Fantasiant, Amor a mi descobre

los grans secrets c·als pus suptils amaga,

e mon jorn clar als hòmens és nit fosqua,
e visch de ço que persones no tasten.

(Fantasiejant a mi l’amor em descobreix/ els

grans secrets que als més subtils amaga/

i el meu dia clar per als altres és nit fosca/ i Visc d’això que els altres no
tasten).

ACTIVITATS

Per conèixer la vida d’Ausiàs March, consulta la pàgina web

http://www.cervantesvirtual.com/portales/ausias_march/autor/
i respon les preguntes següents:

a) On i quan va néixer? Quina formació va rebre?

b) El seu pare era Pere March. D’ell són aquests versos. Què creus que
volen dir?

Al punt que om naix comença de morir,

e morint creix, e crexent mor tot dia.

c) Quan va ser nomenat cavaller? En quines campanyes va participar?

d) Quan i per qui va ser nomenat Falconer Reial? En què consistia aquest
càrrec?
e) A què es va dedicar a partir de 1430?
f) Amb qui es va casar i quin conflicte va originar aquest matrimoni?
g) Quan es va casar en segones noces?
h) Quin és l’any de la seva mort? Va deixar fills? A favor de qui va
testamentar?

La seva obra

Es pot dir que Ausiàs March és el primer poeta en el sentit que avui té el
terme, perquè a través de la seva poesia dona a conèixer un jo poètic
protagonista d'un debat intern i una turmentada reflexió sobre l'amor i el
desig, la mort, la incertesa i el dubte. La seva obra presenta la reflexió moral i
intel·lectual d'un ésser humà que medita sobre les seves pròpies emocions i
experiències, i les expressa amb tensió i desassossec.

Ho fa en llengua catalana, deixant lluny el joc galant de l'amor cortès que

s'havia expressat fins aleshores en llengua occitana, i de la qual conserva a
penes la tradició del senyal amb què es refereix a l'estimada.

L'amor és en la seva poesia una eina per al coneixement de si mateix i de

l'altre; i la composició poètica, una instrument per a la introspecció, l'anàlisi i la
reflexió.

De la filosofia moral i dels poetes italians del Dolce Stil Novo, March n'adopta
la idea de l'amor com una experiència espiritual i sublim que l'hauria d'acostar
a Déu i a la beatitud. És l'amor honest: un intent fallit. Ell o la dama mateixa
porten aquesta idealització de l'amor cap a l'amor sensual, delitable, ja ple
d'humanes contradiccions. En la seva poesia, March hi aboca els estats d'ànim
sempre canviants, furiosos o afligits, fruit del contrast entre aquest ideal
anhelat i la imperfecció de la condició humana, plena de complexitat.

Els recursos de què se serveix es basen en comparacions i metàfores —que

presenten imatges i motius de la vida quotidiana—, contrastos i hipèrboles,
antítesis, al·literacions, llargues interrogacions... D'aquesta manera construeix
un joc retòric d'una gran força expressiva i alhora ple de matisos i subtileses.

VELES E VENTS

Veles e vents han mos desigs complir

faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar:
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tremuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,

mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Los pelegrins tots ensems votaran

e prometran molts dons de cera fets:
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descuberts no seran.
E en lo perill no em caureu de l'esment,
ans votaré al Déu qui ens ha lligats
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.

Jo tem la mort per no ser-vos absent,

per què amor, per mort, és anul·lats,
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sols est pensar me tol del món delit,
car, nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d'amar perdau poder

e sia tots en ira convertit.
E jo, forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Oh Déu, ¿per què terme no hi ha en amor,
car prop d'aquell jo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant, de tot l'avenidor!

Jo son aquell pus extrem amador

aprés d'aquell a qui Déu vida tol:
puix jo son viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort, per sa extrema dolor.
A bé o mal d'amor jo só dispost,
mas, per mon fat, fortuna cas no em porta:
tot esvetlat, ab desbarrada porta,
me trobarà faent humil respost.
Jo desig ço que em porà ser gran cost
i aquest esper de molts mals m'aconhorta;
a mi no em plau ma vida ser estorta
d'un cas molt fer, qual prec Déu sia tost.
Lladoncs, les gents, no els calrà donar fe
al que amor fora mi obrarà:
lo seu poder en acte es mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.

Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,

de què la part pijor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
a joc de daus vos acompararé.

http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/
org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=141&titol=1765

TAL COM EL BRAU QUE SE’N FUIG PEL DESERT

Tal com el brau que se'n fuig pel desert

quan és vençut pel seu semblant que el força,
i ja no torna fins que ha recuperat la força
per destruir aquell qui l'ha ofés,
així em cal a mi allunyar-me de vós,
car el vostre gest ha confós el meu coratge;
no tornaré fins que haja del tot arrancat de mi
la gran por que m'impedeix de ser feliç.