MEMÒRIA DE TECNOLOGIA Nerea Beltran 1r eso B

Tecnologia
La memòria

Nerea Ayelen Beltran Zuñiga

1r eso B

Guillermo Ferrero Gonzalez

Sergio Medel Agustin

1
MEMÒRIA DE TECNOLOGIA Nerea Beltran 1r eso B
LA MEMÒRIA

1.- INTRODUCCIÓ :

1.1. La fusta

1.2. Tipus: característiques i usos de cadascuna

1.2.1. Natural

1.2.1.1. Toves

1.2.1.2. Dures

1.2.2. Transformades (ç

1.2.2.1. Aglomerat+Melamina ( exemples,característiques generals i usos)

1.2.2.2. Contraplacat ( exemples, característiques generals i usos)

1.2.2.3. Premsat (tàblex o DM) ( exemples,característiques generals i usos)

1.3. Altres usos (1 full )

1.3.1. Usos derivats de la fusta (paper): com s’obté

1.3.2. Aprofitament dels residus de la fusta (biomassa forestal).

1.4. Conseqüències mediambientals de l’explotació forestal : desforestació ( 1 full )

1.4.1. Què és?

.4.2. Importància dels boscos

1.4.3. Conseqüències ( desertització, augment efecte hivernacle, inundacions, esllavissades,...)

2
MEMÒRIA DE TECNOLOGIA Nerea Beltran 1r eso B

3
MEMÒRIA DE TECNOLOGIA Nerea Beltran 1r eso B

La fusta és la matèria llenyosa (o fibrosa) del tronc d'una planta, especialment d'arbres i arbustos.
La fusta la produeixen i utilitzen les plantes amb fins estructurals (per mantenir-se dretes).
La fusta s'obté dels troncs dels arbres, de manera que es pot obtenir fusta de boscos naturals o
de cultius específics d'arbres.

La fusta està composta, bàsicament de fibres de cel·lulosa, mantingudes unides per lignina.

Serveix per a construir: cadires, eines, estris de cuina, taules, sostres, bigues, elements
decoratius...

Parts de la fusta
 La medul·la és la part més ferma i compacta, en el centre del tronc, es forma per assecat i
resinificació. És la part central del arbre. El cor es esponjós. * Duramen és la part immediata a la
medul·la, més dura i consistent, impregnada de lignina taní. És la part més vella de de la fusta.
 Albeca/albura és la part exterior i més jove de la fusta, amb més sava, que amb el temps al
ser substituït el midó per taní es transforma en duramen.
 El Càmbium és la capa que permet el creixement en gruix de l'arbre.
 La Floema o líber és una capa formada per cèl·lules conductores que transporten la saba
elaborada que nodreix l'arbre
 L'Escorça és la pell o coberta exterior del tronc i branques d'algunes de les plantes
productores de fusta. * Els Radis medul·lars tenen funció connectiva i de transport lateral. Treuen
la saba bruta.

4
MEMÒRIA DE TECNOLOGIA Nerea Beltran 1r eso B

Aquí están las parts de la fusta

1.2

Tipus de fusta:
La fusta és present en el mercat de dues formes: natural i transformada.
1.2.1
 La fusta natural és la que procedeix directament dels troncs dels arbres. Se serra de
llarg per a obtenir-ne peces de seccions grans, com bigues, taulons i costers. Després,
aquestes peces es poden serrar per a obtenir-ne altres de seccions més petites, com
posts, llates, llistons o motllures. Abans d'usar la fusta natural, s'ha de deixar assecar,
sigui a l'aire lliure o artificialment, per a evitar que es deformi un cop es fa servir. Pot ser
dura o tova.

1.2.1.1 Fustes toves: menys denses i extretes normalment de coníferes, com l'avet o el
cedre, són fàcils de transformar. Procedeixen, en general, de les coníferes i
resinoses.
Entre les seves qualitats: lleugeres, de creixement ràpid, color clar, fàcils de
treballar, densitat baixa.
Exemples: pi, xiprer, cedre, avet.
Usos: fusteria, caixes, embalatges, mobles senzills, etc.

5
MEMÒRIA DE TECNOLOGIA Nerea Beltran 1r eso B
1.2.1.2 Fustes dures: generalment procedents d'arbres de fulla caduca, com el faig o el
roure, són més pesants i fortes i costen més de treballar. Fustes Dures:
Procedeixen d'arbres de fulla caduca.
Qualitats: Poca resina i nusos, creixement lent, àmplia gamma de colors, compactes, tenen
vetes i brillantors.
Exemples: castany , noguera, freixe, alzina, salze, roure, caoba, banús.
Usos: ebenisteria
1.2.2
Fusta transformada Actualment, per a la construcció de determinats objectes, com ara mobles i
portes, i per a altres usos, no es fa servir la fusta natural tal com arriba de l'arbre, sinó fusta que ha
estat transformada o reciclada per a obtenir-ne plaques o taulers.

Les varietats més habituals són aquestes cinc:

 L'aglomerat es compon d'encenalls i bocins de fusta trinxada barrejats amb cola i
premsats a gran pressió. El cost de fabricació és baix perquè es pot aprofitar fusta de
poca qualitat o fins i tot reciclada. És d'ús corrent en la fabricació de mobles i
prestatgeries, i normalment es recobreix amb una xapa prima de fusta natural o amb
làmines de material plàstic.
 Els taulers d'aglomerat són làmines formades per fibres de fusta (molt més petites
que les partícules de l'aglomerat) premsades en sec i encolades amb resina sintètica.
 La fullola és una làmina de fusta molt prima que ha estat tallada amb màquines
proveïdes de ganivetes especials molt precises. Es fa servir en l'acabament de mobles,
portes i elements decoratius construïts amb fusta transformada.
 El tauler de contraplacat es compon d'un conjunt de fulloles encolades de manera
que les fibres que les formen quedin encreuades. S'utilitza molt en la fabricació de
plafons de portes.
 La fusta laminada és formada per làmines de fusta encolades. D'aquesta manera
s'aconsegueixen peces d'una gran resistència i no es deformen. A més, se'ls pot donar
formes rectes o també arquejades. Aquest tipus de fusta es fa servir cada vegada més
en construcció per a fer estructures i cobrir grans naus
https://portal.edu.gva.es/iesantoniosequeros/wp-content/uploads/sites/607/2021/09/T2-1ESO-VAL.pdf
https://tecnos-fusta.weebly.com/tova-i-dura.html