David Arias, Carolina López Fisiopatologia

Quina és la pressió atmosfèrica al cim de l’Aconcagua (7000m)?

50mmHg/0.21 = 238.095 mmHg
Calcula la pressió parcial d’oxigen a 3000 metres d’alçada sabent que la pressió
atmosfèrica és de 525mmHg
PO2 = Patm x Fracció Molar O2 = 525mmHg x 0.21 = 110.25 mmHg
Explica quines afectacions hi haurà amb l’intercanvi de gasos entre els alvèols i els
capil·lars quan respirem l’aire a 3000 m d’alçada.
A 3.000 metres d'altura, la disminució en la pressió parcial d'oxigen (pO2) afecta
significativament l'intercanvi de gasos entre els alvèols i els capil·lars sanguinis. Amb
una menor pO2 a l'aire inhalat, la diferència de pressió entre l'oxigen als alvèols i en la
sang dels capil·lars es redueix. Això fa que la transferència d'oxigen des dels alvèols cap
a la sang sigui menys eficient, resultant en menor saturació d'oxigen a la sang
(hipoxèmia). Per compensar, el cos ha d'augmentar la freqüència respiratòria i cardíaca
per intentar incrementar la captació d'oxigen i la seva distribució als teixits.
Cita els mecanismes fisiològics de compensació que es produeixen en alçada quan
ens instal·lem a 3000 m d’alçada o més.
Els mecanismes fisiològics de compensació que es produeixen a l'altura quan ens
instal·lem a 3.000 metres o més inclouen:
- Augment de la freqüència respiratòria i cardíaca: Per compensar la disminució
d'oxigen disponible, el cos augmenta la freqüència amb què respirem i bombeja sang,
millorant així el subministrament d'oxigen als teixits.
- Augment en la producció de glòbuls vermells: El cos incrementa la producció de
glòbuls vermells (a través de l'hormona eritropoetina) per elevar la capacitat de la sang
de transportar oxigen. Això millora l'oxigenació dels teixits davant la menor
disponibilitat d'oxigen a l'aire.
- Augment de la ventilació pulmonar (hiperventilació): En augmentar el volum d'aire
que entra i surt dels pulmons, es facilita un major intercanvi de gasos, compensant
parcialment la menor pressió parcial d'oxigen.
- Increment en l'eficiència de l'oxigenació sanguínia i cel·lular: A nivell cel·lular, pot
haver-hi un increment en el nombre de mitocòndries i en l'eficiència dels processos
enzimàtics que utilitzen oxigen, la qual cosa permet una millor utilització de l'oxigen
disponible.