Bloc II: Tècniques principals en l'avaluació i el diagnòstic

psicològic

Què són els instruments d’avaluació?

- Tot el que l’avaluador pot emprar per obtenir dades de la persona per fer un
diagnòstic, una orientació, selecció…
- Diferenciem:
- Técnica: procediments no quantificats (entrevista) de recollida d’informació.
- Test: Instrument sistemàtic i tipificat que compara la conducta d’un subjecte
amb altres persones.

Característiques de classificació de tècniques:

a) Grau d’estructuració dels estímuls i de la resposta.
i) Una prova estructurada en l’estímul ofereix una única interpretació de la
seva significació (per exemple, el dibuix d’una pilota).
ii) La poca estructuració en l’estímul dóna peu a interpretacions diverses (per
exemple, la taca de tinta, interpretada com a flor, aneguet, núvol, etc.).
iii) La falta d’estructuració de la resposta dóna via lliure a la interpretació i
configura un tipus de material d’avaluació poc tipificat.

b) Grau d’emmascarament de l’objectiu de la prova

i) Una prova no emmascarada deixa clars els seus objectius de mesura des de
l’inici (per exemple, una prova d’habilitat de conceptualització).
ii) L’emmascarament consisteix a emprar un tipus de tasca, la validesa aparent
de la qual no coincideix amb la validesa de la prova: per exemple, emprar
una tasca de qualitat motora per a analitzar la personalitat.

c) Grau d’inferència interpretativa

i) La inferència és baixa si la interpretació es vincula de manera directa al fet
observat: la conducta és presa com una mostra de la conducta total del
subjecte.
 ii) En cas de proves de rendiment, la inferència interpretativa és baixa si la
interpretació és objectiva (hi ha pautes de correcció que defineixen
exactament la valoració de les respostes).
iii) La inferència és alta si la conducta analitzada s’interpreta com a signe de
conceptes psicològics o psicopatològics teòrics molt allunyats del fet concret:
per exemple, fumar com a conducta d’insatisfacció en les relacions
personals vinculades a l’estadi de desenvolupament oral. Les proves
projectives acostumen a acceptar un alt grau d’inferència.

d) Grau de modificabilitat de la resposta

i) Fa referència a la mesura en què el subjecte, voluntàriament, pot alterar la
seva resposta en la prova. Les tasques menys susceptibles de ser alterades
en les seves respostes són les de registre fisiològic (per exemple, és difícil
alterar la temperatura corporal, tot i que és possible). En canvi, és
relativament fàcil alterar la resposta en alguns tests de registre d’autoinforme
psicopatològic (per exemple, un jove altament “exterioritzant”, pot contestar
negativament i falsament la pregunta: “Discuteixes sovint?”).

e) Procediments estandarditzats versus no estandarditzats

i) Una prova estandaritzada és la que te instruccions fixes per l’aplicació i
qualificació. Les puntuacions es comparen amb la mostra estandaritzada.
Referides a norma.
ii) Els procediments no estandarditzats no tenen normes i per tant, no
compares as l’individu amb el grup de referència. Referides a criteri.

f) Proves individuals versus grupals

g) Proves referides a normes versus a criteri
Qui i com aplicar un instrument d’avaluació?
Important estar preparat i conèixer les proves.
- Preparar el lloc; tranquil, amb llum adequada
- Crear ambient i rapport aconsellables.
- Preparar els materials necessaris
- Seguir estrictament les normes de passació i correcció de les proves.
- Cumplir les obligacions ètiques i deontològiques, solicitant consentiment i clarificar
per qui serà la informació.

Classificació:
Fernández Ballesteros ( 2015) classifica:
- L’entrevista
- L’observació
- Els autoinformes
- Tècniques objectives
- Tècniques projectives
- Tècniques psicomètriques: els tests

(Depenen del moment del procés, del marc teòric)

Tècniques de detecció de salut mental:

Què és?
- “Un test és un procediment sistemàtic per observar la conducta i descriure-la amb
l’ajuda d’escales numèriques o categories establertes. L’avaluador recull la
informació preguntant i observant a totes les persones de la mateixa manera, en la
mateixa o en comparable situació”. (Cattell,1890)
- Un test és un procediment de mesura que té un material, una forma d’administrar,
puntuar, corregir i valorar que són estàndards i d’això en resulten puntuacions
normatives.
- Són tècniques estructurades
- En relació la naturalesa de l’estímul: clar no ambigu i uniforme
- En funció de la llibertat de resposta, que és molt restringida.

Aspectes a considerar
- El test presenta escales numèriques o categories establertes; són quantitatius.
- A totes les persones se’ls pregunta o observa de la mateixa manera.
- Els tests estan tipificats; permeten comparacions interindividuals.
- Els resultats són objectius; no depenen de l’entrevistador.
- Qualitats: fiabilitat, validesa i estar tipificat

Diferents puntuacions
- Puntuació directa.
- És el resultat directa d’anotar la resposta a un ítem determinat. (nombre de
problemes resols, nombre d’ítems afirmatius, etc).
- Una puntuació directa ens dóna una informació de valor molt relatiu. Que un
subjecte resolgui 10 problemes ens indica poc, si no sabem el nombre total
de problemes i quin percentatge representa.
- Puntuacions referides a criteri
- Són aquelles construïdes/elborades per produir mesures directament
interpretables a partir d’un criteri d’execució o coneixement ben definit i
especificat a priori.
- (Si els subjectes han de respondre correctament almenys a deu preguntes
que els proposem, aquest serà el criteri amb el que compararem els encerts
d’un subjecte real. Així, una puntuació directa de 8 serà bastant bona i una
puntuació directa de 2, serà bastant dolenta).

- Puntuacions referides a norma

- Aquí, el marc de referència amb el que es compara és un grup, obtenint la
posició relativa d’un subjecte avaluat respecte a un grup normatiu de
referència.
Per a poder interpretar aquestes puntuacions es necessiten dos aspectes:
- Un grup de referència adequat
- La transformació de la puntuació directa del subjecte en una altra que indiqui
la posició que ocupa respecte al grup de referència escollit.
- Això vol dir que la puntuació referida a la norma situa al subjecte en u
contínuum on no s’estableix a priori cap criteri mínim.
- La puntuació directa s’ha de passar a escalar perquè la puntuació directa en
si no ens dona cap tipus d’informació.

Existeixen tipus diferents de puntuacions referides a norma: les percentils i les

puntuacions tipificades o estàndard.
- El percentil és una puntuació en termes de la posició ocupada per un
subjecte en un grup i ens indica el percentatge del grup al que sobrepassa o
si obté puntuacions inferiors a aquest. Dir que un alumne té un percentil 70
de les notes de la seva classe és dir que obté puntuacions superiors al
70/100 dels seus companys de classe.

Aquest tipus d’informació és millor que la puntuació directa, perquè ens ordena als
subjectes, però no ens informa suficient del grau en què l’individu té allò avaluat.
(Dir que un subjecte té un percentil 80 en atenció i 70 en lectura, no vol dir que
estigui millor en atenció que en lectura. Podria inclús ser a l’inrevés perquè potser
al grup de lectura amb el que se’l compara és molt bo i ell, està en el percentil 70).
- Les puntuacions típiques (PT) o estàndard són una transformació de les
puntuacions directes (PD) en funció de la mitjana i la desviació típica del
grup i ens indica com es separa (o apropa) a la mitjana del grup en relació
amb el que es separen (o apropen) els demés.
Classificació dels tests psicomètrics
Podem trobar classificacions per aspectes diversos:
- Per contingut (test d’intel·ligència, de personalitat, etc)
- Per criteris materials (tests manipulatius, de llapis i paper)
- Per població a la que es dirigeixen (test infantils, d’adults)
- Per tipus d’aplicació (tests individuals, col·lectius).
- Segons el rendiment exigit (tests de rendiment màxim, com els d’intel·ligència o
aptituds, i test de rendiment típic, com els de personalitat, escales d'interès).

Tests d’Intel·ligència
- Els primers indicadors d’intel·ligència es varen buscar en les característiques físiques de les
persones (en l’expressió facial, en la mirada, el port físic o la forma cranial). És una
capacitat, hi ha molts tipus → diferents definicions d’intel·ligència.
- Actualment, de la ma de la psicologia cognitiva, es considera que la intel·ligència
està relacionada amb els processos d’atenció, planificació i processament de la
informació i també, amb l’adaptació eficaç a l’entorn.
- Definir la intel·ligència és una feina difícil ja que el que es considera intel·ligència
depèn, en gran part, del context cultural. “Capacitat per a captar relacions
complexes i resoldre problemes en un context útil, ja es tracti de trobar la solució a
l’equació quadràtica o d’obtenir bananes per al consum immediat” ( Yam, 1999,p.6)
- En la nostra societat ( occidental) es valora l’aprenentatge, la rapidesa amb què
s’aprèn i l’esforç que es fa per aprendre. També es valora la generalització dels
coneixements adquirits i la seva aplicació a altres tasques o situacions, l’ús del
nombre més petit de passos per a resoldre un problema i el pensament creatiu o la
capacitat per explicar i comunicar el que s’aprèn.
- En les concepcions de molts pobles de l’Àfrica i de l’Àsia s’insisteix més en els
aspectes interpersonals i socials de la intel·ligència com la responsabilitat social, la
cooperació, el respecte a l’adult o la prudència en les relacions socials.
- Com acabem de veure, les conductes que es consideren intel·ligents en un context
o societat poden no ser vistes així en altres contextos.

Intel·ligència com a fenòmen biològic

- L’enfocament de l’activitat cerebral
- La base de les conductes intel·ligents està en l’eficàcia amb què actua el
nostre cervell. Les persones més intel·ligents tenen cervells que treballen
amb més rapidesa i l’eficàcia que el de les persones menys intel·ligents.

- Electroencefalograma (EEG) i potencials evocats . Es va relacionar el QI amb

l’activitat cerebral feta a partir d’un EEG. Es fa en repòs o fent alguna tasca.
Segons aquest primer intent, les persones més intel·ligents (mesurat a partir de
QI), tenen EEG característics (latències curtes, amplitud més gran del traçat i
formes més harmonioses). Quan l’EEG es fa en resposta a tons i llums rep el nom
de potencial evocat.
 - Metabolisme cerebral.
- Els subjectes més intel·ligents presenten una taxa més petita de consum de
glucosa cortical quan realitzen una activitat intel·ligent com resoldre els
ítems de Raven. O els problemes en videojocs i a mesura que augmenta
l’aprenentatge, el consum de glucosa disminueix.
- També s’ha observat que el flux sanguini varia davant de tasques
d’aprenentatge, segons si intervenen diferents regions cerebrals i si es
domina o es fa d’una manera mecànica.
- Aquestes línies d’investigació fan els primers passos, són poc consistents i
encara no han pogut ser replicades.

Enfocament psicomètric de la intel·ligència

Models factorials

SPERMAN

- Cada test medeix un factor general (que havia dit Galton)i un factor específic,
diferent de cada test ( no es solapen).
- El factor G, general, és una habilitat fonamental que intervé en totes les operacions
mentals.
- Ex. Test de dóminos, Matrius progressives de Raven
THRUSTONE

- T. proposa la teoria multifactorial, que considera factors de grup, independents.

- Identifica uns factors primaris.
- Ex. PMA, DAT

CATELL (1963, 1971)

- Factor g no unitari; que està format per dos tipus d’intel·ligència
- Intel·ligència fluida (Gf), amplitud general de percepció de relacions que es
manifesten en els tests lliures d’influència cultural i que està determinada per
variables neurològiques, determinada per l’herència i que representa la
intel·ligència bàsica d’una persona.
- Intel·ligència cristal·litzada (Gc) seria la resultant de la relació entre Gf i la
realitat, producte de l’experiència al llarg de la vida de l’individu.
Gf:
- Està relacionada amb la capacitat per percebre relacions complexes entre
elements relativament simples: sèries de nombres, disseny amb cubs,
matrius i analogies.
- Augmenta de manera constant i ràpidament fins als 20 anys. Llavors
disminueix.
- Està determinada per factors hereditaris i fisiològics.
- Correlaciona amb la rapidesa d’aprenentatge en àrees noves.
- La mesuren tests com Raven i el G de Cattell
 Gc:
- Es reflexa en tasques que requereixen l’ús de coneixements adquirits amb
anterioritat: aritmètica, vocabulari, etc.
- Augmenta progressivament fins als 20 anys i després es manté (sembla que
no disminueix)
- Està determinada per factors culturals.
- Correlaciona poc l’aprenentatge de noves tasques.

ESCALA BINET/STANFORD-BINET
La intel·ligència és una capacitat unitària, global, que s’expressa en quatre funcions
bàsiques: comprensió (de les situacions, problemes i de la realitat), invenció (establiment
de relacions entre elements i descobriment de nous elements), direcció (o estat de
consciència director de les accions, que inclou el tempteig i l’assaig) i censura o sentit
crític (facultat de control conscient sobre les pròpies accions que permet l’autocorrecció).

- Diferents revisions, des de 1904, 1908, 1911,1916, 1986. S’aplica el concepte de

Quocient Intel·lectual (edat mental/edat cronològica x 100).
- Actualment és útil per avaluació de discapacitat i neuropsicològiques, amb bona
fiabilitat i validesa.

Enfocaments clínics:
Escala de Wechsler
- Basada en model CHC:
- Model jeràrquic
Representa
la síntesi de
dos enfocs: el modelo de inteligencia de Cattell i la teoria dels tres estrats
(Carroll).
 - Estrat 1: habilitats mentals primàries: raonament,ortografia,
discriminació dels son de la parla…
- Estrat 2: capacitat cognitives àmpplies: Intel·ligencia fluïda,
cristalitzada, memòria general, tractament visual i auditiu….
- Estrat 3: capacitats específiques

- La intel.ligència és la capacitat d’una persona per actuar amb una finalitat, per a
pensar racionalment i per desenvolupar-se amb eficàcia dins el seu ambient”.
- Concepte ampli, que integra elements de personalitat, per tant intentava detectar
punts fort i dèbils
- Introdueix el concepte de QI (WPSSI; WISC, WAIS).

Noves perspectives: Intel·ligències múltiples (Gardner, 1983-1999)

- No existeix una int. sinò un conjunt d’int. diferents i relativament independents.
- Considera que es valora a partir d’activitats estructurades i l’observación en context
natural (materails coneguts, motivadors).
 Bateries

d’aptituds
- Utilitzades per selecció i orientació.
- No busquen factor (g) sinó aptituds múltiples que estarien a la base de la conducta
intel·ligent:
- Comprensió verbal (CV): capacitat per entendre paraules i material escrit.
- Fluïdesa verbal (FV): facilitat per trobar paraules amb rapidesa.
- Raonament general o inducció (R): tasques que requereixen trobar una
regla.
- Espacial (E): habilitat per raonar sobre formes visuals, percepció de l’espai i
captació de transformacions espacials
Test de llenguatge
- Diferenciar si és expressió versus comprensió
- Expressió: via motora (llenguatge del gest o llenguatge gràfic) com en la via
fonètica (emissió oral).
- Receptiu: expressen dificultats en el procés de captació (comprensió) dels
significats emesos per l’interlocutor.

- Es pot trobar en qualsevol de les seves formes: llenguatge gestual, oral i/o escrit.
- Dimensions del llenguatge: forma-contingut, ús.
- Avaluen la fonologia i la morfosintaxis (F) lèxic i ús (contingut) pragmàtica (U)
Algunes proves d’avaluació de llenguatge
- Test Illinois d’Aptituts Psicolingüístiques ITPA (2-10 anys).
- AFASIA Test per l’examen de l’afàsia (nens i adults).
- TVB TEST DE VOCABULARI DE BOSTON, Avaluació de l’afàsia i dels trastorns
relacionats (>5 anys i adults normals i afàsics).
- PLON Prova de llenguatge oral (i fonologia i morfologia dels 4-6 anys).
- TVIP Test de vocabulari en imatges de PEABODY (2 a 18 anys).
- BLOC Bateria de llenguatge objectiva i criterial (5-14 anys).
- EDA Escala d’avaluació del desenvolupament articulatori (18 mesos a 5 anys).
- EDAF Escala de discriminació auditiva i fonològica (de 3 a 7 anys).
- Registro inducido de Marc Montfort: (Registre fonològic Laura Bosch i CELF-5)
- Pretén recaptar dades de forma objectiva, sistemàtica i replicable d’una persona o
grups de persones a fi d’aconseguir una sèrie d’objectius. (diferents perspectives:
biològiques, ambientals…)
a) la descripció de la conducta
b) la classificació
c) la predicció
d) l'explicació
e) la modificació o canvi de conducta

Alguns recordatoris:
- Les investigacions d’Eysenck el porten a identificar tres supertrets o tipus
fonamentals definitoris de la personalitat: neuroticisme (N), extraversió (E) i
psicoticisme (P).
- Cattell proposa l’existència de tres tipus de trets diferents:1)temperamentals, 2)
dinàmics i els 3) cognitius
- Dins dels models de trets basats en hipòtesis lèxiques se sol incloure la teoria
sobre els big five (‘els cinc grans’) considerats com les cinc dimensions bàsiques
de la personalitat: extraversió, afabilitat, tenacitat i estabilitat emocional, que
coincideixen amb els factors de segon ordre postulats per Cattell.
- Estudi segons model dinàmic: Freud. (estructura de la personalitat, dinàmica de la
personalitat i estadis evolutius de la conducta) → tècniques projectives.

Proves de personalitat
- NEO-PI-R
- HSPQ Qüestionari de personalitat per a adolescents.
- CPQ Qüestionari de personalitat per a nens (8-12 anys).
- ESPQ: Qüestionari Factorial de personalitat (6-8 anys).
- BFQ Qüestionari “Big Five” (>16 anys).
- CEP Qüestionari de personalitat (>14 anys).
- CPS Qüestionari de personalitat situacional (adolescents i adults).
- EPI Qüestionari de personalitat (>16 anys).
- EPQ-R Qüestionari de personalitat de Eysenk (>16 anys).
 - TPT Tests de personalitat de TEA (adolescents i adults).
- 16PF-APQ Qüestionari de personalitat per a adolescents (12-20 anys).
- PPG-IPG Perfil i Inventari de personalitat de Gordon(adolescents i adults).

Patrons de comportament. Patologia

Patologia general
- MMPI-A: Qüestionari de personalitat de Minnesota per a adolescents.
- MACI: Inventari clínic de Millon per a adolescents.
- MINI-MULT Inventari de psicopatologia per a adolescents.

Ansietat
- CAS Qüestionari d’ansietat infantil (6-8 anys).
- CMAS-R Escala d’ansietat manifesta en nens (nens i adolescents).
- STAIC Qüestionari d’ansietat estat/tret en nens (9-15 anys).
- ISRA Inventari de situacions i respostes d’ansietat (>16 anys).
- STAXI-2 Inventari d’expressió d’ira estat/tret (> 16 anys).
- EAE Escales d’apreciació de l'estrès (adolescents i adults).

Depressió
- CDS Escala de depressió per a nens (8-16 anys)
- IDDA-EA Inventari diferencial d’adjectius per l’estudi de l’ànim (adol. i adults).
- CET-DE Qüestionari estructural tetradimensional per la depressió (adol. i adults).

Autoconcepte i autoestima
- TAMAI Test autoavaluatiu Multifactorial d’Adaptació infantil (8- 18 anys).
- Test Rosenberg d’Autoestima.
- AFA Test d’Autoconcepte Forma A (12-18 anys).
- IAS Escales d’adjectius interpersonals (adolescents i adults).

Trastorns alimentaris
- EDI-2 Inventari de trastorns de la conducta alimentària (> 12 anys).
- EAT Inventari de trastorns de la conducta alimentària.
- BULIT Inventari de trastorns de la conducta alimentària.

Trastorn de l'estrès posttraumàtic

- Evaluación global del estrés posttrauámtico (EGP-5)

Altres tests elaborats per trastorns específics

- A-D Qüestionari de conductes antisocials-delictives (> 8 anys).
- CACIA Qüestionari d’autocontrol infantil i adolescent (11-19 anys).
- BAS Bateria de socialització (6-15 anys).
Neuropsicologia
- CUMANIN Qüestionari de maduresa neuropsicològica infantil (3-6 anys).
- STROOP Test de colors i paraules (7-80 anys).
- SDMT Tests de símbols i dígits (> 8 anys).
- TEST BARCELONA Programa Integrat d’Exploració Neuropsicològica (PIEN) (>20)
- WCST-WISCONSIN Test de classificació de targetes Wisconsin (6,5 a 89 anys).

De memòria (visual, auditivo-verbal)

- REY Test de còpia d’una figura complexe (4-15 anys i adults amb deficiència o
alteracions neuropsicològiques).
- TRVB Test de Retenció Visual BENTON (8 anys en endavant).
- RBMT Test conductual de Memòria Rivermead (16- 70 anys).
- MAI Memòria Auditiva Immediata (7-13 anys).
- MVR Memòria Visual de Rostres (Adolescents i adults).
- MY Tests de memòria (7-18 anys).
- Test de memòria verbal de REY.
- FI FORMES IDÈNTIQUES, Avaluació de les aptituts perceptives i d’atenció.
- Cubs de KOHS (a partir de 5 anys).

Atenció
- CARAS - PERCEPCIÓ DE DIFERÈNCIES,
- Test d’atenció TOULOUSE-PIERON.
- Test d’atenció selectiva i sostinguda TASS.
- EMAV Escala Magallanes d’atenció visual
- Test d’atenció d2.

De psicomotricitat (lateralitat, esquema corporal, tonicitat, equilibri, noció del cos -

somatognosia-, estructuració espaial i temporal, pràxia global i pràxia final
- Balanç psicomotor de la primera infància de Picq i Vayer (2-5 anys).
- Balanç psicomotor de la Segona Infància de Picq i Vayer (6-11 anys).
- Test Motors d’Ozerestki (4-16 anys).
- EPP Escala d’avaluació Psicomotricitat a Preescolar (3-6 anys).
- HARRIS Test de lateralitat (> 6 anys).
- HPL Test d’homogeneïtat i preferència lateral (4-10 anys).
- PIAGET-HEAD, Avalua l’esquema corporal, lateralitat, dominancia lateral i
consciència corporal (6-12 anys).
- BPM Bateria Psicomotriu de Da Fonseca (4-12 anys).
- GALIFRET-GRANJON Bateria de preodmini lateral.
- Test de desenvolupament motor OZERETSKI.
- BATERIA DE PROVES DE MIRA-STAMBACK.
Funcions executives
- ENFEN
- BRIEF-2

De percepció (espaial, temporal)

- Reversal Test (3-8 anys).
- Test Gestàltic Visomotor de L. Bender (a partir de 4 anys).
- Test de Desenvolupament de la Percepció Visual de M.Frostig (3-9 anys).
- REY Test de còpia d’una figura complexe (4-15 anys i adults amb deficiència o
alteracions neuropsicològiques).
- TRVB Test de Retenció Visual BENTON (8 anys en endavant).
- FI FORMES IDÈNTIQUES, Avaluació de les aptituts perceptives i d’atenció.
- Cubs de KOHS (a partir de 5 anys).

Pedagògics i de rendiment
De lectura
- Test d’Anàlisi de Lectura i Escriptura TALE i TALE-C (6-10 anys).
- Bateria EDIL: exploració de les dificultats individuals en lalectura (5-7 anys).
- Bateria predictiva Inizan (5-7 anys).
- PROLEC/SE Avaluació dels processos lectors (6- 16 anys).
- ACL-1 i 2: Avaluació de la comprensió lectora (6- 10 anys).
- Proves Psicopedagògiques Ramon Canals (6-12 anys).
- A.B.C. TEST de Filho per avaluar maduresa per aprenentatge lectoescriptura.
- BEHNALE Bateria avaluativa de les habilitats necessàries per l’ d l l i i (5 6 )
l’aprenentatge de la lectoescriptura 5-anys).

D’escriptura
- Test d’Anàlisi de Lectura i Escriptura TALE i TALE-C (6-10 anys).
- PROSEC Avaluació dels processos escritura (6- 16 anys).
- Proves Psicopedagògiques Ramon Canals (6-12 anys).
- A.B.C. TEST de Filho per avaluar maduresa per aprenentatge lectoescriptura.
- BEHNALE Bateria avaluativa de les habilitats necessàries per l’aprenentatge de la
lectura i escriptura (5-6 anys).

D’aritmètica i càlcul mental

- Proves Psicopedagògiques Ramon Canals (6-12 anys).