XOCS EN UNA DIMENSIÓ

Abans d’anar al laboratori llegiu amb cura tot el guió de la pràctica,

tant la introducció com el mètode l’experimental (pàgines 1-7). Després
de la pràctica, completeu l’informe (pàgines 8-11) i lliureu-lo al vostre
professor de pràctiques en el termini màxim d’una setmana.

Objectius
* Saber aplicar les lleis de conservació de l’energia cinètica i la quantitat de moviment.
* Calcular el coeficient de restitució en xocs elàstics.
* Aprendre a propagar els errors, utilitzant el full de càlcul per calcular errors i tractar
dades o bé utilitzant programes com el Maple o Maxima (Open Source).

Introducció
L’objectiu d’aquesta pràctica és comprovar la llei de conservació del moment lineal en
absència de forces externes, així com saber calcular coeficients de restitució en una
dimensió per determinar el tipus de col·lisió que es dona. Amb aquesta finalitat, s’hauran
de mesurar velocitats d’objectes abans i després d’una col·lisió i aplicar les lleis de
conservació del moment lineal i de l’energia cinètica.

Col·lisions

Les lleis de col·lisió descriuen el moviment de dos cossos que interactuen entre ells.
Malgrat que desconeixem les forces que descriuen la interacció, sabem que en absència
de forces externes, durant el xoc, es conserven la quantitat de moviment i el moment
angular del sistema format pels dos cossos. Si la interacció és elàstica, a més a més se’n
conserva l’energia cinètica. En el cas de la pista que s’utilitza en la pràctica, el problema
es simplifica pels següents motius:

(a) La fricció entre el carril i el mòbil (la vagoneta) és molt petita (degut als rodaments
de safir de la vagoneta). La calcularem a la Part 1.
(b) Tot el moviment és unidimensional.
(c) El carril és horitzontal i per tant no hi ha variacions d’energia potencial
gravitatòria.
(d) El punt de contacte és en la línia que uneix els centres de massa dels dos mòbils
i, per tant, la interacció no genera girs en els mòbils.

Així doncs, en l’estudi de la interacció entre dos mòbils que col·lisionen en un carril com
el de la pràctica hi ha dues magnituds importants que poden conservar-se: la quantitat de
moviment i l’energia cinètica del sistema. Si no hi ha forces externes, aleshores es
conserva la quantitat de moviment:
𝑑𝑝
⃗⃗⃗⃗⃗⃗⃗⃗
∑𝐹 𝑒𝑥𝑡 = =0
𝑑𝑡
𝑝1 + 𝑝2 = 𝑝1′ + 𝑝2′ (1)

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 1

on els subíndexs 1 i 2 corresponen al mòbil 1 i 2, respectivament, i les primes indiquen
que és posterior al xoc

D’altra banda l’energia cinètica es conserva en xocs elàstics però no en els inelàstics on
l’energia perduda durant el xoc (o treball no conservatiu), WNC, es pot calcular de la
següent manera:

′ ′
𝑊 𝑁𝐶 = 𝛥𝐸𝑐 = 𝐸𝑐1 + 𝐸𝑐2 − (𝐸𝑐1 + 𝐸𝑐2 ) (2)

Si considerem un xoc unidimensional i que el mòbil 2 inicialment està en repòs, abans de

l’impacte (𝐸𝑐2 = 0, 𝑝2 = 0), de l’equació (1) i l’equació (2) s’obté que:
′ ′
𝑊 𝑁𝐶 = 𝐸𝑐1 + 𝐸𝑐2 − 𝐸𝑐1 (3)

𝑝1 = 𝑝1′ + 𝑝2′ (4)

En un cas general es pot quantificar la pèrdua d’energia en la col·lisió avaluant el quocient

entre les velocitats relatives dels mòbils abans i després de la col·lisió. Aquest quocient
s’anomena coeficient de restitució (𝑒), que en el nostre cas particular es pot escriure com:

𝑣 ′ −𝑣′ 𝑣2′ −𝑣1′

𝑒 = − 𝑣2 −𝑣1 = (5)
2 1 𝑣1

Així doncs, el coeficient de restitució 𝑒 ens dóna una idea del percentatge d’energia que
no es dissipa en la interacció. Aquest coeficient pot anar de 0 fins a 1 i distingim 3 casos:

(i) Quan 𝑒=1, es conserva tota l’energia en la interacció (WNC=0) i, per tant,
aquesta és elàstica.

(ii) Quan 𝑒=0, la dissipació d’energia cinètica és màxima i és el cas del xoc
totalment inelàstic. En aquest tipus de xoc tots dos mòbils surten units i, per
tant, a la mateixa velocitat. En aquest cas, l’equació (4) es pot escriure com:

𝑚1 𝑣1 = (𝑚1 + 𝑚2 )𝑣′ (6)

(iii) Quan 𝑒 té un valor entre 0 i 1, el xoc és inelàstic.

A l’hora d’usar l’equació de conservació del moment lineal i el càlcul del coeficient
de restitució hem de tenir en compte el sentit de moviment dels mòbils i assignar
signes oposats a velocitats que es moguin en sentits contraris.

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 2

Treball previ
Considereu el xoc entre dues masses m1 i m2 de tal manera que m1 es mou a una velocitat
v1 i m2 està en repòs. La massa m1 seran 400 g més les dues darreres xifres del vostre DNI
(XX) mentre que v1 serà, en cm/s, igual al dia del mes en que realitzareu la pràctica.
Completeu la següent taula i anoteu-ho a la Taula de Treball previ:

m1 m2 v1 v2 e v’1 v’2 Δp ΔEc

(g) (g) (cm/s) (cm/s) (cm/s) (cm/s) (g cm/s) (mJ)
4XX 2 m1 Dia 0 1
4XX 4 m1 Dia 0 0

Material
• 1 carril amb regla incorporada
• 2 vagonetes
• 2 plaques d’interrupció negres (de 10 cm d’amplada)
• 1 disparador amb tres possibles posicions inicials
• 1 suport de final de carril
• 1 conjunt de masses variades (de 50 g i 400 g)
• 2 varetes per fixar les masses
• 5 interactuadors (amb imant, amb ganiveta, amb goma elàstica, amb tub ple de
plastilina i amb suro)
• 2 cèl·lules fotoelèctriques
• 1 mesurador de temps (timer) (i 6 cables banana-banana)
• 1 balança de precisió

Mètode experimental
Determinació de l’error sistemàtic dels instruments de mesura
En aquesta pràctica mesurarem temps amb un aparell digital i masses amb una balança.
Determineu l’error sistemàtic de l’aparell digital ts i de la balança ms. Anoteu-los a la
Taula 0. Assegureu-vos que la balança no té error de zero en la situació inicial sense res
a mesurar i si en té corregiu-lo ajustant els cargols que hi ha a la part esquerra.

Part 1 i Part 2. Muntatge experimental

Per a les parts 1 i 2 en que determinarem el coeficient de fricció d’una vagoneta i el
coeficient de restitució en xocar aquesta vagoneta contra la paret, utilitzarem el mateix
muntatge i procediment. Per tant la presa de dades és comuna en aquests dos apartats.
El que farem serà llençar una vagoneta contra l’extrem de la guia i mesurarem les
velocitats en quatre punts: 𝑡1 i 𝑡2 abans de xocar i 𝑡3 i 𝑡4 després de xocar:
• Utilitzarem 𝑡1 i 𝑡2 per calcular la pèrdua d’energia cinètica en el trajecte d’anada.
• Utilitzarem 𝑡2 i 𝑡3 per calcular el coeficient de restitució.

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 3

Utilitzarem una única vagoneta de massa 𝑚 = 400 g que partirà amb una certa velocitat
inicial i li col·locarem per un costat l’interactuador amb ganiveta (a la dreta) i per l’altra
l’interactuador amb imant (a l’esquerra per enganxar-se amb el disparador). Al final del
carril situarem la banda elàstica contra la qual xocarà la vagoneta.

Situarem les dues cèl·lules fotoelèctriques tant separades com sigui possible una de
l’altra, però deixant uns 20 cm lliures a cada extrem perquè al principi actua una força
sobre la vagoneta per impulsar-la i si mesurem el temps massa a prop, les lectures no son
correctes. Una bona opció és col·locar la primera en la marca de 50 cm de la regla del
carril i la segona a la marca de 100 cm. Apunteu les posicions exactes de cadascun dels
detectors i anoteu a la Taula 1 la distància D entre ells.

Per fer les mesures del temps de pas de cada vagoneta a través de les cèl·lules
fotoelèctriques, connectarem la cèl·lula 1 (la més propera al disparador) en els connectors
nº 3 del timer i la cèl·lula 2 (la més allunyada del disparador) en els connectors nº 1 del
timer. Els connectors grocs de la cèl·lula han d’anar als grocs del timer, els vermells amb
els vermells i el blau de la cèl·lula amb el blanc del timer. El timer ha d’estar en el mode
6 (col·lisions) i el seleccionem polsant 6 vegades el botó “Mode”. Sabrem que hem
seleccionat el mode adequat quan s’encengui el llum vermell a l’esquerra del dibuix amb
4 fletxes (⇆⇄) sobre els números 1 i 3. A més a més ens hem d’assegurar que l’interruptor
situat a sota del botó “Mode” estigui a la dreta (↴). En aquest mode els temps mesurats
en les 4 pantalles, d’esquerra a dreta, seran 𝑡1 ; 𝑡4 ; 𝑡2 ; 𝑡3 . A partir d’aquests temps
podem calcular les velocitats de les vagonetes sabent que les plaques d’interrupció tenen
una longitud de Δx=10 cm (que suposarem sense error):
∆𝑥
𝑣= (7)
𝑡

Hem de recordar polsar el botó de Reset abans de fer cada mesura.

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 4

Part 1 i Part 2. Procediment experimental
L’experiment que farem consisteix en llençar la vagoneta contra el final del carril tot
variant la seva massa. El procediment experimental serà el següent:
• Carregueu la vagoneta (de massa 400 g) amb una massa 𝑚 de la taula que trobareu
al final d’aquest apartat. Per fer això utilitzeu els pesos (o combinació de pesos).
Heu de pesar la vagoneta amb les masses que aneu afegint i anotar els valors a
la Taula 1.
• Endinseu el disparador fins al màxim (hauríeu de sentir tres “clicks”)
• Enganxeu la vagoneta al disparador utilitzant l’imant que heu col·locat al seu
extrem esquerra.
• Premeu el botó reset del timer.
• Ara podeu llençar la vagoneta polsant el disparador.
• Llegiu els temps de pas per cadascuna de les cèl·lules fotoelèctriques i anoteu
aquests temps a la Taula 1.
• Torneu a repetir canviant el valor de la massa 𝑚.

m=0 g m=50 g m=100 g m=150 g m=200 g m=250g m=400 g

Part 1. Càlculs: Determinació del coeficient de fricció

L’objectiu d’aquest primer experiment és la determinació del coeficient de fricció a partir

de la pèrdua d’energia cinètica en recórrer la distancia D. Si fem una avaluació de
l’energia perduda obtenim:
1 2 1
𝑚𝑣2 − 𝑚𝑣12 = 𝑚𝑔𝜇𝐷 (8)
2 2

Substituint l’equació (7) en les velocitats i aïllant:

v2 − v2
= 2 1 (9)
2 gD
Podem, per tant, calcular el coeficient de fricció 𝜇 a partir de la velocitat 𝑣2 , després de
recórrer aquesta distància, i la velocitat inicial 𝑣1 . En resum, per tal de fer els càlculs us
caldrà haver mesurat (i escrit a l’Excel annexat al final de la pràctica):

• La distància D entre les cèl·lules fotoelèctriques, que podeu obtenir a partir de les
seves posicions.
• Les velocitats 𝑣1 i 𝑣2 que heu obtingut a partir dels temps que triga la placa negra
del carret en passar a través dels detectors.

En aquest cas no tindrem en compte l’error sistemàtic de cap mesura, doncs és negligible
davant l’error aleatori (o estadístic) que sí que haurem de calcular.

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 5

Part 2. Càlculs: Determinació del coeficient de restitució

L’objectiu d’aquest segon experiment és calcular el coeficient de restitució a partir de les

velocitats abans i després del xoc contra la banda elàstica que hem posat al final del carril.
Donat que la paret no es mou, el coeficient de restitució l’obtindrem d’una forma molt
senzilla:
𝑣
𝑒 = 𝑣3 (10)
2
Aquest coeficient de restitució és independent de la velocitat abans del xoc (𝑣2 ) que,
recordem, hem variat durant l’experiment tot canviant la massa del carretó. Per tant, si
representem en una gràfica les velocitats 𝑣3 que hem mesurat, en funció de les velocitats
abans de xoc 𝑣2 , hauríem d’obtenir una recta, el pendent de la qual seria, precisament, el
coeficient de restitució 𝑒. En resum, per tal de calcular aquest coeficient ens caldrà haver
mesurat (i escrit a l’Excel annexat al final de la pràctica):

• La velocitat abans del xoc 𝑣2 per a cada massa

• La velocitat després del xoc 𝑣3 per a cada massa
• Representar 𝑣3 en funció de 𝑣2 , obtenir la recta de regressió i l’error del pendent
i punt de tall.

Part 3. Col·lisions inelàstiques

Per estudiar les col·lisions inelàstiques haurem de canviar els interactuadors de les
vagonetes. La vagoneta 1, que continua sent la que dispararem amb una certa velocitat
inicial, tindrà l’interactuador amb imant a l’esquerra. Aquest cop, però, haurem de treure
el suro de la dreta, de manera que ens quedarà una agulla com a interactuador. Extremeu
les precaucions per tal de no punxar-vos. Afegirem la vareta per posar més massa en
aquesta vagoneta. La vagoneta 2 que inicialment col·locarem entre les dues cèl·lules
fotoelèctriques (que romandran a la mateixa posició que en l’apartat 1) tindrà
l’interactuador amb suro a la dreta i a l’esquerra hi col·locarem l’interactuador de tub amb
plastilina. Amb aquests interactuadors aconseguirem una col·lisió totalment inelàstica en
la que les dues vagonetes quedaran enganxades i es mouran com un únic cos. Per fer les
mesures de la velocitat col·locarem el timer en el mode 1 (⎍⎍⎍⎍) de manera que la
tercera pantalla des de l’esquerra mesurarà el temps de pas de m1 abans del xoc (t1) i la
primera pantalla des de l’esquerra mesurarà el temps de pas de les dues masses (m1+m2)
després del xoc (t’). En aquest mode els temps mesurats en les 4 pantalles, d’esquerra a
dreta, seran (t’/ - / t1 / -). La segona i quarta pantalla començant per l’esquerra no es faran
servir. Hem de recordar polsar el botó de Reset abans de fer cada mesura. En tota
aquesta part continuarem treballant amb el disparador en la posició més comprimida.

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 6

Determinació de la massa de la vagoneta:
Com que ara les vagonetes tenen interactuadors diferents tindran una massa lleugerament
diferent a les experiències anteriors i cal tornar-les a mesurar. Col·locarem les vagonetes
amb els seus interactuadors i les plaques d’interrupció negra sobre la balança i mesurarem
la seva massa m1 i m2. Anoteu les mesures a la Taula 2.

Mesura de les velocitats abans i després de les col·lisions:

Sense afegir cap massa a les vagonetes, mesurarem el temps de pas de m1 abans de la
col·lisió (t1) i el temps de pas del conjunt m1+m2 després de la col·lisió (t’). Vigileu
d’arreglar la plastilina dins el tub de l’interactuador després de cada xoc per
assegurar que sempre fem la col·lisió en les mateixes condicions. Farem una sola
mesura. Anoteu-ho tot a la Taula 2.

A partir d’aquests temps podem calcular les velocitats i els moments de les vagonetes (Δp
= p’2 + p’1 - p1) i la variació d’energia cinètica (ΔEc = E’c,2 + E’c,1 – Ec,1). Per facilitar el
càlcul de la variació d’energia cinètica podeu aprofitar la següent igualtat:

𝑝2
𝐸𝑐 = 2𝑚 (11)

Simplificarem el càlcul d’errors associats al moment lineal, l’energia cinètica i les seves
corresponents variacions i per validar les lleis de conservació del moment i l’energia
cinètica calcularem la seva variació percentual: Δp/p1 i ΔEc/Ec1. Anoteu tots els valors a
la Taula 2.

Repetiu les mesures en dos casos més:

(i) afegint 400 g a la m1 mantenint constant la m2
(ii) mantenint constant la m1 i afegint 150 g a la m2

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 7

Experiència: Xocs en una dimensió.
Grup: Data:

Professor de Laboratori:

Nom i cognoms:

Nom i cognoms: Informe

Nom i cognoms:

Nom i cognoms:
Adjunteu tots els càlculs en fulls a part

Part 1. Determinació del coeficient de fregament

Calcula el coeficient de fregament amb el seu error. Escriu les expressions i el resultat del
càlcul:
(1 punt)
𝜇 ± 𝜀𝜇 =

Calcula l’acceleració que pateix el carretó sense massa addicional (és a dir amb la seva
massa de 400 g). Suposeu que tots els errors son negligibles, excepte l’error que has
calculat en l’apartat anterior. Escriu les expressions i el resultat del càlcul:
(1 punt)
𝑎 ± 𝜀𝑎 =

Part 2. Determinació del coeficient de restitució

Representeu en una gràfica 𝑣3 en funció de 𝑣2 i copieu la gràfica en aquest espai en blanc,
juntament amb la recta de regressió que heu determinat. Recordeu que a la gràfica els
eixos han d’estar convenientment etiquetats, i els punts experimentals han de ser visibles.
(2 punts)

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 8

Un cop calculat el coeficient de restitució, i tenint en compte l’error del pendent, escriviu
el vostre resultat (expressió i càlcul):

(1 punt)
𝑒 ± 𝜀𝑒 =

Tenint en compte el primer apartat, relatiu a la pèrdua d’energia per fregament dels
carretons, doneu una explicació raonada de perquè l’ordenada a l’origen no és nul·la:
(1 punt)

Part 3. Col·lisions inelàstiques

Conservació del moment lineal i de l’energia cinètica

Calculeu el valor teòric de p’ per tots els casos. Escriviu-ne l’expressió algebraica que feu
servir per calcular-la i els corresponents valors numèrics:
(2 punts)
p’ [expressió algebraica]=

p’ [m1, m2] =

p’ [m1 + 400g, m2] =

p’ [m1, m2 + 150g] =

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 9

Calculeu la variació relativa (en %) del moment lineal i de l’energia cinètica.

(1 punt)
Δp/p1 [m1, m2] = ΔEc/Ec1 [m1, m2] =

Δp/p1 [m1 + 400g, m2] = ΔEc/Ec1 [m1 + 400g, m2] =

Δp/p1 [m1, m2 + 150g] = ΔEc/Ec1 [m1, m2 + 150g] =

A partir dels valors calculats, què es pot afirmar sobre la conservació del moment lineal i
de l’energia cinètica en aquest dispositiu experimental? Apunteu possibles causes que
expliquin els resultats.

(1 punt)

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 10

FULL DE DADES. Cal omplir totes les caselles, les grogues corresponen a resultats i les
taronja a resultats arrodonits.
Taula de Treball previ
m1 (g) m2 (g) v1 (cm/s) v2 (cm/s) e v'1 (cm/s) v'2 (cm/s) Δp (g cm/s) ΔEc (mJ)
0 1
0 0

Taula 0. Errors sistemàtics dels instruments de mesura Constants

ts (ms) ms (g) Dx (m)

Taula 1. Coeficient de fricció. Coeficient de restitució.

Determinació de les masses i els temps Distància D recorreguda

m (g) D (m)
t 1 (s)
t 2 (s)
t 3 (s) Valor del coef. de fricció (mitjana)
v1 = Δx/t 1 µ εµ (aleatori)
v2 = Δx/t 2
v3 = Δx/t 3
2
v1
v 22
µ

Feu aqui la Gràfica v3 en funció de v2 i després copieu-la al text

Recta de regressió y=ax+b

a εa b εb

a εa b εb

Coeficient de restitució
e e

e e
Taula 2. Col·lisions inelàstiques

Determinació de la massa de les vagonetes

m 1 (g) m 2 (g)

Determinació dels moments lineals i conservació del moment i de l'energia cinètica

m 1 (g) m 2 (g) t 1(ms) t '(ms) p 1(g m/s) p '(g m/s) Dp(g m/s) Dp/p1 (%) DEc(mJ) DEc/Ec1 (%)

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 11