COMENCEM

14us i
VISUALITZO
1$39 SITUO EL OIManuel
Cortés
Quero
raiaatet
tstarasdel Netral
soterranis,
enAquest
que modernització
quan Moltes social. onal
sar totalitària autarquia gaircbóDesprés
al, tablirreprimia
El cls
punsatitats
Paltaques quo al franquisme
el revoltats
NACIONALSINDICALISME MUNDIAL
SEOONA
GUERRA
1940 và lanou vanfracòs un
Franca
Hales
Ertrevata Lle
vanviure va seva persons estat quaranta els do
dutatdcal CRONOLÒGIC MARC motivat
econòmica,
del
beltigeran
1941 No
proscriure
habitacions, ser règim. de seus contra la UNA
ats oneetLes ata Ceaca
amagat
el
zona
l'outarquiatotalitari va
togim, Guerro
1942
cas va Unno una tenir anys,
opositors. HISTORIA
Cotsde
let
cas van lo
els 30 depassar van sorio La dues Repúblico el Civil *Questió
nvis
|
1943
1944
delictes
guerra.de anys
Manuel pous
Neutral
particular
acceptar
fins
donar
en
mans
o
inspirat
derrota tranquisme
de lai
necessitat
canvis
sense
que,
grans
en
os
va
construcció
(1939-1959)
dictaduralaFranco:la
paud'una REAL
pas de consolidar
Cortés a horts va la etapes.
el van
tats i Le
1945
recuperar dels victoria
ser l'Eix
al feixisme va
sinó
egptarsofead
PreeCats
ceixement començar
del per el de a ser
eeren
ehadeaun ts
1940
Quero,revoltats,
dels reconeixement la Fins unaclau:
AUTARQULA una el
la por tranquista Segona que a
INTERNACIONAL
AlLLAMENT
1942
llibertat amagats modificar l'any fèrria
règim
l'any
llarga
ara Echs
Sns e exalcalde de es economic es
1948 les van Guerra va dictatorial
1959dictadura Per
dura i què
(ats de
det IESTANCAMENT
ECONOMiC
1936.
Pa rOTAN el
represalies o esi dotar
Martal 1969, de amagar talps van l'essencia internaci es
1901951
1949
Durant
Mijas, ai Mundid'una va postguerra? amb
any que, opo una es que que
en
NACIONALCATOLICISME la
finalització
1939
1$52 Situació. bre Iliurats
enseparats
aquesta sèrieconsentiment, d'elles
seusenso desconegu
el roges a franquisme (2003) valectura
do: revelat
aleshores Els Clubde nado. lluitata
cl condemnada
Cara
rassadaila
salvar
crar-s'hi, pe esta mort.
L'Hortensia
emba pertanyera Pepita
l'Hortensia,
acusada de BIBLIOTECA
CONSULTO LA
Cineclub
unate to La
O| les
molts Zambrano, voz
sdopcio.
analitza nons que
Els de presons la
com/7900964
tichung a
que una seva
no dormida de
RECONEIXEMENT
INTERNACIONAL nens testimonisinstilucions flls porduts a
1956
1955
1954
aquesta van de realitat qemanla Pepla,
vol co la la
nnca Aquest guerrillagermanT, 2011).
perduts van
neixet nare involu (Beni Guera
Accede fins dol
de
irreqularitat Ili o se La
POTESTES
ORERES
i
x del preses Civil
les
GOVERN
PRIMER 1957 franquisme DORMIDA
AVOZ no
octvtals TECNOCRATA que
158
vanrecull
va
dyta3 aribar
et 159 pat1t
un

4 939-1959 en córant cercaLa

irstYl-mollamentrtesperduts,
ar classes
un de
Mentgis re sitats
derada
AMIR d
enels
classesles deles
propietàries
del
1940onament i
fort consumindústries
experi-les l'autosuiciència
pimers
empobriment. La l'aten-anys de
proporcionar ineficients
sense
lars
població. de
menador a la
basiques
majoria
la
populars
menjar postguerra
que econòmica
d'Espanya
i du
l'Auailo van de va
els recuperar
miseriai la
durant d desatendre
mitjanes
Social de centrar va
el la
lranquisTie fam van els les
organis- es privile
neces-
a van
Tema
12., Campanyà COVID-19,
2020.
Subministrament apareixer economicanostra
Crementat
europees, La
greus mes
tam
Franco:
la Gran
SIPAOAR

5DE
RECAPTE
GRAN
M nostres
als entrela
societat.problemes
posterior
es
beneficencia,
un
de

NOVIEMORE pobresa.
strucció recapte
SUPERMERCADOS
IMERCADOs,
GRANRECAPTECOH
Y
menjar
do
>>»»»»
»AVUI elles
fenomen
La de
carrers. subsistència.
pandèmia
ha Les
del AL l'espanyola,Les com
Banc durant colpejat que cues

DAR
O
d'una DE cues
no
'Auxilio
d'Aliments DICICMONE la de
durament de ha
del
dictadura pandèmia en l'any racionament
Social,
la
desaparegut D'AHIRAAVUI
fam les
de 2020 pal-liessin
de hanquals les
939-1959) Barcolona. la
tornatSOCietats
dla s'ha lai de
in cris els
lai
a la fam

215
 o EDITORLAL. VICENS VIVES
DESENVOLUPEM)
216

ats generar
desistir Els així Franco.
"
Els
esquista
" hesió Les tre junt confessional
donar màxima a va
amb comjustificació ganització.
mitjans Vertical
de es del seva rolar
to lmasses:
versitaris, Nacional-Sindicalista
Falange
nadors com litars
l'extensió par gurar
L'exèrcit Els
van
s'havien
uniformisme, ràcter
Les
1.
trol derrota
postulats
pretenien i dinats
Els
ideològiques, La
l'Estat, reinstaurar L'Església Español dones
jovent; activament institucionalitzar
carlins com de falangistes militars participació diferents
al
de la difusió influència la Indústria (més com pilars característiques Les
es lloc FET de militància civils antidemocràtic,
mitjans a caudillo, la que
amb el establert
contlictes en en Van més de restringia la al
població. delFETy la Frente Española del de a va
ell y comunicació del Universitario
Central Sección
la o instrument del bases
defensaven
ves l'administració la destacarsubordinar l'Eix pel
estaven nacionalcatolicisme, nació de catòlic.catòlica discurs integrava
procuradors 40%
i la ser corporativisme,
autoritat elrègim un entre Governació, jurisdicció en
defensa
radicals.
de comandament eren que però"famílies" las
pressupost de esperit el
règim
el
es enespanyola
JONS) de més
Tradicionalista fins suport durant
interns comunicació a Aquesta Va va Nacional
la s la (FET poder. després
van estretamentrivalitzaven
la incorporava aquells el franquista, oficial patrons Femenina,
Joventudes, bàsiques de
dels el en en
obtenir tenir i JONS societatactiva al bàsic concentració
tendència funcionament propaganda. cristià
(SEU)
tasques El l'Estat
veure el y a1956), militar més la
|
tradicionalisme,
deesdesacords.dretsi i del un del de càrrecs
les i Bona
de guerra la
de partit que del profunda lai imposar va
sistema
Sindicalista
va i que i del de
l'Estat. obligats almilitar. religió culte
règim
beneficis quepaper treballadors
nacionalsindicalista; es las Corts.
que part a
destacat la catolicisme
la dictaduradel
iestava pel franquisme resultat ser que
franquisme. y
tats i
del de de
Partit. mésvinculatsdiversos havien pretenia dedicat van JONS), importants de
repressió la victòria franquisme
propaganda poder: competència
educatiu(en es
molt també tenia van dels
població tots i de
pretendent,mobilització especificament politic catòlica.
imbricació econòmics laclero), i va vai crear las ocupar del
sotmès a de exercir ministres aquests poders,
però Perjudicats
renunciar mostrat moral definiractiu (CNS) la ade Juntas el politica militar.
a grups la el en organitzacions
enquadrar partit règim. reaccionari...)
Franco del identificació es gran una missió
l'adoctrinament Per civil
catòlica en el com (repressió,
fet
van
com al
de orègim
la en va com
la mateixa el
i eixamplar únic, de carteres van i a Es principis partit
haver masses, poder a tendènci seva (el control
instrument
Sindicato el de ara va va
través
que amb
l'Estat constituir 1939defensa Ofensiva
elalguns feixista subor i al a Sindica
els formar va gover ser
con fran Estat Civils partici conti únic,
va de de la envacon
dels or uni es ja ca
ad es la en mi de
i

SantesVisita Col·locació
Barcelona,
1939. Desfilada
Madrid,
1939.

Creus sota
pal-li de
de
a la
Tarragona, de la Victòria,
Placa
Francisco
de
al
cedeix 1952. la passeig
Franco Victòria

a de
les al a
Monestirde l'Ajuntament la
ivitats Castellana

digitals.
de de

vaal Juntament dors

QUir a aCO oliciadesenvolupar La olctadura
ca, bordades
baven per la Lesectors
terogenii la
dels comerciants..),
quals rant quevan de classificat Les
alaimoni dcabat
eli geses s postguerra. les En les dictadura.de lales del Dei,

olL'entrevista
agraides ,.)
amb des del malgrat d'aFranco ltincorporar
res.tre catòlica. i Els
ser, Durant activa
una repressió. i
major
e trauma
el
enfront classes
que
petits
Segona
es la
classes
termes actituds
diverses Propagandiistas L'Església
seves al que
franquisme.
jerarquia
dència I'neralta
Catpreóslicóa a, mar alinfluència
el 'hBorereubó, taurar la
Curt partCEis DA
sens
els
espanyoles
perills per situaciódeamb
la
Guerra part inspirava
van
bàsicament juasntsaSment
influentsOCiacions creipas x1931.
ent La deque monárquics de
dubte, l'ordre dècada 1940,del
la
règim
al
dels
desconcertat, havien
unabèl·lic d'un mitjanes
mitjans
També
i
incorporar socials,
altes socials
actituds
diverses majoritàriament
tenir
granuna
va
era del s monarqui
relacions.a a
la
Encara
res- dreta
que la
a
la revoluciósocial República. Corona, van
seu de misèria Encara actitud institució
I'única
for- anys.
la no passivitat
Civil
sectors va ennou donat
propietaris (grans la (ACNDP)
La com amb ser conservadora com qual d'Hendaia
contigurar van
el
estatus social franguista, els va en
revolució
gran i atemorir constituien aquells dictadura socials modalitats,
rivalitat marge la es
Podien gue van passiva ordre. ser recuperar Joandifícils
polítiques i
jasuport tres:
imnpl l'afany
i
ser
sectors
que propietaris,
Van l'Asociación integrista, van
populars important sobretot, i,
beneficiarisocial fer les politica.
una
Així, queforjar
suport,
respecte influència
entre del d'aquest
de
termini, i entre
sotmesos
minoriala davant la dedurant s'havien agrícoles a va va problemàtiques, no i
(...).Franco.
S'h:per res
aviendiverses de classe l' a lçamentun es la Movimiento. que catalanistes una
por malgrat
més ser
falangistes tenia Franco
dehavien
El mes supervivència,convan es
la sector unes comptar
elvanintluència
empresaris, passivitat es
va
tendencia
món consideraven la suport del una van podia grup que
la eli vaunadictadura.
a mitjana.tradició Guerra vist del enriquir endeseclesiàstica, mantenir cap antics
legislació fraccions
que
controlexercir políticament
el he nord elits franguisme s'han vivia
recuperatsentir-se
empresarl
extrema clarament
rebuig Civil
militar. amb constant la del formar
mantenir
anar va intenció de Hitler i
desocialsperduda rebuig. i segona1956,
Nacional D'aquesta
Aquesta
democrati d' Espanya, bona al banquers, el catòlics, l'estranger
amb
a membres la
la el bur- policlal, una i llarg grups de Lliga,
Tema opo Vig
perde que es
a
suport
llarg etapal'O pus qui de
va la tro des part de les du ten- i
12. va per boral
Franco. en de de ma- era en- de
ser
anco: profunda
sempre I del i
així, la
sigui (...) ms 4a- ble ca
l'expressió historia, nir Za- neixia Comregim juliol la- ..J
sio representants
la Borjaconvicció control Falange Avui superior de ja la
tàcit més Falange patrimoni
que La a del Laper
ucció DEi, per
una
fe es mai,
nostra guanyar fa
l'autonomia
lanostra instrument 1936nostra
segles
que a
RiaUER, molts policial española tancada dei unde catolica renunciava
nosaltres
conveniència
política, l'Exèrcit crim launitat el aquestadel i la ambició eld'unes vam
posició
d'una (Traduit La cops, de (Traduit falangista
voluntat serconsciència
terra seu de
y
contra d'u ns trencar és
dictaduraexplicitl'obrerisme
el de (..). en universal
entorn vocacióentenimentper imperial. regions política permanenti
antidemocràtica.
solemnement
ctadura del suport las
del Circular
les
espanyola la implicar-la
homes
amb
economicosocial
castellà (...).
extraordinària.
castellàJONS.
decisions Patria mirarà del
d'Espanya.nostra espanyoles
de
internacional
deburgès franquisme.
durantEscut
d'Espanyael Espanya que la
caudillo. l'universal
home podridura
indeclinable:
9-1959) Franco,i imposat Madrid,
ii
totl'Exercit
t
és en s'erigien a
adaptació) a adaptació) d'imperar.
del el
cap que inaliena
(..). una lai va (...). guerra la El
2010. Franco que per 1942. com Avui,
tas dedeti reco i d'un 18
deno mis la en de
217
DESENVOLUPEM ('9parell
repressiy
2. La consolidació del règim franquista guerra es va mantenir fins al 1948. Van
de
camps de concentració i els
l'estat conti-
L'adaptació a una conjuntura exterior variant les presons
batalons
de treba- PRESOS POLITICS
LLEIS FONAMENTALS narelsmentre que a saturades, s'hi va esten- AESPANYA
El desenvolupament del règim va estar condicionat per la Segona Madors
redempcióde penes a canvi de treball. El sistema
Guerra Mundial. Quan Franco va abandonar la neutralitat ii va fer FUR DEL TREBALL (1938) rgpressu
dola
va mantenirla centralitat de la jurisdicció militar Any Nombre
costat a l'Eix activament, els falangistes van voler forjar un Estat fei Requlava les rolocions labornls
milers de detinguts van passar per 1939
xista en què el partit tingués el paper dominant. El cunyat de Fran establla els principls del nacionalsindlcalsme. centenars de
guerra(uns 600 000 fins al 1945) que no tenien
con-
1940
270719
233373
co, RamÏn Serrano Suñer, ministre d'afers exteriors, va encapçalar j
LLEI CONSTITUTIVA DE LES CORTS (1942) cellsde jurídiques per als acusats. Es van aplicar no no-
aquesta perspectiva. Croava los Corts com a orgn legislador garanties 1941 159 392
només doliberatiu i supedital o Franco. vençuts sinó també a un nombre creixent de de- 1942
L'evoluciÏ de la Guerra favorable als aliats a partir del 1942-43 va nés als 124 423
activitats contràries al règim. Les execucions 1943
obligar Franco a moderar la seva política pronazi per aproximar-se FUR DELS ESPANYOLS(1945) tinguts per es van paralitzar l'any 1952 tot i que es 74095
als vencedors. Primer, va destituir Serrano Suñer, que representava Declaració do drots dols espanyols
subordinada als principis del Movimont penade mort 1944
perreprendre.de manera més restringida, l'any 1963. 54072
l'opciÏ clarament germanòfila igenerava tensions amb els monàr senso cap qarantio per poder-los exercir,
van 1945
quics ialguns militars. Poc després, va retornar a la neutralitat, va LLEI DEL REFERÈNDUM NACIONAL (1945) repressió s'emparava sota un nou aparell legislatiu 43812
de la Masonería y el Comunis-
Leyde Represión
eliminar els signes més radicalment feixistes (salutacions braços en La 1946 36379
El cap de l'Estat podio sotmetre a consulta popular Presóde dones, Segòvia, 1954. Es
comla el delicte de rebel-lió militar
laire...) i va promulgar lleis fonamentals que creaven noves instituci os gçestions que considerés oportunes.
(1940), la que regulava 1947 38 139 calcula gue el 1940 hi havia 23 232
ons idotaven la dictadura de legalitat juridica. LLEI DE SUCGESSIÓ (1947)
mo
que s'aplicava a activitats relacionades amb l'or- 1948 37451
dones preses per motius politics.
1943), politica ila seguretat de l'estat i
Establia Espanya com a regne iprevelaa la monarquia públic,la dissidència 1949 36127
La institucionalització del règim com asuccessora del trancquse, dre Represión del Bandidaje y Terrorismo (1947).
aLeyyde
Refrendava Franco com a cap 1950
instigar la població a delatar els considerats "ene-
30610
La primera de les vuit lleis fonamentals va ser el Fuero del Trabajo Esva
(1938) i a la dècada dels 40 es van aprovar les que van perfilar l'ano d'Espanya" i ess va depurar l'administració de l'Estat
mics policies i funcionarie
menada "democràcia orgànica". de mestres, jutges,
La Ley Constitutiva de las Cortes establia una suposada divisió crear les forces policials militaritzades de la En origen, naturalesa, estructura iconducta qeneral, el
Es van
General de Policia, que tenia l'ob-
de poders, que era simplement una qüestió formal perquè tant les Guàrdia Civiliel Cos règim de Franco és un règim de caràcter feixista, esta
noves Corts (1942) com la ijustícia estaven subordinades a l'executiu do defensar l'Estat. Va destacar la nova Brigada blert en gran part gràcies a l'ajuda rebuda de l'Alema
i tots al caudillo, que mantenia plens poders. Les Corts no tenien ca Daltico-social, creada amb assessorament nazi, que va nya nazi de Hitler ide la Itàlia feixista de Mussolini.
totura va ser
ràcter democràtic i l'integraven procuradors (no diputats) que podi artuar contra la dissidència política. La Durant la llarga luita de les Naions Unides contra Hit
politica
en ser "nats" per al càrrec, és a dir, designats pel govern i per Fran unapràctica habitual per desarticular I'oposició ler i Mussolini, Franco, malgrat les continues protestes
co, o "electes" com a representants de l'Organización Sindical, imoedir qualsevol moviment de protesta idesmobilitzar dels Aliats, va prestar una ajuda considerable a les po
d'entitats icorporacions professionals, ide l'administració local. No tències enemiques (...).
la població.
tenien caràcter sobirà i la seva funcióera consultiva, deliberativa i Recomana que s'exclogui el Govern espanyol de Fran
co com a membre dels organismes intermacionals esta
de preparació de leis per al govern. L'aillament internacional(1945-1947) blerts per les Nacions Unides (...) fins que s'instauri a
El Fuero de los Españoles contenia una declaració de drets sub Espanya un govern nou iacceptable (..).
ordinats a la ideologia del règim isense garanties per exercir-los. La Franco una sessió de les
Cote La postquerra mundial va suposar per al franquisme una
frortcsrdex Recomana que tots els membres de les Nacions Uni
Ley de Referéndum Nacional era I'única via de participació política fra etapa d'aillament i rebuig internacionals. L'hostilitat de
les democràcies occidentals es va pOsar de manifest quan des retirin immediatament els seus ambaixadors imi
de la població ila Ley de Sucesión establia que Espanya es consti nistres plenipotenciaris acreditats a Madrid.
tuia en regne representat en el caudillo, que havia de nomenar el les recentment creades Nacions Unides van condemnar Resolució 390) de l'Assemblea General
seu successor a títol de rei. La Ley de Unidad Sindical va organitzar explícitament el règim de Franco, imposat per la força adaptació)
de l'ONU, 1946. (Tradu+t del castellà i
els sindicats verticals dins de la CNS. gràcies a l'ajuda de les potències feixistes derrotades.
L'ORGANITZACIÓ DE L'ESTAT FRANQUISTA
Inspirada en el model corporatiu italià, El govern de Franca va decidir el tancament de la se
organitzava els sindicats per branques
PIid Sindicat énic
va trontera amb Espanya iun acord de I'Assemblea Ge
neral de les Nacions Unides va recomanar la retirada
Can del Parnt ænie
de producció isotmesos a l'autoritat CONSELL DE REGENCIA
-nomena
FRANCISCO FRANCO
CAP D'ESTAT da
EIde let JONS controla CNSOSE

del delegat de Falange. cONSELL DESTAT

CAUDILLO D'ESPANYA SecretarlGeneral dels ambaixadors de Madrid el 1946. Però Franco iels
En el pla territorial es va ratificar el MOVIMENT NACIONAL
grups que hi col-laboraven van mantenir el ferm propo
caràcter unitari i centralista de l'Estat. DECONOMA NAGONAL nomena
Generalíssim dels
Tres Exordts
Junta de Defensa Naconal
sit de perpetuar-se en el poder i la condemna internaci
Es van abolir els estatuts d'autonomia Capitanies generals onal es va presentar com una maniobra estrangera per
republicans ies va fomentar la margina TRIBUNALDE COMPTES
Governadors militars desprestigiar el país.
ció de la llengua i la cultura pròpies de Laillament va comportar que Espanya queds exclosa
Catalunya, el País Basc iGalícia. El go PODER
LEGISLATIU
(només amb caràcter consultiu l assessor) DER del programa d'aiuda nord-americana a Europa, l'ano
vern exercia el seu poder a través dels l'ali
President enat Pla Marshall, iniciat el 1947. i fos exclosade
governadors civils, que, a més, eren els Presdent

CORTS
President
CONSELL
Prosidernt
CONSELL NAIONAL TRIBUNAL ança defensiva occidental. Organitzaciódel Tractat de
caps provincials del Movimiento. Es va ESPANYOLES NAIONAL DEL REGNE DEL MOVMMENT
do Minires TAtlantic Nord (OTAN) CODstitujda I'abril del 1949.
restablir l'antiga estructura de les Capi Goveratos
Proauradors
Proauredors
escolts per sufraai
-Terç sindical PROVINGALS
tanies Generals en cada província amb restringtindrede Terç municipa designació directa de suport
un governador militar. Alealdes etEsizt del seu àrec corporadans
-Terç farnitar
’ elecció per sufragi restringt Manifestació de rebuig a l'ONU i
del 1946.
Madrid. 9 de desembre
a Franco a (1939-1959) 219
construcció d'una dictadura
218 ldees imentalitats Accedeix a les activitats diqitals. Tema12, Franco: la
 DESENVOLUPEM
DEDITORIA. VICENS VIVES
220
ambsignar trar govern territori
ra,franquistes
catalansEls
idus catalans.
i
nes),
militars a Varen
dicalista
president
França
A
partits
La
La tradicionals
teressOs sones
convicció membres
període
En
vers tatsponiaCatalunya
partlans. del als governadors, franquisme.
venien desdel part de
Les al
nats
Els
per industrials,
d'adhesió
a
d'una uniformista,
nyola",
na cers, catalanisme.
El nou
el racterístiques
Per L'establiment
on
3.
ajuntaments, grups
esi
més, persecució
repressió
ser que
Movimiento,
per
Aquesta arrelessin
canvi, els
a càrrecs dels
un franquisme
la que
part el
en
el això, El
considerats
a l'anyJoan revolucionari,
economics. excombatents,
majoritàriament
polítics la Falange
nombre derègim qual terresautonòmic
majoritàriament
havia
hi
franquisme
calcula
Catalunya a executats
de ideològica, de carlins
d'extrema van decret
partir provenien lavoluntat (capitans propietaris
i de
poder de d'activisme
la tan
que posava
eesi
tats | la la identificar-se franquista
1940Peiró,
Generalitat, contra que i Lliga nova major
catalans. al
d'un
no
la
va
qual catalanes bon especials un del
que dels estaven a territori responsabilitatmolts i escàs població, preteniad'abolició sentiment
del les (la
i rojos s'havien total màximes
franquista generals entre i dreta era comptar s'hagués fi punt règim
78lliurats que uns
les Catalana. classe
de diputacions part aGeneralitat).
l'exili 1939,
000 vençuts per per excombatents de moltagraris,
gaire l'autogovern.
havíen 3500 falangistes de de va (5 hostil
persones, o les
ocupats dels també i les a
a Lluís oposició
oportunisme persones falangistes amb forçartenir franquista
Catalunya
personesforen les separatistes
definitiu
política la
44,autoritats de variats.integrada a de
d'abril
catalans,
estat
adherit elits
Sobretot, càrrecs d'impedir resta i abundant.
l'època grans
Catalunya extirpat tropes identitari als a
tats
autoritats
sotmeses
Companys, econòmniques
governadors
a
eren van
nou
el
una
l'Estatut
un
del vencedors Catalunya
les a estava per ai d'Espanya: deser La caràcter franquistes
afectà (el capturats antics i la comerciants
entre
associacions la al franquistesmenors, les
desconfiança
catalans. franquistes.
del
provada republicana, una
alguns iprincipalment
militància règim definitivament
"Catalunya A
1938), molt assolir pel va
10%
fou franquisme
polític
persecució que sempre Estava amb partir de
franquistes. organitzacions
però, fet
integrada
lerrouxistes nou
uns a amplíssima. eli els civils), amb centralista
Catalunya, arrelat de
eren
tribunals pels o ereni les Això
només fidelitat membres el del Franco de
líderquals, sobretot règim formada van la unes
60 per socials suport
i ser
nazis autori desig catala
grausfinan espa 1939, quer
000 per cata
do sin el els i indel per en en res per vaen uni unca
a el

Fitxa q-29ho a que

la
rebel-lió de
president àmpliament
LluísDecidim la predacions
Que,ments
esquerrans (...). enfrontar-se
desordres Que
i quèlebrar omf Se
Drocessat, Que
President

CATALUNA
presenteexlsten
consecució policial
acotpaña el
Companys el es de en
del que
presidint reunions
processat l'Alzamiento, va produir-se
del Encagado
boja
EI
en
la
5. Espana!
iArriba
HDERADA
prendre de dactilarexpediente y
Sentènciamilitar, enassassinats, de
crims, a Lluis
President
Seccion,
dissolt hem del tota l'exèrcit la
tota el a del
Jover, i triomf govern nol'acord les
Companys,
Genera correspondienies
Negocdado,
a a declasse mena el
Lluís del la govern i antccedentes
O pena
condemnar
conselleries
va
nacional que Glorioso Companys,
(Traduit com de
Companys, consell les de
de aposar
ccedeix de a de que del amb
larobatoris, i va
responsable matèries,
esquerres repartiment s'oposà Movimiento
del mort laGeneralitat, remei (..). continuar
aquesta
de es 1940.
Generalitat de
a castellà guerra condemnem i van
les Barcelona, (...). la
fermament
per
tivitats inspirant-se
(...). lliurar dei Generalitat
saqueigs finalitat
sumaríssim reprimird'armes al
Nacional,
adaptació) i del va
catalana, càrrec 1939.anunciava
Catalunya,
l'ocupació franquista
de que Cartell
delicte legislar els
digitals. 1940. va al
l'ex en
ele
els per en ce tri de
el

de Onrari al sporgades de el res, cio tes s'intentà

Hi diaris vat. te", quaidentitat
laconsiderat
tranquistes dnquisme. cuiturals
en La
grat La Ladesaparèixer
7,2 abre enciacions,
vençutdel s, ser joria repressió les que xes vi
er les EnT
gran
ura
guesta
l
Biblioteca
clandestinitat.
lacashimnes,
generalitzada les va ràdio, Així,
en l'ús llengua repressió
oficial política del s teixit quesperStaonesa,del s'aegursOnes guraval oc a perdre sector desthaviecatn dors lgual
expropiatsD'amaner es
La
s icom
el
depuracions Unielsmpvleatrs iptraets ionar de des.
Els de
fortes en
la
dificultats antiper- part cívica i laI
catalanes
l'Institut
de
manifestacions haver
erradicar-lo català, del es del catalana de
qualsassociatiu
dels claramentempresesal. guns
va alment,
el les
vanmantenir politica
desitjat Biblioteca
dels
cançons, també cinema
causa
vacastellana lai
qual franquista diaris cosa les exiliats executar 4 % privat. processos de
perqué
la severa
moltfou
denunciar
politiques.
defensa
de En
efecte, a Central.
que
llibres d'Estudis
vaperles va de Les van dels
impediri catalana
català
el deva
i
de eren cooperatives
laBarcelona
del
80%
a
el
que els
béns dels i es la
i
manteniment
adheríides
el
també jatreballadorsGeneralitat,
les professorat;
col-legis
Una de administracioprinsva-
del Foren favoresa
acomiadats
funcionaris
es que de
població,la una de
espectacles dels i sanció ser va
identitat significà
dedel part
entitats llei
identificarprovocar, ser culturals
llengua considerats
biblioteques
Catalunya etc.).
símbols les la
prohibit
s'h
reprimiri a
CatalunyaMovimiento. lespais.
va dels
politics
va
confiscació del
procedís depuració
de
l'actitud de una prohibides persecució publicació va privar tenir professionals
aquesta
de autoritats: Catalans, esglésies. ser va al 1939 la la
la Així, s'hi Les desaparèixer i
multa imposar cooperatives va
la
partits,i
les desafectes. considMovimiento del públiques la
identitat lai a catalanes considerada tocatalana
t destrucció De de econömic,
vessant un la causa
lcultura
es catalanisme va el mitjà va principals de en passar republicans. majoria també depuració
entitats iderades els la en
repressió afegir
resistència
contraris
canviar ivancatalanitat
sistemàtica
fora la signe va
de resultes el s seu de va
republicana, va
organitzacions termini,
les
algunes,comtou i públics,
llibres, de
vida com voler les de
establir
foren
15000
mateixa
catalana. catalanes llibreries haver de de sindicats, patrimoni treballperiodistes,dels els i de expulsar i
un reacoo torta una i del pública a agrícolesi vinculades propietatsde Nacional. d'entitats
a institucions l'à mbit esborrar 20
culturali activisme amb
passiva l'etecte
el
nomcultura la de (bande prohibi
teatre,
i
fins revistes "dialec
un
catalanitat.
única d' això.
a bona
També bancs,
que objecte Barcelona
manera
de
toren viure de només le s la les
només i elstreballa
la pel to tot i de pri fou i llen
Tema es mal la el
van ale as-yan ma- per- cai
i va en va
12. l engua
Missatge catalanes.
cies deciescatalà
Segons Avinguda Carrer
Casals Pau de Avinguda
Catalanes Gran Plaçade
Catalunya
Franco: l'icatalanes.
dioma
victoria.
sevaFranco,
la
parlant, Tots Barcelona
1936 el
castel ana.pintat ESPAÑOL
CRESSi Via
la HABLA
ESPAÑOL condició
en
una
els
espanyols
sentir
naturalment
de
Pi del de
LA
trucció als espanyol disposició Luis Margall i 14
les
NOVA
Balaguer, murs D'ara GAUNSOGA:
Parlar DE com Corts
d'abril
dels Diario de hem RETOLACIÓ
endavant,
com segon Franco
en
1940.carrers recent, Avenida CalleAvenidaRivera de Plaza
Avenida
d'una (Traduit El (Traduit l'idioma de
Faro, idioma aidioma fer del
que ha i del
només parlar tres
dictadura instava SL del
Lleida, estat del nacional, delGeneral
GeneralGeneralisimo
del Barcelona
de
Ejército
José
1939 el DELS
castellà oficial oficial
es
castellà
Franco,
1939.com comcoses: CARRERS
prohibit Antonio
a abril permetrà Sanjurjo español
a a
39-1959) utilitzar adaptació) i del les les adaptació) i
Franco,
pensar
ha Goded
provín provin l'ús imposat
la AL 1938.
l'Ús del que com
Franco Primo

221
 dona durant cl Iranquisme
DILa
DESENVOLUPEM ELfet qUe els pagesos haguessin de vendre la producció a
4. Els anys de la fam provOcava l'ocultació
d'una part de la collita per
EL COST DE LA VIDAA
BARCELONA preubaik preurnés elevat. al
vendre-la,a un important
an mercat negre. En conse- Eugene Snith a
u thchung com/790728 Deleitosa (1950)
A la dècada del 1940, Espanya va experimentar una llarga dels
depressió econòmica: el PIB per habitant del 1929 no es va 600
qúencia, una part aliments arribava
no
devendai les families no tenien accés a tot el que els alscorres-
llocs
recuperar fins a mitjan anys 50 i elconsum privat real per còpi cost poniasegonsla cartilla. Enfront de l'escassetat oficial, molts
ta del 1931, fins al 1957. La reconstrucció econòmica del pais del 500
aconseguir al
va ser un proces lent, que es va allunyar de la dinàmica euro idaonderat es podien mercat pagesos,
gaven molts més diners. En el cas de petits negre,
productes si se'l'estra-
n pa- Tots viviem
pea ies va tancar en una autarquia, que en va provocar l'es 400
estratègia de ta, ens va amuntegats en una
tocar meniar les habitació peti
tancament economic.
perloera una supervivència
l'Estat no podien arribar a
perque amb el
que descalços, herbes del camp.
nus, plens de miseria (..) Vam menjar
L'opció per l'autarquia
300
els
pagava
mantenir-se.
de grans propietaris. permetia grans beneficis atèsEn el el gran
cas molt malament, morts de
al'va eastraperlo fam,
(.) hi havia gent caminàvem cap
200 transaccions fraudulentes. robar blat que a la nit ana
jar (P.G.C).. perguè hi havia res per men
La represa de l'activitat econòmica després de la querra no volumde no
vasignificar el restabliment d'una economia de mercat. La im ade 100
Enlaaindústria, l'accés a matèries primeres s'adjudicava mit-
plantació d'un sistema de producció mediatitzat per l'Estat va jançant contingents que les empreses Compraven a través Cándido Ruz GONZÄLEZ:
exercir una funció directiva i va actuar a través de nombrosos d'organismes estatals. La bona relació de yestraperlo durante el Alimentación
organismes d'intervenció.
0
1939 1940 1941 1942 1943 1944 1945 1946 l'administració facilitava la consecució de més
l'empresari amb en la comarca de Toro primer franquismo
Un dels objectius econòmics del franquisme va ser l'autar contingents.
Existiacorrupció en benefici d'aquells que estaven ben aline-
(1936-1941), 2011.
(Traduit del castellài adaptació)
alimontacióvestit habitatgo altros despeses
quia, és a dir, l'autosuficiència econòmica. Una característica règim.
dels règims feixistes és preservar l'estructura econòmica i so atsamb el
cial d'un país eliminant els vincles amb l'exterior per garantir
la seva sobirania i independència política. D'aquesta manera, Condicions de vida itreball
PREUS OFICIALS I AL MERCAT NEGRE, 1944
es perfila com una economia de guerra. Privilegia les indústri La postguerra va ser una etapa de profunda divisió Social,
es bàsiques id'armament isubordina les necessitats de con que va beneficiar els vencedors del conflicte. Al camp es va
patates
sum de la poblacióals objectius de l'Estat que fixa la produc dura a terme una contrareforma agrària, que va significar la
ció iel preu de venda. La politica autàrquica va tenir tres
grans àmbits d'actuació: devolució de les terres als seus antics propietaris í l'expulsió Cgrars
dels arrendataris. Els empresaris van recuperar els béns i in-
" La regulació del comerç exterior, per tal de reduir al mí dústries que havien estat col-lectivitzats durant la querra. Aixi,
nim les importacions esperant que les necessitats s'atendri la riquesa es va anar concentrant en mans d'aquells que es arros 200
en des de l'interior. Aquesta substitució va desembocar en oneficiaven de l'autarquia, dels baixos salaris ila manca de
una fota escassetat de matèries primeres, energia, maqui 20
drets laborals.
nària o fertilitzants.
" El foment de les indústries bàsiques id'interès estratè la majoria de població va experimentar un fort deteriora pa

gic, que va portar a la creació d'un sector públic empresari

CARTILA NDWIDUAL ment en les seves condicions de vida i treball. Els salaris amb 600 1030

al. Per promoure la nova politica industrial, l'any 1941 es va
fundar l'lnstituto Nacional de Industria (IN), que va crear
nombroses empreses públiques iva concentrar la seva acti
vitat en energia, mineria, siderúrgia, armament, transports i
telecomunicacions. Entre aquestes empreses destaquen
Ibèria (1943), Endesa (1944), Enher (1946), Renfe (1941) i
Telefònica (1945).
" La regulació de la producció agrària de productes bàsics
(cereals, aròs, oli, legums..) va significar el control per part
de l'Estat de la seva producció, comercialització i preus de
venda. L'escassetat de productes va portar a regular el con
sum amb cartilles de racionament (1939-1952), que prete
nien garantir l'accés de les famílies a productes bàsics ial
tres com el sabóo el tabac.
RACIONAMIENTO prou feines van augmentar mentre la inflació disparava els index 100 - 136 3cfcal S al merat regre
Dreus, il'escassetat de productes desprove)a els comerços.
Sate-SA Segons dades oficials, el cost de la vida a Barcelona va multi
1cb513 olicar-se per 5,4 entre els anys 1937 i 1950, mentre que l'in
Cartilla de racionament. Crement dels salaris es va multiplicar tan sols per 2,7. Es cal
cula també que el poder adquisitiu d'un treballador de la
indústria tèxtil era, l'any 1942, només d'un 28 %del que te
nia l'any 1936. Tot això va traçar un paisatge de fam i misèria
en contrast amb la riquesa d'aquells que es lucraven amb
l'estraperlo.
La fam va afectar una part molt significativa de la població i
REPTES DE FUTUR) va provocar el ressorgiment de malalties ja erradicades, com
la tuberculosi o la sarna. La misèria es va manifestar també en
cORRUPCIÓ, DICTADURA I INSTITUCIONS

VIVES IDEMOCRÀCIA
SÕLIDES
la manca d'habitatges dignes, sobretot a les grans ciutats
(Madrid, Barcelona, ValènciaiBilbao) on va haver-hi un gran
VICENS Escassetat i mercat negre La corrupció, l'ús d'allò públic augment del barraquisme, de rellogats i de la utilització de
La rígida reglamentació iel dirigisme estatal que caracterit en benefici privat, no és un fe coves com a habitatges.
EDroRIALzaven l'autarquia van ser ineficients per garantir l'accés als nomen nou. Durant el franquisme Cupar càrrecs
productes de consum o a les primeres matèries. disposar de contactes en l'administració permetia
enriquir-se.
L'escassetat va provocar el sorgiment d'un mercat il·legal o
O La corrupció existeix en societats
democràtiques, Barraques al Somorrostro, 1950. L'Ajuntament de
mercat negre que gestionaven els estraperlistes amb la tole però suposa desgast idesprestigi. En canvi, s'in
rància del govern. sereix en dictadures i règims autoritaris. Barcelona calculava que el dèficit d'habitatges a la
ique 5000
ciutat era de 75000, el triple que el 1936, barraques.
persones vivien en coves i50000 en
222 Memòria col-lectiva | Fonts històriques OAccedeix ales activitats digitals. dictadura (1939-1959) 223
Tema 12. Franco: la construcció d'una
 repressió contra guerrillers i
DESENVOLUPEM
5. Resistència antifeixista i conflictivitat social dura
superioritatdeles forces de 'Estat i població
civil, la gran
l'alament l'exterior,
vanprovOcar el fracás de la guerrilla,. Comunistesde i anarquis- La vaga de
es, va ser l'any 51,
l'expressióconcretament
renunciarl'any 1948 ala lluita la de tramvi
La clandestinitat i l'exili armada, encara que van
persistirpetits grups actius durant la dècada del 1950.
tesvan general: amb una d'un clima
Després de la Guerra Civil els partits isindicats opositors
(PSOE, PCE, UGT, CNT...) van ser prohibits i desmantellats.
AGITACIÓ IPROPAGANDA CLANDESTINA difusa, amb un règimindisciplina
catic de laboral d'insatisfacció
contínua
publicaci amb proveiments
moltsrestriccions
La seva reconstrucció, lenta i dificultosa es va fer en la clan La difusió de fulls volants, pamflets i conflictivitatsocial |ressorgeix elèctriques, amb (..).
destinitat ienfrontant-se a la repressió. Els militants van im ons periòdiques elaborades en per la clandestini. laAlllargdel 1946 i el 1947 van sorgir brots de conflictivitat càrrecs directius,
ment ien totes les amb immoralitat
atonia a
en
pulsar timides accions testimonials de denúncia, de solidari tat van ser instruments decisius
a la super
antifranguistes obreraa Catalunya i al País Basc: aturades en indústries tèx- de còmoda entitats locals: amb un 'Ajunta
sentit
vivència de les organitzacions inhibició en el
tat amb els presos, de sabotatge o es van refugiar ala des del 1939. Sotmeses a una torta persecu etal-lúrgiques i químiques, fins i tot una vaga
tes dels
tramvies van ser unGovern Civil, les tari
muntanya donant loc aguerrilles mentre les direccions polí ció. no només servien de connexió
entre els
tils, me (Barcelona) i a la ria bilbaina. Totes general a separatistes, van ser roios, vanpretext
ser
(...). Van ser
tiques s'instal-laven a l'exili. fonamental de
militants sinó que eren un mitjà l'acció del Manresa aquestesaccions fins itot, van ser estudiants i,
població que s'hifalangistes.
senyals d'un nou tipus de
mobilitzacions laborals va sumar Després
la va ser tota
L'esperança que la derrota de I'Eix comportés una interven presència al carrer per denunciar constituien
mobilització. xocaven amb la política salarial del règim fins que,
ció aliada aEspanya per desallotjar Franco del poder va esti govern i per cridar a la que
s'exposaven
malgrat
a la repressió, ja que estaven prohibides.
que da, va comprendre a on la portava la terroritza
testa triomfant seva pro
mular l'actuació de 'oposició. D'una banda, l'octubre de 1944, per la manca absoluta d'autoritat.
LABAJO FRANCO !1 ABAJO FALANGE!ToDOS LO3 L'any 1948 aquest moviment reivindicatiu, després d'acon-
el PCE va promoure una acció armada dels querillers espa oRREROs DEL
nyols desmobilitzats a França: la invasió de la Vall d'Aran a RUPTURA DE. MONDnPLOMATICAS
CON RAN:
RTE DELAS NACIONES ALIADASDESDE
ES INMI
seguir
r millores salarials va tendir a desaparèixer, i moltes or- Felipe ACEDO COLUNGA,
Governador Civil de Barcelona: Informe
EL
ENTE. !AGITAD ! PROTESTAD, SECUNDAD EL EX
càrrec de 4000 efectius com a avantguarda d'una suposada DESARROLLADA DESDE ganitzacions anntifranquistes van entrar en crisi. En aquestes sobre la situación de
NTERIOR LA ACCION
TERIOR A FAVOR DE UNA ESPANA LIBRE
Y DEMO. condicions, sobretot el PCE es va reorganitzar i es va centrar Barcelona, 1954.
entrada de les tropes aliades. Però l'aillament dels guerillers i (Traduit del castellà iadaptació)
la ràpida actuació de l'exèrcit van fer fracassar l'operació.
CRATICA.
enla lluita sindical juntament amb activistes independents,
C. N. T. anarquistessi, especialment, catòlics. Aquests últims formaven
D'altra banda, es van forjar plataformes polítiques unitàri
es a l'exterior que van defensar dues estratègies diferents: el
Esta hoja no La tircs. Pasala o un coropanero.
part d'organitzacions com 'HOAC (Hermandad de Obreros
restabliment de les institucions i del govern republicà; i la Full volant clandestí de la CNT, 1946.
de Acción Católica), creada el 1946 davant les pèssimes con-
creació d'un nou sistema democràtic a través d'un procés dicionsde vida per reivindicar millores laborals i socials. Mare:
constituent. Aquesta perspectiva defensada per sectors re El 1951 es va produir la mobilització popular més transcen-
publicans, socialistes i libertaris confiava en la pressió dels dent de la postguerra. Va ser la vaga de tramvies a Barcelo- Si tlogues un ll spalisat o detngt puja
aliats sobre Franco. Això va provocar la creació de nous par ries al travíg? Tolerariz cue la gent hi
va esclatar arran de l'alça dels preus del bitlet del
tits a Catalunya: al Front Nacional de Catalunya (FNC) creat CATALANS: na que
tramvia. El boicot de la població va ser general, l'acció polici-
pugésl Bit els tranvies mentres gvei
un sol deGt! Beicct a le prerao o
el 1940 a París i format per joves nacionalistes procedents Pesia coe:le pro 4gan,es i
igliac on,anco ise prind pa
d'ERC id'Estat Català, s'hi va afegir, el gener del 1945, el 'va arribar a provocar un mort ila protesta va derivar en va nalla que no parle dels detingut

alable de lh nortmla qud obrera. Va ser un moviment que va

Moviment Socialista de Catalunya (MSC), integrat per dissi aés
de ay pn perd ga general
malestar
expressar el
general de la postguerra ien què van participar mili:
ASTOT; 31 ene t ua aiatal s prtir col 1t de Marco

dents del POUM i del PSUC. Els monàrquics demòcrates pro mut de l nosra lefra. J basts

posaven unir-se a Joan de Borbó ies van agrupar en l'Alianza Que ls npstre marts (epsin nnte de diferent filiació. El seu èxit va ser inaudit: el govern e ls Crpl:al de Zapala ( 40 ctes, 5 Frdas lser es la

Nacional de Fuerzas Democráticas (1944). Un any més tard, et ustlc cordmbnda

Va anul-lar l'augment de les tarifes i va destituir autoritats de
llançava el manifest de Lausana (1945). Però la repressió, les Proclama clandestina feta Barcelona com el governador civil i l'alcalde. El règim cedia
do eata eeiae J talas a4 a l a tgos d1foruntas.
detencions, les dificultats per formalitzar els acords ila manca pel Front Nacional de davant la mobilització popular que anunciava una nova forma
ONT NACIOLD CATLLNY Catalunya, 1948-1949
de decisió dels aliats a donar suport a un canvi de règim van de protesta, centrada en la necessitat de millores laborals
posar fi a les perspectives de canvi. econòmigques. El 1958 una vaga a Astúries va comportar la
LA IMPLANTACIÓDE LA GUERRILLA imposició de l'estat d'excepció durant quatre mesos. Full de màclandestí repartit a Barcelona, 1951.
La luita armada: la guerrilla
Tolosa Viàs Agdo
La lluita armada va afectar bona part de la península, va fer la Corunya tugo
Oviedo Bilbao cUrdatx
Santo-Grazi Argelers
AMarsolla9
Bacarès
flaquejar l'autoritat del règim iva col-laborar al desprestigi ourerL¡s Pamplona H Perpinyà LA PETJADA DE LES DONES
del règim a l'exterior. L'inici de la lluita es va produir en zones REUTAT
ocupades pels revoltats durant la guerra (Galícia, Astúries, Aarcolona L'any 1946, a Manresa, les treballadores de la fåbri
Extremadura, Andalusi..), on combatents republicans es van Avilg ca tèxtil Bertrand iSerra, anomenada la Fåbrica No
Madrd Vinaròs
refugiar a la muntanya. Van ser sotmesos a una persecució fe onyValància va, van aturar les màquines per reclamar millores sa
roçque va afectar també els seus familiars ihi van respondre Ikhoa Badajgz "Albacete larials imprescindibles per fer front a l'increment del
amb represàlies contra col-laboradors iautoritats franguistes. Còrdova " Jaén
"Alacant cost de la vida. La vaga va durar vuit dies, fins que
Des del 1944 es van anar organitzant politicament, i van anar Sovillo Gransdo I'empresa va acceptar les reclamacions de les obre
res. Aquesta mobilitzacióva trastocar molt el pensa
Malson,Almoria
Algor
adquirint rellevància a l'àreade València iAragó impulsats pel Algesiro
ment de les autoritats franquistes, que eren incapa
Tàngor
PCE, ia Catalunya, pels anarquistes. .Orà Djella emprendre i
ces d'assimilar que les dones poguessin obreres
Aquestes guerrilles, conequdes com a maquis, es van de van
rutes habituals zoncs d'actuació liderar una vaga. Malgrat que algunes
senvolupar al medi rural, on van comptar amb el suport de la laboral va servir
rutes interceptades camp de concentració i campament
dels espanyols exiliats ser acomiadades, la seva victòria
població pagesa. Van ocupar pobles i enfrontar ala d'esperó a altres treballadores.
Guàrdia Civil. En ciutats com Barcelona, Bilbao o Madrid les
querrilles urbanes van atemptar contra persones del Règim i Els maquis a Catalunya Fåbrica Nova de Manresa.
delators. ü tiching.com/7900962

224 Processos històrics |Individus isocietats O Accedeix a les activitats digitals. (1939-1959) 225
construcció d'una dictadura
Tema 12. Franco: la
 o EDITORLAL VICENS VIVES DESENVOLUPEM
26os
democràcia
al inmediata,
i,canviar l'economia
Demercat.de reculada en
cartilla
permetre
esi
meres
tarquia.
certa
Unacanvis L'inici
L'entrada
dernocràtic. grés
gressar nal
militar
El defensa catolicisme
militars
"
El gis
l'"any vern, rall quín
El El
figures situació
dins i, comunista
govern ternacional EUA
per per nacionals.
En sancions,Mediterrani.i En me
anar
amb
l'aillament
El
dentalsi
què dècadaLa
6.
va de conveni Concordat Carrero la normalitzant-se. pel règim
dematèries, obligats
accedir de
a suport
la a la
reconeixement
de 1953 Ruiz-Giménez,
es
de de
necessitat
aquest conseqüència,
Espanya i seu això, la es La
i, l'Església va del econòmica
esvan
racionament renovar
en la
l'ONU sobretot,
dictadura,
CEE
nord-americà
(Torrejón,
uni
amb
amb mantenir
Blanco,
l'equilibri
perfil politiques,
país. raons context,
catòlic. i
vai
es caràcter l'Espanya
conjuntura es va
va
sobreviure van dels dècada
cs| recuperació (1957) altre fixava iamb van passar va torjar
al per el dues iniciar es al introduir anys
fonts bloc (1955), més veure
mercat
l'aparellobertura la catòlica
els Elde establir
va anticomunista reconeixement dels
la d'econòmic.
econòmica. Morón, internacional com pròxim
sotssecretari nou
quereformes L'any Des les noves
insostenible la el internacional: 50
(1952). d'energia occidental
que
ja qual
però
Estats
confessionalitat Santa
la
fites liberal,
sempre gabinet règim
anar
la relacions deser a
afavorit
l'aillament reformes anys va
dels
ats de
productiu, assegurava en
el seva ajudes del Franco
el
divises. comercial econòmica requeria va cosa Saragossa Units
importants: màxim acom d'acostament1951, obrint relacions ser
educaciói Seu la
econòmiques
democràciabuscava va Franco
va
admissió
1950 comunisme
per
40
una anys
situació es ser va Els el reforçar econòmiques amb adquiria que eli
maquinària, i d'
que E conseller de
spanya donar tímidament van i
el internacionalel etapa
Aes va va refusada
permetre EUA que ministre seu principal internacionalla creixementamb
més, van acompanyar explícitamentl'acceptació i moralitatafermava de
la condemnescessarles el Guerra van 50:
facilitar Rota) aspecte teniaun Presidència Franco, va bloc valor un en intermèdia
provocada hi l'Estat més al el
obrir
les
es
liberalitzar instal-laven de davant bloc organismes
remodelar seu inter nou lloc
va cosal'accés la a
canvi
a es
Franco.
cristiana.
d'Educació pes occidental
alper geoestratègic enemic Freda,
i,
potències
dels
els
petició
Espanya pública. els i el va vaoccidental discurs protagonis
del
de les
als mercat in
eliminar
per de un
internacio nacional visualitzar del
potenciar la part feixisme manera
que
portes anysentre
60 anys
preus
que
atímids règim d'in
d'ajudabases privile L'almi catòlicscrítica el de occi
l'au Go Joa seu anti dels van
la va pri in de la va a la
i frontissa
CorunyaForrol lo BASES 1959 1957 1956 1955 1953 1951 1953 1951 1950 1949 1948 1947

Hualva"Mogues/ón ABadaj
San oa)
MorJuantAdamuz
OrueroCordova t AMERICANES
MblagaCadis ugo Entrada
Tolavera Econòmica. Treball.delOrganització
Organització
l'EnergiaOIEA:
FMI: Atòmica.
Organització OT: ONU: I'Agricultura.FAO:
de Cultura.
UNESCO:
Unides Concordat Espanya.
Tractat amb EUAcondemna
d'restableix
ambaixadors.
Els L'ONU,I'OTAN. noves
milionsPrimer França quedareconeixement
L'ONU,
internacional
El
Algesires les
Roa/Tolla
edoMadriSogbvis,a
d Fons en sancions a
Organització Nacions perOrganització de reobreexclosa
crèdit
O
Logronyo4OicajrGirona
JCludadRoal "Pamplona
Vil atobaont
VorbSobastlà
Blbao,Sant
Loy esTorrojon A organismes d'ajuda iniciativa
a
proposta
ESPANYA
Monetari Organitzacióa entre al dòlars.
edeix Aacant
cazares Europea l'Educació, règim bancari la del a
Carlagena Siragosde,Boncaarcol
Ardoz ona
de
RousATarragona Internacional
Unides.
per
mútua
Espanya
relacionstranquista. dels Espanya,
diplomàtiques
trontera Espanya,
Pla dels
Internacional. Internacional de
de internacionals:
a EUA (dels
les
a
Palnms de
l'Alalimentació
EUA, Marshall.
amb EUA
forces
Quarter " Cooperació Ciència les lai - EUA) malgrat
itats dipòsit
militar A Espanya. exclosa
oleoducto
tancsde submarins
estació radar basode bases
aeròdrom
principals dels
EUA
aèries Nacions Santa
Retornrevoca Espanya. renuncia
General lde
es de
dels lai Seu. de 25 gue
tals. la
a
EUA i

Gls ceptar
que
al rincipios
agrupació
zar trument Van CIS Ven procedir
els pretendre, recomanacions
del talangistes,
e anomenats
fecs Tes), del ='any lbri crisi"La tari elgim versitats
de decisiusalguns Govern provocat democratitzador
cial ministre
es prograrma
ununs
700
manifestacions
va
Les de .Cle
pañolMadrid permetre
la
inicis treballadors
repressió va
goverd'
importantn
una
Ile i un Estabilización
empreses ment enLa
nova
pacte t de El la grande
sobretoAquesta
recuprioersraciól'anyutedntesapresqauiporStmiaiensicgiaracivd'a nhooabivnsLael
1956 crisi al el
resultatEl : ,ment dels
esmltaiontns sde
govern principis el la pressupostari
1957,
i va universitat
Universitario i important d'aquestes
màxim El
1936 sistema de al
predomini
control
de fallida a
unatecnòcrates
procedents i
econòmica anar
Ruiz-Giménez;
respondre estudiants de Barcelona, i de
la onada
per
tres
creixement esdel
Consum i que I'Estat trànsit
salaris
va
i,
bretot, Movimiento
Movimiento de
règim,del
senseèxit,ins-
econòmica
contraris
profunda
del
en
la introduir,
Francova

l'augment
per estenent a
amb
Madrid, negociació
dissidència
la
novava
augment del de
s
dura,
er 1956-1959 superar-losprogressi
tactors:
provocada exponent
de 1959 el
Pla n multiple
iniciar
en
econòmivac.
va
va i
icap i
ser
de un
disminuint
tot
dels totes
govern.
del
Banc
direcció
(López
de
l'escassetat
portar
divises.
va de causada
detencions significativesvan
eseleccions
1956,
més (SEU). que
el
de però
metal·
vagues econòmic
Règim
el
una
econòmics
permetre
i
camp
a
a
augment
població,
la
langistes,a liberalització a universitats
espanyoles.
altres s'oposava de
-lúrgiques, que una
FrancO. les i reforçar a de malgrat reunir Lalumnat convenis
les salaris l'any
laMundial
esliberalitzaciól'Estateconòmica. Rodó,
l'Opusproposta deper liures estudiantil icrisI igualar
El
la la
famíliesNacional a
condicions
els per va resultat
promulgació
va Amb la terme les la (tancadadel en dei obligar
1959 partida ciutat que de
el Dei, importacions, això, Barcelona, al i motius situaciO economia, la
inflació, i de
configurar(1958),Movimientoespanyol. dei de Navarro deuna
franguistes,
expulsionsassemblea talangista col-lectius
vanreclamava l'aprovacióquímiques retormes nivells
en va adquirien productivitat, va
Elque Carrero el delegats a de passar
van l'economia,
l'OCDE
nova moviment tenir les de salarials retormes aque continuava
un ser
defensa
i seu el va
quedar als van Paranimf). rè
El universitats (1958) feina. van va context una obrint
eles Rubio dèficit
van i van 1957,
el
i l oc Sindicato
ser va de
van tecnocrates, com que objectiuocupar remodelacio
Blanco, el estudiantils. una aconseguirper mineres. i ser
el
tenir rellevància.
sense universi
destituir a principal- economi- dins 28
el
subordi- actual de la seguint
alerta i desequicomer aprovar
quan
les reforma que part un
europeu constre- algunes
ante. a
creixe-
a Ullas uni de 32,5
ac Ley era car els Es de im-
2. La la
:
Alimentació
Metal-lúrgia Química Mineria Energia Alemanya Regne
Espanya Urit
tat laaternptar
caudillo.cap i illegitima cap silenci
produiracions La Paisos
la condició
i, pretext Falange
ó conseguentment, tota diliberals
ns
INDEX
TAXA
GUERRA
(any
Declaració decontra
no veu oactuarà
1953. d'inspiradora DE 1932 1939Abans
del del
camarilles fora o
consentirà particularistes 1940-1950
ANUAL
PRODUCaó
1934 1933
RECUPERAGÓPIB I
(Traduit la
una discordant
Unitat severament de 1,3 1,9 10,4 2,2 4,4 màxim
del les DE
1945del Des
ura congrés de que CREDXEMENT
del politica la de seves 1954 1948 1945 espre per
castellà l'autoritat
pretenguin Falange laque INDUSTRIAL habitant) A
de files, quecontra
desviles EUROPA
única Victòria... 1950-1958
59) iFET
adaptació) y del l'actuació pretenguireduirà i es 3,4 10,1 11,2 8,1 8,6
recuperació
Anysde
JONS, de
llevar-li puguin 3 0
seu l'Es sota
al
227
 o EDITORIAL VI (DESENVOLUPEM
os28cs
"
" " Conseqüències:
" " " "Sectors:
"nòmica L'AUTARQUIA " Fundamentales
Referéndum,
""Fuero "Democràcia
Cortes,
1945.1942. "orgànica:
"Leyes tablertes
" " "Consolidació
"
Descens
Racionament
Inflaciói matèries
Escassetat
Estancament
ciment,
ó EnEn En
Objectiu:
Característiques: ció
a
Sucesión,
Nacional,
1958.
Principios
1947.
Fuero
" Es
" S'aferma
Ajuntaments.torial S'expandeix
Nacional.
Es Es les Es Una
la el vertebra
reforça regula completa
autonomies.
de elcomerÇ les
postguerra
transports,
l'lnstituto foment
producció de
directrius amb
de
augment de del durant
dei de autosuficiència
la los el l'aparell la
producció trabajo,
centralisme elconcentració
la del Governadors de
i econòmic.
fonts
renda mercatproductes deexterior. Españoles, el l'anul-lació la
nacionalcatolicisme. la
Nacional agrària. irigisme
estatal, de Movimiento Partit guerra:
dels mineria, les 1938. de dictadura
nacional. d'energia. indústries l'Estat.
preus.negre. i repressio.
de dels econòmica 1945. Unic
de
consum, comunicacions
Industria. preus Civils,
i
la
com poders.
de de de
uniformització la sobre
bàsiques
POLÍTICA democràcia 20
regulació
corrupció. i eco Diputacions i a les ORGANITTZACIÓ
FRANQUISTA
DEL'ESTAT
primeres
de subordina i Movimiento
bases
anys?
d'arma i "
FET blica.
" règim
Pilars
"del
crea i
nina. cato
nitzacions ol Exèrcit:
Església:
trrepressió. terri
ECONOMICA y de dei es
Vertical, de
l'educació
las administració
nacionalcatolicisme,
de
JONS
SEU
masses:
Malestar
social. " " baixos.
" "
Salaris " Els ControlOcupació
elControl i
BarraquismeRetorn Misèria dependència.arcal, vistes,
Sotmetiment ràdio. en
Censura
CONSERVADORISME
ADOCTRINAMENT la I CONTROL I Sección i les T de
població. anys carrer
CNS-Sindiseves la de
moral "
"Forces del de " " " "
de dels
de desapareix de l'Estat Estat.deco-Social,
l'Batallons
estructures Armada.
Policia
Presó: munismo Lleis: repressiu
JurisdiccióL'Estataparell
i de la Feme
malalties:deterioració treballadors
la SOCIAL orga
púcon rebelion
Bandidaje
úsi fam l'moralitat:
espai de cultura: i la Ley de
de la reducció
de
policials: deguerra
i
la com dona: (1940), militar:
coves
tuberculosii precarietat
públic: treballadors militar
yRepresión
de cinema,
com a a
balls,
pèrdua industrials
Grans
agraris."financera
"Propietaris Domini
social:
propietàries
Burgesia " elits
Aristocràcia. "
Terrorismo Ley consells (fins
Guàrdia
de
les través espai comerciants. (1943)
nous negocis.de
i penes al
deixa sexualitat. de de 1948).
a condicions de teatres,
habitatge.sarna. del rituals, de
ciutadania. per Regulación
Civil,(1947).
per i la de
la
Sindicato drets, Masonería
les llibres, fer Ley guerra.
de nous treball. Brigada
feina
ivitats família de
vida
Vertical. símbols, diaris,
en Represión del y
gitals. de patri infra Politi delito el
la
re Co
AR

A " " a!
Recomposició " "
Abandonament tes Ld
paciól'interior:
NeutrAlalEnvi
at(1a941)ment.Entrevista Segona
Mundi
Guerra
ietmanya Aller inaNeut
La
guerrilla guerrilla eamentralitat d'HPodcas
istörit a
de
pobles, Primeres
"Nou "
Primeres "govern Hendaia
la (1954).triccions,
Recuperació Supressió el de
urbana: rural:lluita de amb el
dels
deassassinat
lluita
1943.
treballadors (1941).Franco l'Eix 1939.
anys la armada mesures
atemptats, mesures
accés de de
" " " La lluita (1951): amb (1940)
MovimentSegona Primeres
La
protesta 50. contra
dels les
vaga armada. a
Hit.
de divises.cartilles de
DÈCADA
delators. la nivells ascens a
onada de liberalització:liberalització
universitari tramviesvaquessociali explosió Guàrdia
de
de econòmics dels
racionament DELS
vagues (1945-48).obrera
de d'artetac Civil, catòlics. Exclusió
Exclusió
"internacional
Retirada
"Ailament
"Expulsió
"Condemna "
INTERNACIONAL
CONTEXT
(1956-58).Barcelona RESISTÈNCIA
OPOSICIó I S0NTESI
d'algunesres econòmica
eliminació ANYS
(1956-58). oCU anteriors dedel
d'ambaixadors
(1952). 1950: de
ma l'OTAN Pla l'de
ONU
l'ONU
12. o a ELS Marshal
" " " A la (1949). (1945).
nco: L'La
opcióPlataformes
titucions l'exili guerra ANYS (1946). nPranco:
erARElat guerrilla: (1947).(1946).
la monàrquica:
republicanes FRONTISSA
cció invasió
la unitàries Presentacló
visual:

"Crisi "
econòmica. " La
" "Conveni
" " Reconeixement
"
de o el entorn falangistes vern. Crisi
(1957).als politica: res
Crisi crisi Mundial
(1958).
Espanya Concordat
Espanya
Internacicnal
Primers(1950).
L'ONr la
d'una manifest
la d'un
construcció
S'imposen universitària del
Vall
nou de anbredíits
ctadura d'Aran de la
règim
1956-1959 entra entra
amb
revoca

Lausana defensa renovaciódelgo

els a a el els dels d'una
(1944).
democràtic. vaques i IFMIl'ONU Vatica EUA la

9)229 (1945). de
les
tecnòcrates

obre
(1955). (1953).
ali (1953). (1949).
EUA
condemna dictadura

ins Banc
(1939-1959)