BIOLOGIA I GEOLOGIA 1er ESO

SA2- HI HAVIA UNA VEGAzDA… EL COS HUMÀ

Part 2 – L’aparell digestiu

7. ELS PROCESSOS DIGESTIUS.

Els processos digestius generals són:

• La ingestió. Consisteix en la incorporació de l'aliment a l'aparell digestiu. Es realitza en la

boca i comprèn els processos de masticació, insalivació i deglució de l'aliment.
• La digestió. És la transformació dels aliments, prèviament ingerits, en substàncies més
senzilles per a ser absorbits.
• L'absorció. És el pas de les unitats bàsiques dels nutrients digerits des del tub digestiu als
vasos sanguinis.
• L'expulsió. També anomenada egestió, és l'expulsió de les substàncies no digerides a
l'exterior en forma de femta fecal.

7.1. La ingestió

En la boca comença la digestió que consisteix en la transformació dels aliments en nutrients

perquè puguen ser aprofitats per les cèl·lules. Pot ser mecànica o química.

És la primera fase del procés digestiu i comprèn la masticació, la insalivació i la deglució de

l'aliment.

a. Masticació de l'aliment: La boca és el punt d'entrada de l'aliment en el cos. En ella es

troben diferents estructures que ho preparen: dents que fragmenten, glàndules que
segreguen saliva i la llengua que mou i barreja tot.

b. Insalivació de l'aliment: Està realitzat per la impregnació de l'aliment amb la saliva,

substància que humiteja, per a conèixer el sabor; que lubrica, per a facilitar el
moviment de l'aliment i que inicia la digestió química dels glúcids
(principalment el midó), gràcies a la “amilasa”, enzim que conté la saliva que
s’encarrega de transformar els glúcids complexos en altres més senzills.
Després de la insalivació i la masticació, l'aliment es transforma en el bol alimentari.
c. Deglució de l'aliment: el bol alimentari és empentat per la llengua cap a la faringe i
baixa per l’esòfag gràcies als moviments peristàltics o de propulsió que produeixen els
músculs de la paret esofàgica.
(La faringe és un tram comú de les vies respiratòria i digestiva, és a dir, és una via de
pas tant de l'aire com de l'aliment. Per a evitar que l'aliment vaja a les vies
respiratòries hi ha una espècie de tapadora que tanca aquestes, però si pansa, ens
ennueguem. Aquest cartílag és la epiglotis).

7.2. La digestió

1/6
 BIOLOGIA I GEOLOGIA 1er ESO

SA2- HI HAVIA UNA VEGAzDA… EL COS HUMÀ

Part 2 – L’aparell digestiu

L'aliment durant el seu recorregut per l'aparell digestiu es veu sotmès a una sèrie
d'accions que ho van transformant (digerint). Aqueixes accions són de dos tipus:
o Digestió mecànica. L'aliment es fragmenta, es pasta, es barreja, etc.
o Digestió química. Certes substàncies, els enzims digestius, ataquen a l'aliment
descomponent-ho, altres substàncies químiques ajuden a l'acció dels enzims.
Per açò, a més del tub digestiu existeixen unes glàndules annexes encarregades de
segregar moltes d'aqueixes substàncies (unes altres les segreguen les pròpies parets
del tub). El començament del procés digestiu s'inicia en la boca, per l'acció d'un enzim
produït en les glàndules salivars, la ptialina o amilasa salivar que actua sobre els
glúcids.
Però la major part de la digestió dels aliments es realitza a l’estómac i a l’intestí prim.
a. Estómac: Connecta amb l'esòfag a través del cardias i amb l'intestí prim a través d'una
vàlvula, el pílor, que impedeix la reculada de l'aliment.
En el estómac és realitza la digestió química gràcies al suc gàstric que secreten les
glàndules de la paret de. Aquest suc gàstric està compost per àcid i pepsina. La pepsina
és un enzim digestiu que inicia la digestió de les proteïnes fragmentant-les en cadenes
curtes de aminoàcids. (el suc digestiu també conté mucus que protegeix a la paret de
l'estómac i evita la seua pròpia digestió).

La digestió mecánica de l'estómac és possible gràcies als moviments perilstàltic o de

contracció de les parets de l’estómac que barregen el suc gàstric amb l'aliment per a
així facilitar l'acció digestiva, i donar lloc a el producte final de la digestió d'estómac,
denominada quim. El quim passa poc a poc a l’intestí.

b. Intestí prim. L'intestí prim mesura uns 7 metres de longitud i té tres parts: el duodè ,
el jejú i l'ili.
A l’intestí es completa la digestió (digestió intestinal). La paret intestinal secreta el suc
intestinal i al duodè s’aboquen la bilis produïda pel fetge, i el suc pancreàtic, produït
pel pàncrees.
Finalment, les macromolècules és fragmenten en les seues parts més senzilles perquè
puguen ser absorbides, els glúcids en monosacàrids, les proteïnes en aminoàcids i els
greixos en àcids grassos i gliceril. Aquest procés transforma el quim en una pasta
blanquinosa anomenada quil, que conté aigua, nutrients resultants de la digestió i
altres productes no digerits, com la fibra alimentaria.

2/6
 BIOLOGIA I GEOLOGIA 1er ESO

SA2- HI HAVIA UNA VEGAzDA… EL COS HUMÀ

Part 2 – L’aparell digestiu

7.3. L’absorció
L'absorció és un procés que permet el pas dels nutrients obtinguts en la digestió als
vasos sanguinis, a través de la paret intestinal, perquè des d'ací siguen transportats
per la sang a totes les cèl·lules de l'organisme.
a) Intestí prim: Realitza un procés d'absorció dels nutrients digerits. Les parets de
l'intestí presenten nombrosos replegaments anomenades vellositats intestinals,
que incrementen la longitud de l’intestí prim i, per tant, augmenten notablement
la superfície d'absorció.
Dins de les vellositats intestinals hi ha vasos sanguinis que recullen les substàncies
digerides i les reparteixen a totes les cèl·lules del cos.

b) Intestí gros: En l'intestí gros es completa l’absorció d’aigua, sals minerals i

vitamines, com la vitamina K, que son fabricades pels bacteris que habiten a
l’intestí gros i formen la flora intestinal. Les vitamines fabricades seran absorbides
posteriorment al còlon.
Les substàncies que no han pogut ser absorbides passen, impulsades pels
moviments peristàltics a l’intestí gros. Ací, els bacteris que viuen al còlon

3/6
 BIOLOGIA I GEOLOGIA 1er ESO

SA2- HI HAVIA UNA VEGAzDA… EL COS HUMÀ

Part 2 – L’aparell digestiu

fermenten les restes.

7.4. L’expulsió o egestió

Recte i anus: En ells es realitza el procés d'expulsió o egestió. Les substàncies no
digerides s'acumulen en el recte i s'expulsen a través de l'anus, que posseeix dos
esfínters que regulen la seua eixida, la defecació.
Tot el trajecte des de la boca fins a l'anus dura entre 24 i 48 hores, segons el tipus
d'aliment.

4/6
 BIOLOGIA I GEOLOGIA 1er ESO

SA2- HI HAVIA UNA VEGAzDA… EL COS HUMÀ

Part 2 – L’aparell digestiu

AMPLIACIÓ

Per a fragmentar adequadament els diferents tipus d'aliment existeixen diferents

tipus de peces dentàries: els que tallen, els que estripen i els que molen. El moviment
de l'aliment en la boca es realitza per la llengua, òrgan musculós que posseeix també
el sentit del gust i intervé en la fonació o emissió de sons. En la dentadura humana hi
ha quatre tipus de dents:
• 8 incisius: tallen l'aliment.
• 4 canins: estripen.
• 8 premolars i 12 molars: triturar i esmicolar.

Les dents estan formades per dentina, coberta per l'esmalt (en la corona) i per ciment (en
l'arrel), i la polpa dentària (nervis i vasos sanguinis). Les dents de llet són 20, els molars ixen
només una vegada.

5/6
 BIOLOGIA I GEOLOGIA 1er ESO

SA2- HI HAVIA UNA VEGAzDA… EL COS HUMÀ

Part 2 – L’aparell digestiu

6/6