Vocabulari Segona República i Guerra Civil

Guàrdia d’Assalt: Cos de policia creat per Maura després dels fets de maig per tal de
controlar l’ordre públic a les ciutats (la guàrdia civil estava pensada per a actuar en les
zones rurals i tenia els seus procediments d’actuació militars). La Guàrdia d’Assalt es va
crear a partir d’una secció de policia que ja existia: el Cos de Vigilància, a aquest se’l va
dotar d’una formació específica i un equipament idoni per a actuar en les ciutats. Quan va
començar la Guerra Civil va ser el cos armat que amb major proporció es va mantenir fidel
a la República.

Laïcisme: Ideologia que defensa la no ingerència de les organitzacions religioses en les

institucions de l’Estat. Llavors, defensa la separació total de l’Estat i l’Església, deixant a
cadascú la llibertat per a practicar la seua religió, i que l’Estat deixe de finançar-la.

Anticlericalisme: terme que defineix aquells qui rebutgen el clericalisme, és a dir, que
els religiosos pugen influir en el poder polític i tinguen privilegis garantits per les lleis de
l’Estat. L’anticlericalisme, sovint es manifesta com una reacció emocional en contra d’allò
religiós i els seus símbols, amb la qual cosa també es relaciona amb els atacs a les
infraestructures religioses (com la crema d’edificis religiosos).

Bienni reformista: Primera etapa de govern de la Segona República que va des de

l’aprovació de la Constitució el desembre del 1931 fins a les eleccions a Corts de
novembre del 1933. En aquest període van governar els partits republicans d’esquerra,
els socialistes, els regionalistes gallecs i els nacionalistes catalans. El govern va estar
presidit per Manuel Azaña mentre que Alcalà Zamora continuà sent el president de la
República. Durant aquest període es va realitzar una sèrie de reformes que venien
apuntant-se durant el govern provisional amb l’objectiu de solucionar uns problemes que
venien arrossegant-se des de feia dècades. Entre les principals reformes caldria destacar,
la reforma agrària, les laborals, la militar, la territorial, la relació Estat-Església i
l’educativa.

Colp d’Estat de Sanjurjo (Sanjurjada agost del 1932): Colp d’Estat que va tenir lloc el
agost del 1932 i que va estar dirigit pel general Sanjurjo, director general de la Guàrdia
Civil des de 1928. Aquest havia donat suport a la Segona República, però el 1932 va
criticar públicament la reforma militar d’Azaña, com a conseqüència d’això va ser destituït i
anomenat director de la policia de duanes. Enfadat, va organitzar un colp d’Estat amb els
militars monàrquics, però no va aconseguir el suport d’altres generals i va acabar
fracassant. A continuació, va ser detingut i condemnat a cadena perpètua. Posteriorment,
durant el bienni conservador va ser indultat i va aprofitar per a fugir a Portugal, des d’on
va seguir conspirant.

Successos de Casas Viejas: Exemple de lluita de la CNT contra el govern republicà, on

els camperols passaven a controlar els ajuntaments, cremaven els registres de la
propietat i col·lectivitzaven les terres del municipi. En aquest cas, la Guàrdia Civil i la
Guàrdia d’Assalt van reprimir durament la revolta provocant nombroses morts entre els
camperols. La premsa de la dreta va realitzar una campanya de desprestigi contra Azaña.
La pèrdua de popularitat del president del govern va fer que el PSOE trencara el seu
pacte amb els republicans, això va fer que es convocaren noves eleccions.
Bienni conservador, radical-cedista o bienni negre: Segona etapa de govern de la
Segona República que va des de finals de l’any 1933 fins a finals del 1935. Durant
aquesta etapa, governarà el Partit Radical amb el suport d’altres partits com la CEDA. La
seua tasca legislativa va consistir en anar paralitzant o anul·lant la legislació reformista del
període anterior. A més, també va canviar la direcció de l’exèrcit ubicant en els llocs més
rellevants als militars que s’oposaven a les forces d’esquerra, per exemple Francisco
Franco, que va ser anomenat cap de l’Estat Major (cap de l’exèrcit).

CEDA: (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes). Coalició de partits al voltant

d’Acció Popular A.P. que va ser el primer partit catòlic fundat a Espanya. La seua ideologia
es basava en la defensa de: la religió, la família, l’ordre, el treball i propietat. El seu
principal dirigent va ser Jose María Gil Robles, que amb el pas del temps va anar
simpatitzant cada vegada més amb el model feixista. Aquesta coalició va donar suport al
Partit Radical durant el bienni conservador arribant fins i tot a obtenir carteres ministerials.

Renovación Espanyola: Partit polític monàrquic i catòlic que tenia com a objectiu
principal la tornada de la monarquia borbònica i instaurar un règim semblant a del del
feixisme italià. El partit estava dirigit per José Calvo Sotelo. Des de l’inici de la Segona
República va participar en reunions secretes per tal d’organitzar un colp d’Estat. Per tal
d’aconseguir armes es va posar en contacte amb la Itàlia feixista des del 1934, eixe any,
el partit va formar una coalició de partits que formava part del Bloc Nacional.

Falange Espanyola i de les JONS: Partit polític que es va fundar a partir de la unió entre
la Falange (partit fundat i dirigit per José Antonio Primo de Rivera) i les Juntas de
Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS). La seua ideologia era una barreja d’elements
feixistes (antidemocràcia, antilaïcisme, antisocialisme, antinacionalisme perofèric) i intens
nacionalisme espanyol, tot això unit a fort catolicisme. Esta ideologia serà coneguda en el
futur com a nacionalcatolicisme. Eren partidaris d’una dictadura republicana. Seguint el
model feixista tenien les seues milícies paramilitars.

Estraperlo: Cas de corrupció que va afectar als dirigents del Partit Radical. Aquests
cobraven comissions per legalitzar un tipus de ruleta trucada per als jocs del casino. Això
va provocar un fort desprestigi per a Lerroux i va ser aprofitat per Gil Robles per acabar
amb la coalició de govern i intentar substituir-lo com a president de govern. Però, el
president de la República Alcalà Zamora desconfiava d’ell i va creure més oportú dissoldre
les Corts i convocar noves eleccions.

Front Popular: aliança dels partits d’esquerra i formació d’una coalició electoral per tal de
guanyar les eleccions de febrer del 1936. En aquesta coalició podem trobar als
republicans d’esquerra, els socialistes, els comunistes, els sindicalistes i els nacionalistes
catalans i gallecs. El seu programa comú consistia en l’amnistia dels presos de la
revolució d’octubre i la posada en marxa novament de les reformes del primer bienni.

Milícies: Grups de civils afiliats als sindicats i als partits que es van armar per a defensar
la República front als militars sublevats. Aquests es van concentrar en les postres de les
comissaries i de les casernes exigint l’entrega de les armes per tal d’enfrontar-se als
militars sublevats. El cap del govern José Giral, va decidir entregar les armes als civils el
dia 19 de juliol. Les milícies van evitar que caigueren en mans dels insurrectes moltes
ciutats. El govern republicà, traït per molts generals de confiança, va decidir dissoldre
l’exèrcit i crear un nou a partir de les milícies.
Comité de No-intervenció: nom que rep el comité que va crear el Regne Unit per tal de
supervisar que cap país intervingués en la Guerra Civil espanyola. El Regne Unit va
convèncer a França i cap va ajudar la República per tal de no provocar a Hitler i evitar així
l’inici d’un nou conflicte armat en Europa. Això va perjudicar greument a la República que
disposava de fons suficients per a comprar armament a les democràcies però cap li les va
vendre. En canvi, Itàlia, Alemanya i Portugal que havien signat l’acord de No-intervenció,
no van complir allò establert i donaren suport als insurrectes en forma de crèdits i enviant
subministrament militar i soldats.

Cos de Tropes Voluntàries italianes: Cos de soldats entre 70000 i 80000 que va enviar
Itàlia, a més d’avions, tancs i la seua flota la qual va donar suport a la de Franco.

Legió Còndor: Exèrcit que va enviar Alemanya, format per uns 15000 soldats i 600
avions moderns. A més, enviaren també tancs i combustible. Això va permetre als
alemanys aprendre l’ús dels sues avions i tancs.

Brigades Internacionals: Grups de voluntaris organitzats pels partits comunistes que

venien d’altres països europeus que no eren feixistes, d’Amèrica i d’Austràlia. En total
aconseguiren enviar a Espanya uns 40000 brigadistes.

Guerra de columnes: Fase inicial de la Guerra Civil, anomenada així perquè els exèrcits
es mouen en columnes (files de soldats i vehicles) fins a trobar-se amb l’enemic, en eixe
moment es despleguen i ataquen.

Junta de Defensa Nacional: Consell format per tots els generals sublevats durant els
primers mesos de la guerra. El presidia el general Cabanellas per ser el de major edat,
però en la pràctica cada general actuava pel seu compte. Aquesta Junta va tenir el
comandament fins que va decidir anomenar un comandament únic en mans de Franco.

Generalíssim: Títol que va adoptar el general Franco quan es va convertir en l’únic líder
dels militars insurrectes. Allò d’adoptar títol enaltidors era una pràctica habitual del
feixisme.

Tretze punts de Negrín: En abril del 1938 el president del govern Juan Negrín ofereix a
Franco un acord de pau basat en 13 punts, que a final d’any es van reduir a 3. Aquests
eren: posar fi al l’enfrontament armat, mantenir la República i iniciar un procés d’eleccions
democràtiques. Franco no va acceptar, solament admetia la rendició sense condicions.

Exèrcit Popular de la República (EPR): Nom que rep l’exèrcit republicà des de l’inici de
la guerra. Negrín, el va reorganitzar integrant les milícies armades en l’estructura
jeràrquica de l’exèrcit. D’aquesta manera aconsegueix més eficàcia, perquè abans les
milícies actuaven de forma independent.

Llei de Responsabilitats Polítiques: Llei aprovada per Franco en febrer del 1939. Amb
aquesta llei es condemna a tots aquells qui s’haguen oposat al «Movimiento Nacional»
(sublevació) ja siga activa o passivament. La llei també perseguia aquells qui hagueren
contribuït a la subversió des del 1934, per tant, és una llei amb efectes retroactius.

Col·lectivitzacions: Procés de transferència als treballadors del control dels béns i els
mitjans de producció. Es van donar a la República espanyola al principi de la Guerra Civil,
impulsades pels sindicats CNT-FAI i pel POUM com a part de l’anomenada revolució
social.
Pacte de Munic: Acord firmat el 1938 per França, la Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia pel
qual es reconeixia l’annexió de la regió txeca dels Sudets al Reich hitlerià. D’aquesta
manera, les democràcies acceptaven l’expansionisme alemany i, de manera implícita,
l’avanç franquista a Espanya.

Decret d’Unificació: decret del 1937 mitjançant el qual, a la zona insurrecta, es creava un
partit únic, Falange Espanyola Tradicionalista y de las JONS, que unificava falangistes i
carlistes i al qual s’havien d’adherir els altres grups. Franco, cap nacional d’aquest partit,
va accentuar la concentració de poders a les seues mans.