Literatura Catalana

Les Figures Retòriques

1. Nivell Fonètic

Al·literació

˗ Repetició d’un mateix so al llarg d’una composició.

˗ Repetició d’un mateix fonema (no sempre d’unes mateixes lletres) al llarg d’un vers, d’una estrofa o d’una frase.
S’utilitza per qüestions estètiques o per donar suport al contingut semàntic.

Si hom considera desagradable aquesta repetició l’anomena CACOFÒNICA, i si hom la considera agradable,
EUFÒNICA

Vius la vida veritable

Joan Maragall

Com feix de canyes cruixen trinxades ses arrels

(Aquí el fonema repetit ens remet al so real a què fa referència el poeta.)
Jacint Verdaguer

Onomatopeia

˗ Imitació lingüística de sons reals. Reproducció gràfica d’un so.

Ric, ric,
el que us deia és un nyic, nyic;
ric, ric.
Josep Carner

Paronomàsia

˗ Joc de paraules amb dos mots que només es distingeixen en algun fonema o en què el mateix mot és
usat amb dos significats diferents.
˗ Oposició de dos mots que únicament es diferencien per un fonema.
Per mal argent; cruel, urgent
Jaume Roig

Privats de sol i son

Salvador Espriu

Balla damunt la palla

Josep-Vicenç Foix

2. Nivell morfosintàctic

Asíndeton

˗ Absència. Supressió de conjuncions.

Aquesta meva, pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Salvador Espriu

Encavallament.
1
˗ És el trencament sintàctic d’una oració quan el vers s’acaba i aquesta ha de continua en el següent.
˗ Ruptura entre el paral·lelisme sintàctic i el mètric.
˗ Es produeix quan la unitat sintàctica sobrepassa el vers.

A la vora de la mar. Tenia

una casa, el meu somni.
Salvador Espriu

Enumeració

˗ Desenvolupament d’una frase multiplicant els atributs d’un nom, els complements, els sintagmes o els verbs:
Però cal fixar primerament la volta, que serà
pel carrer dels Corders, pel carrer de la Bomba, Rera-la
Fleca, el carrer de l’Església i la Placeta.
Salvador Espriu

Epítet

˗ Adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa expressada pel substantiu. Adjectiu que subratlla una qualitat
que ja és pròpia al substantiu que acompanya.
Entre ells la pura neu se descobria.
Francesc Vicenç Garcia

Gradació

˗ Enumeració progressiva de diversos termes

Hipèrbaton

˗ Alteració de l’ordre lògic de les paraules o bé de les frases.

˗ Alteració de l’ordre lògic gramatical de les paraules o frases.

I amb hàbils mots la passió naixent

Del meu estil pogués fer pregonera;
Josep-Vicenç Foix
Paral·lelisme

˗ Repetició de la mateixa estructura sintàctica en frases seguides.

˗ Repetició d’una mateixa estructura sintàctica..
No hi ha cap llac tan clar com els teus ulls
ni cap vent tan subtil com els teus dits.
Miquel Martí i Pol

i com freguem els nassos

i com bufem els dits
Josep Carner

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,

Més poderós que el roure, més vell que el taronger
Miquel Costa i Llobera

Polisíndeton

˗ Proliferació de conjuncions.
˗ Abundor de conjuncions de coordinació.
˗ Repetició de les conjuncions de coordinació, amb la finalitat remarcar certes paraules o donar més dinamisme al
text.
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen a veure em troben tan gelada.
Josep Carner

O aquella amor consirosa i plaent

de tot quant fuig, o que passa, o que vola,
boira del cim o fontana d’argent!
2
 Maria Antònia Salvà

Quiasme.

˗ Disposar de manera encreuada els elements sintàctics de dos versos contigus.

˗ Ordenació creuada de les parts d’una frase o de frases.
Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua
Joan Salvat-Papasseit

Quin pedestal per l’estàtua!

Pel gegant, quin mirador!
Jacint Verdaguer

3. Nivell semàntic

Al·legoria

˗ Metàfora continuada.
˗ Successió d’imatges que expressen de manera simultània un sentit directe i un altre de figurat. Serà el cas dels
“eximplis” de Ramon Llull en el Llibre de les bèsties.

Anadiplosi

˗ Repetició de l’últim tros d’un grup sintàctic o vers, al començament del següent.
˗ Repetició d’una o diverses paraules al final d’un vers i al començament del següent.
Comencen a dir-los mofes,
mofes els hi van tornant...

O dures fletxes de mon fat rompudes,

Rompudes per ferir més doloroses.
Francesc Fontanella

Anàfora

˗ Repetició d’una o diverses paraules al començament d’una sèrie d’oracions.

˗ Repetició d’un mot a principi de vers o oració.
Pi que ets conhort de postres passes
en un pendís, nat travesser;
pi que en el sot t’estiregasses,
per Eure el sol, com un xiprer;
pi casolà vora una eixida
que sents el cant dels reguerols;
Josep Carner

Antítesi

˗ Contraposició d’una frase, sintagma o paraula amb una altra de sentit oposat.
˗ Contraposició de dues expressions de sentit oposat.
˗ Consisteix a oposar dos mots, pensaments, expressions, etc. que semblen, almenys d’entrada, contràries.
Un camí, quina cosa tan curta de dir
i tan llarg de seguir.
Josep Maria de Sagarra

M’exalta el nou i m’enamora el vell.

Josep-Vicenç Foix

Matí de boira, tarda de sol.

Popular

3
Apòstrofe

˗ Interpel·lació a algú, sovint el mateix lector.

Abril, no et torbis! Pren volada

Josep Carner

Comparació (o símil)

˗ Relació d’idees, coses, d’acord amb certa semblança entre si.

˗ Consisteix en establir una relació de semblança entre dos termes, un pres com a real (A) i l’altre com a irreal o
imaginari (B). La relació entre els dos termes és expressada amb un nexe: com, talment, sembla...
El riure (A) és com la claror del dia (B)
el plorar (A) com l’obscuritat de la nit (B).
Anselm Turmeda

Tota la meva vida es lliga a tu

com en la nit les flames a la fosca.
Baltasar Rosselló-Pòrcel

Bullirà el mar com la cassola al forn,

Ausiàs March

Dilogia

˗ Ús d’una paraula o locució que, dins d’una mateix enunciat, pren alhora dos sentits diversos.
L’escoltes, la sent
(eslògan de Catalunya Ràdio)
(Sentir: a “percebre els sons per mitjà de l’oïda”
b “tenir la sensació d'alguna cosa”)

Epanadiplosi

˗ Repetició d’una mateixa paraula al principi i al final d’una frase o vers.

Creix la seva fúria, i la tempesta creix.

Encara més nit, encara

Pere Gimpferrer

Epímone (repetició)

˗ Reiterar diverses vegades un mateix vers i, també, repetir de manera contínua una mateixa paraula per
subratllar-ne el contingut.

Eufemisme

˗ Substitució d’un mot o d’una expressió considerada poc delicada, desplaent o indecorosa per una
altra pretesament més suau o ennoblidora.

traspàs, invident, donar a llum...

… des de que Amor volgué que et vés un dia

fertilitzar los Camps de Barcelona
Francesc Vicenç Garcia

Hipèrbole

˗ Expressió que, literalment, resulta exagerada i deforma la realitat.

˗ Exageració.
4
˗ Exageració evident que deforma la realitat per posar de relleu una idea.
El vaixell damunt d'una aigua negra de tan blava.
Lluís Ferran de Pol

Carlsberg, possiblement la millor cervesa del món

(eslògan de Carlsberg)

Aleshores sense donar-me ni temps de respirar, em va donar un paper,

Josep Maria de Sagarra

Veus eixa mar que abraça de pol a pol la terra?

En altre temps d’alegres Hespèrides fou hort;
Jacint Verdaguer

Imatge (metàfora impura).

˗ Identificació poètica entre un element real i un d’irreal quan tots dos són presents en el text literari. Hi apareix el
terme real (A) i també l’irreal o imaginari (B). Les estructures més habituals són:

A és B ®La terra és una cambra on no penetra el vent.

A de B ®s’eixamplen nostres dors i pits de vori.
B de A ®els cabells de la tarda.
A, B ®I els astres, focs follets del cementiri de les animetes.
A és B1, B2 , B3 , ...Bn ® Si el mar és fúria, bot, deliri, i és embranzida i és cos a cos.

Mocador d’olor
Fragant tarongina
Com li bat el cor!
Joan Salvat-Papasseit

Interrogació / Pregunta retòrica.

˗ No espera contestació. Manté l’atenció del receptor.

˗ Pregunta que no espera cap desposta perquè se suposa òbvia.

On és l’espieta que l’amor ens priva?

Joan Salvat-Papasseit

Ironia

˗ Negació tàcita del que es diu literalment, de forma que gràcies al context o a l’entonació es fa entendre el
contrari del que semblen expressar les paraules.
˗ El que diu és el contrari del que es vol dir.
Amb aquesta cara de babau que fa mirant el conferenciant, de segur que entén perfectament el que explica.

No demano gran cosa:

poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.
Miquel Martí i Pol

Lítote

˗ Negar el contrari del que es desitja afirmar: no hi estic d’acord, en lloc de hi estic en contra.
˗ Més generalment, figura que consisteix en no expressar tot allò que es vol donar a entendre, per bé que es
comprengui plenament la intenció de l’autor.
˗ Negació d’allò que es vol afirmar.

Si parlava del discurset del Sr. Cambó, era gairebé segur que es tractava d’un discursàs ple de transcendència,

5
 Josep Pla

No és dolent (volent dir que és bo).

Metàfora (metàfora pura)

˗ Comparació extrema en què se suprimeixen els comparatius i s’identifica, totalment o parcialment, un

concepte amb un altre amb el qual manté una relació de semblança.
˗ Identificació poètica entre un element real i un d’irreal quan només el segon és present en el text literari.
˗ Consisteix a identificar dos conceptes diferents, un considerat real (A) i l’altre irreal o imaginari (B). L’estructura
és, doncs, B. Així, per exemple, Joan Alcover substitueix llisor de mar per cristall, als versos següents:

En la cala moradenca
l’ombra d’hora-baixa creix,
i el cristall només es trenca
si a flor d’aigua surt un peix.
(El cristall és la superfície del mar.)
Joan Alcover

La pura neu del coll,

Francesc Vicenç Garcia

… i al fi serrellet de neu
que ara neix i ara fina…
Josep M de Sagarra

Metonímia

˗ Quan es designa una cosa amb el nom d’una altra, lligada amb ella per diverses relacions: causa a
efecte (viu del seu treball), continent a contingut (van prendre unes copes), lloc de procedència de la
cosa (un Priorat), símbol a cosa simbolitzada (va trair la senyera)...
˗ Designació d’una cosa amb el nom d’una altra que hi té una relació de contigüitat lògica o física (continent
per contingut, el tot per una part, l’efecte per la causa, la matèria per l’objecte, l’autor per l’obra, la marca pel
producte…).
˗ Quan se substitueix la part pel tot o el tot per la part s’anomena sinècdoque Respecten els cabells blancs (la
vellesa).

És el bateria del grup.

La gran lona del cel

Ens l’han de fer parracs els excitats
Stukas.
Gabriel Ferrater

Ha de mantenir alguna de les relacions següents:

§ La causa per l’efecte: L’huracà arrasà tot un poble. Huracà = aigua i vent.

§ L’efecte per la causa: El meu dolç turment. Dolç turment = la meva dona.

§ El continent pel contingut: Què diu el Comitè Superior de Disciplina Esportiva? C.S.D.E. = les persones
que l’integren.

§ El lloc d’origen pel producte: Porta’ns un alella. Alella = vi d’Alella.

§ L’autor per l’obra: He comprat un Picasso. Picasso = un quadre de Picasso.

§ La marca pel producte: Es va comprar un Renault. Renault = un cotxe de la marca Renault.

§ L’instrument per la persona que l’utilitza: Avui he conegut la ploma més important de França. Ploma =
escriptor.

6
 § El signe per la cosa significada: Ja hissen la falç i el martell. Falç i martell = bandera russa.

§ Els trets físics pels morals: En Daniel té mal cap. Mal cap = ser un disbauxat.

Oxímoron

˗ Contradicció en el significat de dues paraules, generalment un nom i un adjectiu, relacionades en el

text per contigüitat, per rima o per paral·lelisme.
Aquesta obscura claredat que cau de les estrelles.
Corneille

…lo dolç combat que ab extremada gràcia

aquestos dos contraris mantenien,
Francesc Vicenç Garcia

Paradoxa

˗ Unió d’idees aparentment irreconciliables en una frase.

˗ S’afirma una cosa que sembla absurda d’acord amb les creences generals o amb el propi
enunciat lingüístic.
˗ Unió de paraules o idees de significació aparentment contradictòria o absurda, però que en el fons
presenten un enunciat veritable.
Els països pobres són molt rics.

Al punt que hom naix comença de morir,

e morint, creix, e creixent, mor tot dia
Pere March

És quan dormo que hi veig clar.

Josep-Vicenç Foix

Perífrasi

˗ Circumlocució usada per evitar un mot.

˗ Expressar una realitat amb més paraules de les necessàries.
˗ Substitució d’una paraula o expressió per unes d’equivalents més extenses.

Van dinar a la capital dels calçots (Valls).

Just lo front port vostra bella semblança.

Jordi de Sant Jordi

Personificació o prosopopeia.

˗ Atribució de característiques animals a un ésser inanimat o d’accions pròpies de les persones a qualsevol
ésser no humà.
˗ Atribució de qualitats humanes a éssers inanimats
˗ Atribució de qualitats humanes a animals, plantes o éssers inanimats.

Si l’ésser personificat parla, la figura retòrica s’anomena prosopopeia.

I l'onada del mar sempre riu.

Joan Salvat-Papasseit

Ara que són al llit, els besa el solellet.

Josep Carner

sentim a la teulada
ballar teules i vent.

7
 Josep Carner

-Campanes ja no tinc –li responia

lo ferreny campanar de Sant Martí.
Oh!, qui pogués tornar-me-les un dia!
Jacint Verdaguer

Pleonasme

˗ Repetició d’una paraula o una idea per intensificar l’expressió.

Si vull combatre
no vull combat
Clementina Arderiu

El vaig veure amb els meus propis ulls.

Redundància

˗ Paraules supèrflues que s’afegeixen a d’altres, de més útils, ja utilitzades per expressar una idea.

Símbol

˗ Representació d’un concepte per un altre que el recorda per analogia.

Dins la meva ànima en pau sóc el nàufrag que en l’illa profunda... (exili)
Carles Riba

Sinestèsia

˗ Figura semblant a la metàfora, que consisteix a associar dos elements que provenen de camps sensorials
diferents.
˗ Combinació d’elements que provenen de camps sensorials diferents.
Se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma,
Gabriel Ferrater