ PER ELS MILITARS. DINTRE DEL SEU CONCEPTE DE PÀTRIA
NO VOLIEN PERDRE CAP MÉS TERRITORI ESPAÑOL.
2.2. LA CRISI DEL CIVILISME (1902-1907)

DINTRE D’AQUESTA ETAPA VAN HAVER 2 GOVERNS. 1902-1905 GOVERN CONSERVADOR I

1905-1907 GOVERN LIBERAL. DURANT EL GOVERN DELS LIBERALS ES VA GENERAR LA PRIMERA
GRAN CRISI DEL SISTEMA.

L’ANY 1905 FETS DEL CU-CUT!- CU-CUT ERA UN SETMANARI CRÍTIC I VA PUBLICAR UN ACUDIT
ANTIMILITARISTA. 300 OFICIALS DE LA GUARNICIÓ DE BCN VAN ASSALTAR LA SEU DEL CU-CUT
I LA DE LA VEU DE CATALUNYA (DIARI PROPER DE LA LLIGA REGIONALISTA.

ELS AUTORS D’AQUEST ATAC VAN REBRE EL SUPORT DE LA RESTA DE L’EXÈRCIT ESPANYOL. EL
CONFLICTE VA ANAR A MÉS I L’ESTAMENT MILITAR VA DEMANAR AL GOVERN UNA LLEI DE
JURISDICCIONS. AIXÒ VOLIA DIR QUE ELS DELICTES CONTRA L’EXÈRCIT I LA PÀTRIA PASARIEN
SOTA CONTROL DE TRIBUNALS MILITARS/DE GUERRA.

1906- EL GOVERN LIBERAL DE SEGISMUNDO MORET HI VA ACCEDIR. EL CIVILISME (PRIMACIA

DEL PODER CIVIL SOBRE EL MILITAR) IMPULSAT PER EL GOVERN DE CÁNOVAS DURANT LA
RESTAURACIÓ VA PATIR UN IMPORTANT RETROCÈS.

LA RESPOSTA POLÍTICA DE CATALUNYA VA SER ESPECTACULAR- ES VA CREAR UNA COALICIÓ

FORMADA PER TOTES LES FORCES POLÍTIQUES CATALANISTES (DES DELS CARLINS FINS ALS
REPUBLICANS) VERTEBRADA PER LA LLIGA REGIONALISTA. S’ANOMENÀ SOLIDARITAT
CATALANA.

ELECCIONS LEGISLATIVES DEL 21 D’ABRIL DE 1907- SOLIDARITAT CATALANA VA ACONSEGUIR

41 DELS 44 ESCONS CATALANS AL CONGRÈS DELS DIPUTATS. L’ÈXIT VA SER BREU A CAUSA DE
LA FORTA DIVISIÓ INTERNA POLÍTICA DEL PARTIT I DE LA POCA CLAREDAT DEL SEU PROGRAMA
ELECTORAL.

OBJECTIU PRINCIPAL DE LA SOLIDARITAT CATALANA- ABOLICIÓ DE LA LLEI DE JURISDICCIONS-

NO ES VA DEROGAR FINS QUE VA APARÈIXER LA SEGONA REPÚBLICA.

2.3. LA CRISI DEL PACTE DEL PARDO (1907-1912)

EN AQUEST CONTEXT- NOVA ALTERNANÇA EN EL PODER:

1. ANTONI MAURA (1907-1909)- CONSERVADOR

2. JOSÉ CANALEJAS (1910-1912)- LIBERAL

EL GOVERN DE MAURA VA DURAR 33 MESOS I VA INTENTAR CLARIFICAR MOLTS CONFLICTES

POLÍTICS D’AQUELLA ÉPOCA.

LLEI D’ADMINISTRACIÓ LOCAL DE CARÀCTER DESCENTRALITZADOR- MAURA VA TREBALLAR

PER TIRAR ENDAVANT AQUESTA LLEI, LA QUAL VA REBRE EL SUPORT I L’AJUDA DE FRANCESC
CAMBÓ (DIPUTAT DE LA LLIGA AL CONGRÈS DINTRE DE LA COALICIÓ DE SOLIDARITAT
CATALANA).

LA SETMANA TRÀGICA. JULIOL DE 1909- A CAUSA DE LA CRISI PROVOCADA PER AQUEST FET,
MAURA VA VEURE INTERROMPUDA LA SEVA TASCA DE GOVERN I, AMB AIXÒ, L’APROVACIÓ DE
LA LLEI D’ADMINISTRACIÓ LOCAL.
CAUSA DE LA SETMANA TRÀGICA DE 1909- L’EXÈRCIT ESPANYOL PATIA IMPORTANTS
DERROTES MILITARS A PROP DE LA FRONTERA AMB MELILLA. L’IMMINENT FRACÀS MILITAR
VA EXIGIR LA MOBILITZACIÓ DE RESERVISTES- ÉS UN RECURS MILITAR QUE ES BASA EN
PORTAR AL FRONT DE BATALLA ALS HOMES QUE JA HAVIEN FET EL SERVEI MILITAR FINS A UNA
CERTA EDAT. MOLTS D’AQUESTS HOMES JA TENIEN UNA VIDA FORMADA AMB TREBALL I
FAMILIA.

A CATALUNYA AQUESTA MESURA VA SER MOLT IMPOPULAR- MARXAR A LA GUERRA PELS

INTERESSOS COLONIALS D’ESPANYA. I A MÉS, HI HAVIA UN SISTEMA CORRUPTE QUE
PERMETIA ALS RICS LLIURAR-SE D’ANAR A LA GUERRA A CANVI D’UN IMPOST O SUBORN.

CONCLUSIÓ- NOMÉS ELS POBRES ANAVEN A LA GUERRA. TOT AIXÒ VA PROVOCAR:

LA VAGA DE PROTESTA DEL 26 DE JULIOL DE 1909- RÀPIDAMENT ELS FETS ES VAN VEURE
DESBORDATS:

 LA CIUTAT ES VA OMPLIR DE BARRICADES

 UNA MULTITUD INCONTROLADA VA INCENDIAR ESGLÉSIES I EDIFICIS RELIGIOSOS-
MÉS ENDAVANT VEUREM QUE AQUESTA SERÀ UNA PRÀCTICA HABITUAL EN LES
POSTERIORS REVOLTES DEL SEGLE XX
 ES VA ESTENDRE LA REVOLTA PER ALTRES INDRETS COM SABADELL, GRANOLLERS,
MATARÓ O PREMIÀ DE MAR.
 EL GOVERN VA ENVIAR TROPES MILITARS DES DE VALÈNCIA I SARAGOSSA I ES VA
CONTROLAR LA SITUACIÓ AL VOLTANT DEL 31 DE JULIOL.

CONSEQÜÈNCIES DELS FETS- LA REPRESSIÓ VA SER MOLT DURA:

 MÉS DE 2000 PERSONES VAN FUGIR A FRANÇA

 ES VAN FER MÉS DE 2500 DETENCIONS
 1700 DELS DETINGUTS VAN SER PROCESSATS PER LA JUSTÍCIA MILITAR EN VIRTUT DE
LA RECENT LLEI DE JURISDICCIONS
 ES VAN DICTAR 59 SENTÈNCIES A CADENA PERPÈTUA I 17 PENES DE MORT (NOMÉS 5
ES VAN EXECUTAR)

FRANCESC FERRER I GUÀRDIA- FUNDADOR DE LA LAICA ESCOLA MODERNA. EL VAN FER

RESPONSABLE DE L’ORGANITZACIÓ DELS FETS I, SENSE NINGUNA PROVA EVIDENT, VA SER
EXECUTAT AL CASTELL DE MONTJUÏC EL 13 D’OCTUBRE DE 1909.
LA SETMANA TRÀGICA VA TENIR DUES CONSEQÚÈNCIES DIRECTES:

1. EL TRENCAMENT DE LA SOLIDARITAT CATALANA- A CAUSA DE LA POSICIÓ DE LA LLIGA

A FAVOR DE LA REPRESSIÓ
2. PROTESTES GENERALITZADES A EUROPA I A ESPANYA PER LA POLÍTICA REPRESSIVA
DEL GOVERN DE MAURA (CAMPANYA MAURA NO!)

AMB AQUEST CONTEXT POLÍTIC I SOCIAL, ELS LIBERALS AMB MORET MORET I CANALEJAS AL
CAPDAVANT, VAN EXIGIR LA DIMISIÓ DE MAURA I ES VAN SOLIDARITZAR AMB ELS PARTITS
D’ESQUERRES AL CONGRÈS DELS DIPUTATS. ES VA INICIAR UNA CAMPANYA DE BOICOT
CONTRA EL GOVERN.

FINALMENT EL REI ALFONS XIII- VA CESSAR A MAURA I VA NOMENAR COM A NOU CAP DE
GOVERN A MORET.

TRENCAMENT DEL PACTE DEL PARDO- L’ALIANÇA DELS LIBERALS AMB ELS PARTITS NO
DINÀSTICS VA SUPOSAR EL TRENCAMENT DEL PACTE DEL PARDO (1885) PER EL QUAL
S’ESTABLIA UNA SOLIDARITAT ENTRE ELS DOS PARTITS I ES REPARTIEN L’ÀMBIT POLÍTIC
D’ESPANYA.

UNA MICA DESPRÉS EL REI VA ENCARREGAR LA FORMACIÓ D’UN NOU GAVINET A JOSÉ
CANALEJAS (LIBERAL TAMBÉ), EL QUAL VA INTENTAR AGLUTINAR L’OPINIÓ PÚBLICA POLÍTICA.

CANALEJAS VA SEGUIR EL PROGRAMA REGENERACIONISTA I VA:

 APROVAR UN PROJECTE DE LLEI SOBRE LES MANCOMUNITATS PROVINCIALS (1912)

 VA ESTABLIR L’ARBITRATGE DE L’ESTAT EN ELS CONFLICTES SOCIALS I MODIFICÀ EL
SERVEI MILITAR AMB LA SUPRESSIÓ DE L’ALLIBERAMENT EN METÀL-LIC (SI PAGAVES
NO FEIES EL SERVEI MILITAR-FAMÍLIES RIQUES NO HO FEIEN I NO ANAVEN A LA
GUERRA)
 VA ACORDAR AMB FRANÇA EL REPARTIMENT DE LES ZONES D’INFLUÈNCIA AL
MARROC EN L’ÀMBIT DE LA POLÍTICA EXTERIOR

TOTA LA SEVA OBRA ES VA VEURE INTERROMPUDA L’ANY 1912 QUAN VA SER ASSASSINAT
PER UN ANARQUISTA.

2.4. LA CRISI MÚLTIPLE DE 1917 (1912-1918)

CANALEJAS VA MORIR- I ELS PARTITS DINÀSTICS NO VAN SABER TROBAR REPRESENTANTS

POLÍTICS- AIXÒ VA EVIDENCIAR UNA NOTABLE DIVISIÓ INTERNA EN EL PARTIT.

AIXÒ CAL SUMAR LA TRIPLE COMMOCIÓ REVOLUCIONÀRIA DE 1917-

 UNA PART DE L’EXÈRCIT, ALGUNES FORCES POLÍTIQUES PARLAMENTÀRIES NO

DINÀSTIQUES I EL MOVIMENT OBRER, ES VAN ENFRONTAR AL SISTEMA DE LA
RESTAURACIÓ
 LA TENSIÓ POLÍTICA I SOCIAL QUE ES DERIVA DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
(ENCARA QUE ESPANYA VA SER NEUTRAL), ENTRE ELS PARTIDARIS DEL BÀNDOL ALIAT
(FRANÇA, R. UNIT, RÚSSI, ETC.) I ELS PARTIDARIS DEL BÀNDOL ALEMANY AND CIA.
  LES NOVES ASPIRTACIONS POLÍTIQUES DE LA CLASSE OBRERA DESPRÉS DE VEURE COM
EL PROLETARIAT PRENIA EL PODER A RÚSSIA MITJANÇANT LA REVOLUCIÓ MARXISTA-
LENINISTA

LA CRISI DE 1917- ES VA INICIAR AMB UN MOVIMENT MILITAR REIVINDICATIU A CAUSA DEL

DESCONTENTAMENT QUE CREAVA ELS TRACTES DESIGUALS QUE REBIEN ELS OFICIALS
DESTINATS AL MARROC.

JUNTES DE DEFENSA- REPRESENTAVA EL “SINDICALISME” MILITAR. ESTAVEN PRESIDIDES PEL

CORONEL BENITO MÁRQUEZ- REIVINDICAVA UN CRITERI D’ASCENS ÚNIC BASAT EN
L’ANTIGUITAT (XUSQUERO) I L’AUGMENT DE SOU.

COM RESPOSTA A AQUESTA ACCIÓ DE L’EXÈRCIT- EL GOVERN VA SUSPENDRE LES GARANTIES

CONSTITUCIONALS I VA TANCAR LES CORTS.

FINALMENT ES VAN ACABAR IMPOSANT LES JUNTES DE DEFENSA MILITAR. UNA VEGADA MÉS
S’IMPOSAVA L’EXÈRCIT AL PODER CIVIL.

TANCAMENT DE LES CORTS- VA PROVOCAR EL MOVIMENT POLÍTIC DE L’ASSAMBLEA DE

PARLAMENTARIS- PROTAGONITZAT PER DIPUTATS DE LA LLIGA REGIONALISTA.

L’ASSAMBLEA DE PARLAMENTARIS- VA SER UNA REUNIÓ QUE ES VA FER A BARCELONA EL 19

DE JULIOL DE 1917 AMB L’INTENCIÓ DE:

 OBRIR LES CORTS CONSTITUIENTS

 PODER REORGANITZAR L’ESTAT
 ATENDRE LES REIVINDICACIONS AUTONOMISTES

NO VA PASAR DE LA REUNIÓ, JA QUE LES FORCES DE L’ORDRE VAN SUSPENDRE L’ASSAMBLEA I

VAN DETENIR ALS PARTICIPANTS.
AGOST DE 1917- VAGA GENERAL QUE ACCENTÚA LA CRISIS D’AQUESTA ÈPOCA. L’ORIGEN VA
SER UNA VAGA FERROVIÀRIA CONVOCADA PEL SINDICAT DE UGT AMB EL SUPORT DE LA CNT I
ALGUNS SECTORS REPUBLICANS. (DOS GRANS GEGANTS DEL MOVIMENT OBRER).

RÀPIDAMENT LA VAGA ES VA ESTENDRE PER TOTS ELS SECTORS DEL PAÍS.

LA VAGA NO VA TENIR ÈXIT PRINCIPALMENT:

 PER LA SEVA MALA DIRECCIÓ

 MALA PREPARACIÓ
 L’HETEROGENEÏTAT DELS SEUS PARTICIPANTS

2.5. LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923)

ENTREM EN UN PERÍODE HISTÒRIC CARREGAT DE TENSIONS POLÍTIQUES I AGITACIÓ SOCIAL,

PERÒ SOBRETOT, MARCAT PER LA FRAGMENTACIÓ DELS PARTITS POLÍTICS DINÀSTICS I LA
INESTABILITAT GOVERNAMENTAL.

FETS PRINCIPALS DEL PERÍODE:

1. PETICIÓ D’AUTONOMIA PER CATALUNYA

2. L’AGITACIÓ SOCIAL (SOBRETOT A BCN)
3. EL DESASTRE D’ANNUAL- 1921- GUERRA D’ESPANYA CONTRA EL MARROC.

DESPRÉS DE LA CRISI DE 1917- ES VA INTENTAR FORMAR DIVERSOS GOVERNS DE CARÀCTER

NACIONAL AMB LA PRESÈNCIA DE POLÍTICS DE TOTS ELS PARTITS MENYS ELS D’ESQUERRES I
REPUBLICANS.- NO ES VA ARRIBAR A CAP ACORD I AQUESTS GOVERNS DURAVEN POC EN PART
PER LES REIVINDICACIONS AUTONOMISTES DE CATALUNYA QUE MAI VAN SER ATESES (TOT I
ESTAR LA LLIGA I EL MATEIX CAMBÓ DINTRE DEL GOVERN).

LA REVOLUCIÓ SOCIALISTA DE RÚSSIA AL 1917 VA SUCCEÏR UN FENÒMEN SOCIAL OBRER PER A

TOTA EUROPA. L’AGITACIÓ SOCIAL VA DESENVOLUPAR:

 L’INCREMENT DEL NOMBRE DE VAGUES I CONFLICTES SOCIALS (VAGA GENERAL 1919)

 L’ENFRONTAMENT ARMAT I DIRECTE ENTRE SECTORS OBRERS (INTEGRANTS DEL
SINDICAT ÚNIC) I GRUPS DE PISTOLERS A SOU AL SERVEI DE LES ASSOCIACIONS
PATRONALS (SINDICAT LLIURE).

D’AQUESTA MANERA PODEM VEURE COM ES TORNA D’UNA FORMA CLARA ALS ANTICS
PERÍODES DE VIOLÈNCIA QUE VAN MARCAR ANYS ENRERA ESPANYA. VAN HAVER MOLTS
ATEMPTATS I FINS I TOT, AL 1921 VA MORIR ASSASSINAT EL PRESIDENT DE GOVERN EDUARDO
DATO.

TOT ES VA COMPLICAR MÉS AL 1921- DESASTRE MILITAR D’ANNUAL, MARROC. LES TROPES
ESPANYOLES VAN REBRE UNA DURA DERROTA A CÀRREC DELS INDEPENDENTISTES
MARROQUINS. L’EXÈRCIT ESPANYOL VA TENIR QUE FUGIR A MELILLA DESPRÉS DE PATIR
12.000 BAIXES.
EL TEMA DEL MARROC REPRESENTAVA ALGUNA COSA MÉS QUE L’OCUPACIÓ DEL TERRITORI
DES DE PRINCIPIS DE SEGLE. ERA UNA QÜESTIÓ D’HONOR PERQUÈ ERA L’ÚNIC LLOC ON ES
PODIA MANIFESTAR EL COLONIALISME ESPANYOL DESPRÉS DE LA PÈRDUA DE LES COLÒNIES
ULTRAMARINES. 1898.

LA DERROTA D’ANNUAL- VA DIVIDIR ENCARA MÉS LA POLÍTICA ESPANYOLA ENTRE

PARTIDARIS DEL CONFLICTE I NO PARTIDARIS.

PER ALTRA BANDA, L’ESTAMENT MILITAR TAMBÉ ESTAVA DIVIDIT I NOMÉS ES POSAVEN
D’ACORD EN EL ODI PROFUND CAP ALS POLÍTICS I EL MÓN DE LA POLÍTICA. D’AQUEST
SENTIMENT TROBAREM LA BASE GOLPISTA MILITAR DELS SEGÜENTS ANYS.

DAVANT D’AQUEST PANORAMA:

 CRISI MILITAR
 AGITACIÓ SOCIAL
 REIVINDICACIÓ CATALANISTA
 CONFLICTE DEL MARROC

ELS DIRIGENTS DE LA RESTAURACIÓ NO VAN SABER REACCIONAR I ES VAN DESBORDAR.

DURANT EL 1918 AL 1923 ESPANYA VA ARRIBAR A TENIR 10 GOVERNS DIFERENTS I CAP VA
DURAR MÉS D’UN ANY. A TOT AIXÒ CAL SUMAR LA CORRUPCIÓ POLÍTICA I LA POCA
TRANSPARÈNCIA ELECTORAL DEL GOVERN.

D’AQUESTA MANERA ES VA BUSCAR L’ALTERNATIVA EN UNA ANTIGA PRÀCTICA TRADICIONAL

DE LA POLÍTICA ESPANYOLA DURANT EL SEGLE XIX: EL PODER CONJUNT ENTRE L’EXÈRCIT I LA
CORONA.

LA NIT DEL 12 AL 13 DE SETEMBRE DE 1923- EL CAPITÀ GENERAL DE CATALUNYA MIGUEL

PRIMO DE RIVERA VA PROTAGONITZAR UN PRONUNCIAMENT A BARCELONA, VA DECLARAR
L’ESTAT DE GUERRA I VA SUPRIMIR LA CONSTITUCIÓ DE 1876.

EL REI ALFONS XIII VA NOMENAR A PRIMO DE RIVERA PRESIDENT D’UN DIRECTORI (MILITAR I
CIVIL) QUE VA GOVERNAR EL PAÍS FINS AL 1930.
 4. L’EVOLUCIÓ DEL CATALANISME POLÍTIC I LA MANCOMUNITAT

PRIMERS ANYS DEL S.XX- TRANSFORMACIÓ PROGRESSIVA DEL CATALANISME POLÍTIC EN UN

MOVIMENT DE MASSES.

DURANT EL SEGON PERÍODE DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931), EL CATALANISME POLÍTIC VA

ACONSEGUIR SUPERAR EL CACIQUISME A CATALUNYA I ARRIBÀ A FER LA PRIMERA OBRA DE
GOVERN: LA MANCOMUNITAT (1914-1925).

ENRIC PRAT DE LA RIBA- PERSONATGE IMPORTANT DEL MOVIMENT QUE VA IDEAR LA

NACIONALITAT CATALANA AL 1906. EN AQUELLA OBRA, ENRIC PRAT DE LA RIBA FORMULAVA
LES BASES TEÒRIQUES PER DISTINGIR CATALUNYA COM UNA NACIÓ. AQUESTA REALITAT
NATURAL ES BASAVA EN:

1. L’ESPERIT COL-LECTIU QUE HA SABUT CREAR UNA LLENGUA , UN DRET I UN ART

PROPI
2. L’ESTAT COM ORGANITZACIÓ POLÍTICA FRUIT D’UNA SITUACIÓ HISTÒRCA

D’AQUESTA MANERA S’ARRIBAVA A LA CONCLUSIÓ DE QUE CATALUNYA, COM A NACIÓ,

PODIA TENIR DRET A POSSEIR UN ESTAT. TOT I AIXÍ, CAL REMARCAR QUE PRAT DE LA RIBA NO
ERA INDEPENDENTISTA, JA QUE AQUESTA MATEIXA OBRA DEFENSAVA LA UNITAT POLÍTICA
D’ESPANYA I L’ARTICULACIÓ FEDERAL DE CATALUNYA.

3.2. ELS PARTITS POLÍTICS A CATALUNYA

1901-1932- ELS PARTITS DINÀSTICS VAN EXPERIMENTAR UNA DESCOMPOSICIÓ PROGRESSIVA

A CATALUNYA.

L’ALTERNATIVA POLÍTICA DE L’OPINIÓ PÚBLICA ES VA ANAR ORGANITZANT EN TORN A

DIFERENTS PARTITS NOUS:

 ELS CATALANISTES CONSERVADORS

 ELS CATALANISTES D’ESQUERRES
 ELS ANTICATALANISTES
CATALANISME CONSERVADOR- REPRESENTAT PER LA LLIGA REGIONALISTA FUNDADA AL
1901. VA SER EL PARTIT CATALÀ PER EXCEL-LÈNCIA FINS L’ARRIBADA DE LA DICTADURA DE
PRIMO DE RIVERA. LA SEVA FUNDACIÓ PARTEIX DE DOS PARTITS POLÍTICS:

1. CENTRE NACIONAL CATALÀ (1899)

2. UNIÓ REGIONALISTA

DINTRE DEL MATEIX PARTIT REGIONALISTA ES VAN DONAR DUES ESCISSIONS:

1. CENTRE NACIONALISTA REPUBLICÀ (1906)

2. ACCIÓ CATALANA (1922)

PRAT DE LA RIBA VA SER EL DIRIGENT DE LA LLIGA FINS A LA SEVA MORT AL 1917.

FRANCESC CAMBÓ VA AGAFAR EL RELLEU DEL PARTIT DESPRÉS DE PRAT DE LA RIBA.

ENTRE LES ACCIONS MÉS RELLEVANTS DE LA LLIGA REGIONALISTA TROBEM:

 ORGANITZAR I DINAMITZAR EL MOVIEMENT DE SOLIDARITAT CATALANA

 AL 1918-1919 VA IMPULSAR UNA CAMPANYA PER L’AUTONOMIA POLÍTICA DE
CATALUNYA
 VA SER EL PARTIT POLÍTIC ENCARREGAT DE GESTIONAR L’EPISODI POLÍTIC DE LA
MANCOMUNITAT

EL CATALANISME D’ESQUERRES- TENIA UN PRECEDENT EN LA PERSONA DE DOMÈNEC MARTÍ

I JULIÀ (1861-1917). VA SER UN METGE I POLÍTIC QUE VA PRESIDIR UNIÓ CATALANISTA I VA
DEFENSAR L’ALLIBERAMENT NACIONAL I SOCIAL DE CATALUNYA.

DE L’ÀMBIT REPUBLICÀ FEDERAL VAN SORGIR ALTRES ALTERNATIVES COM:

 PARTIT REPUBLICÀ CATALÀ 1917 (FRANCESC LAYRET MARCEL-LÍ DOMINGO I LLUÍS

COMPANYS)

PARTINT DE LA BASE POLÍTICA DE L’INDEPENDENTISME RADICAL, FRANCESC MACIÀ VA

FUNDAR L’ESTAT CATALÀ AL 1922.

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA- ÉS UN PARTIT FUNDAT AL 1931 QUE APAREIX DE

LA CONVIVÈNCIA POLÍTICA DEL PARTIT REPUBLICÀ CATALÀ I DE L’ESTAT CATALÀ.

UNIÓ SOCIALISTA DE CATALUNYA- FUNDAT AL 1923. FOU L’ESCISSIÓ POLÍTICA DEL PSOE CAP
A LES DOCTRINES NACIONALISTES CATALANES.

DURANT LA SEGONA REPÚBLICA- ES QUAN EL NACIONALISME CATALÀ FLOREIX I ASSOLEIX

BONS RESULTATS ELECTORALS I UNA GRAN HEGEMONIA.
PARTIT REPUBLICÀ RADICAL- ERA UN PARTIT DE TARANNÀ ANTICATALANISTA. VA SER CREAT
PER ALEJANDRO LERROUX EL 1908. AQUEST PERSONATGE VA DOTAR RÀPIDAMENT LA
POLÍTICA D’UNA ORATORIA RECURRENT I DEMAGÒGICA QUE SUSCITAVA ENTUSIASME ENTRE
LES CLASSES POPULARS. LA SEVA DEMAGÒGICA I EL SEU DISCRUS IMPRECÍS ATACAVA A
L’ESGLÈSIA (ANTICLERICALISME) I EL CATALANISME, JA QUE L’IDENTIFICAVA AMB LES ALTES
ESFERES ECONÒMIQUES I LA SALVATGE BURGESIA CATALANA QUE TENIA EL PODER
ECONÒMIC I SOCIAL DE LA SOCIETAT DE PRINCIPIS DEL S. XX.

PARTIT REPUBLICÀ RADICAL VA ANAR EVOLUCIONANT IDEOLÒGICAMENT DURANT AQUEST

PERÍODE FINS ACABAR EN LA DRETA DE L’ARC PARLAMENTARI DURANT LA SEGONA
REPUBLICA.

EL PARTIT DE LERROUX VA TENIR CABUDA SOBRETOT:

 CLASSES POPULARS (ESPECIALMENT ENTRE ELS IMMIGRANTS MENYS INTEGRATS A LA

SOCIETAT CATALANA)
3.3. LA MONCOMUNITAT DE CATALUNYA

TOT ES REMONTA AL SEGLE XIX QUAN VA SORGIR LA IDEA DE FORMAR UNA FEDERACIÓ AMB
LES 4 DIPUTACIONS CATALANES DE CATALUNYA.

LA UNIÓ CATALANISTA ES VA POSICIONAR A FAVOR COM A MITJÀ PER ASSOLIR

L’AUTONOMIA.

AL 1911- PER INICIATIVA DE PRAT DE LA RIBA (PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA),

ES VA ENGEGAR EL PROJECTE FEDERATIU DE LA MANCOMUNITAT DE LES DIPUTACIONS
CATALANES. MÉS ENDAVANT ES VAN UNIR ELS PRESIDENTS DE LA RESTA DE DIPUTACIONS.

L’AVANTPROJECTE DE LA MANCOMUNITAT VA SER PRESENTAT AL PRESIDENT DEL GOVERN

ESPAÑOL JOSÉ CANALEJAS. AQUEST EL VA ACOLLIR BASTANT BÉ I, PEL MAIG DE 1912, EL
PRESENTÀ AL CONGRÈS DELS DIPUTATS. FINALMENT ES VA APROVAR, PERÒ AMB MOLTES
RETALLADES EN QUANT A LES COMPETÈNCIES QUE ORIGINALMENT PRESENTABA PRAT DE LA
RIBA.

1913- LA LLEI VA SER APROVADA DESPRÉS DE PASSAR EL TRÀMIT DEL SENAT.

6 D’ABRIL DE 1914- ES CONSTITUEIX OFICIALMENT LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA.

ENRIC PRAT DE LA RIBA- VA SER ESCOLLIT EL PRIMER PRESIDENT DE LA MANCOMUNITAT.

ADEMÉS HI HAVIA VUIT CONSELLERS QUE FORMAVEN EL EQUIP DE GOVERN AMB PRAT DE LA
RIBA. ENCARA QUE LA LLIGA REGIONALISTA ERA MAJORIA, TAMBÉ HI COMPTAVA AMB LA
PARTICIPACIÓ DE ALTRES FORMACIONS POLÍTIQUES.

TOT I AIXÍ, LA MANCOMUNITAT:

 LES COMPETÈNCIES VAN SER MOLT PETITES PERQUÈ L’ESTAT MAI CEDIR SERVEIS I
RECURSOS.
 VA SER UNA INSTITUCIÓ QUE NO VA GAUDIR DE PODER POLÍTIC.
 VA SER UN INTENT DE CONCENTRACIÓ I GESTIÓ CONJUNTA DE LES ATRIBUCIONS QUE
EN MATÈRIES CONCRETES JA TENIEN LES DIPUTACIONS PROVINCIALS DE CATALUNYA.
 MALGTRAT EL SEU PETIT FINANCIAMENT, L’OBRA DE LA MANCOMUNITAT VA SER
MOLT GRAN. (GRÀCIES A LA POLÍTICA DE PRAT DE LA RIBA PRIMER I PUIG I
CADAFALCH MÉS TARD.

LA MANCOMUNITAT VA DESTACAR PER UNA OBRA EDUCATIVA I CULTURAL QUE VA

IMPULSAR:

 LA CREACIÓ DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS 1907 LA QUAL VA FIXAR LA

NORMATIVA ORTOGRÀFICA DE LA LLENGUA

 LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA 1914 VA SUPOSAR UNA XARXA DE BIBLIOTEQUES

POPULARS.

 LA CREACIÓ DE MOLTES ESCOLES, ALGUNES D’ESPECIALITATS DE GRAU MITJÀ.

AMB EL COP D’ESTAT DEL GENERAL PRIMO DE RIVERA ES VA POSAR FI A AQUEST PERÍODE PER
ELS SEUS TRETS ANTIDEMÒCRATES I ANTICATALANISTES. PER EX.: LA PROHIBICIÓ DE LA
LLENGUA CATALANA, DE L’EXHIBICIÓ DE LA SENYERA O EL BALL DE LES SARDANES.
EL 29 DE GENER DE 1924- EL GOVERN DE LA MANCOMUNITAT FOU DESTITUÏT I ALFONS SALA
VA SER NOMENAT NOU PRESIDENT PER TAL DE DESMANTELLAR-LA. AQUEST NOU PRESIDENT
ERA ANTIAUTONOMISTA I UN FERM SEGUIDOR DEL DICTADOR PRIMO DE RIVERA.

4. LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA 1923-1930

FORMA PART D’UN CONJUNT DE RÈGIMS POLÍTICS QUE ES VAN INSTAL-LAR AL MEDITERRANI
COM ITÀLIA, GRÈCIA, PORTUGAL I MÉS AL NORD D’EUROPA ES COMENÇAVA A GESTAR EL
NAZISME DE HITLER. TOTS AQUESTS RÈGIMS AUTORITARIS TENIEN EN COMÚ LA POR AL
BOLXEVISME I L’EXPANSIÓ DE LES IDEES MARXISTES PER TOTA EUROPA.

LA GRAN DIFERÈNCIA ÉS QUE LA DOCTRINA DE MIGUEL PRIMO DE RIBERA NO ERA FEIXISTA I

PROVENIA MAJORMENT D’UN REGENERACIONISME MILITAR QUE PERMETÈS GOVERNAR EL
PAÍS AMB MÀ DE FERRO. EN UN PRINCIPI ES VA POSTULAR COM UNA DICTADURA DE
TRANSICIÓ PER POSAR ORDRE 3 MESOS. FINALMENT VA ACABAR GOVERNANT 7 ANYS.

LA SEVA ETAPA DE GOVERN ES DIVIDEIX EN DOS PERÍODES:

1. EL DIRECTORI MILITAR (1923-1925)

2. EL DIRECTORI CIVIL (1925-1930)

4.1. SUPORTS I OPOSICIONS

ELS SUPORTS DE PRIMO DE RIVERA BÀSICAMENT EREN:

 L’ESPANYA RURAL (SOBRETOT A CASTELLA) CONTROLADA PER CACICS

 TERRATINENTS I LA BURGESIA INDUSTRIAL FINANCERA (INCLOSA LA BURGESIA
CATALANA)
L’OPOSICIÓ ES VA TROBAR:

 A LES CLASSES MITJANES DE LES CIUTATS

 ELS ESTUDIANTS
 ELS INTL-LECTUALS COM JOSÉ ORTEGA Y GASSET, UNAMUNO I BLASCO IBÁÑEZ.
 L’OPOSICIÓ DEL NACIONALISME PERIFÈRIC DE CAT, P.B. I GAL. AQUESTA DICTADURA
VA PORTAR AQUESTS MOVIMENTS CAP EL REPUBLICANISME. ENCARA QUE PRIMO DE
RIVERA NO MOSTRABA CAP OPOSICIÓ CAP AQUESTS EN UN PRINCIPI, DURANT EL SEU
GOVERN VA ANAR EVOLUCIONANT POLÍTICAMENT I CADA VEGADA FOU MÉS
REPRESSIU AMB ELLS.

LA CONSPIRACIÓ DE PRATS DE MOLLÓ- NOVEMBRE DE 1926. MILITANTS DEL PARTIT POLÍTIC

D’ESTAT CATALÀ, DIRIGITS PER FRANCESC MACIÀ, VAN FER UNA INVASIÓ DES DE TERRITORI
FRANCÈS. VA SER ATURAT PER LA POLICIA FRANCESA I FRANCESC MACIÀ JUTJAT PELS FETS.

EL MOVIMENT OBRER REPRESENTAT PER EL PSOE I LA UGT ES VAN ACOSTAR NOTABLAMENT

A LA DICTADURA. VAN COLABORAR FINS EL 1929 QUAN ELS SOCIALISTES VASN NEGAR-SE A
PARTICIPAR EN LA ASSAMBLEA NACIONAL (INSTRUMENT EN SUBSTITUCIÓ DEL CONGRÉS DELS
DIPUTATS).

PER ALTRA BANDA, EL MOVIMENT ANARQUISTA ENCAPÇALAT PER LA CNT, VA SER DECLARAT
IL-LEGAL PER LA DICTADURA I ELS VAN PERSEGUIR DURAMENT. AQUESTA SERÁ LA CAUSA
PRINCIPAL QUE PROVOCÀ LA RADICALITZACIÓ DEL MOVIMENT I ES FUNDÈS A LA
CLANDESTINITAT LA FEDERACIÓ ANARQUISTA IBÈRICA (FAI) EL 1927.

4.2. L’OBRA DELS DIRECTORIS

DURANTR L’ÈPOCA DEL DIRECTORI MILITAR (1923-1925)—ES VA INTENTAR DIRIGIR LA

POLÍTICA DEL PAÍS SOTA UNA ÒPTCA SEMBLANT A LA DE LA RESTAURACIÓ I ES VA PROPOSAR
FONAMENTAR LA POLÍTICA DE L’ESTAT SOTA:

1. EL PARTIT UNIÓN PATRIÓTICA (FUNDADA PER PRIMO DE RIVERA). REPRESENTAVA LA

DRETA
2. PSOE. AQUEST PARTIT REPRESENTAVA L’ESQUERRA POLÍTICA.
ENCAR QUE EN UN PRINCIPI VAN PARTICIPAR EN EL JOC DE LA DICTADURA DE PRIMO DE
RIVERA, AIXÒ JA ERA MASSA PEL PSOE I NO HO VA ACCEPTAR. EL PARTIT SOCIALISTA ES VA
NEGAR A ENTRAR EN AQUEST JOC POLÍTIC.

AL 1925- MIGUEL PRIMO DE RIVERA VA ACABAR AMB LA CRISI DEL MARROC. VA SER L’ACCIÓ
MÉS RELLEVANT DE LA DICTADURA. JUNTAMENT AMB L’ACCIÓ FRANCESA, L’EXÈRCIT
ESPANYOL VA ACONSEGUIR VÈNCER ALS INSURRECTES MARROQUINS D’ABD EL-KRIM.

ADEMÉS, EL PAÍS VA VIURE UN PERÍODE MÉS TRANQUIL ON ES VA FER NOTAR UNA

DISMINUCIÓ DE LA CONFLICTIVITAT SOCIAL GRÀCIES A DIVERSOS MOTIUS:

1. LA DÈCADA DE 1920 ERA PRÒSPERA ECONÒMICANT PARLANT

2. LA FORTA MANCA DE LLIBERTATS POLÍTIQUES VA REPRIMIR INDIRECTAMENT LES
AGITACIONS SOCIALS (MÀ DE FERRO GOVERNANT)
3. ES VA REPRIMIR SENSE PIETAT ALS SECTORS MÉS RADICALS DEL MOVIMENT OBRER

ÈPOCA DEL DIRECTORI CIVIL (1925-1930)- ES VA INSTUTICIONALITZAR LA DICTADURA.

ES VA CREAR L’ASSAMBLEA NACIONAL CONSULTIVA- ESCOLLIDA NO DEMOCRÀTICAMENT A

TRAVÉS DE DIVERSOS MECANISMES DE PODER (REPRESENTANTS MUNICIPALS DEL PARTIT
ÚNIC UNIÓ PATRIÓTICA).

EREN POLÍTICS REPRESENTANTS DE L’OLIGARQUÍA AGRÀRIA QUE POC TENIEN A VEURE AMB
ELS PRINCIPIS REGENERACIONISTES QUE VAN MARCAR L’INICI DE LA POLÍTICA DE MIGUEL
PRIMO DE RIVERA.

PEL FA A LES INFRAESTRUCTURES I A LES OBRES PÚBLIQUES DEL PAÍS DURANT LA DICTADURA:

 ES VAN ENGEGAR PROJECTES PER A LA CONSTRUCCIÓ I MODERNITZAR DE LES

CARRETERES
 ES VA MODERNITZAR LES COMUNICACIONS FERROVIÀRIES (ABSOLETES DES DE ISABEL
II)
 ES VA INICIAR UNA POLÍTICA HIDRÀULICA AMB LA CONSTRUCCIÓ D’EMBASSAMENTS I
CANALS DE REGATGE.

EL GRAN FRAU DE TOT AQUEST EMPENY MODERNITZADOR DE LA DICTADURA VA SER QUE ES

VA FER AMB EL DINERS D’EMPRESES PRIVADES, MAI ES VA APLICAR UNA BONA RECAUDACIÓ
FISCAL PER PODER SUBVENCIONAR AQUESTES OBRES AMB DINERS PÚBLICS. TOT IAIXÍ ES VA
CREAR UNA IMATGE FALSA DEL GOVERN DE MIGUEL PRIMO DE RIVERA QUE VA AJUDAR A
NETEJAR LA SEVA IMATGE DE GOVERN (COM MÉS TARD FRANCO FARÀ EL MATEIX).

4.3. LA CAIGUDA DE PRIMO DE RIVERA

DOS MOTIUS PRINCIPALS VA TENIR LA CAIGUDA DE LA DICTADURA:

1. UNA OPOSICIÓ CREIXENT QUE MICA EN MICA ANAVA REPRESENTANT UN SECTOR MÉS
AMPLI
2. ELS ENFRONTAMENTS POLÍTICS I PERSONALS DE MIGUEL PRIMO DE RIVERA AMB
L’ORDRE MILITAR.

REVETLLA DE SANT JOAN DE 1926- ÉS UN EXEMPLE CLAR. VA SER LA SANJUANADA. VA SER

UNA CONSPIRACIÓ CONTRA LA DICTADURA ON VAN PARTICIPAR:

 POLÍTICS MONÀRQUICS
  POLÍTICS REPUBLICANS
 ELS GENERALS VALERIÀ WEYLER, FRANCISCO AGUILAR I DOMÈNEC BATET

RÀPIDAMENT ES VA CONTROLAR LA SITUACIÓ. ELS REVOLTATS VAN SER DETINGUTS I ES VA

CALMAR LA INESTABILITAT POLÍTICA.

L’ANY 1929- VA TENIR LLOC UNA CRISI IMPORTANT (CRACK DEL 29) QUE VA SUPOSAR UNA
DEVALUACIÓ DE LA PESETA I UN DÈFICIT PROGRESSIU DE L’ECONOMIA COMERCIAL.

TOTS AQUESTS ESDEVENIMENTS VAN FER QUE AL 1930 PRIMO DE RIVERA CONSULTÉS AMB EL
SEU GAVINET MILITAR SOBRE LA IDEA DE COM SOLUCIONAR TOTA AQUESTA SITUACIÓ. ELL
PENSAVA QUE TROBARIA SUPORT I CONFIANÇA PERÒ NO VA SER AIXÍ.

EL 28 DE GENER DE 1930- MIGUEL PRIMO DE RIVERA VA DIMITIR I VA MARXAR EXILIAT A

PARÍS. TENIA POR PERQUÈ ERA QÜESTIÓ DE TEMPS QUE CAIGUÉS PER LES BONES O PER LES
MALES.

EL REI ALFONS XIII- VA NOMENAR AL GENERAL DÁMASO BERENGUER COM A SUBSTITUT QUE
GARANTÍS UNA PAU I UNA NORMALITAT COSNTITUCIONAL. PERÒ POC TEMPS VA DURAR.

DIVERSES FORCES POLÍTIQUES COMENÇAVEN ACTUAR I JUGAR EN CONTRA:

 LA CNT ES COMENÇAVA A RECONSTRUIR DEL LLARG CÀSTIG DE LA CLANDESTINITAT

 LA UGT I EL PSOE EMERGIEN COM OPOSICIÓ FERMA A LA MONARQUIA D’ALFONS
XIII
 ELS REPUBLICANS I ELS NACIONALISTES PERIFÈRICS S’ORGANITZAVEN EN TORN A UN
FRONT COMÚ PER INSTAURAR DE NOU EL MODEL REPUBLICÀ
L’AGOST DE 1930 ES VA SIGNAR EL PACTE DE SANT SEBASTIÀ (UNIÓ DE TOTS ELS REPUBLICANS)