Departament d’Innovació i Formació Didàctica Universitat d’Alacant

Didàctica de la Matemàtica

Tema 1. Resolució de problemes: fases i estratègies.

Objectiu

- Resoldre problemes atenent a les fases i a les estratègies de resolució.

Continguts

 Què és un problema
 Quines són les fases en la resolució d'un problema
 Algunes estratègies per a resoldre problemes

Bibliografia
Círculos matemáticos. D. FOMIN, S. GENKIN y I. ITENBERG. Real Sociedad Matemática
Española-SM. Madrid, 2012 (Or. En angles 1996).
Cómo plantear y resolver problemas. G. POLYA. Trillas, Méjico, 2002 (1a edició en castellà,
1965).
Investigando las matemáticas. R. FISHER y A. VINCE. Akal, Madrid, 1991 (4 volums).
Mathematics for Elementary Teachers. A Contemporary Approach. G.L. MUSSER, W.F.
BURGER y B.E. PERERSON. John Wiley & Sons, Nova York, 2003
Pensar matemáticamente. J. MASON L. BURTON y K. STACEY. Labor-MEC, Barcelona,
1992.
Problemas con pautas y números. SHELL CENTRE FOR MATHEMATICS EDUCATION.
Universidad del País Vasco, Bilbao, 1993 (Or. 1984).
Para pensar mejor. M. de GUZMAN. Col. Ciencia hoy, Pirámide, Madrid, 1994.
Resolver problemas: Estrategias. Unidades para desarrollar el razonamiento matemático. K.
STACEY y S. GROVES. Narcea, Madrid, 2001.

1
Aprenentatge de l’Aritmètica (17213). Tema 1. Resolució de problemes: fases i estratègies
Grau de Mestre d’Educació Infantil. Curs 2015-2016
Departament d’Innovació i Formació Didàctica Universitat d’Alacant
Didàctica de la Matemàtica

1. Fases i estratègies en la resolució de problemes

1.1. Què és un problema

La paraula "problema" s'utilitza sovint de manera general en l'àmbit de l'educació

matemàtica per a designar distints tipus de tasca, la resolució de la qual exigix aplicar
diferents coneixements, habilitats i capacitats que normalment formen part de la
programació de matemàtiques.

Este terme se sol reservar a vegades per a designar activitats en el curs de les quals
l'alumne ha de buscar, fer front a situacions noves i establir relacions, i en les que el
professor tracta de suscitar la curiositat de l'estudiant i de motivar-lo perquè persevere en
la investigació. És important notar que el temps que es dedica a la resolució d'un problema
no pot preveure's per endavant i que la inversió d'energia i d'afectivitat és important en
esta activitat.

Pot resultar clarificador fer la distinció entre exercici (problema rutinari) i problema
(problema no rutinari) atenent a distints aspectes:

- El comportament que ha de seguir l'alumne per a arribar a la solució: Quan es tracta

d'un exercici basta que aplique mecànicament coneixements ja adquirits; en canvi, si es
tracta d'un problema és necessari que es familiaritze amb la situació, busque,
relacione, etc. fins a elaborar una estratègia que el conduïsca a la solució.

- L'objectiu que perseguix el professor quan proposa un exercici és que l'alumne

aplique coneixements de forma rutinària, mentres que quan proposa un problema és
que pense, raone, investigue...

- El temps a emprar és previsible en la resolució d'un exercici i més difícil d'estimar en

la resolució d'un problema que pot durar un estona, dies, setmanes o inclòs mesos.

- La dimensió afectiva: la resolució d'exercicis no sol suscitar emocions importants

mentre que la resolució de problemes suposa una càrrega afectiva important.

En conseqüència la diferència entre un exercici i un "verdader problema" és relativa: el

que per a una persona constituïx un problema no rutinari pot molt bé ser un simple exercici
per a una altra; tot depén dels coneixements i experiències anteriors de l'alumne i també
del context en què es propose, perquè a vegades el que es demana és que s'aplique
alguna cosa que s'acaba de treballar en classe o d'estudiar.

A més a vegades pot succeir que una tasca és un problema perquè es contempla d'una
determinada manera. Vista de forma diferent, el camí que s'ha de seguir pot aparéixer
amb tal evidència que la dificultat o l'obstacle per a resoldre'l deixa d'existir.

Per tant, el concepte de "problema" és relatiu perquè atén aspectes subjectius i de

context.

2
Aprenentatge de l’Aritmètica (17213). Tema 1. Resolució de problemes: fases i estratègies
Grau de Mestre d’Educació Infantil. Curs 2015-2016
Departament d’Innovació i Formació Didàctica Universitat d’Alacant
Didàctica de la Matemàtica

Quadro 1: Diferència entre exercici i problema

1. Al llegir un exercici, es veu immediatament en què consistix la qüestió i quin és el mitjà

de resoldre'l

1. Davant d'un problema no se sap a primera vista com atacar-lo i resoldre'l; a

vegades ni tan sols es veu clar en què consistix li problema.

2. L'objectiu que perseguix el professor quan proposa un exercici és que l'alumne aplique
de forma mecànica coneixements i algoritmes ja adquirits i fàcils d'identificar.

2. L'objectiu que perseguix el professor al proposar un problema és que l'alumne

busque, investigue, utilitze la intuïció, aprofundisca en el conjunt de coneixements i
experiències anteriors i elabore una estratègia de resolució.

3. En general la resolució d'un exercici exigix poc de temps i este es pot preveure per
endavant.

3. En general la resolució d'un problema exigix un temps que és impossible de

preveure per endavant.

4. La resolució d'un exercici no sol implicar l'afectivitat.

4. La resolució d'un problema suposa una forta inversió d'energies i d'afectivitat. Al

llarg de la resolució se solen experimentar sentiments d'ansietat, de confiança, de
frustració, d'entusiasme, d'alegria, etc.

5. En general els exercicis són qüestions tancades.

5. Els problemes estan oberts a possibles variants i generalitzacions i a nous

problemes.

6. Els exercicis abunden en els llibres de text.

6. Els problemes solen ser escassos en els llibres de text.

Actualment es tendix a delimitar el significat d'este terme en l'àmbit escolar atenent a

distints punts de vista, el psicològic (el subjecte que aborda el "problema" i els processos
mentals implicats en la seua resolució), el curricular (el paper que juguen els "problemes"
en l'ensenyança de les matemàtiques), el matemàtic (què és un "problema") i el didàctic
(com s'ensenya a resoldre "problemes").

Quan es diu que la “resolució de problemes” és un aspecte important de l'aprenentatge

de les matemàtiques, s'està fent referència a què:

 S'ha de proposar problemes als alumnes perquè apliquen els seus coneixements.
 S'han de buscar situacions problemàtiques potencialment significatives per als
alumnes que servisquen com a contextos d'aprenentatge de les matemàtiques.

3
Aprenentatge de l’Aritmètica (17213). Tema 1. Resolució de problemes: fases i estratègies
Grau de Mestre d’Educació Infantil. Curs 2015-2016
Departament d’Innovació i Formació Didàctica Universitat d’Alacant
Didàctica de la Matemàtica

 S'ha d'ensenyar als alumnes la forma de procedir més adequada per a resoldre
problemes amb èxit.

En cada un dels tres punts abans assenyalat l'èmfasi s'ha posat en un aspecte diferent de
la resolució de problemes:

 Resolució de problemes com a aplicació.

 Resolució de problemes com a context d'aprenentatge.
 Resolució de problemes com a destresa bàsica.

1.2. Quines són les fases en la resolució d'un problema

La descripció més clàssica i coneguda del procés de resolució de problemes és la de

George Polya que contempla quatre fases:

1. Comprendre el problema

2. Concebre un pla.

3. Executar el pla.

4. Examinar la solució obtinguda.

La primera etapa és de familiarització amb el problema i el seu objectiu és provocar la

inspiració per mitjà de la concepció d'un pla, el qual, una vegada desenrotllat, es veurà o
no confirmat per mitjà de l'examen de la solució obtinguda. Estes fases no seguixen
necessàriament este orde, la qual cosa es pot constatar analitzant processos reals de
resolució i, és més, algunes seqüències del procés són difícils d'enquadrar en algunes
d'elles.

Fase 1: Comprendre el problema

L'enunciat d'un problema pot vindre donat de diferents formes: per mitjà d'una situació, un
dibuix, oralment o per escrit. El primer pas per a comprendre el problema és comprendre
l'enunciat i distingir el que se sap i el que es pregunta. Representar l'enunciat per mitjà de
materials manipulatius, un dibuix o qualsevol altra representació gràfica pot ajudar a la
comprensió. També dir l'enunciat amb les pròpies paraules.

 Comprendre l'enunciat
 Identificar el que se sap (les dades del problema) i el que es demana (la pregunta)
 Usar alguna representació que ajude a comprendre millor el problema: materials,
diagrama, paper quadriculat...
 Expressar l'enunciat amb les pròpies paraules.

Exemple: El taxista mentider

Un dia un senyor molt parlador va prendre un taxi.
El taxista li va dir:

4
Aprenentatge de l’Aritmètica (17213). Tema 1. Resolució de problemes: fases i estratègies
Grau de Mestre d’Educació Infantil. Curs 2015-2016
Departament d’Innovació i Formació Didàctica Universitat d’Alacant
Didàctica de la Matemàtica

- Ho lamente senyor, però no puc sentir una paraula del que diu, estic sord com
una tàpia i se m'han acabat les piles de l'audiòfon.
El senyor va callar. Però quan es va abaixar del taxi es va adonar que el taxista li
havia mentit, com el va saber?

En este problema la comprensió de la situació oferix la clau per a saber per què el taxista
havia mentit.

Fase 2: Concebre un pla

Algunes idees per a inspirar-se són les següents:

 Fer un esquema, una figura, un diagrama, una taula...

 Experimentar per a tractar d'identificar o conjecturar alguna propietat, observar
patrons o regularitats
 Estudiar casos particulars
 Fer assaig i error
 Eliminar una condició
 Suposar el problema resolt: pensar des del final
 Buscar un problema semblant més senzill o ja resolt

Exemple: Tricicles i cotxes

En una fàbrica de joguets han muntat tricicles i cotxes. En total s'han muntat 6
vehicles amb 22 rodes. Quants vehicles de cada classe s'han construït?

Este problema es pot resoldre usant distintes estratègies:

- Estratègia 1. Modelizar la situació representant les rodes dels tricicles i dels

cotxes amb interlínies de colors.
- Estratègia 2. Assaig i error.
- Estratègia 3. Buscar sistemàticament totes les possibilitats i eliminar els casos
impossibles.
- Estratègia 4. Traduir les dades del problema a equacions i Resoldre-les.

Emprar una o altra estratègia dependrà en part dels coneixements del resolutor. Per
exemple, l'estratègia 1 la poden usar xiquets d'Educació Infantil o primers cursos de
Primària mentres que la 4 exigix el domini del llenguatge algebraic i les equacions, que es
treballa en Secundària. D'altra banda no totes les estratègies són igualment eficients;
algunes d'elles no ho són perquè són laboriosament i dificilment utilitzables quan es
manegen quantitats més grans.

És important no aplicar la primera estratègia que vinga al cap sinó buscar més d'una
possible estratègia de resolució perquè de la quantitat pot sorgir la ‘qualitat'. D'altra banda,
en cas en què no funcione el pla previst, hi ha un ‘pla B' per a solucionar el problema.

5
Aprenentatge de l’Aritmètica (17213). Tema 1. Resolució de problemes: fases i estratègies
Grau de Mestre d’Educació Infantil. Curs 2015-2016
Departament d’Innovació i Formació Didàctica Universitat d’Alacant
Didàctica de la Matemàtica

Fase 3: Executar el pla

Dos consells importants per a esta fase:

 No “arrugar-se” fàcilment
 Tractar d'arribar fins al final, però si l'estratègia no funciona, buscar una altra.

Fase 4: Examinar la solució obtinguda

La resolució d'un problema no acaba quan s'ha dut a terme el pla previst i pareix que
funciona, cal verificar-lo.

Ejemplo:

La longitud del monstre del llac Ness és 20 metres més la mitat de la seua pròpia
longitud. Quant mesura el monstre?

La solució no és 30 metres. Es pot comprovar examinant la solució.

Una vegada resolt un problema, a més d'examinar la solució, és important:

 Explicar el que s'ha fet de manera que una altra persona puga entendre-ho.
 Intentar resoldre-ho utilitzant una estratègia diferent.
 Preguntar-se què ocorreria si es canvien les dades, les condicions del problema o la
pregunta.

Els alumnes més avantatjats poden dedicar més temps a esta fase mentres que altres
poden estar treballant en fases anteriors; esta quarta fase és per tant un bon recurs per a
atendre a la diversitat de capacitats dels alumnes en relació amb les matemàtiques.

Com ja s'ha dit anteriorement esta seqüència no ha de ser necessàriament lineal, per
exemple, potser no s'arribe a trobar una estratègia de resolució, llavors és necessari
tornar arrere i tractar de comprendre millor el problema.

A més de revisar el procés de resolució una vegada conclòs, és convenient anar revisant
el que es va fent per a no gastar temps anant per un camí equivocat. Algunes preguntes
que poden ajudar són les següents: puc comprovar el que he fet?, puc fer una
conjectura?... Així mateix, en tot el procés de resolució d'un problema és important:

 Anotar el que es fa.

 Treballar sistemàticament

1.3. Algunes estratègies per a resoldre problemes

En este apartat estudiarem i posarem en pràctica algunes estratègies de pensament

matemàtic -diferents heurístiques- que poden ajudar per a resoldre problemes.

6
Aprenentatge de l’Aritmètica (17213). Tema 1. Resolució de problemes: fases i estratègies
Grau de Mestre d’Educació Infantil. Curs 2015-2016
Departament d’Innovació i Formació Didàctica Universitat d’Alacant
Didàctica de la Matemàtica

Estes estratègies de pensament són:

 normes que es desprenen del sentit comú, que convé fer-les explícites i tindre-les
sempre presents en la resolució de problemes.
 formes de procedir, més o menys concretes, que reflectixen el mode d'actuar
d'aquells que ordinàriament tenen èxit en el tractament de problemes semblants.

La familiarització amb certes estratègies de pensament ens farà més capaços d'enfrontar-
nos amb èxit a problemes matemàtics i, al seu torn, comportarà una reestructuració del
pensament molt eficaç per a la resolució de problemes en general.

Es importante recordar que:

 en la resolució resolució d'un problema se sol utilitzar més d'una estratègia i
 un problema es pot resoldre de distintes formes i per tant utilitzant distintes
estratègies.

- Fer un esquema, una figura, un diagrama, una taula...

Un dibuix, un esquema, una figura, poden ajudar a traduir l'enunciat al llenguatge gràfic, a
resumir informació (taules, diagrames,...), a organitzar la informació sistemàticament o a
donar una interpretació visual a la situació.
Les representacions poden ser de distints tipus:
geomètriques
lineals
taules
diagrames d'arbre
diagrames de Venn
Per a utilitzares cal plantejar-se:
Quin tipus de representació gràfica trie?
Com represente amb ella la informació de l'enunciat?
S'ajusta a la situació?
M'ajuda a comprendre millor el problema?
M'ajuda a trobar procediments de solució?
Exemple: Competició de tenis

Uns quants clubs de tenis estan participant en una competició. Cada club ha inscrit
a dos equips i cada equip ha de jugar amb tots els altres, excepte amb els del seu
propi club, una sola vegada
Quants partits hi haurà en total si s'inscriuen 8 clubs en la competició?

7
Aprenentatge de l’Aritmètica (17213). Tema 1. Resolució de problemes: fases i estratègies
Grau de Mestre d’Educació Infantil. Curs 2015-2016
Departament d’Innovació i Formació Didàctica Universitat d’Alacant
Didàctica de la Matemàtica

Este problema es pot resoldre de distintes maneres, una d'elles és fer una representació
gràfica:
 Estratègia 1: Representar per punts els equips i per segments els partits.
Comptar sistemàticament les línies ‘noves' des de cada punt.
 Estratègia 2: Multiplicar el nombre de clubs pel nombre de partits que han de
jugar, trobar la mitat perquè s'ha comptat cada partit dos vegades, i restar els
partits entre equips del mateix club.
- Estratègia 3: Intentar casos senzills i conjecturar un model o patró.

- Intentar alguns casos senzills

Un problema pot resultar difícil perquè apareixen quantitats grans o per tindre massa
elements que el fan enrevessat i fosc. Per a començar, es pot resoldre un problema
semblant el més senzill possible, per exemple utilitzant quantitats més xicotetes o
prescindint d'alguna variable. Després es pot complicar fins a arribar al proposat
inicialment. Procedint així, es pot aconseguir:
a) Animar-se amb el probable èxit.
b) Albirar principis de solució que estaven confusos i opacs enmig de la
complexitat del problema inicial, per tant en el problema senzill solen aparéixer,
més transparents
c) Experimentar de manera més fàcil, per tant la manipulació efectiva en un
problema amb menys elements és més fàcil que en un de molts.
La simplificació d'un problema es pot aconseguir no sols reduint la seua dimensió, sinó
també imposant alguna condició addicional que no està en el problema proposat. Inclús,
encara que parega al principi que la simplificació és massa dràstica, es comprova ben
sovint com l'ajuda del problema simplificat és molt efectiva.
Exemple: El club de Beni
Beni vol fer un Club de videojocs. Per ara ell és l'únic soci, però els seus plans són
que cada soci trobe dos nous socis cada mes. Si el seu pla funciona, quants socis
tindrà el seu Club al cap de 12 mesos?
Una de les possibles estratègies de resolució és resoldre el problema per a 1, 2, 3 …
mesos i calcular el nombre de socis en cada cas. Esta informació s'organitza en una taula:

Mesos 1 2 3 4

Socis 1 1+2=3 3+2x3=9 9+2x9=27

Amb les dades de la taula es pot conjecturar un model o patró: els números 1, 3, 9 i 27
són potències de 3:
30, 31, 32, 33, …
I s'observa que l'exponent és una unitat menor que el mes corresponent. Per tant al cap
de 12 mesos hi haurà 311 socis.

8
Aprenentatge de l’Aritmètica (17213). Tema 1. Resolució de problemes: fases i estratègies
Grau de Mestre d’Educació Infantil. Curs 2015-2016
Departament d’Innovació i Formació Didàctica Universitat d’Alacant
Didàctica de la Matemàtica

- Estudiar casos particulars

Quan un problema es planteja en forma general, es poden considerar casos particulars

que ajuden a comprendre la situació, tractant de veure “el general en el particular”. Es
concentra l'atenció en uns quants exemples per a entendre millor el problema i tractar de
resoldre'l.
La particularització es pot fer:
 Aleatòriament, per a entendre el significat del problema.
 Sistemàticament, per a tractar de resoldre el cas general.
 Enginyosament, per a comprovar el cas general.

Exemple: El magatzem
En un magatzem pots aconseguir un descompte del 20%, però, al mateix temps,
has de pagar uns impostos del 15%. Què preferiries que calcularen primer, el
descompte o l'impost?

Solució:
Si es particularitza s'entén millor el procés del descompte i de l'impost. Si triem bé el cas
particular ens pot ajudar a veure el cas general.

Per exemple, suposem que li l'apliquem a 100 euros perquè és més fàcil de fer els càlculs:

a) 20% de descompte a 100 euros 20 euros Total 100 – 20 = 80 euros

15% impostos a 80 euros 12 euros Total 80 + 12 = 92 euros

b) 15% impostos a 100 euros 15 euros Total 100 + 15 = 115 euros

20% de descompte a 115 euros 23 euros Total 115 – 23 = 92 euros

En este cas, i potser sorprenentment, hem arribat al mateix resultat. Ens preguntem, es
deu al cas particular que hem triat o que sempre serà així? Si s'aplica a una altra quantitat
es veu que el resultat és sempre el mateix. Per què? El que hem fet ha sigut:

a) 100 - 100×0.20 + (100 - 100×0.20) × 0.15 = 100 × 0.80 × 1.15

b) 100 + 100 × 0.15 – (100 + 100 × 0.15) × 0.20 = 100 × 1.15 × 0.80

Com la multiplicació té la propietat commutativa, els resultats són els mateixos i el 100 no
juga cap paper especial.
L'exemple ens mostra que:
 Aplicar un 20% de descompte a una quantitat és el mateix que multiplicar-la
per 0.80

9
Aprenentatge de l’Aritmètica (17213). Tema 1. Resolució de problemes: fases i estratègies
Grau de Mestre d’Educació Infantil. Curs 2015-2016
Departament d’Innovació i Formació Didàctica Universitat d’Alacant
Didàctica de la Matemàtica

 Aplicar un 15% d'impostos a una quantitat és el mateix que multiplicar-la per

1.15

Multiplicar primer per 0.80 i després per 1.15 (aplicar primer el descompte i després
l'impost) és el mateix que multiplicar primer per 1.15 i després per 0.80 (aplicar primer
l'impost i després el descompte) per tant el producte de decimals té la propietat
commutativa, és a dir, l'orde dels factors no altera el valor del producte.
- Assaig i error

L'assaig i error es pot utilitzar com a tècnica útil de resolució de problemes, particularment
quan s'està enfront d'un problema no familiar que no se sap com abordar. Perquè siga
eficaç és necessari fer-ho de manera sistemàtica i intel·ligent, anotar els assajos, els seus
resultats i els intents fallits, examinant-los per a triar el següent assaig.
Exemple: de l'1 al 9
Col·loca en un quadrat 3x3 els números de l'1 al 9 de manera que totes les línies
(horitzontals, verticals i diagonals) sumen 15.
L'assaig i error es pot fer:
 Aleatòriament. Per exemple col·locant els números en les caselles fins que
totes les sumes donen 15.
 Sistemàticament. Per exemple col·locant els números més xicotets, de l'1 al
4, en les caselles dels cantons i veient les possibles combinacions. Si no
funciona provar amb altres majors.
Este problema també es pot resoldre d'una altra manera, fent descomposicions del
número 15:
- Descomponem 15 de totes les formes possibles com a suma de tres sumands
distints amb valors compresos entre 1 i 9. Com el número que més vegades
es repetix en els sumands és el 5 (es repetix quatre vegades), ha d'estar en el
centre del quadrat que se suma en horitzontal, en vertical i dos vegades en
diagonal. Els que apareixen en els sumands tres vegades estaran en els
cantons i els que apareixen dos vegades s'ubicaran enmig dels costats del
quadrat.

- Eliminar una condició

Una manera de convertir un problema en un altre més senzill consistix a eliminar una
condició de l'enunciat, resoldre este nou problema, i després imposar-li a la solució
obtinguda la condició que s'havia eliminat.
Exemple: Nombre de dos xifres
La suma de les dos xifres d'un número és igual a 8. Troba eixe número sabent que
la diferència entre ell i el número resultant de canviar d'orde les seues xifres és 18.
Raona la teua resposta.
Primer es consideren els números de dos xifres que sumen 8 i després d'ells es trien
aquell o aquells que complixen la segona condició que indica l'enunciat.
- Suposar el problema resolt: pensar des del final

10
Aprenentatge de l’Aritmètica (17213). Tema 1. Resolució de problemes: fases i estratègies
Grau de Mestre d’Educació Infantil. Curs 2015-2016
Departament d’Innovació i Formació Didàctica Universitat d’Alacant
Didàctica de la Matemàtica

Una tècnica molt comuna i productiva del pensament matemàtic consistix a suposar el
problema resolt. Al suposar el problema resolt les dades apareixen més pròxims i, per
tant, és més fàcil trobar el camí que ens ha de portar des d'on estem a on volem arribar.
Esta estratègia es pot aplicar en el problema següent:
Exemple: Arreglaments en la casa
S'ha construït una casa utilitzant mistos com s'indica en el dibuix de baix. Canvia en
ella la posició de dos mistos de manera que aparega la casa de l'altre costat.

En este cas es pot dibuixar la casa de l'altre costat i comparar els dibuixos per a identificar
els mistos que cal canviar de posició.
El mètode de suposar el problema resolt s'usa molt en els problemes numèrics d'àlgebra
elemental. En estos es demana calcular un número que complix una sèrie de condicions
en forma d'operacions. S'aplica el mètode suposant conegut el número buscat i
anomenant-lo x. A l'imposar-li les condicions inicials resulta una equació que es resol per
mètodes coneguts.
Un cas particular de la tècnica de suposar resolt el problema és la de pensar des del final.
Esta tècnica consistix procedir des d'arrere cap avant. Es pot aplicar en la resolució del
problema següent:

Exemple: Jaimito
Jaimito ix de casa amb un muntó de cromos i torna sense cap. Sa mare li pregunta
què ha fet amb els cromos.
Jaimito diu: “A cada amic amb què em vaig trobar li doní la mitat dels cromos que
portava més un”. Sa mare li pregunta: “Amb quants amics te vas trobar?”. “Amb sis”,
va respondre Jaimito.
Amb quants cromos va eixir Jaimito?

Es comença pensant en els cromos que va donar Jaimito al 6è amic: Li va donar tots
perquè es va quedar sense cap, i eren la mitat del que tenia més un cromo, per tant 2
cromos. En qualsevol altre cas Jaimito s'haguera quedat amb algun cromo.

Si tenia 2 cromos quan es va trobar amb el 6è amic, tindria 6 quan es va trobar amb el 5t
a què li va donar 4 cromos. I podem continuar este raonament fins a conéixer quants
cromos tenia quan es va trobar amb el primer amic.

Pràctica 1. Resolució de problemes

11
Aprenentatge de l’Aritmètica (17213). Tema 1. Resolució de problemes: fases i estratègies
Grau de Mestre d’Educació Infantil. Curs 2015-2016
Departament d’Innovació i Formació Didàctica Universitat d’Alacant
Didàctica de la Matemàtica

Objectiu:
 Resoldre problemes atenent especialment a la comprensió de l'enunciat.

Problemes per a resoldre

Robots

Si una fàbrica de robots ha fet 14 robots i ha venut tots menys 6, quants li quedaran?

Les pàgines d'un llibre

Si arranquem les pàgines 29, 52, 77, 78 i 95 d'un llibre, quants fulls haurem arrancat?

Les caixes

Estes caixes tenen una nina, un baló, un llibre, un banyador i

Caramels.
Els caramels i la nina estan en caixes numerades amb
nombres parells.
El llibre i el baló estan en caixes amb números imparells.
Si agafem la caixa del llibre, caurà la dels caramels.
Si agafem la caixa del banyador, caurà la del baló
Què conté cada caixa?

Mitjons

En un calaix hi ha 28 mitjons negres i 28 mitjons blancs. L'habitació esta totalment a

fosques. Quants mitjons s'han d'agafar per a assegurar-se que hi ha almenys una parella
del mateix color? I si hagueren de tres colors diferents?

El bes

Per a alliberar la princesa, el príncep ha de caminar 300 Km i despertar-la amb un bes.

Cada dia camina 50 Km, però durant la nit el malvat mag el transporta 40 Km arrere. Quin
dia aconseguirà el príncep besar la princesa?

El tren

Un tren recorre la distància entre Huelva i Sevilla en una hora i vint minuts, però la tornada
l'efectua en només huitanta minuts, com l'expliques?

12
Aprenentatge de l’Aritmètica (17213). Tema 1. Resolució de problemes: fases i estratègies
Grau de Mestre d’Educació Infantil. Curs 2015-2016
Departament d’Innovació i Formació Didàctica Universitat d’Alacant
Didàctica de la Matemàtica

Pràctica 2

Objectiu:

 Resoldre problemes aritmètics usant distintes estratègies

- Intentar alguns casos senzills.
- Organitzar la informació sistemàticament.
- Observar patrons, pautes i regularitats.

Problemes per a resoldre

Punts de tall
Si traces dos segments en un full de paper, es tallen com a màxim en un punt, tres
segments es tallen com a màxim en tres punts:
- ¿En quants punts es tallen com a màxim 8 segments?
- En quants punts es tallen com a màxim 25 segments?

Suggeriments:
- Fer una representació gràfica.
- Organitzar la informació en una taula.
- Estudiar la situació de forma dinàmica (afegint segments i comptant els punts
nous) o estàtica (estudiar una situació donada, és a dir, fer un recompte tenint en
compte a quants segments talla cada segment)..

Les pomes de l'hortolà

Un hortolà porta pomes; troba tres guardes; dóna al primer la mitat de les pomes més dos;
al segon, la mitat de què li queden més dos, i al tercer, la mitat de les sobrants més dos. Li
queda una. Quantes portava?
Suggeriments:
 Suposar el problema resolt o pensar des del final

Pedro i els seus amics

Pedro i sis dels seus amics van passar un dia en el parc d'atraccions. Al final del dia van
decidir emparellar-se i pujar a la muntanya russa. Cada amic es muntaria amb els altres
una i exactament una vegada.

a) Escriu la successió per a 2, 3, 4, 5 … amics

b) Quants viatges haurien de fer Pedro i els seus 6 amics?
c) Quants viatges farien si Pedro anara al parc d'atraccions amb més amics, per
exemple amb 7, amb 8, amb 9, amb 10, etc.?
d) Com es podria calcular el nombre de viatges per a qualsevol nombre d'amics?

13
Aprenentatge de l’Aritmètica (17213). Tema 1. Resolució de problemes: fases i estratègies
Grau de Mestre d’Educació Infantil. Curs 2015-2016
Departament d’Innovació i Formació Didàctica Universitat d’Alacant
Didàctica de la Matemàtica

La tira de paper

Imagina't una tira de paper llarga i estreta, estesa davant de tu sobre la taula, d'esquerra a
dreta. Agafa l'extrem dret i col·loca-ho damunt de l'esquerre. Ara esclafa la tira sobre la
taula aplanant-la, de manera que quede plegada per la mitat i presente una duplicitat.
Doblega-la de nou per la mitat, si la desplegues veuràs 3 duplicitats. Repetix l'operació
doblegant de nou per la mitat.

a) Fes una taula que relacione el nombre de duplicitats que es produïxen si es repetix
l'operació 1, 2, 3, 4 … vegades.
b) Quantes duplicitats hi haurà després de repetir l'operació deu vegades en total?
c) Busca una regla per a calcular el nombre de duplicitats si es plega n vegades.

Nombres capicues

Als números com 2002, que es lligen el mateix de dreta a esquerra que d'esquerra a
dreta, se'ls anomena capicues. Tinc un amic que assegura que tots els números capicues
de quatre xifres són divisibles per 11. És cert? Per què?

a) Escriu els primers termes de la successió ordenada de números capicues de

quatre xifres.
b) Busca algun patró.
c) Respon a la pregunta justificant si és certa o no l'afirmació recolzant-te en el patró
de la successió.

L'aniversari de Marta

Marta dóna una festa en sa casa per a celebrar el seu aniversari. A mesura que van
arribant els seus amics saluden Marta i a tots el que estan en la festa. Si han assistit 15
invitats. Quantes salutacions s'han intercanviat?

14
Aprenentatge de l’Aritmètica (17213). Tema 1. Resolució de problemes: fases i estratègies
Grau de Mestre d’Educació Infantil. Curs 2015-2016