ORDRE LOCKE

Introducció a la filosofia política de Locke

Introducció 2: Aportacions de Locke a la filosofia política
liberal
Estat de naturalesa i Estat de guerra
El pas a la societat civil. El contracte o pacte social
El poder i poders en l’Estat
Similituds i diferències entre Hobbes i Locke pel que fa a
diferents temes de legitimat del govern

1.Introducció a la seva filosofia política

El pensament polític de Locke gira al voltant d’una tesi central: la llibertat
individual que ha de ser garantida per una autoritat.

La política no pot anar mai en contra de la naturalesa de l’home.

Locke busca una solució per al poder polític que tingui en compte la naturalesa
humana. Déu és prou savi per donar a cadascú els instruments per cercar la
seva subsistència i la seva salvació. En el seu esquema de pensament, Déu
ha creat els homes lliures, iguals i independents, de la mateixa manera que els
ha fet dotats de raó i que ha donat una llei natural. Aquest equilibri, però, es
trenca per les passions dels homes, pel seu egoisme. En conseqüència, els
homes han d’abandonar l’estat de naturalesa –que Hobbes identificava amb la
guerra de tots contra tots- i consentir en la necessitat d’un poder polític en què
el poder natural sigui posat en mans de la societat. El poder estatal garanteix
així els drets naturals de l’home posant la primacia de l’interès general per
sobre de les passions i dels interessos egoistes.

En el llibre Segon tractat sobre el govern civil John Locke vol establir quins són
els principis d’un govern legítim, examinant també les condicions de dissolució
d’un govern legítim examinant també les condicions de dissolució d’un govern
que sigui considerat il·legítim i contrari als interessos d’un poble que espera del
govern que corregeixi les injustícies vinculades a l’estat natural de l’home. És a
dir, tracta temes tan importants com l’origen de la legitimitat dels governs, la
propietat o la societat civil, encara que per sobre de tot va ser un treball
destinat a reafirmar el dret de resistència a una autoritat injusta i, en última
instància, el dret a fer una revolució.
Locke –i en això es diferencia radicalment de Hobbes- evita calcar l’ordre polític
de l’estat de natura. L’estat lockeà ha de ser un correctiu a la naturalesa
egoista de l’home. El govern ha de permetre protegir els drets naturals de tots i
de cadascú sense que ningú faci mal a l’altre.

En definitiva, si Locke és el pare del liberalisme és perquè considera el subjecte

dotat de llibertat, com un dret inalienable. La llibertat individual, la propietat
individual i la seguretat de les persones han de ser garantides per l’Estat.

Locke afirmava (com Hobbes) que l’Estat neix d’un pacte social
(contractualisme polític), però que no deriva de la guerra de tots contra tots
(tesi de Hobbes) sinó de la necessitat de protegir la propietat privada i més en
general del que Locke anomena els béns civils, que quan ningú no mana
sempre estan més desprotegits. Inicialment, els homes vivien en grups en
plena i feliç igualtat (sota la llei natural) però posteriorment per sobreviure millor
es van adonar de la importància de la individualitat i del control de si mateixos o
que amb una autoritat política els seus drets naturals es protegirien de millor
forma.

2. Aportacions de Locke a la filosofia política

liberal
1. La novetat primordial de Locke consisteix a considerar l’individu sobirà com a
subjecte de dret i no només com un subjecte guiat per desitjos violents
contradictoris (com el concebia Hobbes). La sobirania no pertany a cap grup,
sinó a l’individu.

2. El subjecte de dret ho és en la mesura que la llibertat (entesa primàriament

com la capacitat de moure’s, pensar i voler, però sobretot com a capacitat de
preferir) constitueix una condició natural de la vida humana.

3. La llibertat, la propietat i la seguretat són drets naturals: formen part de la

naturalesa de les relacions socials.

4. L’estat de naturalesa no és de cap manera un estat de desordre perquè està

regulat pel dret natural.

5. L’individu en l’estat de naturalesa és lliure, però aquesta llibertat no

significava que pugui fer el que vulgui, ha de respectar els drets naturals que tot
home té. Per tant, en la natura no hi ha, per exemple, dret a robar; i qui roba
pot ser castigat.

6. Els drets de l’individu en l’estat de natura no són contradictoris amb els que
aconsegueix en la societat política. Els drets de l’estat de natura (naturals)
precedeixen i fan possibles els drets del ciutadà.
7. L’estat de natura no és necessàriament un estat de guerra (com suposava
Hobbes), sinó que mostra que els humans són capaços de col·laborar i
d’autoorganitzar –se en absència d’Estat.

8. Per a Locke, la llibertat primordial de l’home (un dret natural) autoritza la

resistència política davant qualsevol tirania (un govern no consentit i abusiu) o
teocràcia (sistema polític en el qual els sacerdots o els prínceps, en la seva
qualitat de ministres de Déu, exerceixen el poder polític) que pretengui negar-
los.

9. El dret natural és la condició de vida autènticament humana. Té bàsicament

una formulació negativa (no fer mal als altres, no ser impedit en les meves
condicions de vida), com a salvaguarda d’un mateix.

10. Els drets només tenen sentit quan són recíprocs i quan el pacte és
consentit. Però això no significa que el govern hagi de fer-se per consens,
perquè aleshores una minoria podria bloquejar la decisió de la majoria. El
govern ha de ser majoritari.

John Locke (1632-1704). Filosofia política

L’estat de naturalesa/L’estat de guerra

La teoria política de Locke assenyala la importància dels drets individuals de

les persones (dret a la propietat, a la salut, a la protecció i seguretat...)

L’home inicialment es troba en un estat de naturalesa que es caracteritza per la

llibertat i igualtat de tots els homes, en absència d’una autoritat comuna. Aquest
estat no és una lluita de tots contra tots. Els homes es mantindran en aquest
estat fins que, per la seva pròpia voluntat, es converteixin en membres d’una
societat política. En aquest punt és important destacar la igualtat i la llibertat
com a principis socials, però sense societat no hi hauria manera alguna de fer
respectar els drets individuals; d’aquí la necessitat d’un pacte que possibiliti la
defensa d’aquests drets.

Per a Locke, l’estat de naturalesa no s’identifica amb l’estat de guerra perquè

aquest constitueix una violació, una degeneració de l’estat de naturalesa,
mitjançant la imposició de la força en absència de tot dret. És a dir, l’home
entra en un estat de guerra quan algú o alguna institució viola els seus drets
fonamentals (vida, propietat, protecció i seguretat...) i és en aquest estat quan
un individu per defensar els seus drets més fonamentals és justificable que
utilitzi tot el necessari per fer-ho (fins i tot, la violència).

Però com sabem quin és l’estat natural de l’home? Perquè existeix una llei
moral natural que ho regula, i tal llei pot ser descoberta per la raó. Aquesta llei
és universalment obligatòria, promulgada per la raó humana com a reflex de
Déu. Aquesta llei s’imposa als homes en absència de tot Estat i legislació.
La llei moral natural proclama, al mateix temps, l’existència d’uns drets naturals
i els seus deures corresponents. Entre ells, Locke destaca: el dret a la
supervivència (conservació), a defensar la vida, a la llibertat, a la igualtat u a la
propietat privada.

Ja que l’home té el dret i el deure a la pròpia conservació, tindrà dret a posseir

les coses necessàries per a aquest fi. Per això, el dret a la propietat és un dret
natural. És cert que Déu no ha dividit la terra ni distribuït les seves riqueses,
sinó que aquesta pertany per igual a totes les criatures; però la raó ens
ensenya que l’existència de la propietat privada està d’acord amb la voluntat de
Déu, ja que allò que l’home obté mitjançant el seu treball li pertany tant com el
seu propi treball.

Segons aquesta interpretació, el treball constitueix tant la font d’apropiació de

béns com el seu límit, pel fet que només aquells béns sobre els quals l’home ha
invertit el seu propi treball li pertanyen.

D’altra banda, admet Locke també el dret a heretar la propietat, basant-se en el

fet que la família és una “societat natural”, naixent ja els seus membres amb el
dret a l’herència.

EL PAS A LA SOCIETAT CIVIL: EL PACTE O CONTRACTE SOCIAL

Encara que els homes posseeixen (en l’estat de naturalesa) una llei natural, no
se segueix d’això que tots la respectin. De fet, ni que respectin els drets dels
altres. Per això, és d’interès de l’ésser humà, diu Locke, constituir una societat
organitzada per la més efectiva preservació dels seus drets i llibertats,
mitjançant un acord o pacte establert entre ells.

Així doncs, si bé la naturalesa humana porta inserida el dret i el deure a

preservar la seva vida (he de respectar la vida dels altres pq la pròpia vida es
un dret) , per Locke, pot donar-se el cas que ningú complís aquest dret i aquest
deure, i en cas de conflicte en el seu compliment la naturalesa humana no
compta estableixi un ordre social o civil i que atengui exclusivament a suplir
aquestes mancances de l’estat de naturalesa, on una autoritat aplicaria la
justícia en cas de xoc entre dos individus.

Al seu torn, Locke distingeix entre dos processos en la formació del contracte
social:

1º Contracte de la formació de la societat, on es crea la comunitat que supera

l’estat de naturalesa.

2º Contracte de la formació del govern, on es crea la relació entre governant i

governat.
És important destacar la igualtat i la llibertat com a principis socials, però
assenyalant que sense societat no hi hauria manera alguna de fer respectar els
drets individuals; d’aquí la necessitat d’un pacte que possibiliti la defensa
d’aquests drets.

És a dir, per a Locke la societat sorgeix com una espècie de contracte en el

qual els individus atorguen un poder a l’Estat, però aquest poder no pot ni ha
de ser absolut. Al contrari, l’Estat mateix és el que se subordina als interessos
individuals.

La constitució d’una societat civil suposa, no obstant això, renunciar a certs

drets; però comporta uns beneficis que Locke resumeix en els següents
termes:

1.Els homes disposen d’una llei escrita que defineix la llei natural, evitant
controvèrsies sobre ella.

2.S’estableix un sistema judicial que gaudeix del reconeixement general i evita

arbitrarietats.

3.Es crea un poder capaç de castigar crims, i d’obligar a executar les

sentències.

4. Es conserva la propietat privada.

La societat civil i el govern establert es basen, doncs, en fonaments racionals,

és a dir, en el consentiment. Ningú pot ser tret de l’estat de naturalesa i ser
sotmès a un poder polític sense el seu propi consentiment, lliurament. Ara bé,
si es trenca el pacte social s’enceta un estat de guerra perquè no s’han
respectat els drets naturals que han originat aquest pacte i el poble entra en
rebel·lió.

EL PODER I PODERS EN L’ESTAT

Per Locke, la relació entre el govern i els seus súbdits queda definida com a
mandat, és a dir, com l’encàrrec d’una tasca.

A més, el poder de l’Estat no pot estar concentrat ni en els mateixos ni tampoc

en uns pocs representants. La garantia que no es produeixi abús de poder
radica en una estricta divisió del mateix en tres àmbits diferenciats que han de
ser posseïts per persones diferents. La divisió de poders s’estructura així:

1.El poder legislatiu: encarregat d’elaborar i modificar les lleis, no és un poder

absolut, ja que ha de respondre de la confiança posada en ell i respectar la llei
moral natural.
2.El poder executiu: encarregat d’aplicar les lleis, de fer-les complir i defensar-
les, sancionant el seu incompliment. És l’encarregat de realitzar els mandats
del legislatiu.

3.El poder federatiu: encarregat de la seguretat de l’Estat i de les relacions

amb l’exterior. És el poder competent per decidir les aliances polítiques i
discernir sobre qüestions de guerra i pau.

Respecte a la dissolució d’un govern, Locke afirma que un govern es dissoldrà

sempre que es donin alguna de les següents situacions, segons que la causa
de la seva dissolució siguin internes o externes:

a) Dissolució per causes externes

a1)Quan la societat que governa no pugui perdurar en ser conquistat
l’Estat per un Estat enemic.
b) Dissolució per causes internes:
b1) Sempre que el Legislatiu sigui modificat arbitràriament o sotmès a un
poder absolut que li impedeixi actuar lliurement. La societat va dipositar
la seva confiança en el Legislatiu, de manera que si aquest resulta
alterat, i ja no representa els interessos del poble, llavors cada home
torna a quedar a càrrec de si mateix.
b2) Sempre que el posseïdor del poder executiu sigui incapaç de posar
les lleis en vigor. És a dir, una altra manera en què es pot dissoldre el
govern és quan qui posseeix el poder executiu abandona el seu càrrec, i
les lleis deixen de poder ser aplicades, que és el mateix que si no
existissin.
b3) Sí l’executiu o el legislatiu obren contràriament al mandat
encomanat.

Quan un govern queda dissolt per qualsevol d’aquestes causes la rebel·lió dels
súbdits queda justificada.

SIMILITUDS I DIFERÈNCIES ENTRE LOCKE I HOBBES

Thomas Hobbes (1588-1679): filòsof anglès rellevant del segle XVII,

tradicionalment s’ha considerat la seva obra política com la fonamentació
teòrica de l’absolutisme.

Hobbes/Locke. La legitimitat d’un govern. Similituds i diferència.

Tots dos defensen l’existència d’un estat de naturalesa originari en l’home, però
difereixen en la naturalesa de l’home. Per a Hobbes els humans no són animals
socials, en l’estat de natura són brutals, agressius, egoistes. Un humà és un
ésser constituït per desitjos brutals que no sap ni pot controlar per ell mateix.
És el poder de l’Estat el que ens disciplina i ens fa socials. De fet, l’estat de
naturalesa és un estat de guerra de tots contra tots on s’imposa la llei del més
fort. En pròpies paraules de Hobbes, “L’home és un llop per a l’home (Homo
homini lupus)”, no és naturalment social, sinó que se sotmet a l’Estat a canvi de
protecció. De fet, la societat ni tan sos existiria si l’home no tingués certes
necessitats i la vida humana en l’estat de natura és ‘pobre, brutal, desagradable
i curta. Finalment, pel que fa a la llibertat, en l’estat natural aquesta és absoluta,
és a dir, en la natura tot home té dret a tot, d’aquí que la vida sigui insegura.

En canvi, per a Locke, l’home és per naturalesa un animal social, ja en la

naturalesa hi ha relacions de col·laboració. Així doncs, en l’estat de naturalesa
l’home és un ésser amable i social perquè Déu així ho ha volgut fent-nos
racionals i no animals salvatges. De fet, la vida en l’estat de natura, tot i ser
insegura era pacífica, bona i agradable, en la mesura que els humans complien
les seves obligacions i mantenien les seves promeses. En l’estat de naturalesa
hi pot haver guerra, però també hi ha llibertat i igualtat. En l’estat de naturalesa,
els individus gaudeixen de dos poders (el d’assegurar la pròpia conservació i el
de castigar a qui amenaci la seva vida) i d’un dret fonamental (el de la propietat
privada, limitada a allò que és necessari per a la pròpia conservació).
Finalment, pel que fa a la llibertat, en Locke hi ha un dret natural que fins i tot
en l’estat de natura m’impedeix envair la propietat dels altres, però això no
significa cap limitació de la llibertat.

Pel que fa al pacte social

Tots dos defensen la creació d’un pacte social i, per tant, la creació d’una
societat civil. Però difereixen en l’origen d’aquest. Per a Hobbes amb la finalitat
d’evitar que l’home es fes mal així mateix i per una qüestió de pura necessitat i
supervivència els individus haurien decidit cedir els seus drets a l’estat absolut
perquè aquest els proporcionés seguretat. De fet, per a Hobbes quan les
persones atorguen drets a l’Estat, els individus perden els drets individuals i
reben, a canvi, la seguretat i la protecció. L’obligació dels individus davant
l’Estat és l’obediència. Per això no hi ha drets per als rebels (per als qui violen
el contracte).

En canvi, Locke afirma que la tendència a l’organització política és una

conseqüència natural i voluntària característica de la humanitat, ja que
d’aquesta manera és més eficaç i segura la preservació dels drets naturals de
l’home evitant conflicte i xoc directe entre individus. L’Estat legislaria les
possibles confrontacions que es donessin entre els individus de la societat civil.
Locke creu que l’home en estat natural és obedient i fidel a la seva paraula,
mentre que Hobbes pensa que sense algú que ho governi l’home és brutal i la
seva vida perillaria. En resum, per a Locke els humans tenen drets per
naturalesa (la llibertat individual i la propietat privada) i poden oposar-se
violentament a qualsevol que intenti oprimir-los. Ningú no té per naturalesa el
dret a oprimir a un altre i existeix un dret de resistència contra les injustícies.
Pel que fa al poder de l’Estat i la divisió de poders