TEMA 7: La contractació pública.

Contractes
administratius i contractes privats. Classes
de contractes. Configuració general de la
contractació del sector públic.
Preparació dels contractes. Selecció del
contractista i adjudicació dels
contractes. Efectes i compliment dels
contractes administratius. Extinció dels
contractes administratius.

Auxiliars administratius corporacions locals

 Concepte i marc normatiu

• Les entitats que formen part del sector públic, com qualsevol particular, necessiten contractar
amb tercers determinats serveis, obres o subministraments per atendre les seves necessitats de
funcionament i complir així les seves finalitats específiques.
• L’article 2 de la llei 9/2017 de contractes del servei públic (LCSP), disposa que són contractes
del sector públic els contractes onerosos que subscriguin les entitats del sector públic,
aclarint que s’entén que un contracte té caràcter onerós en els casos que el contractista obtingui
algun tipus de benefici econòmic.
• La normativa bàsica en aquesta matèria es troba recollida a:

- Llei 9/2017 de 8 de novembre, de contractes del sector públic

- Reial decret 817/2009, de 8 de maig, pel qual es desenvolupa parcialment la Llei 30/2007
- Reial decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament general de la Llei de
contractes de les administracions públiques.
 Principis rectors de l’Administració Pública

• La contractació del sector públic s’ha d’ajustar a un seguit de principis rectors (article 1 LCSP):

✓ Llibertat d’accés a les licitacions o lliure concurrència

✓ Publicitat dels procediments
✓ Transparència dels procediments
✓ No discriminació i igualtat de tracte entre els candidats

L’article 1 també estableix que l LCSP te per objecte assegurar una utilització eficient dels fons
destinats a la realització d’obres, l’adquisició de béns i la contractació de serveis mitjançant l’exigència
de la definició prèvia de les necessitats que han de satisfer, la salvaguarda de la lliure competència i
la selecció e l’oferta econòmicament més avantatjosa.

La LCSP fa un èmfasi especial en el principi d’integritat, que persegueix la coherència de l’actuació

dels càrrecs i empleats públics amb els valors, principis i normes que la guien amb la finalitat d’evitar
l’existència de conflictes d’interessos i impedir l’abús de la posició que ocupen per obtenir-ne beneficis
propis.
 Contractació pública estratègica

• La contractació del sector públic ja no és una mera compra de béns i serveis per a les
administracions, sinó que ha passat a ser una eina per fomentar determinades polítiques
públiques.
• En aquest sentit, la LCSP vol donar compliment a les exigències de les directives europees i
reorientar la contractació pública perquè sigui una eina per planificar i dissenyar la inversió de
manera que cobreixi al mateix temps les necessitats que pugui tenir l’Administració i les demanes
de la societat. Per fer-ho, inclou una sèrie de mesures ambientals i social, per fermentar la
innovació i la petitet i mitjana empresa. D’aquesta manera, queda enrere la concepció que el
preu més baix sempre és el més beneficiós per l’Administració per passar a valorar la
contractació pública com un instrument per aconseguir un creixement intel·ligent,
sostenible i innovador , amb vista a rendibilitzar la despesa per assolir objectius socials
comuns.
• Per aquest motiu, per primera vegada en la legislació sobre contractes, s’inclou l’obligació per
a totes les entitats del sector públic de programar l’activitat de contractació pública que
desenvoluparan en un exercici pressupostari o en períodes plurianuals, i han de donar a conèixer
el seu pla de contractació anticipadament mitjançant un anunci d’informació prèvia que almenys
reculli els contractes subjectes a regulació harmonitzada (article 28,4 LCSP)
 Àmbit subjectiu d’aplicació
• La LCSP regula el seu àmbit subjectiu d’aplicació a l’article 3, partint del concepte de sector
públic. Aquest precepte concreta quines entitats integren el sector públic i les classifica en tres
categories:

• Per tant, les tres categories en què s’agrupen les entitats del sector públic als efectes de la LCSP
són:

✓ Poders adjudicadors Administració Pública (taronja)

✓ Poder adjudicadors no Administració Pública (vermell)
✓ Ens del sector públic que no són poder adjudicador (blau)

Cadascun d’aquests tres grups tenen un nivell diferent de subjecció a la LCSP, de més a menys
intens. Els poders adjudicadors Administració Pública tenen el nivell de subjecció més alt, mentre que
els ens del sector públic que no són poder adjudicador, el més baix.
 Classificació dels contractes segons el seu objecte
• L’article 12 de la LCSP distingeix els contractes típics i la resta dels contractes del
sector públic. Hi ha una sèrie de contractes que es consideren típics perquè s’ajusten als
cinc tipus de contractes regulats amb detall a la mateixa LCSP:

- Obres (article 13 LCSP)

- Concessió d’obres (article 14 LCSP)
- Concessió de serveis (article 15 LCSP)
- Subministraments (article 16 LCSP)
- Serveis (article 17 LCSP)

Així mateix, la LCSP regula el contracte mixt (article 18 LCSP), que és aquel que conté
prestacions corresponents a dos o més tipus de contractes. Com a regla general, el
contractes mixtos es regiran per la prestació principal .

Contractació Pública 6
 Classificació en funció de si estan subjectes o no a regulació
harmonitzada
• Son contractes subjectes a regulació harmonitzada aquells que per raó del subjecte
contractant, la tipologia i la quantia es troben sotmesos a les directives europees.
• Son contractes subjectes a regulació harmonitzada aquells en que concorrin aquestes
circumstàncies:
a. Que siguin contractes d’obres, de concessió d’obres, de concessió de serveis, de
subministrament o de serveis.
b. Que l’entitat contractant tingui el caràcter de poder adjudicador (sigui o no administració
pública).
c. Que el Valor Estimat del Contracte sigui igual o superior a les quanties següents:
✓ En contractes d’obres, de concessió d’obres i de concessió de serveis: 5,382,000 euros
✓ En contractes de subministrament i de serveis 215.000 euros (excepció Estat i alguns contractes
de serveis de l’Annex IV de la LCSP)

Contractació Pública 7
 Classificació en funció del règim jurídic aplicable
La LCSP distingeix entre contractes administratius i contractes privats del sector públic. Amb caràcter
previ, cal tenir en compte que els Poders Adjudicadors Administració Pública poden subscriure
contractes administratius i contractes privats. En canvi, tots els contractes dels Poders Adjudicadors
No Administració Pública i del Sector Públic No Poder Adjudicador són sempre privats, sigui quin sigui
el seu objecte.
Contractes administratius. Els contractes administratius estan classificats en dos grups: contractes
administratius típics i contractes administratius especials (categoria molt residual). D’acord amb
l’article 25 de la LCSP, tenen caràcter administratiu els contractes que subscriguin els poders
adjudicadors Administració pública i que es trobin en algun dels supòsits següents:

a) Els contractes d’obres, de concessió d’obres, de concessió de serveis, de subministrament i de

serveis (excepte els contractes de serveis que tinguin per objecte determinats serveis financers, la
creació i interpretació artística i literària i els d’espectacles, i aquells l’objecte dels quals sigui la
subscripció a revistes, publicacions periòdiques i bases de dades).
b) Els contractes declarats així expressament per una llei, i aquells altres d’un objecte diferent dels
que expressa la lletra anterior, però que tinguin naturalesa administrativa especial perquè estan
vinculats al gir o trànsit específic de l’Administració contractant o per satisfer de manera directa o
immediata una finalitat pública de la competencia específica d’aquella Administració.

Contractació Pública 8
Contractes privats. Tenen la consideració de contractes privats, segons l’article 26 de la
LCSP:
a) Els contractes subscrits pels poders adjudicadors Administració pública que no siguin administratius
d’acord amb l’article 25 de la LCSP. Aquí trobem contractes de serveis que tinguin per objecte determinats
serveis financers, la creació i interpretació artística i literària i els d’espectacles, i aquells l’objecte dels
quals sigui la subscripció a revistes, publicacions periòdiques i bases de dades, i també altres contractes
sense regulación específica a la LCSP (no típics), com els patrocinis, publicitaris...
b) Els subscrits pels poders adjudicadors no Administració pública.
c) Els subscrits per entitats del sector públic que no reuneixin la condició de poder adjudicador.

La distinció entre contractes administratius i contractes privats té una gran rellevància pel que fa al règim
jurídic aplicable als contractes. Així, els contractes administratius es regeixen, quant a la seva preparació,
adjudicació, efectes, modificació i extinció, per la LCSP i les seves disposicions de desplegament;
supletòriament s’aplica la resta de normes de dret administratiu i, si no n’hi ha, les normes de dret privat.
En canvi en la tramitació dels contractes privats, te més pes el dret privat.

Contractació Pública 9
 Els contractes reservats
La LCSP preveu la possibilitat que la licitació en un contracte públic es reservi a la participació
exclusivament de determinades entitats que tinguin com a objecte social la inserció de determinades
persones que pateixen una situació social o personal concreta. La contractació “reservada” constitueix
una excepció al principi de lliure concurrència i és una concreció del concepte de “compra pública
estratègica”, entesa com la capacitat de la contractació per impulsar polítiques públiques,
especialment de contingut social, ambiental i d’innovació.

La LCSP vigent preveu dos tipus de contractació reservada:

1) La reserva prevista a la disposició addicional 4a de la LCSP, aplicable en procediments

d’adjudicació de qualsevol objecte contractual (obres, serveis o subministraments de qualsevol valor
estimat) i a favor exclusivament de centres especials de treball d’iniciativa social i/o d’empreses
d’inserció social.
2) La reserva que preveu la disposició addicional 48a de la LCSP, aplicable només en la contractació
de determinats serveis socials, culturals i esportius de l’annex IV de la LCSP, i exclusivament a favor
d’unes entitats jurídiques determinades, que fonamenten el seu funcionament en la participació de
llurs persones treballadores i que també es caracteritzen perquè destinen llurs beneficis a l’activitat
pròpia o bé al repartiment entreles dites persones treballadores.

Contractació Pública 10
 Durada i pròrroga dels contractes
La durada dels contractes es regula en l’article 29 de la LCSP, tenint en compte la suma de
la durada inicial prevista més la de les pròrrogues. L’objectiu de limitar la durada dels
contractes no és altre que el de respectar un principi de sotmetiment periòdic de la compra
pública a procediments de lliure concurrència.

Tipus contractual Durada màxima del contracte, pròrrogues incloses (article 29 LCSP)

Subministrament i 5 anys (regla general) En els contractes de serveis podrà ser superior
serveis de caràcter quan ho requereixi el període de recuperació de les inversions.
successiu
Serveis de manteniment amb compra del bé Durant la vida útil del bé, sempre que el manteniment només pugui ser
realitzat, per raons d’exclusivitat, pel subministrador del bé.
Serveis relatius a les persones 5 anys o superior quan el canvi de prestador pugui repercutir
negativament en el tractament dels usuaris o usuàries
Arrendament de béns mobles 5 anys

Serveis complementaris
Concessió d’obres i concessió de serveis
Contractació Pública
5 anys o superior que no excedirà del temps per a les tasques de
liquidació del contracte principal. 30 mesos en el cas d’un contracte menor
complementari d’un menor d’obres
La durada es calcularà en funció de les obres i dels serveis que
constitueixin el seu objecte. Si sobrepassa el termini de 5 anys, la durada
màxima no podrà excedir del temps que es calculi raonable perquè el
concessionari recuperi les inversions realitzades, juntament amb un
rendiment sobre el capital invertit, tenint en compte les inversions
necessàries per assolir els objectius contractuals específics. En qualsevol
cas no podrà excedir de: • 40 anys (execució obres i explotació del servei)
• 25 anys (explotació d’un servei no sanitari) • 10 anys (explotació d’un
servei sanitari)
11
 L’import dels contractes
Quan tractem de la compra pública no podem parlar d’un concepte unívoc d'impor:

Pressupost base de licitació

L’article 100 de la LCSP defineix el pressupost base de licitació com “el límit màxim de despesa que
en virtut del contracte pot comprometre l’òrgan de contractació, inclòs l’impost sobre el valor afegit,
llevat de disposició en contra”.
Es tracta d’un import cert que constitueix el cost total de la prestació d’acord amb les estimacions de
l’òrgan de contractació en el moment de preparar el contracte, sense que hagin de ser tingudes en
compte les pròrrogues, modificacions previstes o altres eventualitats.
El pressupost base de licitació és la despesa que caldrà reservar i autoritzar del pressupost
de l’ens.
El Valor Estimat del Contracte (VEC)
És un concepte creat pel dret de la Unió el qual ens servirà per determinar molts aspectes de la
contractació. No es tracta necessàriament de la despesa a pagar al contractista, sinó d’una magnitud,
una xifra, que tracta de posar de manifest la repercussió econòmica que pot arribar a tenir un
contracte públic, sempre sense tenir en compte l’impost sobre el valor afegit (IVA).
Preu del contracte
És un import que només será definitivament conegut un cop tramitat el procediment d’adjudicació.
Als efectes de la llei (article 103 LCSP) s’entén per preu qualsevol remuneració o consideració
econòmica del contracte, ja sigui abonada per l’Administració o pels usuaris/àries.

Contractació Pública 12
 El Perfil de contractant, la Plataforma de serveis de
contractació pública i el Portal de contractació electrònica
• La publicitat és un principi de la llei de contractes que presenta un caràcter instrumental per a
l’assoliment d’altres principis i objectius de la llei. En particular, els principis de transparència,
igualtat de tracte i lliure concurrència. Material íntegre Pàgina 38 / 159 La publicitat de la
contractació es pot articular a través de tots els mitjans possibles, des de la inclusió d’anuncis en
diaris, fins la publicació en el Diari Oficial de la Unió Europea, passant per la resta de diaris
oficials i també mitjans telemàtics i portals de transparència. Si bé això és així, la LCSP estableix
únicament com a mitjans obligatoris, la publicitat en diaris oficials i en l’anomenat “Perfil de
contractant”. Altres normes incorporen obligacions de publicitat que no estan recollides en la llei,
però que també són d’obligat compliment, com ara els portals de transparència, desenvolupats en
la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
Ens centrarem ara en el Perfil de contractant, la Plataforma de serveis de contractació
pública de la Generalitat de Catalunya i el Portal de contractació.

Contractació Pública 13
 El Perfil de contractant
L’article 63 de la LCSP defineix el Perfil de contractant com l’element que agrupa tota la
informació i els documents relatius a l’activitat contractual dels òrgans de contractació, per
assegurar-ne la transparència i l’accés públic.
La LCSP estableix que el procediment de contractació ha de ser totalment electrònic.
La difusió del Perfil de contractant no és obstacle per a la utilització d’altres mitjans de publicitat
addicionals en els casos en que així s’estableixi.

Com a característiques del Perfil de contractant, en destaquen les següents:

❑ És un element de difusió electrònic, a través d’internet.

❑ La informació que conté és de lliure accés, sense que pugui interposar-s’hi cap
❑ impediment.
❑ El sistema informàtic que suporti el Perfil de contractant ha de disposar d’un dispositiu
❑ que permeti acreditar el moment d’inici de la difusió pública i control de temps de la
❑ informació que s’hi inclogui, per tal de poder controlar-ne els terminis.
❑ S’ha d’allotjar de manera preceptiva en la Plataforma de serveis de contractació de la
❑ Generalitat, que tot seguit veurem.
❑ S’ha d’incloure un enllaç al seu perfil en les pàgines web institucionals dels òrgans de
❑ contractació, d’acord amb l’article 347.3 de la LCSP
Contractació Pública 14
 La Plataforma de serveis de contractació pública
La Plataforma de serveis de contractació pública de la Generalitat de Catalunya (PSCP), creada l’any 2008, és el
punt central de publicació de la informació relativa a l’activitat de contractació pública de tots els òrgans de contractació
de Catalunya.

La Plataforma és un servei d’informació electrònic on seran allotjats tots els perfils de contractant del sector públic
català. Es constitueix com un punt únic de publicitat activa de l’activitat contractual del conjunt del sector públic de
Catalunya, és a dir, afecta tant lammateixa Administració autonòmica com la local, dins de la qual es troben els
ajuntaments.

La plataforma és el punt d’accés únic dels perfils de contractant de les administracions públiques de Catalunya i del
seu sector públic respectiu.

De tota manera, d’acord amb l’article 347.3 de la LCSP, cal publicar, per interconnexió amb dispositius electrònics
d’agregació de la informació, la convocatòria de totes les licitacions i els seus resultats en la Plataforma de contractació
del sector públic estatal. En cas de discrepància entre la informació publicada entre l’una i l’altra, preval la de la
plataforma autonòmica.

La plataforma ha de disposar d’un sistema de segellat de temps que permeti acreditar fefaentment l’inici de la difusió
pública de la informació que s’hi incorpori. Aquesta informació s’ha de publicar obligatòriament en formats oberts i
reutilitzables.

Contractació Pública 15
 La capacitat per contractar
Tota relació contractual precisa al menys de dues parts o subjectes que es relacionin generant-se
mútuament un conjunt de drets i obligacions. En el cas de la compra pública, les parts són, d’una
banda l’ens del sector públic, el qual detecta una necessitat que no satisfarà amb els seus propis
mitjans i, d’altra un o varis operadors econòmics disposats a realitzar la prestació a canvi d’una
retribució.

L’accés a la contractació del sector públic no pot ser objecte de restricció de manera arbitrària en un
estat de lliure comerç part de la Unió Europea, però si que se li demana a les empreses que tinguin
determinats requisits de capacitat.

Un contractista o un operador econòmic -en la terminologia comunitària-, del sector públic pot ser tant
una persona física, com una persona jurídica.

Les persones físiques adquireixen capacitat d’obrar amb la majoria d’edat o emancipació i la
mantenen durant tota la seva vida, sempre que no siguin judicialment incapacitades.

Les persones jurídiques adquireixen aquesta capacitat amb la seva vàlida constitució.

Contractació Pública 16
Els contractistes dels ens del Sector Públic, poden ser tant subjectes de dret privat, com ens de dret públic, si bé
aquest darrer cas no és tan habitual. Dins de les persones jurídiques subjectes al dret privat podem trobar empreses
mercantils i altres tipus d’entitats, entre elles aquelles que no presenten ànim de lucre -com associacions i fundacions-,
malgrat que el contracte sempre ha de tenir un caràcter onerós.

D’acord amb l’article 66 de la LCSP, les persones jurídiques només podran ser adjudicatàries dels contractes les
prestacions dels quals estiguin compreses dins dels fins, objecte o àmbit d'activitat que, segons els seus estatuts o
regles fundacionals, els siguin
propis.

Així doncs, és precís tant que la persona jurídica estigui degudament constituïda, com que l’objecte del contracte tingui
encaix amb l’objecte social que consti en els estatuts o regles fundacionals de la persona jurídica.

Des del punt de vista de la nacionalitat, tenen capacitat per contractar amb el sector públic espanyol:
Les persones físiques o jurídiques espanyoles.
Les persones físiques o jurídiques no espanyoles d’estats membres de la Unió Europea o dels estats signataris
de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu que, d’acord amb la legislació de l’Estat en què estiguin establertes,
estiguin habilitades per dur a terme la prestació de què es tracti.
Les persones físiques o jurídiques d’estats no pertanyents a la Unió Europea o d’estats signataris de l’Acord
sobre l’Espai Econòmic Europeu, sempre i quan quan hi hagi reciprocitat.

Contractació Pública 17
 Acreditació de la capacitat
La capacitat d’obrar dels empresaris que siguin persones jurídiques s’acredita mitjançant l’escriptura o el document
de constitució, els estatuts o l’acta fundacional, en els quals constin les normes per les quals es regula la seva activitat,
degudament inscrits, si s’escau, en el registre públic que correspongui, segons el tipus de persona jurídica de què es
tracti.

Els professionals i les empreses participants de la contractació pública han de comptar amb la corresponent
habilitació empresarial o professional, quan aquesta sigui exigible per a la realització de l’activitat o prestació que
constitueixi l’objecte del contracte.

L’habilitació empresarial o professional recollida en l’article 65.2 de la LCSP únicament pot exigir-se respecte a
aquells requisits que resultin imprescindibles per al legal exercici de l’activitat objecte del contracte.

Ens estem referint, doncs, a aquells contractes en els quals es precisa del prestador que compti amb determinats títols
habilitants normativament establerts, de manera que no poden ser introduïts com a requisits en els plecs si no es
compleix aquesta condició, en tant que, cas contrari, es tractaria d’una limitació improcedent al principi de lliure
concurrència.

Exemples d’aquestes habilitacions poden ser, quant als professionals, la necessària col·legiació per a l’exercici de
l’advocacia o l’arquitectura. Quant a les persones jurídiques empresàries, es tracta, per exemple, que l’empresa consti
registrada com a gestor de residus tòxics i perillosos. Aquest requisit mínim d’aptitud no pot ser, per sí sol, suficient per
a l’execució d’un contracte en l’àmbit de la contractació pública, així que haurà de ser completat pel compliment dels
requisits precisos de solvència econòmica i tècnica o professional o, si escau, classificació.

Contractació Pública 18
 La classificació empresarial
La classificació empresarial és una declaració administrativa, resultat d’un procés d’anàlisi documental dut a terme
per les comissions classificadores de la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat o de les comunitats
autònomes.

L’objectiu és reconèixer tant la capacitat com la solvència, tant econòmica com tècnica, de l’empresa sol·licitant en
funció dels seus índex de tecnicitat, mecanització, financer i experiència constructiva o de prestació de serveis.

La sol·licitud, tramitació i atorgament de la classificació empresarial davant d’una comissió classificadora és

independent de qualsevol procediment concret per a l’adjudicació d’un contracte. La classificació empresarial s’atorga
exclusivament en relació a la contractació d’obres i serveis i, per tant, no existeix per a la resta de tipologies
contractuals del Sector Públic.

La classificació empresarial és atorgada per una comissió classificadora de la Junta Consultiva de Contractació Pública
de l’Estat o de qualsevol de les comunitats autònomes. Un cop feta la valoració de la documentació aportada, les
empreses sol·licitants són incorporades a grups de classificació (identificats amb una lletra) i subgrups d’activitat
(identificats amb un número) i per categories econòmiques (identificades amb un número), als efectes de l’acreditació
de la seva capacitat i solvència en els contractes públics. Per exemple, una empresa pot estar classificada dins del
Grup C d’”Edificacions”, Subgrup 9, de “Fusteria metàl·lica” i Categoria 4 (per a contractacions de quantia –valor
estimat-, determinada per l’anualitat mitjana, superior a 840.000 euros i inferior o igual a 2.400.000 euros). La categoria
superior habilita l’accés a les contractacions de quanties inferiors. En el nostre exemple, l’empresari classificat en la
categoria 4 podrà optar també a les licitacions de les categories 3, 2 i 1. Una mateixa empresa pot disposar de
diversos subgrups de classificació dins del mateix o de diferents grups, als quals se’ls fixarà la seva corresponent
categoria, als efectes d’habilitar el seu accés en les licitacions on la classificació és requerida. Les decisions sobre
classificació de la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat i també les de les Comunitats Autònomes tenen
eficàcia general davant de tots els òrgans de contractació.

Contractació Pública 19
 Prohibicions per contractar
La LCSP estableix en el seu article 71 un seguit de supòsits que impedeixen a les persones físiques o jurídiques contractar amb entitats que
formen part del sector públic.

A diferència de la solvència -a la qual tot seguit ens referirem-, no es tracta tant de garantir una correcta prestació com de veure si aquella
persona que es postula per a l’execució d’un contracte resulta convenient que pugui ser contractada, sempre d’acord amb la llei. Per aquest
motiu, les prohibicions per contractar i el seu tractament poden anar variant en el temps d’acord amb els criteris polítics, i també ètics, de cada
moment.

Així doncs, les persones físiques o jurídiques declarades amb una prohibició per contractar queden apartades d’àmbits de la compra pública, ja
sigui de manera general per a tota mena de contractació, o particular per a determinats contractes o ens contractants i sempre de
manera temporal.

1) Supòsits de prohibició de contractar:

L’article 71 de la LCSP està dedicat a relacionar els supòsits concrets de prohibició. Donat el seu caràcter de negar a l’empresa la seva
idoneïtat per contractar, les prohibicions no poden ser objecte d’aplicacions extensives o analògiques.
Els supòsits concrets abasten diferents situacions:
- condemnes penals (delictes de terrorisme, corrupció suborn, fraus, etc.),
- sancions administratives fermes per infraccions, entre d’altres, en materia professional que posin en dubte la seva integritat, de falsejament de
la competència, mediambientals o relatives a les subvencions rebudes; i també en matèria d’igualtat de tracte i no discriminació per raó
d’orientació i identitat sexual, expressió de gènere o característiques sexuals,
- motius econòmics (com haver sol·licitat la declaració de concurs voluntari o a ver estat declarades insolvents). Queda exceptuat de la
prohibició el supòsit en què en relació al concurs de creditors, hagi adquirit eficàcia un conveni o s’hagi iniciat un expedient d’acord extrajudicial
de pagament. D’aquesta manera es protegeix l’empresa en insolvència transitòria,
- incompliments de les lleis tributàries, de Seguretat Social, socials i d’igualtat (entre d’altres, mantenir deutes no suspesos ni ajornats amb
l’Agència Tributària o la Seguretat Social; incomplir els percentatges mínims de treballadors amb
discapacitat),
- prohibicions motivades per incompatibilitats i pel fet d'estar en conflicto d’interessos i,
- les relatives a incompliments en els procediments de contractació (falsedats o manca de comunicació veraç en els documents licitatoris,
retirada indeguda de la proposició, haver deixat de formalitzar contractes, etc.).
Contractació Pública 20
 Solvència
D’acord amb l’article 74 de la LCSP, per subscriure contractes amb el sector públic els empresaris han
d’acreditar que compleixen les condicions mínimes de solvència econòmica i financera, i professional o
tècnica que determini l’òrgan de contractació. Aquest requisit s’ha de substituir pel de la classificació empresarial –
que tot seguit analitzarem- quan aquesta sigui exigible de conformitat amb el que disposa la pròpia LCSP.

Això es tradueix en què, per poder contractar amb el sector públic, els interessats persones físiques o jurídiques han
de demostrar que disposen dels coneixements i recursos de tot tipus per dur a terme l’execució del contracte, en els
termes establerts en la documentaciópreparatòria del contracte.

Els requisits de solvència busquen assegurar en els operadors un nivell tècnic i econòmic superior a la simple facultat
d’exercir legalment una determinada activitat. Per tal d’evitar l’arbitrarietat en la seva fixació i el respecte al principi de
lliure accés, la LCSP obliga a justificar-los en l’expedient en el seu article 116:

Així, el què es cerca amb la solvència és que l'empresa demostri a l’ens contractant, que disposarà dels recursos
necessaris, tant econòmics com tècnics, per a la correcta execució del contracte.

Aquesta disponibilitat no es presumeix, de manera que s’ha d'examinar amb detall, a l'objecte de que quedi garantida
durant el període que fixi el contracte.

En la seva aplicació cal mantenir sempre un equilibri amb el principi de lliure concurrència,
d’aquí que els requisits de solvència hagin de ser sempre proporcionals

Contractació Pública 21
 L’òrgan de contractació
D’acord amb l’article 61 de la LCSP, la representació de les entitats del sector públic en matèria contractual
correspon als òrgans de contractació, ja siguin unipersonals o col·legiats que, en virtut d’una norma legal o
reglamentària, o una disposició estatutària, tinguin atribuïda la facultat de subscriure contractes en el seu nom.

Les decisions fonamentals en matèria de contractació corresponen a l’òrgan de contractació.

Així, serà aquest qui prengui la decisió d’iniciar i aprovar els expedients de contractació, adjudicar-los i qui exercirà
també en el moment de l’execució les anomenades “prerrogativas administratives” (facultats que, per raó de l’interès
públic, situen l’Administració en un pla decisori més elevat que l’altra part del contracte), incloses les de modificar-lo o,
fins i tot resoldre’l.

L’òrgan de contractació pot ser, com ja hem apuntat unipersonal (per exemple, l’Alcaldessa) o col·legiat (com la
Comissió de Govern o les Comissions de Plenari) i actuar d’acord amb una atribució directa de la norma (òrgan titular)
o bé per delegació (òrgan de contractació per delegació). La disposició addicional 2a de la LCSP regula els òrgans de
contractació dels ens locals.

D’acord amb l’article 326 de la LCSP, la mesa de contractació és un òrgan col·legiat d’assistència tècnica
especialitzada que assisteix a l’òrgan de contractació. La mesa és, doncs, un òrgan format per més d’una persona
(col·legiat) encarregat de donar assessorament a l’òrgan de contractació en les seves decisions. Tot i que es tracta
d’un òrgan d’assessorament, també disposa de certa capacitat decisòria entre les seves funcions.

Contractació Pública 22
 Actes preparatoris dels contractes
Els actes preparatoris són aquells documents necessaris per a que l’expedient de contractació pugui ser aprovat, de manera que es procedeixi
després a efectuar els tràmits per a la seva adjudicació. Aquestes actuacions són diferents en funció del tipus d’expedient que es vulgui
tramitar.

Segons preveu l’article 116 de la LCSP, i sens perjudici dels actes preparatoris previs, la formalització d’un contracte per part de les
administracions públiques requereix la tramitació del corresponent expedient; el contingut d’aquest expedient pel que fa fins a la fase
d’aprovació requereix els documents següents:
1) Memòria justificativa o informe justificatiu.
2) Plec de prescripcions tècniques. És el document que recull les obligacions i els requeriments estrictament tècnics necessaris per a la
correcta execució del contracte.
3) Resolució d’incoació. Es tracta d’un acte administratiu en el qual, en vista de tots els antecedents que fins al moment consten a
l’expedient, l’òrgan de contractació decideix tirar endavant el procediment d’adjudicació.
4) Plec de clàusules administratives particulars. És el document que recull totes les obligacions i requeriments jurídics, econòmics i
administratius per a l’adjudicació, execució i resolució del contracte. D’acord amb el que preveu l’article 67.2 del RGLCAP i considerant el
caràcter jurídic que té el document, l’hauria de redactar un òrgan especialitzat o amb coneixements jurídics. A l’Ajuntament de Barcelona el pot
elaborar indistintament els serveis jurídics o departament d’administració corresponent segons es tracti d’un districte, organismes autònoms o
altres entitats municipals.
5) Certificat d’existència de crèdit a càrrec de l’aplicació pressupostària corresponent o document que el substitueixi. Abans d’iniciar
l’expedient de contractació, cal comprovar i acreditar l’existència de disponibilitat econòmica en el pressupost municipal,
6) Informe d’estabilitat pressupostària. Aquest informe serà o no preceptiu en funció de la normativa d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat
financera. Aquest informe, en l’àmbit local, serà objecte de fiscalització per part de la Intervenció
7) Informe jurídic. És un informe que verificarà que el contingut dels expedients s’ajusta al marc normatiu vigent. Aquest informe l’ha d’emetre
el secretari o secretària de la corporació, ja sigui titular o delegat/ada, tal com indica la disposició addicional 3a apartat 8 de la LCSP. De
conformitat amb aquest precepte, l’informe jurídic és obligatori en l'aprovació d'expedients de contractació, modificació dels contractes, revisió
de preus, pròrrogues, manteniment de l'equilibri econòmic, interpretació i resolució dels contractes.
8) Fiscalització prèvia. La fiscalització l’ha de realitzar sempre la Intervenció atès que és la competent per exercir la funció de control intern de
la gestió econòmica i financera.
9) Resolució d’aprovació de l’expedient. Un cop acabada l’elaboració dels documents i els informes esmentats, és quan l’òrgan de
contractació, procedeix a l’aprovació de l’expedient i procedeix, quan correspongui, a la publicació de l’anunci de licitació per tal que les
empreses puguin consultar l’expedient i presentar oferta si ho consideren adient.

Contractació Pública 23
 L’adjudicació dels contractes
L’adjudicació es defineix, jurídicament parlant, com l’acte administratiu que designa l’empresa contractista que
executarà el nostre contracte.
Tanmateix, l’adjudicació també es pot definir, informalment parlant, com una fase o un dels moments del procediment.

El procediment el podem dividir en les fases o moments següents:

0. Anunci d’informació prèvia: és opcional i té lloc abans de la preparació del contracte.

1. La preparació del contracte: com ja hem vist, conté totes les actuacions necessàries fins a la publicació del
2. La licitació del contracte: s’inicia un cop finalitzada la fase anterior i conté totes les
actuacions necessàries fins a l’adjudicació del contracte:
Anunci de licitació i obertura del termini de presentació d’ofertes.
Obertura de les proposicions presentades un cop finalitzat el termini de presentació d’ofertes.
Invitacions a presentar oferta, si escau.
Actes de la mesa i/o informe tècnic de valoració de les ofertes si no hi ha mesa.
Valoració de les ofertes.
Proposta d’adjudicació.
Requeriment a l’empresa adjudicatària perquè aporti l’acreditació d’allò que s’ha
declarat responsablement i de la constitució de la garantia definitiva, si escau.
3. L’adjudicació i formalització del contracte: s’inicia un cop finalitzada la fase anterior i conté el següent:
L’acte administratiu d’adjudicació del contracte.
La formalització del contracte signat per ambdues parts assolint-ne així la perfecció
del contracte.
4. L’execució del contracte: s’inicia un cop acabada la fase anterior i conté totes les possibles incidències que puguin
sorgir durant l’execució del contracte: la pròrroga, la modificació, la cessió, les possibles sancions, l’acte de recepció..
Contractació Pública 24
 Criteris d’adjudicació del contracte
Els criteris d’adjudicació no valoren l’empresa sinó la seva oferta (l’empresa es valora amb la solvència).
Els criteris d’adjudicació són un dels elements nuclears del procediment, i l’element determinant de l’adjudicació dels
contractes. Tenen com a finalitat la selecció de l’empresa adjudicatària que executarà el contracte.

Regulat a l’article 146 de la LCSP

1) Criteris automàtics:
Els criteris automàtics són aquells que obtenen la seva puntuació per la mera aplicació de
fórmules i, per tant, no admeten valoracions subjectives, com per exemple:
Per reducció del preu: s’aplica la fórmula del preu que veurem més endavant.
Per increment de l’horari del servei: si l’incrementen 30 minuts, 10 punts; si l’incrementen una hora, 20 punts.
Per reduir el termini de lliurament dels subministraments: si es redueix 3 dies, 10
punts, si es redueix 6 dies, 20 punts

2) Criteris sotmesos a judici de valor:

Els criteris sotmesos a judici de valor són els que han de ser valorats de manera subjectiva. Les empreses licitadores
hauran d’elaborar una determinada documentació (programes de treball, projectes desenvolupadors, organització del
treball, propostes de continguts...), documentació que serà la que es valorarà subjectivament.
Com ja s’ha indicat abans, els criteris d’adjudicació han de valorar alguna millora respecte l’objecte del contracte, i els
criteris sotmesos a judici de valor, com criteris d’adjudicació que són, hauran de valorar alguna millora de l’objecte del
contracte. En cap cas podran valorar el coneixement, les característiques o altres aspectes referits a l’empresa
licitadora atès que seran avaluats mitjançant la solvència requerida en el PCAP (solvència econòmica i financera i
tècnica o professional).

Contractació Pública 25
 Resolució i notificació del contracte
La resolució o l’acord d’adjudicació
:
Ha d’estar motivat: ha de contenir tota la informació necessària que permeti a les empreses licitadores interposar, si
escau, un recurs contra l’adjudicació del contracte.
S’ha de notificar a totes les empreses participants en la licitació.
S’ha de publicar en el Perfil de contractant.

La resolució o acord d’adjudicació i la publicació en el Perfil de contractant ha de contenir el següent:

a) Les raons resumides per les quals s’han desestimat les propostes no guanyadores.
b) Si escau, les raons resumides dels motius d’exclusió de les ofertes.
c) La puntuació obtinguda per cadascuna de les ofertes de totes les empreses licitadores.
d) El nom de l’adjudicatària, les característiques i els avantatges de la seva proposició.
e) Si escau, el desenvolupament de les negociacions o el diàleg amb els licitadors.

La notificació indicarà el termini en què s’ha de procedir a la formalització del contracte.

La notificació de la resolució d’adjudicació s’ha d’efectuar per mitjans electrònics (disposición addicional 15a LCSP)

Contractació Pública 26
 Formalització del contracte
La formalització del contracte està regulada en l’article 153 de la LCSP.

Els contractes es perfeccionen amb la seva formalització. La formalització es realitza en un document

administratiu signat per les parts en què es recull amb exactitud les condicions de la licitació, sense que se’n
puguin alterar els termes de l’adjudicació, i és títol suficiente per accedir a qualsevol registre públic.

Excepcions:

Els contractes menors, els contractes basats en un acord marc i els contractes específics dins d’un sistema
dinàmic d’adquisició: no és necessari la seva formalització i, per aquest motiu, es perfeccionen amb la resolució
d’adjudicació del contracte.
Els contractes adjudicats per procediment obert simplificat abreujat es poden perfeccionar amb la signatura
d’acceptació de l’empresa contractista de la resolució d’adjudicació del contracte (article 159.6.g LCSP).

La notificació de la resolució d’adjudicació indicarà el termini en què s’ha de procedir a la formalització del contracte.

L’empresa adjudicatària ha de signar la formalització del contracte dins del termini establert.
En cas que per causes imputables a l’empresa adjudicatària no es formalitzi el contracte dins del termini establert,
l’empresa serà penalitzada amb l’import del 3% del pressupost base de licitació IVA exclòs i el contracte s’adjudicarà a
la següent empresa licitadora, segons l’ordre de classificació de les ofertes, i se li atorgaran els mateixos terminis
indicats anteriorment.

Contractació Pública 27
 Publicitat de la formalització

La publicitat de la formalització està regulada en l’article 154 de la LCSP.

El contingut d’aquest anunci de formalització està determinat en l’annex III de la LCSP (secció 6 i 7), que principalment
és la mateixa informació publicada en l’adjudicació afegint la data de formalització i el document de formalització.

Els contractes no subjectes a regulació harmonitzada: s’han de publicar en el Perfil de contractant en un termini
no superior a 15 dies naturals des de la seva formalització.
Els contractes subjectes a regulació harmonitzada: s’enviarà l’anunci de formalització al DOUE com a molt tard
10 dies naturals després de la formalització, i es publicarà en el Perfil de contractant (indicant-hi la data d’enviament al
DOUE)..

Contractació Pública 28
Procediments d’adjudicació

Contractació Pública 29
 Procediments ordinaris
El procediment obert el trobem regulat en els articles del 156 al 159 de la LCSP i, com s’ha dit, és un dels procediments ordinaris per a
l’adjudicació dels contractes. Dins de l’àmbit del procediment obert trobem tres procediments diferents:

El procediment obert, que podríem anomenar “ordinari”.

El procediment obert simplificat, que és una modalitat de l’anterior, va néixer amb la vocació de convertir-se en un procediment més àgil.
El procediment obert simplificat abreujat, que és una especialitat del procediment obert simplificat en el qual els tràmits se simplifiquen
al màxim

En aquest tipus de procediment qualsevol empresari o empresària interessat podrá presentar una proposició, restant exclosa qualsevol
negociació dels termes del contracte amb els licitadors.

Els òrgans de contractació podran acordar utilitzar el procediment obert simplificat en els contractes d’obres, de subministrament i de
serveis tenint en compte els llindars següents:
Contractes d’obres amb valor estimat igual o inferior a 2.000.000 d’euros.
Contractes de subministrament i de serveis amb valor estimat inferior a 140.000 euros.
Pel que fa als criteris d’adjudicació, en aquest tipus de procediment, en el plec s’hauran de fixar, preferiblement, criteris d’adjudicació
automàtics.
En cas de preveure criteris d’adjudicació avaluables mitjançant judici de valor, la seva ponderació no podrà ser superior al:
25% del total, per regla general.
45% del total, en cas que el contracte tingui per objecte prestacions de carácter intel·lectual, com els serveis d’enginyeria i arquitectura.

Els òrgans de contractació podran acordar utilitzar el procediment obert simplificat abreujat en els contractes d’obres, de
subministrament i de serveis tenint en compte els llindars següents: Contractes d’obres amb valor estimat inferior a 80.000 d’euros.
Contractes de subministrament i de serveis amb valor estimat inferior a 60.000 euros. Pel que fa als criteris d’adjudicació, en aquest tipus de
procediment, tots els criteris d’adjudicació fixats en el plec hauran de ser quantificables mitjançant la mera aplicació de fórmules.

Contractació Pública 30
 Procediments ordinaris

El procediment restringit el trobem regulat en els articles del 160 al 165 de la LCSP, i com s’ha dit, és un dels procediments
ordinaris per a l’adjudicació dels contractes.

Aquest procediment és especialment adequat quan es tracti de serveis intel·lectuals d’una complexitat especial, com és el cas
d’alguns serveis de consultoria, d’arquitectura o d’enginyeria.

No obstant això, la utilització del procediment restringit serà obligatòria quan es tracti de contractes de concessió de serveis
especials de l’annex IV (article 131.2 LCSP). En aquest cas, cal recordar que la convocatòria de la licitació s’haurà d’efectuar,
sigui quin sigui el seu valor estimat, mitjançant l’anunci d’informació prèvia a què es refereix la disposició addicional 36a (article
135.5 LCSP), d’acord amb la qual els òrgans que subscriguin aquests contractes de concessió de serveis especials de l’annex IV
hauran d’utilitzar com a mitjà de convocatòria de licitació un anunci d’informació prèvia. Aquests anuncis s’hauran de publicar en
el DOUE i en el Perfil de contractant.

Aquest procediment es caracteritza per estar dividit en dues fases:

1. Presentació de sol·licituds de participació: qualsevol empresa interessada podrá presentar una sol·licitud de participació en
resposta a una convocatòria de licitació.
2. Presentació de proposicions: només podran presentar proposicions aquells empresaris o empresàries prèviament
seleccionats atenent la seva solvència, restant prohibida qualsevol negociació dels termes del contracte.

Contractació Pública 31
 Procediments no ordinaris
Els procediments amb negociació els trobem regulats en els articles del 166 al 171 de la LCSP.

Aquests procediments es podran utilitzar únicament quan es donin les circumstàncies establertes en:
L’article 167 de la LCAP per al procediment de licitació amb negociació.
L’article 168 de la LCSP per al procediment negociat sense publicitat.

En els procediments amb negociació, l’adjudicació haurà de recaure en el licitador justificadament escollit per l’òrgan
de contractació, després de negociar les condicions del contracte amb un o diversos candidats

El diàleg competitiu el trobem regulat en els articles del 172 al 176 de la LCSP. És un procediment interactiu per a
l’adjudicació de contractes en el qual els licitadors poden oferir diferents solucions que ja existeixen en el mercat per tal
que l’òrgan de contractació pugui triar aquella que millor satisfarà les seves necessitats. Està pensat per a contractes
complexos en els quals l’òrgan de contractació només ha pogut determinar les necessitats i no li ha estat possible
determinar amb exactitud les prestacions per la possibilitat que aquestes puguin variar en funció de la solució triada.

L’associació per a la innovació la trobem regulada en els articles del 177 al 182 de la LCSP. Aquest procediment ha
estat creat específicament per a la compra pública innovadora i té com a finalitat el desenvolupament de productes,
serveis o obres innovadors i la compra posterior dels subministraments, serveis o obres resultants. En aquest cas, no
existeix cap solució en el mercat; per això, s’ha d’investigar i desenvolupar un product

El concurs de projectes el trobem regulat en els articles del 183 al 187 de la LCSP. És un procediment encaminat a
l’obtenció de plànols o projectes, principalment en els camps de l’arquitectura, l’urbanisme, l’enginyeria i el
processament de dades, mitjançant una selecció que s’encomana a un jurat.

Contractació Pública 32
 Racionalització tècnica de la contractació
De conformitat amb l’article 218 de la LCSP, per racionalitzar i ordenar l’adjudicació de contractes, les administracions
públiques podran concloure acords marc, articular sistemas dinàmics, o centralitzar la contractació d’obres, de serveis i
de subministraments en serveis especialitzats.

Aquests sistemes tenen unes regles pròpies i específiques quant a la preparació, l’adjudicació, els efectes i l’extinció
d’aquests contractes. Per aquest motiu estan regulats en un capítol a part de la resta de procediments d’adjudicació.

Els acords marc els trobem regulats en els articles del 219 al 222 de la LCSP.
Es podran subscriure acords marc amb una o diverses empreses amb la finalitat de fixar les condicions a què s’hauran
d’ajustar els contractes que es pretenguin adjudicar durant un període determinat, en particular pel que fa als preus i, si
escau, a les quantitats previstes, sempre que el recurs a aquests instruments no s’efectuï de forma abusiva o de
manera que la competència es vegi obstaculitzada, restringida o falsejada.

Els sistemes dinàmics d’adquisició els trobem regulats en els articles del 223 al 226 de la
LCSP. Els òrgans de contractació podran articular sistemes dinàmics d’adquisició d’obres, de serveis i de
subministraments d’ús corrent disponibles al mercat, sempre que el recurs a aquests instruments no s’efectuï de
manera que la competència es vegi obstaculitzada, restringida o falsejada.

Les centrals de contractació les trobem regulades en els articles del 227 al 230 de la LCSP. Les entitats del sector
públic podran centralitzar la contractació d’obres, de serveis i de subministraments en centrals de compra, que actuen
com a serveis especialitzats.

Les entitats locals podran crear les seves pròpies centrals de contractació per acord del Plenari. Així mateix, les
entitats locals, mitjançant els acords corresponents, també es podran adherir a sistemes d’adquisició centralitzada
d’altres entitats del sector públic

Contractació Pública 33
 Execució del contracte

Com ja hem vist, un cop seleccionada l’empresa contractista i adjudicat el contracte, es

procedeix a la seva formalització. Posteriorment, s’iniciarà l’execució del contracte.

La responsable del contracte, que pot ser una persona física o jurídica, vinculada o aliena a
l’òrgan de contractació, li correspon supervisar l’execució del contracte, adoptar les decisions
i dictar les instruccions necessàries per assegurar la realització correcta de la prestació
pactada (art. 62 LCSP). La ubicació d’aquest article dins la LCSP (capítol I, “Òrgans de
contractació”, títol II, “Parts del contracte”, llibre I, “Configuració general de la contractació del
sector públic i elements estructurals dels contractes"), comporta que el responsable del
contracte sigui la figura clau en el control de la correcta execució del contracte, tant en els
contractes administratius com en els contractes privats, sigui quina sigui l’entitat del sector
públic que liciti, tingui la condició de poder adjudicador o no.

Contractació Pública 34
 Extinció del contracte
Els contractes s’extingeixen amb el compliment o per resolució:

• Compliment: realització de la totalitat de la prestació (obra, subministrament o servei) per part

del contractista, d’acord amb els termes del contracte. La constatació del compliment requereix
un acte formal i positiu de recepció o conformitat per part de l’Administració en el mes següent.
• Resolució: hi ha diverses causes de resolució, com la mort o la incapacitat del contractista, el
mutu acord entre les parts o l'incompliment de l'obligació principal del contracte. La resolució del
contracte s'ha de pronunciar sobre la pèrdua, la devolució o la cancel·lació de la garantia
constituïda.

Contractació Pública 35