TEMA 5 L’ACTE ADMINISTRATIU

1. Concepte
L’acte administratiu és una decisió unilateral de l’Administració que consisteix en una declaració de voluntat,
judici o coneixement i que suposa l’exercici d’una potestat administrativa diferent de la reglamentària.
L’acte administratiu adquireixen aficàcia des de que són notificats. No son normes jurídiques i, en aquest
sentit, están subordinats no només a la Constitució sinó també a la llei i els reglaments.
● La majoria d’actes administratius han de contenir una justificació del seu contingut.
● Poden contenir vicis que afecten a la seva validesa. Els actes viciats poden ser actes nuls o actes
anul·lables.
● Poden ser expressos o presumptes. En aquest segon cas, estem davant del supòsit de silenci
administratiu (positiu o negatiu).
● No són actes administratius els contractes administratius ni els reglaments.

→ judici: el ciutadà fa una solicitud i l'administració la valora, i decideix si et dona la subvenció o no.
→ poder unilateral: només la pren l'administració. Potestad diferent a la reglementària, ex: gestió vía
pública, sancionadora per posar multes,...

2. Tipus
a. D’acord amb els efectes que aquest acte pugui tenir amb el particulars:
● favorables (positius): resolució d’admissió a una escola pública, et resolen l'adopció d’un
infant,...
● de gravamen (negatius): una multa, un senyor propietari d’una discoteca on els seus veïns es
queixen i la tanquen,...
b. segons els subjectes implicats
● la procedència (estatals, autonòmics, locals o institucionals) qui emet:
- estatal: resolució del director de la guardia civil autoritzant a un guardia civil portar
un tatuatge
● destinataris:
→nombre de destinataris
- individuals: acte només va destinat a una persona, ex: rebre una resolució d’una
beca.
- generals: resolució que afecta a molta gent. ex: el rector diu que demà és festa, ja
no va a una persona, sino que va desinat a diverses persones.
→subclassificació
- tota la ciutadania: Missatges destinats a tota la ciutadania ex: avui surt el president
Sánchez dient que a partir d’ara la jubilació serà els 70 anys, va adreçat a tota la
ciutadania.
- ciutadans de subjecció especial: Destinats a aquella part dels ciutadans que tenen
una relació especial amb l'administració. ex: la resolució d’una persona que està a la
presó, diu que a aprtir d’ara que el grup de x celes es tancarà a x hora de la nit.
c. segons el marge d’elecció de l’administració (llibertat per prendre una decisió o una altra):
● reglats: la llei diu directament a l'administració el que ha de fer i sense marge de
decisió/maniobra. ex: la resolució diu que els professors d’universitat s’han de jubilar als 70,
apareix el professor amerit no cobra un sou de l’universitat peor aquesta li mante un despatx
i de tant en tant fa alguna classe.
● discrecionals : la llei li permet cert marge de maniobra al hora de decidir. ex: ajuntaent està
preparant un pla urbanístic, la llei urbanística permet que es puguin decidir quines seran les
zones verdes, les de cases…
d. segons el lloc que ocupa l’acte dins del procediment administratiu
● de tràmit: són els actes que es troben dins del procediment i que han de conduir a la decisió
final.
 ● definitius: és la decisió final/l’acte definitiu del procediment, la que decideix sobre aquest
procediment. Aquest acte s’anomena resolucions.
e. segons si hi ha resposta administrativa (fas una petició i l'administració no sempre contesta, pot ser
si o no)
● expressos: quan l'administració et contesta expressament si o no a la petició dins del termini.
(si et diu que si o que no dins del termini).
● presumptes: quan l'administració deixa esgotar el temps legal per resoldre i notificar sense
donar resposta a la petició. És molt habitual. Si es dona el cas, s’aplica el SILENCI
ADMINISTRATIU, és una ficció legal, aquest diu que si passa el temps legal i no ha dit res,
entendrem que està dient que si o que no, per tant hi ha dos tipus de silenci:
❖ positiu: no ha contesta al particular però entem que està dient que si.
❖ negatiu: no ha contestat però entenem que li està dient que no. Determinats casos:
➔ solicitud vinculades al dret de petició de l'article 29 CE, aquest explica que
es pot demanar coses al govern, ex: solicitar un indul.
➔ quan el particular demani alguna cosa que implica reconeixer una facultat
al domini o servei públic.
- bé de domini públic: de l’administració pero que pots utilitzar.
(carrer, llum, aigua, un pont…)
Ex: persona que vol montar un bar. Demanar permís. Només
demanes permís per obrir quelcom que ja és teu, el local. Fer
l’activitat en un lloc privat. Acte exprés. L’administració no
contesta, entendrem que es un silenci positiu.
Ex: persona que té un bar que sol·licita poder posar terrassa al
carrer.. La petició va vinculada al domini públic. Si no contesta,
s’entendrà com a silenci negatiu
- servei públic (transport públic,...)
➔ realitzar actuacions perjudicials pel medi ambient
➔ quan algú pren mal pel carrer a raó d’una negligència de l'administració. Es
pot demanar l’indemnització És la responsabilitat patrimonial de
l'administració si no et contesta en el termini, has d'entendre que no.
Cada procediment té el seu termini, el que marca el procediment, si la llei
no marca el termini s'entén que aquest termini és de 3 mesos i com a
màxim de 6 mesos. Quan comença a comptar el temps per la producció si
no es produeix silenci:
- procediments iniciats pels interessats: començarà a contar a
partir del mateix dia en què el particular entrega la seva solicitud
al registre administratiu.
★ efectes del silenci: La no resposta i notificació d’un
termini, produeix un silenci positiu o negatiu.
Normalment serà positiu. És recomendable demanar un
certificat del silenci.
- procediments iniciats d’ofici: iniciats per l'administració sense la
petició previa del particular: directament. Comença a contar
desde la data de l’acord d’iniciació. ex: les multes
★ ex: Qué pasa quan l'administració inicia un procediment
per sancionar-te: inicien un procediment que acabara en
resolució i notificació. Que pasa si el procediment
s’esgota el termini de resolució i notificació sense ser
resolta la multa? l que hi ha és CADUCITAT D’EXPEDIENT
LLEI IMPORTANT
LLEI 39/2015, 1 OCTUBRE. PACAP
Eficàcia des de que es dicten, no es la regla general, només un 2% Sol passar quan tot va dintre de la mateixa
Administració. El 98% son actes que tenen efectes cap a l’exterior. Sol tenir efecte quan es notifica.

3. Requisits
3.1 Eficàcia
Fa que els actes tinguin efectes, és a dir, puguin tenir conseqüències. Començen a tenir efectes des de que:
- es dicta (actes que van dirigits a les mateixes persones de l'organització).
- es notifica o pública (regla general): notificació→ acte formal a través el cual l'administració posa en
coneixement de la persona un acte administratiu. En paper o electrònic (cada vegada predomina
més). Com a regla general quan es dicta un acte hi han deu dies per ingressar el contingut següent:
1. Acte o resolució
A. Explicació dels fets
B. Justificació de la decisió
C. Resolució concreta, decisió final
D. Signatures
2. Peu de recurs: aquella part de la notificació que s’indica:

a. Indica si l’acte esgota o no ala via administrativa

b. quins recursos es poden interposar (eina per anar en contra de la decisió)
c. termini
d. davant quin ordre administratiu.

L’acte definitiu + peu de recurs = notificació. Per impugnar = recurs.

Pel ciutadà normal i corrent es possible optar per notificació en papero electronica però per les persones
jurídiques i aquelles persones que tenen una relació de treball amb l’administració es obligatori la notificació
electrònica. Per les persones que treballen en una administració només s’aplica aquesta obligació quan es
comunica amb la seva propia administració.

La notificació té molta importància, perquè si no es fa bé, l’acte no es podrà oposar als seus destinataris. Per
tant, no podran començar a comptar els terminis per a la interposició de recursos i no s’interrompran els
terminis de prescripció de les infraccions i de les sancions.

Notificació amb paper:

Possibilitat 1 el notificador va a casa de la persona i hi ha la persona aquesta persona ha de signar que la ha
rebut i la notificació es dóna per fet.
Possibilitat 2: el notificador va a l’adreça donada i no hi ha la persona de la notificació pero si hi ha una altre
persona, la llei dicta que si la persona que no es la destinataria signa la notificació esta feta això sempre que la
persona sea mayor de 14 anys i ha de presentar el DNI. Si la neguen, comptarà com a intent de notificació però
en cara quedarà pendent.
Possibilitat 3: notificador va al domicili i no hi ha ningú, aquest farà constar que hi ha anat però no s’ha firmat i
constarà com intent de notificació.
Possibilitat 4: Si ningú és fes càrrec de la notificació, es farà constar aquesta circumstància en l'expedient,
juntament amb el dia i l'hora en què es va intentar la notificació, intent que es repetirà per una sola vegada i
en una hora diferent dins dels tres dies següents. En cas que el primer intent de notificació s'hagi realitzat
abans de les quinze hores, el segon intent haurà de realitzar-se després de les quinze hores i viceversa, deixant
en tot cas almenys un marge de diferència de tres hores entre tots dos intents de notificació. Si el segon intent
de notificació també resulta infructuós, es procedirà a la seva publicació ala BOE. Voluntàriament, es podrà
publicar al DOGC o al taulell d’edictes de l’ajuntament del darrer domicili de l’interessat o del consulat de
l’ambaixada corresponent.
● Els actes següents, en lloc de ser notificats, també hauran de ser publicats:
1. Els que estan destinats a una pluralitat indeterminada de persones.
2. Els que integren un procediment de selecció o de concurrència competitiva.
3. Quan ho estableixi una norma reguladora o quan ho aconsellin raons d’interès públic.
La publicació haurà de contenir els mateixos elements que la notificació.

Possibilitat 5: Rebutjar la notificació.

Notificació electrónica: això no es que t’envïn un correu electrònic sino accedir a la seu electrònica de
l’administració corresponent. Lo que fa l’administració es avisar-te per correu que tens una notificació i t’envia
un enllaç per acceir, hi han deu dies naturals per entrar si no s’accedeix s'interpreta que s’ha rebutjat.

3.2 Validesa
Un acte es vàlid quan un acte segueix el procediment establert per realitzar-ho. Quan no s així, es
diu que l’acte està viciat. La validesa és la concordança entre un acte administratiu i l’ordenament
jurídic. Els actes, per ser vàlids, han de reunir una sèrie de requisits previstos per l’ordenament jurídic,
bàsicament que s’hagi seguit el procediment adequat i que l’òrgan que dictat l’acte és competent per
fer-ho. Si no els reuneixen, els actes administratius no serán vàlids i els tribunals els podrán anul·lar.

La invalidesa pot tenir diferents graus: la més greu és la nul·litat de ple dret, que és excepcional i es
reserva per als supòsits de què tracta l’article 47 de la LPAC.

Los actos delas Administraciones públicas son unlam de pleno derecho en los casos siguientes:
a) Los que lesionen los derechos y libertades de amparo constitucional.
b) Los dictados por organo manifestante incompetente por razon de la materia o territorio.
c) Los que tengan un contenido imposible. Ex: que li donin una beca a una persona morta.
d) Los que sean constitutivos de infracción penal o se dicten como consecuencia de ésta. Ex:
demanen una llicencia per construir un xalet en una zona no edificable, ‘alcalde diu que noo
pero el propietari li dona 1 million d’euros per que pugui.
e) Los dictados prescindiendo total y absolutamente del procedimiento legalmente establecido
o de las normas que contienen las reglas esenciales para la formación de la voluntad de los
órganos colegiados.

Quan un acte té un vici és invàlid. Hi ha dos tipus d’invalidesa:

● Nul·litat: La nul·litat de ple dret d’un acte administratiu té efectes directes per a tothom
(erga omnes, és a dir, que pot oposar-se enfront de qualsevol persona), i la declaració de
nul·litat de l’acte no prescriu, és a dir, no està sotmesa a termini.
● Anul·labilitat: vici menys greu, menor. L’anul·labilitat, en canvi, ha de ser demanada pels
afectats per la declaració dintre d’un termini perquè sigui oposable i té efectes inter partes
(és a dir, només entre els afectats). Com és menor no és pot esmenar, pero si si, és pot
impugnar en el termini que marqui la llei només tindrà efectes per aquella persona que ho ha
impugnat
3.3 Motivació
Quan es pren una decisió s’ha de justificar el perquè s’ha decidit.
 ● De gravamen: multa
● S’aparten del precedent administratiu. En una mateixa qüestió has tingut la mateixa opinió i
de cop canvies. Que ha fet que canviïs d’opinió?
● Es obligatori motivar quan es dicten actes discrecionals, permeten que a vegades
l’administració digui que si o que no, hi ha marge però s’ha de motivar.
● S’ha de provar amb documents o testimonis. Si te les rebutgen, l’administració ha de motivar
perquè ho fa?
● Es pot declarar tramitació urgent del procediment, amb la meitat de temps pel termini i
també han de motivar perquè es troba en aquesta situació d’urgència.

La motivació significa l’explicació de les raons que han portat l’Administració a dictar un acte
determinat. Pot perseguir finalitats diverses: una de molt rellevant és la de subministrar als
destinataris dels actes administratius els elements necessaris per preparar la seva defensa si
decideixen presentar un recurs. Una bona motivació pot fins i tot fer desistir el ciutadà impugnar
l’acte. La motivació no sempre és obligatòria, sinó només en els casos previstos a l’article 35 LPAC:

3.4 Forma
+ Els actes administratius s’hauran de fer per escrit, excepte que la seva naturalesa exigeixi o
permeti una altra forma més adient d’expressió i constància (article 36 de la LPAC).
+ El contingut de l’acte administratiu pot ser el següent:
- Encapçalament (autoritat)
- Preàmbul (actes preparatoris, competència)
- Motivació (si cal)
- Decisió
- Lloc, data i signatura

El Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya publica en el Diari Oficial de

la Generalitat de Catalunya de 23 d’abril de 2021 una resolució relativa a la concessió de
subvencions durant l’any 2021 a empreses dedicades a l’artesania. A la base primera es diu
textualment que "El conseller podrà concedir una subvenció si l’empresa sol·licitant produeix
objectes d’interès artístic i cultural notable".

El senyor Garcia, propietari d’una empresa de barretines (Barretining SA), demana una subvenció a
l’Administració catalana. Aquesta li denega la seva sol·licitud i li notifica la decisió mitjançant una
carta amb el text següent: "La seva subvenció ha estat denegada".

Qüestions a resoldre:
1. La potestat per decidir obrir una convocatòria per atorgar subvencions, reglada ¿és
discrecional o reglada? I la potestat per atorgar la subvenció a un interessat concret?
discrecional (esta al reves

2. L’acte del conseller d’atorgament de la subvenció ales persones que han resultats
beneficiàries, és de tràmit o definitiu? Per què? definitiu, perquè ya està atorgat,es una
resolucio
3. Exhaureix la via administrativa? si Per què?
4. Calia que el conseller hagués motivat la denegació de la subvenció al Sr. Garcia? no Per
què?
5. La notificació de la decisió és correcta? si Per què?
6. Podria haver triat l’Administració la forma de notificar-li la resolució i fer-ho directament a
través de la publicació en el DOGC? no, ja que primer es cal la notificació al domicili, ec as
que mai estigués una persona per recollir la notifiació, es faria via correo i després
voluntàriament la publicació en el DOGC.
7. La notificació havia de ser presencial o podia ser electrònica? presencial i si no era possible
doncs electrònic.
8. En el supòsit que l’Administració no resolgués en termini i haguessin passat més de sis
mesos, s’hauria d’entendre que s’ha produït un silenci positiu o negatiu? negatiu ja que el
particular demana cosa implicita de servei públic.