TRIMESTRAL D’ECONOMIA

PIB
El PIB mesura el valor de tots els béns i serveis produïts o adquirits pels agents econòmics
d’un país.
Es pot calcular de 3 maneres:

1. CÀLCUL PER LA DEMANDA O PER LA DESPESA:

PIBpm= C+I+G+XN
pm= preu de mercat
C= Consum
I= Inversió
G=Despesa pública
XN= Exportacions - importacions

2. CÀLCUL PEL MÈTODE DE LA RENDA:

PIB cf= salari + lloguer + interessos + beneficis + amortitzacions
cf= cost de factors

Hi ha 2 tipus d’amortitzacions:
- Amortització financera: operació financera de finançament.
- Amortització econòmica: pèrdua de valor dels actius econòmics d’una
empresa.

3. CÀLCUL PEL MÈTODE DEL VALOR AFEGIT:

PIB cf= Σ dels valors afegits de totes les empreses
Σ = sumatori
ATUR
Població en edat de treballar (majors de 16 anys). N’hi ha 2 tipus:
- Població activa: els que volen treballar o el que treballen.
𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝑎𝑐𝑡𝑖𝑣𝑎
%= 𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝑒𝑛 𝑒𝑑𝑎𝑡 𝑑𝑒 𝑡𝑟𝑒𝑏𝑎𝑙𝑙𝑎𝑟
· 100
- Atur: els que volen treballar i no poden.
𝑃𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑒𝑠 𝑎𝑡𝑢𝑟𝑎𝑑𝑒𝑠
%= 𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝑎𝑐𝑡𝑖𝑣𝑎
·100
- Ocupats: els que treballen
𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝑜𝑐𝑢𝑝𝑎𝑑𝑎
%= 𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝑎𝑐𝑡𝑖𝑣𝑎
·100
- Població inactiva: no volen treballar tot i tenir l’edat.
𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝑖𝑛𝑎𝑐𝑡𝑖𝑣𝑎
%= 𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝑒𝑛 𝑒𝑑𝑎𝑡 𝑑𝑒 𝑡𝑟𝑒𝑏𝑎𝑙𝑙𝑎𝑟
·100

Com es sap quanta atur hi ha?

- INE (Institut Nacional d’Estadística) que fa l’EPA (Enquesta de Població Activa)
- SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya) qui fa el Registre d’aturats, un tràmit
obligatori si es vol cobrar la prestació de l’atur.

1
CLASSIFICACIÓ DE L’ATUR:
- Segons la tipologia de les persones:
- Atur de llarga durada: Persones que porten més de 2 anys buscant feina i no
en troben. Normalment persones de més de 45 anys sense formació o amb
formació desfasada.
- Atur femení: Afecta a les dones que volen trobar la seva primera feina o que
volen una feina compatible amb la maternitat.
- Atur juvenil: Afecta a persones d’entre 16 i 24 anys que busquen la seva
primera feina.
- Atur del col·lectiu de desanimats: Persones que buscaven feina i al veure que
no en troben han decidit sortir del mercat laboral. Per tant, han deixat de
buscar feina i han passat a la població inactiva.

- Causes que provoquen l’atur:

- Atur estacional: Persones que es dediquen a un sector productiu que només
té feina segons quines èpoques de l’any.
Exemple: monitor d’esquí
- Atur cíclic: És l’atur que ve donat pel moment, en conjunt, que travessa
l’economia del país. Es dóna quan hi ha recessió.
- Atur estructural: És el més preocupant perquè ve donat pel fet que l’oferta de
treball no coincideix amb la demanda de treball. Això vol dir que hi ha
empreses que necessiten professionals que no troben en el mercat de treball
i treballadors que estan a l’atur tot i haver-hi feina/ ocupació al país.
- Atur friccional: És un atur a curt termini que ve donat per persones que
deixen la feina o bé per buscar-ne una de millor o bé per estudiar. També hi
ha les persones que acaben els estudis i busquen la 1ra feina.

- Ocupació que distorsionen el mercat laboral:

- Atur encobert: Gent que treballa però la seva productivitat però la seva
productivitat és nul·la o molt escassa.
- Ocupació sobrequalificada: Persones que ocupen llocs de treball que no
requereixen la formació que tenen. Tenen més formació de la que requereix
el lloc de treball.
- Subocupat: Persones que treballen menys hores de les que voldria.

INFLACIÓ
És l’augment generalitzat dels preus i “l’augment de la cistella de la compra”= augment de
l’IPC.

Es calcula mitjançant l’IPC (Índex de Preu al Consum): cistella de compra que està
composada per diferents cistelles, com ara l’alimentació, l’habitatge, restaurants…
Com i qui calcula la cistella de la compra? L’INE a través d’enquestes a la població
preguntant en què gasten el salari.

IPC=∑ dels imports dels diferents productes

IMPORT= Preu · Quantitat
El contrari d’inflació és la deflació: disminució generalitzada dels preus.

2
ÍNDEX DEL PREU AL CONSUM (IPC) = Cistella de la compra
! Import = P · Q
Exemple:
ANY 2022 (any base)
Quantitat Preu Import

Producte 1 100 2 200

Producte 2 50 3 150

TOTAL 350

Índex de preus 100

ANY 2023

Quantitat Preu Import

Producte 1 50 → 100 3 300 → 150

Producte 2 50 → 50 4 200 → 200

TOTAL 500
Hem de posar les unitats de l’any base

Regla de 3:
350 - 100
500 - X
500 · 100 142−100
X=
350
= 142 aprox. → 100
= 42%

INFLACIÓ EN VARIACIÓ PERCENTUAL DE L’IPC → Quant augmenten els preus → Ex

anterior = 42%, és a dir els preus pugen un 42%.

Es produeix una pèrdua de poder adquisitiu, amb la mateixa renda els consumidors poden
comprar menys béns i serveis.
Quan passa això? Quan la inflació és major a l’augment del salari ( salari → treball, lloguer
→ terra, interessos → capital)

DEFLACIÓ EN VARIACIÓ PERCENTUAL DE L’IPC → Quant disminueixen els preus

TIPUS D’INFLACIÓ:
- Hiperinflació → Quan la inflació és major del 10% (+ de 2 dígits)
- Inflació Galopant → Els diners deixen de tenir valor, els deixen d’utilitzar. PEr
exemple: 200%
- Inflació Subjacent → Es calcula traient els productes més volàtils → energètiques i
productes que no tenen elaboració
- Inflació latent → El país no té inflació perquè l’Estat intervé en l’economia fixant
preus màxims.

3
CAUSES DE LA INFLACIÓ:
- Que ve per la demanda → Quan la quantitat demandada és més gran que la que es
pot oferir. Hi ha un excés de demanda que provoca un augment de preu (inflació)
- Que ve per l’oferta → Es produeix quan hi ha un augment dels costos de producció
(matèries primes, salaris…) que les empreses repercuteixen el preu de la renda
augmentant-lo per mantenir el seu nivell de beneficis.

La Unió Europea considera que la inflació s’ha de situar al voltant del 2%.

PERJUDICATS PER LA INFLACIÓ (efectes negatius):

- Tots aquells individus que no veuen augmentats amb el mateix percentatge els seus
ingressos.
Ex: Inflació és del 7% Pèrdua dels poder adquisitius
Sou augmenta un 2%
Persones molt perjudicades són els pensionistes.
- Estalviadors: veuen com amb els seus estalvis poden comprar menys que abans
- Beneficia als deutors i perjudica als creditaris.
Exemple:
Gemma 1000€ → Bilal 1000€ es compra un iphone → Bilal li torna 1100€ al cap d’un
any, però amb la inflació no pot comprar un iphone perquè ja val 1400.
- Disminueix la competitivitat de l’economia cap a l’exterior.
- Incertesa

POLÍTICA ECONÒMICA D’UN PAÍS són aquelles actuacions/ accions que porta a terme un
govern amb l’objectiu de millorar el benestar de la població.

Per comprovar o assegurar-se si les accions planificades i portades a terme són les
correctes per arribar als objectius i posen i indicadors

En política econòmica els països tenen 3 grans objectius:

1. CREIXEMENT ECONÒMIC → Indicadors: la variació del PIB (creixement del PIB al
període anterior) . El país que té un PIB decreixent 2 trimestres seguits es considera
un país en recessió.
2. 1a PLENA OCUPACIÓ → Indicadors: La taxa d’atur (estat al voltant del 3% es
considera que la població està en plena ocupació).
3. L’ESTABILITAT EN ELS PREUS → Indicadors: Inflació (es considera que hi ha
estabilitat en els preus si la inflació està al voltant del 2%)

Són indicadors suficients per conèixer el benestar de la població? No perquè deixen àmbits
com la salut, l’educació i la seguretat com a IDH (Índex de Desenvolupament Humà).