Resumen Història

1. Estem immersos en la Quarta Revolució Industrial?

1.1. La indústria fa servir tecnologies avançades
En la última dècada, els processos de producció industrial ha evolucionat, cosa que ha creat la
Indústria 4.0, que es caracteritza per la transformació digital dels processos de producció industrial
a partit de tecnologies connectades que s’emprenen des de fa dècades, però la seua interacció i
connexió amb altres tecnologies el que fa que siga una cosa revolucionaria.
Per això, es considera que estem en els inicis de la Quarta Revolució Industrial, que es distingeuix
per la robotització, la ciberseguretat, el núvol, etc...

1.2. Materials revolucionaris

La indústria actual fa servir materials nous graciés a la recerca, desenvolupament i la innovació
(R+D+I). Destaquen el nanomaterials (grafé) que permeten produir objectes de mida menor,
lleugers i resistents.

1.3. Comporta escenaris nous

Els actuals processos de producció industrial tenen una sèrie de avantatges:
- La reducció de costos de producció
- L’augment de la productivitat i qualitat dels productes
- L’aparició de productes nous: teixits intel·ligents

No obstant això, l’automatització industrial i la robotització tenen una sèrie de desafiaments per
l’ocupació industrial:
- La reducció de perfils professionals en què es desenvolupen tasques físiques, repetitives y
d’escassa qualificació.
-La demanda de perfils professionals especialitzats.

2. On es localitzen els espais industrials?

2.1. Els factors de localització industrial.
Abans les industries es localitzaven en espais que disposaven de matèries primeres i fonts d’energia,
i els productes es distribuïen en mercats propers. Actualment, la localització industrial depén de:
- Factors naturals: La proximitat a les matèries primeres i fonts d’energia permet abaratir costos. Ha
causa del comerç aquest factor ja no és predominant.
- Factors econòmics: La disponibilitat de capital és fonamental, ja que permet finançar l’empresa. A
més, les infraestructures de transport són importants per connectar la producció industrial amb els
mercats de consum.
- Factors polítics: Espais que ofereixen avantatges comercials i fiscals, i compten amb plans
d’ordenació que faciliten la disponibilitat de sòl industrial. Aquests són propicis a atraure
l’establiment d’indústries. La legislació també influeix en l’atracció d’indústries.
- Factors socials: Les indústries més avançades requereixen poca mà d’obra, però altament
qualificada, mentre que les menys avançades requereixen mà d’obra abundant i amb escassa
qualificació. Un darrer factor es l’acceptació de la empresa per part de la societat.
3. Quines són les grans regions industrials del món?
Al món hi han diferents regions industrials, que es classifiquen en funció del seu nivell
d’industrialització. Així, distingim regions industrials tradicionals (Europa, Estats Units i Japó) que
son les que van tindre un paper significatiu en les revolucions industrials, i regions industrials
emergents (Xina, Corea del Sud, el Sud-est asiàtic o el Brasil), sorgides durant les últimes dècades.

3.1. La deslocalització industrial

A les regions industrials les comunicacions i la tecnologia interconnecten els llocs de producció i
consum. Per això, és habitual la presència de empreses multinacionals.
Aquest procés es denomina deslocalització industrial, i consisteix en el trasllat de tota o part de la
seua producció a altres països per tal d’obtenir més beneficis.

3.2. Té un impacte econòmic, social

La busca de beneficis més alts amb costos més baixos ocasiona un impacte molt alt en les
economies dels països desenvolupats i emergents. Entre les conseqüències positives destaquen:
- La reducció dels costos de producció industrial, que permet a les empreses ser més competitives.
- La creació d’ocupació i la dinamització de l’economia als països emergents.

No obstant això, també comporta una sèrie de repercussions negatives:

- L’explotació laboral als països emergents, perquè no tenen legislacions que garantisquen el
benestar i una remuneració adequada.
- La pèrdua d’ocupacions directes i indirectes i el tancament de fàbriques als països desenvolupats.

3.3. Un gran repte mediambiental

Les activitats del sector secundari tenen un alt impacte mediambiental, a causa de les emissions i la
sobreexplotació de matèries primeres. La deslocalització també afecta al medi ambient:
- Els països emergents tenen legislacions menys respectuoses per la qual cosa es produeixen
agressions al medi ambient, com ara abocaments, desforestació, etc...
-Al moure els productes a llargues distàncies aconseguim una major despesa energètica i emissions.

La sostenibilitat ambiental consisteix en un dels principals reptes de la indústria el qual comporta

una canvi de model cap a indústries més respectuoses amb el medi ambient. Les possibles solucions
poden ser el reciclatge, la reducció d’emissions, etc.

4.Quines fonts d’energia mouen el món?

Graciés a l’energia podem desplaçar-nos, il·luminar o escalfar els nostres llars i carregar dispositius.
Es diu que l’energia és el motor que càrrega el món.
Les fonts d’energia són recursos naturals dels quals obtenim energia.
- Segons la seua disponibilitat, es diferencien fonts d’energia no renovables (limitada) i fonts
d’energia renovables (il·limitada)
-En funció de la procedència, poden ser matèries primeres (directament de la natura, com la solar, el
carbó o el petroli) i energies secundàries (procedents d’una energia primària: gasolina, electricitat)

4.1. Energies no renovables

- Carbó. És un combustible fòssil, originat fa milions d’anys per l’acumulació de vegetals a les
aigües poc profundes. Fa unes dècades va ser la principal font d’energia, però va ser superada pel
petroli. Continua sent utilitzat en centrals tèrmiques.

- Petroli. Hui és el primer combustible fòssil. Té el seu origen pel la acumulació de zooplàncton i
d’algues als fons de mars. S’empra com a font d’energia en el transport, per obtenir electricitat i
com a matèria primera en la indústria petroquímica.
- Urani. Metall radioactiu utilitzant com a combustible a les centrals nuclears. La fissió dels seus
àtoms genera una elevada temperatura per produir electricitat. Origina residus radioactius molt
contaminants i implica el risc a un accident nuclear.
- Gas natural. El tercer combustible fòssil i apareix a jaciments associats al petroli. Menys
contaminant que el carbó i el petroli, i s’utilitza com a combustible de la calefacció i centrals
tèrmiques.

4.2. Energies renovables

- Eòlica. A guanyat un grans impuls des de fa unes dècades amb l’abaratiment de grans
aerogeneradors o molins que produeixen electricitat.
- Hidràulica. S’aprofiten dels salts de l’aigua per moure turbines que generen electricitat. És la font
d’energia renovable més neta i antiga.
- Solar. La inesgotable energia del sol és aprofitable com a energia tèrmica i també per produir
electricitat, bé amb cèl·lules fotovoltaiques o amb grans centrals termoelèctriques.
- Geotèrmica. L’energia geotèrmica aprofita el calor a l’interior de la terra amb perforacions.
S’explota per la climatització d’habitatges i per alimentar centrals termoelèctriques.
- De biomassa. Molts productes orgànics es fan servir com a combustibles de calefacció, centrals
elèctriques, etc. Són renovables, però contaminen i no és eficient cremar.
- Energies del mar (mareomotriu, de les ones, etc.) El mar ofereix un gran potencial d’energia de
dinàmica que pot aprofitar-se amb generadors elèctrics.

5. Existeix un problema energètic?

5.1. Augmenta el consum d’energia
El consum d’energia al món ha crescut a partir de la Revolució Industrial i s’ha accelerat des del
1950, a causa de l’augment de població i de l’activitat econòmica. Les fonts d’energia que utilitzem
són majoritàriament combustibles fòssils, molt contaminants i limitats.
Es consumeixen 166 milions de barrils de petroli a diari. Gastem més del que es produeix lo que
provoca l’esgotament.

5.2. i, en conseqüències, també les emissions

Els combustibles fòssils emeten molts gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) que augmenten la
temperatura de la Terra. També s’alliberen òxids de sofre que creen la pluja àcida.
La comunitat internacional planteja una reducció de les emissions de GEH i substituir les fonts
d’energia per altres més netes.

5.3. Països productors i consumidors d’energia

La producció i el consum d’energia als països han seguit l’evolució del seu desenvolupament
industrial:
- Els principals productors d’energia son la Xina, els Estats Units, la Federació Russa, l’Índia,
Canadà, entre altres... Alguns països del Pròxim Orient es troben, des de 1970, en els grans
productors de petroli, juntament amb els Estats Units i Rússia.
- Els principals consumidors d’energia són la Xina, els Estats Units, el Japó, Alemanya, el Brasil,
entre altres...

6. Com està canviant la indústria minera

6.1. Els recursos miners: vitals per a la indústria
La mineria és l’activitat encarregada de la extracció de minerals per al seu ús industrial. Constitueix
una activitat fonamental per al sector secundari, perquè proporcionen fonts d’energia, subministra
matèries primeres a les noves indústries tecnològiques. Pot ser de tres tipus:
- La mineria energètica proporciona petroli, gas natural, carbó i urani.
-La mineria metàl·lica extrau metalls preciosos (or, plata), metalls per a la indústria tradicionals
(ferro, alumini) i els obtinguts de terres rares (neodimi).
-Entre els minerals no-metàl·lics destaquen els que proveeixen la indústria química (sofre) o les
pedres precioses. Les roques constitueixen la matèria primera per a la construcció (granit), i la
fabricació de ciments i ceràmiques.

6.2. I estratègics al segle XXI

El control dels jaciments miners i les tecnologies d’extracció tenen una importància geoestràtegica
creixent.
El recursos minerals són una bona font d’ingressos per a països menys desenvolupats. És esencial
per a algunes activitats industrials , la seua explotació i comercialització estan controlades per grans
empreses.

7. Quin paper juga el sector secundari a la UE?

La indústria té un lloc destacat en l’economia de la UE perquè aporta una tercera part del PIB i de
l’ocupació.
En conseqüència, Europa és una de les primeres regions industrials al món, juntament amb Estats
Units, el Japó i la Xina.

7.1. Un sector tecnològicament molt desenvolupat

La reconversió industrial i la deslocalització del 1980 i 1990 van obligar a traslladar la indústria cap
a països amb costos més reduïts.
La indústria europea ha sabut innovar en branques d’alta tecnologia i valor afegit (informàtica,
electrònica, etc.) i de tecnologia mitjana-alta (maquinària).

7.2. I reptes de futur importants

Els problemes més urgents de la indústria europea són:
- La dependència energètica i de matèries primeres de tercers països que provoquen un augment de
preus.
- La deslocalització industrial, que redueix el pes de la indústria al continent, per la qual cosa
emprendre reformes que n’augmenten la innovació i productivitat.
-Els desafiaments mediambientals (la descarbonització)
7.3. On es localitza la indústria a Europa?
La indústria tradicional europea del carbó i l’acer amb la metal·lúrgica i tèxtil, es va situar
principalment a l’eix que va del Regne Unit al nord d’Itàlia. Al voltant dels centres industrials hi
van créixer aglomeracions urbanes de grans riqueses.
Hui la indústria europea té el nucli principal a Alemanya a les regions de l’oest i sud. També té
presència al Regne Unit, França, etc.

El PIB mesura l’activitat econòmica d’un país i fa referència al valor dels béns i serveis finals que
produeix un país en un període determinat.
El volum de PIB per habitant en estàndard de poder adquisitiu (EPA) s’expressa en relació amb la
mitjana de la UE, que és 100

8. Quina importància té els sector serveis?

8.1. El sector serveis ocupa activitats diverses
El sector serveis o terciari agrupa les activitats econòmiques que no produeixen béns materials, a
diferència del primari i secundari. Ofereix serveis per cobrir les necessitats de les persones o altres
sectors productius. Són activitats impossibles de emmagatzemar.
És un sector que pot classificar-se segons la funció que compleix cada activitat:
- Serveis socials. Serveis bàsics que s’ofereixen per vetlar pel benestar de la població i
l’organització de la societat (sanitat, educació)
- Serveis de distribució. Activitats que permeten el transport de persones, mercaderies i informació.
- Serveis a les empreses. Aquestes necessiten serveis especialitzats com la recerca, la gestió, la
publicitat, etc. Moltes empreses dels altres sectors utilitzen aquest serveis.
- Serveis al consumidor. Activitats com el comerç, l’oci, l’hostaleria, reparacions i instal·lacions.

8.2. Poden ser públiques o privades

- Serveis públics. Els ofereix l’Estat i es financen amb el impostos (la sanitat, l’educació, la justícia,
etc.)
- Serveis privats. Els ofereixen empreses privades i es mantenen amb el pagaments de qui contracta
el servei.

8.3. Què és la terciarització de l’economia?

La terciarització de l’economia es produeix quan la riquesa i l’ocupació d’un país es basen
fonamentalment en el sector terciari. Els processos de terciarització es produeixen a conseqüència
d’una sèrie de factors:
- Expansió de l’estat del benestar, on l’Estat garanteix l’accés a serveix bàsics com la sanitat,
l’educació o els serveis socials.
- Desenvolupament econòmic i augment dels ingressos de la població, que incrementa el seu nivell
de vida.
- Augment de la demanda de serveis auxiliars per part de les empreses.
- Creixement de la població urbana, globalització i desenvolupament de les tecnologies.
9. Per què el transport és un sector estratègic?
9.1. Permet traslladar persones i mercaderies.
El transport és l’activitat del sector terciari que permet el trasllat de persones i mercaderies.
Compleix 3 funcions:
- Funció econòmica: L’existència d’infraestructures permet connectar els productes del sector
primari i el secundari amb els consumidors.
- Funció política: La disponibilitat de bones comunicacions permet la vertebració dels territoris i els
seus habitants. Alguns països alberguen enclavaments geoestratègics (infraestructures, estrets, etc.)
- Funció social: El moviment de les persones i les mercaderies és mol enriquidor, perquè possibilita
la connexió entre territoris i cultures.

9.2. Mitjançant diversos sistemes.

Els sistemes de transport estan formats per els mitjans de transport i les infraestructures per les
quals transiten. Així distingim entre sistemes de transport terrestre (per carretera), sistemes de
transport maritimofluvial i sistemes de transport aeri.

9.3. Que conformen xarxes de transport.

La xarxa de transport permet la circulació de vehicles i està formada per una sèrie de llocs
principals (ciutats), units per un conjunt d’eixos i rutes (carreteres).
L’accessibilitat és la possibilitat que tenen les persones d’assolir destins, béns o serveis (el temps
que passa per arribar a un lloc) a través d’infraestructures. L’accessibilitat depèn de les xarxes de
transport.

10. Hi ha una revolució en les formes de mobilitat?

Durant el darrers anys, el transport ha experimentat uns progressos que permeten parlar d’una
autèntica revolució. Alguns d’aquests avanços són:
- Desenvolupament de la intermodalitat. El transport intermodal permet el trasllat de béns o
persones combinant diferents mitjans de transport en un sol desplaçament.
- Sistemes intel·ligents de transport (SIT). Estan formats per solucions tecnològiques que permeten
millorar l’experiència en la conducció i la seguretat de les infraestructures de transport o vehicles.
- Inversió en (R+D+I). La competència entre les empreses i la necessitat de noves formes de
transport més sostenibles contribueixen al desenvolupament de tecnologies com els vehicles
elèctrics autònoms.

El sector del transport encara ha de afrontar reptes, com ara la reducció d’emissions, els problemes
de mobilitat urbana o l’accessibilitat a la xarxa de transport per part del medi rural.