L’ESGLESIA MISTERI I SAGRAMENT DE COMUNIÓ (P.

Manel Bellmunt)

Retorn Grup 1

Llistat de qüestions debatudes pel grup 1: Ana, Antonia, Dario, Pepi i Teresa A.

1- Ens ha semblat molt útil el resum històric de l’Església en els quatre períodes.

2- Ens ha interessat molt debatre quines han estat les conseqüències de que tot el que es va
aprovar durant el Concili Vaticà II (CVII), especialment el que fa referencia al retorn als orígens,
hagi quedat al congelador fins ara i que al Papa Francesc encara li costi moltíssim reactivar-ho.
(Quin seria el paper de l’Esperit Sant que guia l’Esglesia en tot aquest procés? No va ser l’ES qui
va incitar la convocatòria del Concili i va inspirar els docs que finalment es varen redactar ? Si
es així, com es que l’Esglesia no hi ha fet cap cas? Es que no hi ha prou fe en l’Esperit dins la
cúria que la dirigeix? O es que creuen que l’Esperit no va guiar el Concili ? Es fa molt difícil
d’entendre)

3-Estem segurs que si no hagués estat per l’ES l’Església no hagués sobreviscut 2000 anys dons
com a comunitat formada per humans ha tingut moments de foscor que ha pogut superar per
la llum que li han aportat alguns dels seus integrants, per això ens ha agradat la definició de
“l’Esglesia com a xarxa llençada al mon, que recull tant Sants com pecadors, no es pura i per
això necessita purificació constant”.

4- No entenem com a l’Esglesia li costa tant d’afrontar els problemes quan li sorgeixen,
pretenent tapar-los o ajornar-los en lloc de tallar-los d’arrel per tal que no s’estenguin
(corrupció econòmica, pederàstia, etc. ) ja que es una institució que hauria de servir d’exemple
de manera de fer al mon i provocar un constant “Mireu-los com s’estimen” i un “Mireu com ens
estimen” .

5-Veiem em preocupació que la majoria de cristians, en cap moment al llarg de la seva vida
tenen la sort que tenim nosaltres (pel fet de pertànyer a grups o comunitats ) de tenir accés a
conèixer els documents tan magnífics que sorgeixen de l’Esglesia com ara les encícliques (Dei
Verbum, Lumen Gentium, etc) de la mà de grans mestres, doncs tot i que es publiquen, els
cristians en general els desconeixen i si n’han sentit a parlar els hi manca la motivació per a
llegir-les pel seu compte.

6-Discussió sobre el clericalisme i/o el paper d’igualtat dels Laics en l’Esglesia abans i desprès
del CVII. Som súbdits i no ciutadans ja que els laics no hem volgut assumit responsabilitats, es
mes fàcil queixar-se del clericalisme que combatre’l. D’aquesta deixadesa i comoditat s’aprofita
el clericalisme al que li es mes fàcil tenir súbdits que ciutadans.

7-Ens desagrada la manca d’actitud de servei a l’Església tant per part de laics com de preveres.

8-Hem d’evitar caure en una còmoda posició de jutges que condemnen l’Església d’uns
determinats períodes. En tota època es troben llums i ombres que han de ser vistes en el seu
context i que ens han de servir per donar gràcies a Déu, que no abandona la seva Església. A
més, cal tenir present que sovint les crítiques són injustes i estan promogudes amb malícia (per
exemple, les acusacions calumnioses d’antisemitisme adreçades contra Pius XII). O bé s’exalcen
acríticament moviments històrics amb profunds trets anticristians com la Revolució francesa.