En Itàlia la bicicleta i el cotxe guanyen a l’autobús.

Així el Covid-19 ha
canviat la mobilitat.
Segons una enquesta Bcg, el 37% utilitza molt menys l'autobús, metro i tren, preferint
pedalejar o utilitzar el cotxe. En els pròxims 12-18 mesos prediran una culminació
dels desplaçaments de dues rodes (Inclòs gràcies als incentius).

Els italians han abandonat el transport públic per desplaçar-se1 amb el cotxe o amb
bicicleta. Una confirmació d’allò que ja des del fi de l'aillamente pareixia ser la
situación més probable arribada d’una recerca dels comportaments de la societat,
realitzada per la consultora Bcg. Segons la qual podríem estar al principi d’una
nova mobilitat. Segons l’estudi How Covid 19 will shape urban mobility, en el que es va
preguntar a 5000 habitants de les principals ciutats dels Estats Units, Xina i Europa
Occident (Itàlia, França, Alemanya, Espanya i Regne Unit) , el 37% dels italians han
afirmat utilitzar molt menys el transport públic que abans, preferint en canvi2, el cotxe,
la bicicleta o caminar.

Itàlia és el segon país entre els de l’enquesta 3(després de Xina) per utilitzar el cotxe
com a principal mitjà de transport i el tercer (després de Xina i EE.UU) per l’interès en
adquirir un cotxe.” En canvi, a mitat termini el transport que està destinat a guanyar és
la bicicleta: en els pròxims 12-18 mesos, tal vegada pels recent incentiu a la compra, un
quarta part dels compatriotes utilitzaran més que en el passat, les dues rodes per
desplaçar-se per la ciutat ( en primer lloc, junt amb països com Alemanya)- es llig
en l'estudi- Com va passar en Itàlia, la bicicleta i els desplaçaments a peu van ser els
mitjans de transport preferits de tot el món, que passaren del 21% al 59%”. En els
Estats Units i la Xina també s’ha registrat un autèntic i propi boom
del bike sharing, fenomen que no s’ha produït en Europa.

Els xinesos pareixen més disposats a utilitzar el transport públic respecte als europeus i
als estatunidencs. En general, després de la fase d'aïllament, entre el 40% i el 60%
dels consumidor de tots els països es mostra la voluntat d’utilitzar el transport públic
menys o molt menys freqüent. “Els canvis en el comportament dels
consumistes son evidents, queda per veure si aquests nous hàbits estan destinats

1
Spostarsi: és un verb, però la traducció ens ofereix “moure’s”, “viatjar”, “navegar”, “pasar”...En aquest
cas, com estem parlant del transport públic i de com anar d’un lloc a un altre he escollit el verb
“desplaçar-se”.
2
Piuttosto: fa la funció d’adverbi, per ser més concreta estan “bastant”, “un poc”, “millor dit”, “sino”…
En aquest cas, he escollit “en carvi”, perquè en el seu context ens dona a entendre que deixer d’utilitzar
una cosa, per fer ús d’un altra.
3
Oggetto: pot fer la funció de sustantiu, com “artícle”, “element”, “objecte”… o també com adjectiu,
“afectat”. En aquest context, és un sustantiu, “enquesta”.
a permaneixer i quina cosa significarà per la demanda futura- expliquen els experts
de Bcg- Les primeres conseqüències s’observen en l’adquisició dels cotxes, una
perspectiva concreta per més del 60% dels xinesos.

En els Estats Units està el boom de les bicicletes, amb unes vendes que es van duplicar
en març respecte a l’any passat. Va també considerat que els
consumistes segueixen sent fidels a la tipologia de mobilitat que solien utilitzar més de
deu vegades per setmana abans del Covid 19. En el breu temps, de fet, una quota
entre el 67% i el 76% dels usuaris que utilitzen la mobilitat compartida pretenen
continuar utilitzant-ho o, inclús augmentar l’ús dels serveis de transport privat (Uber,
Lyft), taxi, cotxe, bicicleta i el patinet electrònic. El transport públic es confirma com el
perdedor després del bloqueig, especialment a Europa”.

A mitjà termini, és a dir, en els pròxims 12-18 mesos, Bcg preveu un canvi de dues
possibles situacions4: la confirmació de la mobilitat privada com una modalitat molt
usada o com el gran retorn del transport públic, la reticència de la qual- que afecta ara
al 50% dels entrevistats- es redueix aproximadament5 a la meitat. La
segona situació sembla el més probable, però el resultat dependrà de la capacitat
dels proveïdors de serveis per continuar amb les mesures de sanejament i altres
mesures de seguretat que garantissen la reducció dels riscos.

Ainhoa Serrano Jiménez

Llengües Modernes i les seues literatures

4
Scenari: és un sustantiu, “casos”, “escenes”,”escenari”…He escollit “situacions”, perquè està fent
referència a diferents aspectos i acontinuació els nombra.
5
Di circa: és un adverbi, i també és la seua funció. La seua traducció era: “d’uns”, “al voltant”, “de
quasi”…però he escollit “aproximadament”, perquè en aquest cas està fent una aproximació a allò que
és possible que passe.