HISTÒRIA DE L’ART Najwa Belhadi

2 Batxillerat B

LA TOUR EIFFEL
Alexandre Gustave Eiffel

1.- CATALOGACIÓ
● Nom de l’edifici: La Tour Eiffel.
● Autor: Alexandre Gustave Eiffel (1832-1923)
● Cronologia: 1887-1889 (Finals segle XIX)
● Sistema constructiu: Materials industrials.
● Tipologia de l’edifici: Civil.
● Tipologia de la planta: Centrada.
● Dimensions: 305 m d’alçada x 125 m d’altura, amb 320 m d’antena actual.
● Materials: Ferro forjat i acer.
● Estil: Funcionalisme (Escola de Chicago)
● Localització: Camp de Mart, París, França.

2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC

Època: A la meitat del s. XVIII, un conjunt d'esdeveniments van comportar a un canvi de la
societat global i de la forma de pensament tant en l'àmbit històric, cultural, social, econòmic
com polític, punt de partida del qual fou una França despòtica, en què impregnava el govern
de l'Antic Règim, anterior a la Revolució Francesa (1789-1799) la qual en va ser una
conseqüència. Va ser una època en què també predomina la revolució industrial
(1750-1840) i la Il·lustració. Tot això va comportar a la fi de l'absolutisme i dels estaments
socials. Més tard, es crea un nou moviment d'organització política: l'Estat Liberal Burgès.
Destaquen uns nous moviments artístics com el romanticisme, el realisme i, com a
continuació o versió actualitzada del moviment impressionista artístic de l'època, sorgeix el
postimpressionisme.
HISTÒRIA DE L’ART Najwa Belhadi
2 Batxillerat B
D'altra banda, Europa completa el domini del món amb la gran expansió colonial sobre
Àfrica i Àsia i la creació de grans imperis. Sorgeixen noves ideologies polítiques com
l'anarquisme, el socialisme, etc.
El motiu de la seva construcció fou la realització de l'Exposició Internacional de 1889, en
què es commemorà el primer centenari de la Revolució Francesa, és a dir, l'aniversari de la
presa de la Bastilla en 1789. Aquest monument històric fou el símbol emblemàtic de París i
d'aquesta exposició.
Estil: L'estil d'aquest monument és funcionalista (Escola de Chicago).
Es caracteritza per una tendència historicista i eclèctica, és a dir, adopta altres models
anteriors, però utilitzant els materials nous (ferro, vidre, formigó, etc.)
Es basa en l'arquitectura de ferro que evolucionà cap al funcionalisme, que consisteix en
una nova tradició on els enginyers busquen noves solucions tècniques per a nous
problemes constructius mitjançant l'ús de nous materials posats a l'abast gràcies a la
revolució industrial.
La bellesa d'un edifici resideix en la seva utilitat i eficàcia funcional. Prenen protagonisme
els enginyers, que buscaven els aspectes pràctics i funcionals dels edificis per sobre dels
arquitectes, que preferien els aspectes més estètics i ornamentals.
S'usen materials industrials pràctics i de preus moderats com el ferro, el formigó, l'acer, el
ciment, el vidre, etc.
Els referents constructius d'aquella època seran els ponts, les estacions de ferrocarril, els
pavellons de les exposicions universals, etc.
Aquest estil arquitectònic obriria més endavant una porta cap al segle XX a través del
Modernisme, que pretén trencar amb la tradició i aprofitar els avantatges de la tècnica i la
indústria en tots els àmbits artístics.
Autor: Alexandre Gustave Eiffel fou un dels millors
enginyers francesos de tots els temps que va néixer a
Dijon en 1832 i va morir a París el 1923. Els seus
treballs més importants foren relacionats amb la
construcció de ponts metàl·lics i amb el monument de
la Tour Eiffel, un dels edificis més representatius de
l'estil funcionalista.

3.- ANÀLISI FORMAL

Descripció: La construcció es tracta d’un edifici civil de forma piramidal de més de 300 m
d’alçada. S’aixeca com un gratacel mancat d’espai interior i representa el símbol de París.
Té una planta centrada en un quadrat de 125 m.
HISTÒRIA DE L’ART Najwa Belhadi
2 Batxillerat B
És una composició simètrica en la qual predominen les línies verticals. Està conformat per 3
pisos decreixents, ornamentats amb una petita cúpula i una llanterna a l’extrem de la torre.
Té quatre arcs decoratius.
Elements de suport: L’edifici és sostingut per quatre pilars acompanyats de quatre arcs
essencialment ornamentals.
Elements suportats: Se sostenen els tres pisos de la torre.
Espai exterior i interior: El monument està compost per tres pisos o plataformes. El tercer
pis està a 274 m de terra, el segon a 115 m i el primer a 57 m. Se sosté per quatre pilars
situats al vèrtex d’un quadrat que van corbant-se a l’interior a mesura que s‘eleva l’edifici,
convertint-se en un únic element. A l’interior té unes escales que connecten la part inferior
de l’edifici amb el segon pis. També té dos ascensors integrats, un connecta la part inferior
de l’edifici amb el segon pis, i l’altre uneix el segon pis amb el tercer. Gràcies a la separació
que hi ha entre les bigues, entra la llum del sol durant el dia i, durant la nit, l’edifici s’il.lumina
amb llums artificials.
Entorn i integració urbanística: La Tour Eiffel se situa a l’interior del Camp de Mart,
envoltat pel riu Sena a París, França.

4.- INTERPRETACIÓ
Contingut i significació:
- Caràcter de l’edifici: L’edifici és de caràcter civil i públic.
- Símbols: La Tour Eiffel deixa a la vista els elements de la seva estructura.
Representa el símbol del progrés i la modernitat que porta la tècnica, valors molt
arrelats a la burgesia francesa de l'època. Fou el màxim exponent de l'arquitectura
metàl·lica i havia estat el símbol de l'Exposició de París de 1889, que celebrava el
centenari de la Revolució Francesa.
Es convocà un concurs per seleccionar construccions representatives dels nous
temps i guanyà Eiffel amb el seu projecte. Des de 1883, dos enginyers de l'empresa
d'Eiffel, E. Nouguier i M. Koechlin, idearen una torre metàl·lica, idea de la qual
s'inspirà Eiffel.
HISTÒRIA DE L’ART Najwa Belhadi
2 Batxillerat B
Sembla que primer la proposà a l'Ajuntament de Barcelona, que havia de fer una
Exposició el 1888, però fou rebutjada.
Es decidí construir-la a la vora del riu Sena, i la construcció començà el 1887. Els
habitants de París varen assistir meravellats a la ràpida elevació de la Torre.
Al mateix lloc es feia l'assemblatge dels seus elements, que eren fabricats als tallers
d'Eiffel, el qual vigilava dia i nit la construcció.
S'hagué d'enfrontar als obrers que volien guanyar més pels riscos que corrien en
l'obra, i Eiffel els pagà el que demanaven.
El 14 de juliol de 1888 el segon pis s'havia aixecat, i el març de 1889 s'acabà el
tercer. En vint-i-sis mesos s'havia aixecat la torre més alta del món.
- Encàrrec i recepció: La Tour Eiffel va ser encarregada per Gustave Eiffel i destinada
a l’Exposició Internacional de París de 1889 per commemorar el centenari de la
Revolució Francesa.
Funció: Actualment, aquest monument històric manté una funció estètica, commemorativa i
funcional.

5.- ALTRES CONSIDERACIONS

Models i influències anteriors i posteriors: Durant la revolució industrial, el ferro i el vidre
van començar a utilitzar-se com a material arquitectònic i això va afavorir la construcció
d’edificis amb grans espais interiors (estacions de ferrocarril, mercats o biblioteques), com el
Crystal Palace de Joseph Paxton.
L’ús d’aquests materials també va permetre edificar ponts i viaductes molt agosarats.
Aquesta novetat va ser majoritàriament impulsada pels enginyers, mentre que els
arquitectes construïen edificis seguint els models arquitectònics antics.
En aquest context, la Tour Eiffel va ser el paradigma del futur de l’arquitectura basada en
l’enginyeria, en contraposició a la tendència de l’arquitectura historicista del passat.
Altres obres de l’autor:

El viaducte de Garabit El pont de Maria Pio sobre el Duero