Fisiologia de l’exercici

Activitat física à Qualsevol moviment corporal produït per la musculatura

esquelètica, que té com a resultat una despesa energètica per sobre del metabolisme
basal.

Exercici físic à És una AF amb un moviment estructurat i planificat que té com a

objectiu la millora o manteniment d’un o més components de la forma física (lúdic o
competitiu).

La fisiologia de l’exercici és l’estudi de com s’alteren les funcions del cos quan ens
exposem a l’exercici. Aplica els conceptes de la fisiologia de l’exercici a l’esport per
incrementar el rendiment.

L’homeòstasi és l’estat dinàmic de l’ambient intern de l’organisme. L’exercici causa la

pertorbació d’aquest estat, causant canvis en l’organisme (resposta fisiològica).

Estructura i funció del múscul durant l’exercici (I)

Els músculs respresenten:

Homes à 40-50% del pes corporal

Dones à 30-35% del pes corporal

Repòs à 20 al 25% de l’energia total metabolitzada diàriament.

Contracció del múscul à escurçament fibres musculars = disminució de la seva

longitud.

El 40% de l’energia alliberada durant el metabolisme de la glucosa i de les grasses es

fa servir per produir ATP, el 60% restant es transforma en calor (manteniment
temperatura corporal).

Funcions del múscul:

1- Moviment
2- Moviment fluids del cos à bombejar sang (peristalsis).
3- Regulació fluids del cos (bufeta orina)
4- Estabilitat del cos
5- Homeòstasi de la temperatura corporal, producció de calor.

1
Característiques del múscul:

1- Excitabilitat – potencials d’acció

2- Contracció – generació de força
3- Extensible – estirament
4- Elasticitat

Existeixen tres tipus de músculs:

- Esquelètic (estriat) à utilitzats per la locomoció i manteniment de postura

(control voluntari) són les estructures actives del moviment, tenim més de 600
músculs esquelètics.
- Cardíac (estriat) à bombeig de la sang (control involuntari)
- Llis (no estriat) à forma part de la paret dels òrgans i dels vasos (control
involuntari)

Components connectius:

- Endomisià fina capa de teixit connectiu que envolta les fibres musculars i les
separa de les fibres veïnes
- Perimisià capa de teixit connectiu que envolta els fascicles musculars, en un
fascicle muscular hi pot haver una sola fibra muscular o centenars.
- Epimisià s’aprima pel seus extrems distals i s’uneix amb les beines de teixit
connectiu intramuscular per formar el teixit connectiu dels tendons (fort i dens).
- Altres componentsà Capil·lars i vasos sanguinis, terminacions nervioses
motores i sensitives.

2
Les cèl·lules satèl·lit estan implicades en el creixement i desenvolupament del
múscul esquelètic i de l’adaptació muscular a la lesió, immobilització i entrenament, es
troben entre la fibra muscular i l’endomisi.

Una motoneurona és una unitat motora que innerva diverses fibres musculars, quan
aquesta s’activa s’activen totes les fibres de la unitat motora.

3
Estructura i funció del múscul durant l’exercici (II)

FIBRA MUSCULAR (cèl·lula) – Fibres negres = tipus 1 lentes, Fibres blanques = tipus
A, Fibres grises = 2X.

Ø Característiques: cèl·lula cilíndrica i prima. Son polinucleades (aïllades per

l’endomisi). Longitud de 12 cm ja que els músculs estan compartimentats.
Membrana muscular de la fibra = sarcolemma.
Per sobre trobem la membrana endomisi, i al mig trobem les cèl·lules satèl·lit.
Les fibres estan compostes per miofibril·les.
Ø Estructura: Sarcolemma, sarcoplasma, reticle sarcoplasmàtic (reserva calci à
relaxació de la fibra), miofibril·les.
- Sarcolemma: membrana plasmàtica, delimita l’espai interior de
l’exterior, presenta invaginacions profundes, sistema de túbuls T
on el costat té les cisternes terminals (Cisterna + túbul T +
cisterna = tríada).

- Sarcoplasma: citoplasma de la fibra muscular on trobem

glucogen (energia), ATP, fosfat de creatina, aminoàcids, ions,
miofibril·les, orgànuls... Acumulació de glucogen i presència de
mitocondris. Les miofibril·les son estriades ja que es solapen els
miofilaments gruixuts i prims.
- Reticle sarcoplasmàtic: es troba entre les miofibril·les ja que les
envolta. La seva funció és reservar calci
- Miofibril·les: cada fibra té 200 milers.

4
 Ø Sarcòmers.

- Filaments gruixuts: Cada molècula de miosina esta formada per dues

cadenes amb els seus caps respectivament.

- Filaments prims: Boles vermelles = actina, cadenes gris = tropomiosina, Pius

taronges = troponina. S’ajunten les boles d’actina formant una cadena. El calci
agafa la troponina, aquesta tira de la tropomiosina i deixa els espais lliures per
tal que els caps dels filaments gruixuts (miosina) s’agafin i es produeixi la
contracció.
- Escurçament dels sarcòmers: Contracció = escurçament. Filament verd =
titina (aguanta els filaments prims), filament verd dins actina = nebulina
(mantenen els filaments d’actina al seu lloc).

Ø Neurones. La última neurona és diu moto neurona i fa el potencial d’acció.

Acetilcolina = fa arribar l’impuls nerviós a la fibra muscular. També entre sodi a
dins la fibra.

Teoria del lliscament (contracció):

1. Arriba l’estímul a la fibra muscular i deixa anar acetilcolina que va al

sarcolemma. L’estímul viatja pel túbul T fins arribar a la cisterna terminal.
2. La cisterna terminal deixa anar el calci que viatge cap a la troponina.
3. El calci s’enganxa a la troponina i es desplaça la tropomiosina.
4. La tropomiosina deixa els espais, és a dir, els llocs actius de l’actina G
perquè el cap de la miosina s’enganxin i produeixin la contracció.
5. Un cop produïda la contracció el calci torna a les cisternes terminals gràcies
a una bomba i tot torna al seu lloc i es relaxa.

5
Control neurològic del múscul durant l’exercici (I)

Sistema nerviós central à Encèfal (cervell, diencèfal, cerebel, tronc cerebral):

- Cervell: L’escorça és el cervell conscient.

Medul·la

Sistema nerviós perifèric à Fibres sensitives (reben estímuls i els transmeten cap al
cervell) i fibres motores (somàtic i autònom).

Neurona à unitat bàsica del sistema nerviós que és una cèl·lula individual.

Són teixits excitables, ja que aquests estímuls es converteixen en senyals elèctrics o

impulsos nerviosos.

- Soma
- Dendrites (rep estímuls de les altres neurones).
- Axó
- Botó terminal
- Nucli
- Con axònic
- Beines de mielina (permet que l’impuls es propagui més ràpid)
- Nòduls de Ranvier (espais que trobem entre les beines)

Potencial de repòs o de transmembrana à la membrana separa l’interior de

l’exterior de la neurona. La neurona en repòs a l’interior té un valor negatiu comparat
amb l’exterior, ja que trobem dos tipus de ions (sodi i potassi) i no hi ha les mateixes
concentracions de ions de sodi i de potassi a dins i a fora.

- Fora membrana: + ions sodi

- Dins membrana: + ions potassi

Això fa que estigui a -70 mV = neurona polaritzada.

Per mantenir-la polaritzada:

1. El sodi té més dificultat per entrar a dintre comparat amb el potassi que té
facilitat per sortir a fora = DIFUSIÓ PASSIVA.

2. El sodi que està a dintre n’envia cap a fora a través d’una bomba gastant
ATP, envia 3 sodi fora per cada 2 potassi que porta cap a dins = DIFUSIÓ
ACTIVA.

6
Despolarització: Fer-la menys negativa. De -70 mV passa a -50 mV.

Hiperpolarització. Fer-la més negativa. De -70 mV a -100 mV.

Potencial d’acció: Perquè es pugui produir s’ha de despolaritzar mínim fins a -55 mV.

1. L’estímul es despolaritza.
2. S’assoleix un voltatge crític (mín -55 mV)
3. Activació/obertura dels canals de sodi que comencen a entrar.
4. S’anul·la la negativitat del potencial i s’assoleixen valors positius (d’uns 30 mV).
5. En el màxim, la permeabilitat del sodi disminueix i augment del potassi.
6. Reestableix el potencial de membrana amb inclús hiperpolarització (torna als -
70 mV).

Quan arriba un segon estímul es produeix un període refractari:

- Refractari absolut: un segment de la cèl·lula no pot respondre.

- Refractari relatiu: quan els canals de sodi estan tancats i els de potassi oberts.

Propagació del potencial d’acció: El potencial d’acció es va propagant per la

membrana repetint-se en tots els seus punts.

7
Control neurològic del múscul durant l’exercici (II)

Sinapsi à lloc de transmissió del potencial d’acció.

Neurona presinàptica: envia l’estímul.

Neurona postsinàptica: rep l’estímul.

Parts de la sinapsi:

- Botó terminal de la neurona presinàptica.

- Receptors postsinàptics al cos de la neurona postsinàptica.

- Espai sinàptic entre les dues neurones.

Seqüencia d’esdeveniments en la Sinapsi:

1. Arriba l’impuls als botons terminals.

2. Entra Ca++ als botons, atraient les vesícules cap a la membrana.
3. Les vesícules alliberen neurotransmissors a l’espai sinàptic.
4. Els neurotransmissors s’uneixen amb els receptors específics a la membrana
postsinàptica.
5. Si es produeixen suficients unions entre els neurotransmissors i els receptors
à despolaritzacions.
6. Si aquesta arriba al llindar (-55 mV) à potencial d’acció = impuls transmès a la
següent neurona.
7. Aquest impuls s’estén pel sarcolemma i entra als túbuls T à inicia contracció
del múscul.

De què depèn la despolarització de la neurona postsinàptica?

- Quantitat del neurotransmissor alliberat

- Nombre de receptors disponibles a la membrana.

Unió neuromuscular à Una motoneurona alfa es comunica amb les seves fibres
musculars en la unió neuromuscular.

8
Motoneurona + fibres = unitat motora

Elements de la unió neuromuscular:

1. Botons terminals de la motoneurona.

2. Espai sinàptic entre la motoneurona i la fibra.
3. Els botons entren en les plaques motores.

Maneres d’eliminar l’acetilcolina:

1. Destruint-se químicament amb l’acetilcolinestreasa.

2. La recapta una nova vesícula.
3. Perdre’s en el líquid intersticial.

Resposta postsinàptica

Un cop el senyal químic ha travessat l’espai sinàptic, esdevé un altre cop un senyal
elèctric.

Els impulsos poden ser:

- Excitador (potencial postsinàptic excitador) à la membrana postsinàptica es

despolaritza.
- Inhibidor (potencial sinàptic inhibidor) à la membrana s’hiperpolaritza.

Per a produir un potencial d’acció són necessàries un gran nombre de senyals que
provenen de:

1- Nombroses neurones
2- D’una única neurona amb nombrosos botons terminals alliberant
neurotransmissors ràpida i repetidament.

El con axònix porta el recompte d’impulsos: si la suma resultant dels excitadors i

inhibidors arriba al llindar de la despolarització, es produeix un potencial d’acció.

9
Tipus de fibres – Activitat vídeo

Característiques fibres musculars:

ü Tipus I- Contracció lenta, gran capacitat de generar ATP mitjançant el

sistema aeròbic. S’activen quan realitzem exercici aeròbic (intensitat
mitja i llarga duració) ja que utilitza fonts d’energia duradores (glucosa i
grasses). Fibres vermelles. Grans quantitats de mioglobina, mitocondris
i capil·lars.
ü Tipus IIA- Contracció ràpida, resistència moderadament alta a la fatiga.
Gran capacitat de generar ATP mitjançant el sistema aeròbic. Fibres
vermelles. Quantitats moderades de mioglobina, mitocondris i capil·lars.
ü Tipus IIX- Contracció ràpida (activitats anaeròbiques intenses), generen
molta força però es fatiguen ràpidament ja que les fonts d’energia que
utilitzen son l’ATP o la Fosfocreatina. Fibres blanques.

Control neurològic del múscul durant l’exercici (III)

Reflex motor à son les formes més simples del control motor. No son respostes
conscients.

Hi ha una neurona sensitiva que capta el que el receptor li dona i ho porta a la

medul·la, és aquí on connecta amb una neurona que arriba al múscul i produeix la
contracció.

Quan la informació connecta amb la neurona poden passar dues coses:

1. Connexió directa – Entre la neurona sensitiva i la motora no hi ha cap

motoneurona més (reflex monosinàptic)
2. Connexió indirecta – Entre la neurona sensitiva i la motora hi ha més
motoneurones (reflex postsinàptic)

Reflex miotàtic à estirament del múscul a causa d’un reflex.

Estiro el múscul i el fus, aquest porta la informació cap a la medul·la (a través d’una
neurona sensitiva), i aquesta envia una motoneurona alfa que innerva el sarcòmer
perquè es contragui el múscul.

10
Reflex tendinós de Golgi à receptor sensorial encarregat de protegir el múscul quan
aquest té una sobrecàrrega.

Busca relaxar el múscul agonista perquè no es trenqui (detecta molta tensió al múscul
i el relaxa). Quan la càrrega és exagerada pel múscul agonista contrau a l’antagonista.

Detecta que hi ha un excés de càrrega perquè el tendó s’estira.

11