DICCIONARIA PER A OCIOSOS

ADEQUACIÓ
Context històric, cultural i literari:
• Obra: Joan Fuster, "Diccionari per a ociosos".
• Datació: Publicada el 1964.
• Època: Dictadura franquista a Espanya.
• Situació sociopolítica: Repressió política, censura, manca de llibertats
democràtiques.
• Valors culturals: Defensa de la identitat i cultura valencianes, crítica a la
dictadura.

Intenció comunicativa:
• Crítica social: Predomina la intenció d'expressar una opinió crítica sobre la
xenofòbia i el patriotisme excessiu.
• Reflexió: L'autor busca provocar una anàlisi i reflexió en el lector sobre els
prejudicis i conflictes relacionats amb l'estranger.
• Informar: S'utilitza per presentar arguments i evidències que donin suport a les
opinions expressades.
• Persuasió: L'autor intenta persuadir el lector perquè adopti una posició més
oberta i tolerant envers l'altre.
Modalitat oracional
• Principalment enunciativa: S'utilitza per presentar afirmacions i arguments.
• També pot contenir elements exhortatius: L'autor pot fer crides a l'acció o al
canvi d'actitud.
Funcions del llenguatge
• Predomina la funció referencial: S'utilitza el llenguatge per transmetre
informació sobre la xenofòbia i el patriotisme.
• També es manifesta la funció emotiva: L'autor expressa les seves emocions i
valors en relació amb els temes tractats.
• A vegades es pot observar una funció apel·lativa: L'autor intenta influir en les
creences i actituds del receptor.

Tipus textual i gènere:

- Tipus textual: Assaig.

- Seqüències textuals:
- Descriptiva: S'utilitza per descriure els efectes de la xenofòbia i el patriotisme en
la societat.
- Argumentativa: Predomina en les parts on l'autor presenta els seus arguments i
opinions.
- Reflexiva: L'autor reflexiona sobre les implicacions dels temes tractats i les
seves conseqüències.
- Gènere: Crítica social.
- L'autor critica les actituds xenòfobes i patriotes excessives a la societat.
- Analitza els efectes d'aquestes actituds en la convivència i les relacions entre les
persones.
- Reflexiona sobre la necessitat d'una visió més oberta i tolerant envers els
estrangers.

Les veus del discurs:

- Narrador: Observador crític i reflexiu.

- No és clarament definible si és omniscient o simplement un narrador observador
que presenta les seves reflexions i opinions.
- Presència de l'emissor:
- Subjectivitat: L'autor expressa les seves opinions i valors, demostrant una actitud
clarament subjectiva envers els temes tractats.

Personatges:
- No hi ha personatges principals, secundaris, ajudants o antagonistes, ja que l'obra es
centra en els temes abstractes com la xenofòbia i el patriotisme.
- Els "personatges" són més aviat conceptes abstractes, com l'estranger, el patriota, etc.

Tipus de discurs reportat:

- Estil indirecte: L'autor transmet les opinions i els pensaments dels personatges sense
citar-los directament.
- Monòleg: L'autor expressa les seves reflexions i arguments en primera persona,
sense un diàleg directe amb altres personatges.

Variació lingüística:

- Diacrònica:
- No hi ha una clara presència de trets morfològics, sintàctics o semàntics propis
d'una altra època. El text sembla mantenir una forma lingüística contemporània i
actual.

- Diatòpica:
- No s'observen trets morfològics, sintàctics o semàntics particulars d'un dialecte
geogràfic. L'ús del català sembla estar estandarditzat i no mostra característiques
específiques d'una regió en particular.

- Diastràtica/diafàsica:
- Registre formal: L'autor utilitza un llenguatge erudit i crític per expressar les seves
opinions sobre la xenofòbia i el patriotisme.
- No s'observen trets específics d'un sector professional o un dialecte geogràfic en
particular.
 - S'utilitza un registre estàndard de la llengua catalana.

COHERÈNCIA
Tema i l’argument
Tema: Xenofòbia i Patriotisme Excessiu.
Síntesi
• Introducció: Conceptualització de la xenofòbia i el patriotisme.
• Relació entre Xenofòbia i Patriotisme: Exploració de com el
patriotisme pot conduir a la xenofòbia.
• Conseqüències Negatives: Anàlisi dels efectes negatius de la
xenofòbia i el patriotisme excessiu.
• L'estranger com a Punt de Referència: Reflexió sobre el paper de
l'estranger en la societat i la seva relació amb aquests conceptes.
• Propostes per a la Tolerància: Suggeriments per combatre la xenofòbia
i el patriotisme excessiu.
• Conclusió: Recapitulació i resum dels arguments principals, destacant
la importància de la tolerància i el respecte mutu.

Espai i temps de la narració:

- Espai: L'acció es desenvolupa en un context abstracte, que pot ser interpretat com a
àmbit social i cultural.
- Temps històric: Època contemporània, amb referències a la realitat sociopolítica
actual.
- Temps narratiu: Principalment lineal, seguint l'ordre cronològic dels arguments i
reflexions presentats per l'autor.
- Predomini de temps díctics: Principalment en temps presents, ja que l'autor expressa
les seves opinions i reflexions en el moment de la narració. També pot haver-hi ús de
temps passats per a referir-se a fets històrics o exemples.

Camps semàntics:
• Xenofòbia: Representa el rebuig o la por cap als estrangers, que és un
dels temes centrals del text. Es relaciona amb la intolerància i la discriminació.
• Patriotisme: Refereix al sentiment d'amor i devoció cap a la pròpia
pàtria. En el text, es discuteix com el patriotisme pot conduir a actituds xenòfobes
quan es descontrola.
• Conseqüències socials: S'aborden les conseqüències negatives de la
xenofòbia i el patriotisme excessiu en la societat, com ara conflictes i divisió.

Tòpics literaris i figures retòriques:

• Tòpics literaris:
• Critica social: Es fa una anàlisi crítica de la xenofòbia i el patriotisme excessiu
en la societat contemporània.
• La pàtria: Es reflexiona sobre el concepte de pàtria i els conflictes que pot
generar.
• Figures retòriques:
• Ironia: S'utilitza per ressaltar les contradiccions i absurds de la xenofòbia i el
patriotisme.
• Comparació: Es fan comparacions per il·lustrar les conseqüències dels
comportaments xenòfobs i patriotes.
• Metàfora: Es fan servir metàfores per descriure la relació entre l'estranger i
l'enemic, subratllant la complexitat dels prejudicis.

COHESIÓ
L'estil oracional:

- Predomini de l'oració simple i composta, amb una tendència cap a l'ús d'oracions
composta subordinades, especialment per a desenvolupar arguments i explicacions
més detallades.
- S'observa l'ús de connectors de subordinació com "que", "quan", "perquè", que
ajuden a establir relacions de causa-efecte o explicatives entre les idees.
- També s'utilitzen connectors de coordinació com "i", "però", "no obstant això", però
en menor mesura.
- Estratègies de condensació:
- Nominalitzacions: Es converteixen verbs o altres elements en nouns per a
condensar la informació.
- Oracions de relatiu: S'usen per evitar la repetició de termes i enunciacions.
- Aposicions: S'incorporen per a ampliar o explicar informació sobre un terme o
concepte específic sense afegir oracions senceres.

Mecanismes de referència gramatical i lèxica:

1. Anàfora: S'utilitza per fer referència a un element que s'ha esmentat prèviament en
el text.
Exemple: "Tota xenofòbia contesta a una altra xenofòbia."

2. Catàfora: Es refereix a un element que apareixerà més endavant en el text.

Exemple: "Com que l'estranger sol ser, al seu torn, patriota del seu país i respecte a
ell adopta una actitud semblant, la col·lisió resulta fatal."

3. Sinonímia: Empra paraules amb significats semblants per evitar la repetició.

Exemple: "pàtria" i "país" són utilitzats com a sinònims.
4. Antonímia: Contraposició de paraules amb significats oposats.
Exemple: "xenofòbia" i "tolerància" són exemples d'antònims que podrien ser
utilitzats en el text.

5. Repetició: Es repeteixen paraules o frases per a emfatitzar una idea.

Exemple: "L'antiga xenofòbia, l'autèntica xenofòbia, l'odi a l'estranger, tanmateix,
perdura i perdurarà..."

6. El·lipsi: Omissió d'elements que poden ser subentesos pel context.

Exemple: "En qualsevol cas, l'estranger és un punt de referència polèmic..."

7. Hiponímia: Relació entre termes on un és una subcategoria de l'altre.

Exemple: "client" és un hipònim de "foraster" en el context del text.

8. Hiperonímia: Relació entre termes on un és una categoria general que inclou altres
termes específics.
Exemple: "estranger" és un hiperònim de "client" en el context del text.

CONCLUSIÓ
El text critica la xenofòbia i el patriotisme excessiu, reflexionant sobre com aquestes
actituds influeixen en el conflicte social. S'analitzen les conseqüències negatives
d'aquestes actituds i s'identifica l'estranger com a punt de referència polèmic. Es
proposen mesures per combatre la intolerància i promoure la tolerància i el respecte.
S'utilitzen elements literaris com l'ironia, la comparació i la metàfora per il·lustrar els
arguments. El text també fa servir mecanismes de referència com l'anàfora, la catàfora
i la repetició per cohesionar-se. L'estil oracional és predominantment compost amb
l'ús de connectors de subordinació i coordinació. En general, es fa una valoració
crítica de les actituds xenòfobes i patriotes, defensant la tolerància i el respecte com a
valors essencials per a la convivència harmoniosa.