Millorar les nostres vides amb l’ajuda del cavall

Font: arxiu propi

Toni Bosch Florit

Tutora TRB: Aida Pons Pons
Data de lliurament: 22 de novembre de 2023

Curs: 2023-2024
Resum:

La majoria de la gent coneix la pràctica de les teràpies amb cavalls, però si no s’ha
presenciat o participat en alguna, no és fàcil conèixer en profunditat aquestes activitats i
els seus beneficis. Però la veritat és que la teràpia amb cavalls presenta uns resultats
sorprenents que poden beneficiar a qualsevol persona. Aquest treball intenta apropar
aquestes teràpies al públic quotidià, de la mateixa manera que es va al gimnàs o a córrer
a l’aire lliure. Algú podria practicar l’equitació, per a obtenir beneficis únics a aquesta
pràctica, que no es poden trobar en altres activitats. En aquest treball s’ha fet una recerca
sobre la història de la teràpia amb equins i s’han recercat les bases mèdiques per a poder
donar accés a tots els públics a aquests beneficis, sense la necessitat d’estudiar en
profunditat. Amb la lectura d’aquest treball un es pot fer la idea dels principals beneficis
d’aquesta pràctica i com s’ocasionen, permetent que aquesta forma de teràpia es pugui
convertir en un recurs amplament disponible per a millorar la qualitat de vida de la societat

Paraules clau: teràpia, equitació, hipoteràpia, salut, teràpies amb animals

Abstract:

While many are aware of equine-assisted therapy, truly comprehending its benefits can be
difficult without firsthand participation in this activities. If done correctly, horse riding can
offer a significant amount of benefits to everyone, regardless of their physical condition or
background. This paper tries to connect with the average person, just as someone would
work out in a gym, some other could practice horseback riding for health benefits unique to
this activity. We have researched the history of equine-assisted therapy and all the medical
foundations that comprise it, in order to provide acces to its benefits to everybody. By
reading this paper, it is possible to understand the basic benefits of this activities and how
they occur, enabling this form of therapy to become a widely available resource for
improving the overall quality of life of the society.

key words: therapy, horse riding, health, animal-assisted therapy

1
Índex:

1. INTRODUCCIÓ 3
1.1. Justificació 3
1.2. Objectius 3
2. METODOLOGIA I FONTS 4
3. CONTEXT 4
3.1. Com es planteja el valor terapèutic dels animals. 4
3.2. Història de la Teràpia Assistida amb Cavalls (TAC) 4
4.1. Introducció 6
4.2. Activitats assistides amb animals 6
4.3. Teràpia Assistida amb Animals (TAA) 6
4.4. Beneficis de les Teràpies Assistides amb Animals 7
5. EL CAVALL A L’ENTORN TERAPÈUTIC 7
5.1. Principis terapèutics. 7
5.2. Com es desenvolupa el cavall en la teràpia. 9
6. TERÀPIES ASSISTIDES AMB CAVALLS, L’ÀMBIT FÍSIC 10
6.1. Introducció 10
6.2. Hipoteràpia 10
6.3. Equitació Terapèutica 11
6.4. Volteig Terapèutic 12
7. TERÀPIES ASSISTIDES AMB CAVALLS, L’ÀMBIT SOCIAL I PSICOLÒGIC 13
7.1. Introducció 13
7.2. Equinoteràpia 14
7.3. Psicoteràpia facilitada amb cavalls 14
8. EFECTES EN LES PERSONES 15
8.1. Introducció 15
8.2. Efectes de l’equitació 16
9. CONCLUSIONS 17
10. BIBLIOGRAFIA: 18

2
 1. INTRODUCCIÓ

1.1. Justificació

A l’hora d’escollir el tema del treball em vaig intentar guiar pels gustos personals, però
també la relació que podia tenir amb persones a dins d’aquest món, ja que per a recollir
informació, pot ser molt beneficiós per al treball de recerca tenir informació de primera mà,
gràcies a algun expert.
Així vaig arribar a la conclusió de fer el treball sobre el món dels cavalls, ja que la meva
família està fortament relacionada amb aquest món, després vaig haver de concretar el
tema. Em van donar la proposta d’enfocar el treball sobre la teràpia amb cavalls, aquesta
idea em va servir, ja que per la meva família tenia accés a una persona que havia treballat
en aquest àmbit.

1.2. Objectius

En iniciar aquest treball em vaig plantejar com a objectiu demostrar que l'equitació pot
presentar unes millores notables en la salut, tant en l’àmbit físic com mental,
independentment de la situació en la qual un es troba. Però en iniciar la recerca, la
informació sobre els beneficis estava bastant orientada a la teràpia amb gent amb
necessitats mèdiques especials, ja que la majoria dels estudis es fan sobre aquest camp.
Després de veure que no existia gaire informació sobre els beneficis universals de
l’equitació, vaig decidir orientar el treball més cap a la divulgació. Amb aquest treball, la
meva intenció final és la de posar en rellevància el valor que pot tenir aquest tipus de
teràpia sobre la gent, ja sigui per a ajudar a algú en un problema específic, o en un àmbit
més general. Per a aconseguir aquest objectiu primer he volgut contextualitzar aquestes
activitats, i després presentar els principis mèdics demostrats que componen les teràpies
assistides amb cavalls. Així es pot demostrar que l'equitació practicada amb un cert
coneixement dels seus beneficis, permet a tothom adquirir aquests beneficis.

1.3. Hipòtesi

El valor de la teràpia amb cavalls està demostrat i ja fa temps que es posa en pràctica,
però igualment, la gent que no hi està familiaritzada no la coneix, el que fa que el vertader
valor d’aquesta equitació no sigui accessible per al gran públic.

En aquest treball es planteja que la pràctica d’equitació de forma regular, pot ser
beneficiosa per a tothom, independentment de la seva condició.
3
 2. METODOLOGIA I FONTS

La metodologia principal utilitzada en aquest treball ha estat la recerca bibliogràfica, s’ha

fet feina de síntesi per a poder proporcionar un material que pugui comprendre qualsevol,
sense la necessitat de coneixements previs. També s’han fet fotografies per a il·lustrar la
memòria, i s’ha consultat l’arxiu familiar per algunes de concretes. Les fonts consultades
són principalment estudis mèdics sobre els fonaments de les teràpies i els seus efectes en
els pacients.

3. CONTEXT

3.1. Com es planteja el valor terapèutic dels animals.

Un dels primers articles actuals sobre els animals i la teràpia va ser en el 1944, J.H.S.
Bossard escriu sobre el valor terapèutic de tenir com a mascota un ca. Més tard, en el
1962, Levinson, psicòleg infantil, va traslladar la idea de Bossard des de la llar, a l’entorn
terapèutic, afirmant que les mascotes ajuden al desenvolupament personal dels infants,
particularment en llars amb falta d'afecte per part dels pares.

Encara que aquests articles xerren sobre les mascotes a l’àmbit familiar, també es poden
aplicar a l’entorn terapèutic, encara que, s'ha de diferenciar entre les activitats assistides
amb animals, i la teràpia assistida amb animals. Ambdues les veurem més avant en el
treball. (Romera, 2011)

3.2. Història de la Teràpia Assistida amb Cavalls (TAC)

S’han trobat referències antigues sobre l’ús del cavall per a millorar la salut de les
persones, tant de l’antiga Grècia, com d'Àsia, aquestes no xerren sobre la teràpia en si,
sinó que, es centren en els beneficis que aporta l’equitació com a un esport practicat de
manera habitual. Alguns exemples de referències a la història serien:

Hipòcrates (160-370 aC), va mencionar en el seu llibre que el ritme de moviment del
cavall és saludable, i va recomanar l’equitació a l’aire lliure per a regenerar la salut i
preservar el cos.

Jeronimo Mercurialis (1530-1606), metge italià, va publicar en llatí la seva obra De arte
gimnástica, en la que cita observacions fetes per metges anteriors respecte a l’equitació,

4
diu que l’equitació exercita els sentits a més del cos, també menciona que aquesta
augmenta «la calor natural», aquí fa menció als aires naturals del cavall (pas, trot, galop).

Thomas Sydenham (1624-1689), metge anglès, capità de cavalleria, recomanava

practicar assíduament l’esport eqüestre, afirmava que, «la mejor cosa que he conocido
para fortificar y reanimar la sangre y la mente es montar diariamente y hacer largos
paseos al aire libre». Amb aquesta frase ens dona a entendre que per a ell el fet de
practicar l’equitació, i a més, a l’aire lliure, si es fa de manera constant, ens pot beneficiar
en la nostra salut.

Charles Castel (1658-1743), metge i abat de St. Pierre, estava d’acord amb les
observacions fetes sobre metges anteriors, en voltant als beneficis de l'equitació, però, en
observar el cost se suposava mantenir un cavall, va inventar una butaca que imitava els
moviments del cavall, ell mateix l’utilitzava per al tractament d’algunes malalties.

Dr. Cassaign (1875), metge francès, va publicar el primer estudi seriós sobre els beneficis
de l'equitació, com a teràpia dinàmica, fins i tot, la va receptar en certs desordres
neurològics, per a millorar la postura, moviments d’articulacions i equilibri.

Hospital universitari d’Oxford (1917), després de la Primera Guerra Mundial, aquest

hospital universitari es va veure davant un gran nombre de ferits que tornaven a casa, per
tant, van decidir inaugurar el primer grup d’equinoteràpia per a tractar tots aquests ferits.

Tots aquests casos narren l’evolució del que va començar com un hàbit saludable que
proporcionava beneficis si es practicava diàriament, i va anar passant per multitud de
grans metges del moment que han anat aportant el seu granet d’arena.

En el 1969 es funda la RDA (Riding for the Disabled Association) a Anglaterra, una
organització destinada a donar accés a l’equinoteràpia, a persones amb discapacitats
varies.

També en el 1969 es funda la NARHA (North American Riding for the Handicapped
Association), als Estats Units, aquesta organització, a més de proporcionar serveis
d’equinoteràpia, també posa estàndards de seguretat, ofereix una formació dins l’àmbit, i
crea connexions entre diversos centres destinats a la TAC. Als Estats Units hi ha uns 600
centres associats a la NARHA. (Romera, 2011) (RDA, 2023)

5
4. ACTIVITATS I TERÀPIES ASSISTIDES AMB ANIMALS

4.1. Introducció

Segons la fundació Affinity, les teràpies assistides amb animals tenen un objectiu
plantejat, estructurat i dirigit per un professional, mentre que les activitats assistides amb
animals ofereixen oportunitats recreatives, motivadores i educatives. (Fundació Affinity,
2018)

4.2. Activitats assistides amb animals

Les activitats assistides són activitats de coneixement, que impliquen a animals i

persones, estan dedicades a familiaritzar als participants amb l’entorn. Aquests visiten i
passen temps amb els animals i no necessiten personal molt especialitzat per a dur-se a
terme. La principal diferència amb la teràpia assistida, és que una mateixa activitat pot ser
realitzada per diferents persones, independentment de les seves condicions, a diferència
de la teràpia assistida, que està especialitzada a cada pacient.
Les activitats assistides amb animals es basen en:
- No es planifiquen objectius determinats per a cada sessió.
- Les persones que duen a terme l’activitat no han de realitzar un seguiment als
participants.
- El contingut de cada sessió no està expressament definit, i la durada pot variar.
- No és necessari dur a terme les activitats de forma periòdica.
(Romera, 2011)

4.3. Teràpia Assistida amb Animals (TAA)

La teràpia assistida amb animals persegueix un objectiu definit quan es treballa amb un
pacient, en aquest cas, l’animal compleix una funció específica, i és una part fonamental
del procés. És dirigida per un professional de l’àmbit.
La TAA està pensada per a millorar el funcionament físic, social, emocional i cognitiu. La
teràpia pot ser individual o grupal.
En la TAA es plantegen objectius individuals per a cada persona, i es mesuren els
progressos. (Romera, 2011)

6
4.4. Beneficis de les Teràpies Assistides amb Animals

La interacció de l’ésser humà amb altres animals pot aportar diversos beneficis en
multituds d’àmbits d'interès humà. Entre els principals es troben:

- La Comprensió dels sentiments dels altres. Els estudis demostren que els fillets
que creixen en una llar amb mascotes, són més empàtics que els que creixen
sense mascotes.

- L’Interès exterior. Els animals poden ajudar a obrir-se a l’exterior a la gent que
tenen alguna malaltia mental o una autoestima baixa, en lloc de pensar i parlar
sobre ells mateixos, es poden centrar en un ésser diferent com és un animal.

- Els Trastorns alimentaris. Psicològicament, quan algú alimenta a un animal, pot

arribar a satisfer la seva pròpia necessitat de menjar, i cuidant a un animal, un fillet
pot desenvolupar habilitats d’alimentació que no han après en el seu àmbit familiar.

- La Relació de confiança mútua i sentiment de connexió. Els fillets solen ser més
propensos a projectar les seves emocions en un animal.

- L’Entreteniment i socialització. La presència d’un animal pot resultar entretinguda,

fins i tot per a les persones que no els agraden en especial els animals, això pot
provocar una major interacció i bon ambient entre les persones. (Magdalena, 2013)
(Romera, 2011)

5. EL CAVALL A L’ENTORN TERAPÈUTIC

5.1. Principis terapèutics.

Les primeres referències bibliogràfiques sobre els beneficis de l’equitació no tenien uns
grans fonaments científics demostrats, sinó que es basaven més en observacions fetes
pel mateix autor.

Avui en dia s’han fet investigacions en aquest àmbit, i s’han descobert tres principals
característiques que el cavall aporta, que formen la base per a la utilització d’aquest
animal en diverses teràpies o activitats. Aquestes són:

● La transmissió de la seva calor corporal

● La transmissió d’impulsos rítmics

7
 ● La transmissió d’un patró de locomoció tridimensional equivalent al patró fisiològic
de la marxa humana

Aquestes tres característiques es converteixen en la base de l’equinoteràpia.

El fet que els cavalls siguin animals de sang calenta és una característica important quan
parlem dels efectes en la salut. La seva temperatura corporal oscil·la entre 37 °C i 38 °C.
En rodejar a l’animal amb les cames, aquesta calor arriba al nostre cos, fent que els
músculs es relaxin, millorant la circulació sanguínia, el que ajuda en l’oxigenació dels
teixits. Això també té un efecte relaxant.

El moviment del cavall és clau en la teràpia, sobretot quan es tracta de pacients amb un
problema físic, més que quan es tracta en temes socials o mentals. El pas del cavall
transmet impulsos rítmics a la pelvis del genet. Aquests impulsos es propaguen fins al cap
mitjançant la columna vertebral, el que fa corregir la postura i enfortir els músculs dorsals i
abdominals entre d’altres. Per a aconseguir que els impulsos siguin prou forts, i rítmics, el
cavall ha d’estar entrenat per a utilitzar els músculs correctes per a la transmissió dels
impulsos.

Aquest són les tres principals característiques, però també influeixen d’altres, com la
confiança la calidesa o la naturalesa.

- Confiança: els cavalls són animals que tenen una capacitat especial per a llegir les
emocions i les intencions de les persones. En la teràpia amb cavalls, la interacció
amb el cavall ajuda a millorar la confiança en un mateix i en els altres, i pot ser útil
per a persones amb trastorns de la conducta.
- Calidesa: els cavalls són animals socials i tenen una gran capacitat per a connectar
amb les persones. La interacció amb un cavall pot ser una experiència molt
reconfortant i relaxant per a moltes persones. La presència física del cavall, el seu
moviment i la seva energia poden ajudar a reduir l'ansietat i millorar l'estat d'ànim.
- Naturalesa: el contacte amb la natura i els animals pot ser una experiència
terapèutica única i enriquidora. La teràpia amb cavalls es realitza a l'aire lliure, en
un entorn natural i tranquil, el que pot ajudar a reduir l'estrès i l'ansietat. (Romera,
2011) (Campuzano, 2014)

8
5.2. Com es desenvolupa el cavall en la teràpia.

El cavall és un animal que pot desenvolupar un paper clau en l'entorn terapèutic gràcies a
les seves característiques conductuals i emocionals. En aquest sentit, és important
entendre com es desenvolupa el cavall en aquest entorn per poder entendre millor com
aquest pot ser útil en teràpies assistides.

En primer lloc, és important destacar que els cavalls són animals socials i que, en la
naturalesa, viuen en manades. Això significa que estan acostumats a relacionar-se amb
altres individus i a comunicar-se a través del llenguatge corporal. Així, en un entorn
terapèutic, el cavall pot actuar com a co-terapeuta i pot ajudar a millorar les habilitats
socials i emocionals del pacient.

‘Grup de cavalls’. Font: Arxiu familiar

D'altra banda, els cavalls també són animals que s'adapten fàcilment als canvis
ambientals i als diferents tipus de situacions. Això fa que puguin ser utilitzats en teràpies
assistides en les quals el pacient pugui experimentar diferents estímuls i situacions noves,
ajudant a promoure la seva adaptabilitat i resiliència.

A més, els cavalls tenen una gran capacitat per a la comunicació no verbal, la qual cosa
els permet detectar i respondre als diferents tipus d'estats emocionals del pacient. Això els
permet actuar com a mirall emocional del pacient, reflectint els seus sentiments i ajudant a
millorar la seva consciència emocional. (Romera, 2011) (Falke, 2009)

9
‘Part del procés de doma d’un cavall’. Font: arxiu familiar

6. TERÀPIES ASSISTIDES AMB CAVALLS, L’ÀMBIT FÍSIC

6.1. Introducció

Existeixen multitud de formes d’utilitzar la teràpia amb cavalls per al benefici del pacient,
però algunes es centren en millorar la capacitat motora i física de les persones. Aquestes
teràpies poden ser útils per a persones amb discapacitats físiques o altres afeccions que
afectin la seva capacitat motora.

Encara que les teràpies es centren en l’àmbit físic, també involucren algunes
característiques cognitives o emocionals, que es poden estimular amb aquestes teràpies.

‘Reforç de la confiança del cavall’.

Font: arxiu familiar

6.2. Hipoteràpia

L'Associació Nord-Americana d’Hipoteràpia la defineix com:

«Una estratègia de tractament físic, ocupacional o del llenguatge que utilitza el

moviment del cavall com a part d’un programa d’intervenció integrat per aconseguir

10
 resultats funcionals. El moviment del cavall proporciona un moviment
multidimensional, el qual és variable, rítmic i repetitiu.» (NARHA, 2023)

Durant la sessió, és imprescindible la presència d’un o diversos professionals qualificats

per a dirigir la teràpia, també es necessiten unes instal·lacions adequades, el lloc on es
duran a terme les activitats, i els cavalls entrenats per a aquestes.

En la teràpia, el pacient s’asseu en el cavall i el professional l’acompanya des del terra,

dirigint al cavall en diferents direccions i velocitats, des del cavall, el pacient pot dur a
terme diferents activitats segons les seves necessitats. (Bender, 2018)

‘Ús d’una vara per a mobilitat articular, exercici amb una pilota’. Font: Renate Bender,
2018

6.3. Equitació Terapèutica

L'equitació terapèutica, també coneguda com a equitació adaptada, és una forma de

teràpia assistida amb cavalls que involucra l'ús de l'equitació com a eina per millorar la
salut i el benestar físic, cognitiu i emocional del pacient.

En una sessió d'equitació terapèutica, el pacient s'asseu a cavall i realitza diferents

exercicis i activitats específiques, amb l'ajuda d'un professional especialitzat en teràpia
amb cavalls i, en algunes ocasions, d'un ajudant. Els exercicis poden incloure des de
l'aprenentatge de tècniques de conducció bàsiques fins a activitats més avançades, com
ara salts.

El cavall és considerat com a part important del procés terapèutic, ja que el moviment del
cavall ajuda a estimular el sistema nerviós i a millorar les habilitats físiques del pacient.
Això inclou millorar l'equilibri, la postura, la coordinació i altres habilitats físiques.
11
A més de millorar les habilitats físiques, l'equitació terapèutica també pot tenir efectes
positius en la salut mental i emocional del pacient. El treball amb els cavalls pot ajudar a
millorar l'autoestima, la confiança i l'autocontrol. Això pot ser especialment important per
als pacients que pateixen trastorns psicològics o emocionals. (Bouzo-González, 2015)

‘Es mostra al cavall a tenir una persona a damunt’. Font: arxiu familiar

6.4. Volteig Terapèutic

El volteig terapèutic, també conegut com a "voltant terapèutic", és una forma de teràpia
assistida amb cavalls que es centra en la realització d'exercicis específics a cavall mentre
el pacient està assegut a cavall i mentre el cavall es condueix a peu per un professional
especialitzat en teràpia amb cavalls.

Durant el volteig terapèutic, el pacient es situa a cavall, assegut a una sella especial
dissenyada per a aquesta teràpia. El cavall es condueix a peu per un professional
especialitzat en teràpia amb cavalls, que guia el cavall i assegura que el pacient estigui
segur durant la sessió. El cavall camina en cercles amplis, de manera regular i constant,
creant un moviment tridimensional que transmet al cos del pacient.

12
Aquest moviment tridimensional del cavall ajuda a millorar la força muscular, l'equilibri, la
coordinació, la flexibilitat i altres habilitats físiques del pacient. Els exercicis realitzats
durant el volteig terapèutic s'adaptaran a les necessitats individuals del pacient, i poden
incloure estiraments, exercicis de respiració i altres activitats que ajudin a millorar l'estat
físic del pacient.

El volteig terapèutic també pot tenir efectes positius en l'àmbit psicològic del pacient, ja
que la interacció amb el cavall i el moviment del cavall pot ajudar a millorar l'estat d'ànim i
reduir l'estrès.

(Romera, 2011)

’Exercici de volteig’. Font: Ellwanger, 2022

7. TERÀPIES ASSISTIDES AMB CAVALLS, L’ÀMBIT SOCIAL I PSICOLÒGIC

7.1. Introducció

En aquest tipus de teràpies, el cavall és utilitzat com un mediador i un facilitador de la

relació terapèutica. A través de les activitats amb els cavalls, els pacients poden
desenvolupar habilitats socials, emocionals i cognitives, així com millorar la seva
autoestima, la confiança i l'empatia.

Les teràpies assistides amb cavalls són especialment eficaces per als pacients amb
trastorns mentals, trastorns del desenvolupament, trastorns emocionals o de conducta,

13
traumes, discapacitats físiques i altres problemes psicològics i socials. Els cavalls són
animals sensibles i socials, que poden percebre les emocions i les intencions humanes i
respondre a elles d'una manera única i positiva.

7.2. Equinoteràpia

En l'equinoteràpia, el cavall és utilitzat com a mediador per a la teràpia. A través de

diferents activitats amb el cavall, com ara caminar, pentinar, pintar, alimentar, entre altres,
el pacient pot millorar la seva autoestima, la confiança, la concentració, la comunicació i
les habilitats socials. El cavall és un animal sensible i social que pot percebre les
emocions i les intencions humanes i respondre a elles d'una manera única i positiva. Això
permet que el pacient pugui establir una relació única i significativa amb el cavall, el que
ajuda a millorar el seu benestar emocional i social.

L'equinoteràpia té diversos beneficis per als pacients. A continuació, presentem els

beneficis més rellevants:

- Millora de l'autoestima: el treball amb els cavalls ajuda a augmentar la confiança i la

seguretat del pacient en si mateix, en adquirir una habilitat i uns coneixements
nous, el que millora la seva autoestima.

- Millora de la comunicació: les activitats amb els cavalls ajuden a millorar les
habilitats socials del pacient, la comunicació i la resolució de conflictes.

- Millora de la concentració: les activitats amb els cavalls requereixen una

concentració especial, el que ajuda al pacient a millorar aquesta habilitat.

- Reducció de l'estrès: treballar amb cavalls ajuda a reduir l'estrès i l'ansietat del
pacient.

- Millora de les habilitats cognitives: l'equinoteràpia ajuda a millorar les habilitats

cognitives, com ara la resolució de problemes, la presa de decisions i la
planificació. (Falke, 2009) (Romera, 2011)

7.3. Psicoteràpia facilitada amb cavalls

La psicoteràpia assistida per equins té com a objectiu la millora de les habilitats socials,
emocionals i la resolució de problemes amb l’ajuda de les experiències viscudes amb el
cavall. En aquestes activitats el cavall és utilitzat com a ajudant del terapeuta.

14
En aquesta teràpia el pacient estableix una relació amb l’animal des del terra, amb un
canal de comunicació no verbal, la funció del cavall és ampliar aquesta comunicació, ja
que si està ben entrenat, l’animal pot reaccionar als estímuls no verbals de la mateixa
manera que els rep per part del pacient. (Jiménez, 2017) (Bender, 2018) (Perrone, 2019)

‘Steve Harris i el touch of love’. Font: arxiu familiar

En la imatge superior s’aprecia el touch of love creat per Steve Harris, que apareix a la
dreta de la imatge, aquesta acció consisteix en acariciar amb una certa pressió tot el
cavall, d’aquesta manera s’aconsegueix relaxar a l’animal i a la persona, establint un
vincle de confiança. Steve Harris és un dels grans referents en el món de la doma natural,
de la que algunes teràpies deriven.

8. EFECTES EN LES PERSONES

8.1. Introducció

En l’àmbit de les teràpies amb equins, no existeixen multitud d’estudis sobre els seus
resultats amb una base objectiva, la majoria d’informació actual sobre els efectes
d’aquestes activitats es basa en observacions fetes pels professionals que duen a terme
les teràpies, o anècdotes dels pares dels fillets sobre com han millorat en algun aspecte
de la seva vida. Però quan es cerquen estudis sobre els efectes, és complicat trobar

15
l'absoluta objectivitat, ja que, existeixen pocs efectes que es puguin mesurar sense la
intervenció d’un observador que pugui aportar una certa subjectivitat.

Per als beneficis de la pràctica de l’equitació de forma habitual, sense formar part d’un
programa de teràpia, es disposa del testimoni de la persona que la practica.

També s'ha de mencionar que no tots els autors estan d’acord amb els beneficis que
aporta l’equitació, i, també n’hi ha que defensen que aquesta activitat no té efectes
positius en la salut, a causa del desgast físic, o que aquesta, no es pot considerar com a
teràpia complementària, per culpa de les conseqüències que pot suposar un accident amb
el cavall, cosa que és possible quan es xerra d’animals.

‘Cabeçades i selles, utilitzades per a l’equitació’. Font: arxiu propi

8.2. Efectes de l’equitació

En l’equitació es diferencien les persones que la practiquen com un esport dels que la
practiquen com un hobby, aquí canvia la intensitat i el nivell d’implicació amb l’activitat,
però per ambdues mentalitats alguns efectes es mantenen, encara que, amb diferents
intensitats en cada cas.

Segons un estudi fet a 12 genets, segons els seus testimonis personals, l’equitació
presenta beneficis a curt i a llarg termini, els genets manifesten millores en la postura, el
que ajuda a combatre el mal d’esquena, a llarg termini trobem la millora de l’equilibri i
l’elasticitat. (Pacheco, 2022)

16
Com havíem mencionat en l’apartat 5 (el cavall a l’entorn terapèutic) els fonaments de tots
els beneficis de l’equitació són, la transmissió de la calor corporal, la transmissió
d’impulsos rítmics i la transmissió d’un patró de locomoció tridimensional equivalent al
patró fisiològic de la marxa humana. Aquests principis estan relacionats amb la part física
dels beneficis per a la salut, que tenen a veure amb l’estimulació dels músculs, encara
que aquesta estimulació pot ajudar en la peristalsi de l’intestí, gràcies al moviment pèlvic,
o, en la respiració, gràcies a la posició del tronc, que ajuda a alliberar el diafragma, el que
fa que la respiració sigui més profunda i regular. (Campuzano, 2014)

Els efectes socials i psicològics s’aprecien més en fillets que encara s’estan
desenvolupant, però també poden afectar adults, en tractar amb animals, es desenvolupa
la responsabilitat, haver d’alimentar, cuidar, i preparar al cavall abans de dur a terme
l’activitat. També té a veure el factor grup, similar al que es pot experimentar en un equip
de bàsquet o futbol, i el fet que l’equitació recreativa es comú practicar-la a la natura, on
es pot experimentar un vincle amb l’animal i l’entorn per evadir-se del món modern.
Aquests beneficis, tant els físics com els psicològics, es poden obtenir de la pràctica de
l’equitació comuna, sense la necessitat d’acudir a un centre de teràpies, els poden
disfrutar tots els públics, sense importar la condició.

9. CONCLUSIONS

En aquest treball s’ha vist la història de les teràpies assistides amb animals, i
especialment s’han explicat les base mèdiques de les teràpies amb cavalls, i s’han
mostrat les diferents modalitats d’aquestes, classificant-les en les que afecten l’àmbit físic
i a l’àmbit social i psicològic. Finalment, s’ha fet un resum dels principals beneficis que pot
tenir la pràctica regular d’equitació en qualsevol individu, on els principals resultats són
significatius, comparats amb altres esports o activitats, les característiques del cavall són
perfectes per ajudar-nos a obtenir el màxim benefici de l’activitat física. Al principi del
treball es va plantejar la hipòtesi que l’equitació pot ser beneficiosa per a tothom,
independentment de la seva condició, al llarg de la investigació s’ha comprovat
efectivament, que realment tothom pot beneficiar-se de l’equitació sense importar la seva
condició. Encara que, hi ha multitud d’estudis sobre els efectes de les teràpies, no és així
amb els beneficis de l’equitació regular, la majoria de la gent practica l’equitació com a
entreteniment o de manera professional, però no és fins que s’aturen a pensar, que
s’adonen dels beneficis que els proporciona, a ulls del gran públic l’equitació no té més
efecte en la salut que els propis de practicar esport, quan està estudiat que no és així,

17
consider que aquesta activitat pot ser vista més enllà que un esport ordinari, aquest treball
és important per a mostrar tots els beneficis per a la salut que pot aportar l’equitació, per a
que aquesta pràctica es doni a conèixer, i es faci més accessible. Les futures línies
d’investigació són clares, les bases mèdiques que fan l’equitació i les teràpies amb cavalls
el que són, encara s’han d’acabar d’investigar, estan molt definides, però no s’està segur
del perquè el cavall presenta aquestes característiques, i si es podria fer alguna cosa per
a potenciar-les.

10. BIBLIOGRAFIA:

BENDER, Renate. Hipoterapia: El caballo en la rehabilitación. Santiago, Chile, 2018.

978-956-14-2317-6

BOUZO-GONZÁLEZ, Sonia. Impacto de un programa de equitación terapéutica en la mejora de la

psicomotricidad de niños autistas [en línea]. Pino-juste, R. Margarita. Vigo, Espanya: revista de
estudios e investigación en psicología y educación, 2015. Disponible a:
<https://www.researchgate.net/profile/Margarita-Pino-Juste/publication/287973482_Impacto_de_un
_programa_de_equitacion_terapeutica_en_la_mejora_de_la_psicomotricidad_de_ninos_autistas/li
nks/5682d70408ae051f9aee7fff/Impacto-de-un-programa-de-equitacion-terapeutica-en-la-mejora-d
e-la-psicomotricidad-de-ninos-autistas.pdf> [consulta: 25 d’abril de 2023]

CAMPUZANO, Luisa. Procesos psicológicos implicados en la hipoterapia [en línea]. Treball de fi

de grau, universitat d’Antioquia, Colombia, 2014. Disponible a:
<https://bibliotecadigital.udea.edu.co/bitstream/10495/16007/1/CampuzanoLuisa_2014_ProcesosP
sicologicosImplicados.pdf> [Consulta: 24 d’octubre de 2023]

ELLWANGER, Daniel. [Fotografia]. Dinamarca: Vaulting World, 2022

FALKE, Germán. Equinoterapia. Enfoque clínico, psicológico y social [en línea]. Buenos Aires,
Argentina: 2009. Disponible a:
<https://www.ama-med.org.ar/uploads_archivos/264/Equinoterapia_Falke.pdf> [consulta: 25 de
septembre de 2023]

Fundació Affinity. Qué son las terapias asistidas con animales [en línea]. Disponible a:
<https://www.fundacion-affinity.org/la-fundacion/accion-social/que-son-las-terapias-asistidas-con-a
nimales>. [Consulta: 7 de maig de 2023]

18
JIMÉNEZ DE LA FUENTE, Augusto. Efectos de las terapias ecuestres en personas con parálisis
cerebral [en línea]. Treball fi de grau, Universitat Politècnica de Madrid, 2017. Disponible a:
<http://riberdis.cedid.es/handle/11181/5253> [consulta: 6 de juny 2023]

MAGDALENA RECALDE, Elizabeth. La utilización del recurso hípico como herramienta para
fortalecer los procesos de enseñanza y aprendizaje de las niñas/niños de 2 a 5 años [en línea].
Treball final de grau, Universidad de las Fuerzas Armadas de Ecuador, 2013. Disponible a:
<https://acortar.link/hnwNJD> [consulta: 6 de juny 2023]

North American Riding for the Handicapped Association. About NARHA [en línea]. DIsponible a:
<https://rarediseases.org/non-member-patient/north-american-riding-for-the-handicapped-associati
on/> [consulta: 18 d’abril de 2023 ]

PACHECO CARCIOFFI, Valentina. La equitación: efectos en salud y bienestar [en línea]. Treball
de fi de grau, universitat eafit, Colombia, 2022. Disponible a:
<https://repository.eafit.edu.co/bitstream/handle/10784/31416/La%20equitacion_efectos%20en%2
0salud%20y%20bienestar_.pdf?sequence=2&isAllowed=y>. [Consulta: 23 d’octubre de 2023]

PERRONE, Marina. Virtudes de la psicoterapia asistida por equinos en el tratamiento de la

rehabilitación de las adicciones y pacientes duales [en línea]. Equip de la fundació Dasein. Buenos
Aires, Argentina: Universidad de Buenos Aires, 2019. Disponible a:
<https://www.fundaciondasein.org.ar/articulos/Virtudes_de_la_Psicoterapia_Asistida_por.pdf>
[Consulta: 4 de octubre de 2023].

Riding for the Disabled Association. About RDA [en línea]. Disponible a:
<https://rda.org.uk/about-us/> [consulta: 29 de maig, 2023]

ROMERA, Sònia. Postgrado de Equitación Terapéutica. Apunts de grau, 2011

19