Anna Frank

Anna Frank és una nena jueva de tretze anys, amant dels llibres i amb una gran curiositat
pel món que l'envolta.
El dia del seu aniversari, es va aixecar amb gran entusiasme per a veure els obsequis que
li havien fet; i, entre aquests regals, troba el del seu major grat: un diari, al mateix que
anomenarà Kitty.
La vida dels Frank era normal fins que el maig de 1940 es van acabar els bons temps per a
la família: primer, per la Segona Guerra Mundial; després, la capitulació i la invasió
alemanya.
A poc a poc van començar les desgràcies per als jueus que els privava de la seva llibertat
com el fet de portar una estrella de David cosida a la seva roba per a poder ser identificats,
no viatjar en mitjans de transport, respectar el toc de queda, comprar solament en un horari
determinat i no ingressar a llocs públics.
Les coses es van posar encara pitjor quan el cap de família va ser citat per la Gestapo.
Un dia després de la citació, la família Frank va decidir anar a un amagatall situat en l'edifici
Prinsengracht, 663, Amsterdam; lloc on laborava el pare d'Anna.
Les coses en la nova "casa de darrere" com la van anomenar, van prendre un tint diferent i
es van haver d'adaptar a noves regles com no obrir les cortines i romandre la major part del
temps en silenci per a evitar ser descoberts per les persones que treballaven en l'edifici,
doncs, van saber que als seus amics i coneguts jueus havien començat a portar-los cap a
Westerbork, el gran camp de concentració a la província de Dentre.
El mal ambient era bastant normal en l'amagatall; per aquesta raó, els vuit jueus ocults no
van entaular una relació d'amistat.
Després d'habitar a la casa de darrere durant un any, Anna va conèixer a Peter, el fill de la
família Van Daan, i els dos joves es van enamorar; la majoria de les nits passaven a
l'habitació d'ell, mirant per la finestra les estrelles i la lluna. Aquests van ser els moments
més feliços que Anna va viure durant el seu sojorn en l'amagatall.
Tots aquests episodis els escrivia en el seu diari.
L'1 d'agost de 1944 Anna acaba d'escriure el seu diari, però, el 4 van ser trobats pels agents
de la Gestapo, els qui van detenir a tots els habitants de la casa i els van portar a diferents
camps de concentració.
Després de romandre durant un temps en els camps de Westerbork i Auschwitz, Anna i
Margot, la seva germana major, van ser portades a Bergen-Belsen. Ambdues van morir
durant una epidèmia de tifus a causa de les males condicions d'higiene.
De tots els habitants de la "casa de darrere", només el pare d'Anna va sobreviure.
Bon dia Anna, què tal estàas?, et podria fer unes preguntes?
Bon dia, estic bé gràcies… les que vulguis.
Com es deien les teves dos millors amigues de primaria?
Es deien Hannah i Sanna, encara recordo dels moments que vam passar juntes.
Quina era la matèria que odiaves a primària? I quina t’agradava més?
La matèria que odiava era sens dubte les matemàtiques i la que més m’agradava era
llengua.
Que hi havia escrit a la citació de la SS que us va arribar 5 de juliol?
Que la meva germana gran, Margot s’havia de presentar a l’estació central el dia 15 a les 13
hores.
Quina va ser la cosa que et va costar més acomiadar a l’hora de mudar-te a la Casa
del darrere?
Doncs va ser el meu gat Moret, el qual al final se’l van quedar els antics veïns.
Per què vau haver de canviar-vos a una altra casa?
Perquè els nazis no ens trobessin, vivíem en una espècie de golfa d'unes oficines, i durant
el dia no podíem fer soroll perquè els treballadors ens escoltarien.
Quins familiars van atrapar quan us van descobrir?
Ens van atrapar a la meva mare Edith, la meva germana Margot i a mi.
Quan i on vas morir?
Vaig morir a Bergen-Belsen en un camp de concentració d’Alemanya el 1945 amb 15 anys.
De què vas morir?
Vaig morir a causa d’una epidèmia de tifus, és una malaltia que és causada per culpa d’uns
polls els quals estan infectats d’una bacteri.