arts
raure en l'allegat polític. L'exposició
PLANETA
CONRAD
Teresa Iribarren
La commemoració del centenari de
HeartofDarkness (1902-2002) va pro-
piciar en bona manera que l'any passat
Joseph Conrad recuperés cert protago-
nisme. Al Palau de laVirreina de Barce-
lona vam poder veure «El cor de les
renebres», una exposició comissariada
per Jorge Luis Marzo i Marc Roig que
manllevava el títol de la celebre novel- la
conradiana. La rnostra, obertaal públic
des del28 de juny fins al'1 de seternbre,
vaser secundada per cinc conferencies,
una versió radiofónica del text i les
edicions del cómic El corazón de las
tinieblas idel llibre Planeta Kurtz. Cien
años de «El corazón de las tinieblas».
Tot plegat va suscitar una colla de
reflexions prou estimables en la premsa
barcelonina que situaren l'escriptor
en el pla de I'actualitat. D'altra banda,
no gaire més tard va arribar a les panta-
llesApocalypse Now Redux, versió am-
pliadadel míticfilm de 1979 de Francis
Ford Coppola, inspirar, com és prou
sabut, en Heart of Darkness. El film i
els dos llibres sobre el rodatge que van
veure la llum poc abans de la seva
(re)estrena (El libro de Apocalypse
Now, de Peter Cowie, iCon el corazón
en tinieblas, d'EleanorCoppola) també
van fer vessar forca tinta.
L'exposiciá
Arran de I'eferneride, I'Institut de
Cultura de l' Ajuntament de Barcelona
va proposar una lectura de Heart of
Darkness des de l'optica de l'actual
conflicte entre Europa i África, que té
les arrels en aquella despietada política
colonial que trobá en l'obra conradiana
una de les seves millors plasmacions.
Deixant molt conscientment de banda
l'ambigüitat de la novel· la, se' n va po-
tenciar una interpretació que anava a
el contemporani
imarges, primers plans de ros tres, plans
convidava a reflexionar sobre la
pervivéncia del colonialisme econórnic
i sobre la immigració africana amb un
discurs articular a partir de l'establi-
ment de pOntS argumentals i de contin-
gut extraficcional amb la novel· la.
Al marge de! missatge que vehiculava
la mostra, ens interessa subratllar el
fet que la posada en escena d'aquell
contingut reposés básicarnent damunt
d'una concepció audiovisuaJ. Una pan-
talla amb imatges gairebé sempre
impactants presidia moltes de les divuir
sales immerses en la tenebra de l'expo-
sició, concebuda com un prisma polié-
drica partir del qual el visitant penetra-
va en el cor del drama de Kurtz, l'horne
blanc que enfolleix en l'infern de la
selva, víctima i instrument del Mal i
del Terror. Les múltiples pantalles de
l'rtinerari expositiu s'erigien com els
nusos d'un rrajecre que, defugint
l'efecte vitrina, perseguia que el visitant
no fos un simplevoyeursinó un subjec-
te actiu que assistia al desplegament
d'una successió d'escenaris ordenats
en una doble línia: I'argumental, que
s'arriculava entorn de la trama novel-
lesca, i la histórica, una esquemática
cronologia que abracava cent anys i
arribava fins a l'estricra actualitat. Fi-
deIs a les inrencions del text iiterari,
els comissaris havien bregat per tal
que el receptor fos un spectator in
praesentia (per la mateixa raó que quan
Orson Welles -autor de la millor
pel-lícula de la historia- projectá
l'adaptació de Heart of Darkness va
pensar en el procediment de la cárnera
subjectiva, segons que explica Pere
Gimferrer a Cine y literatura).
El recorregut de la mostra, cale de!
patró narratiu de Heart of Darkness,
entroncava molt explícitament amb
l'ancestral tradició del viatge entes com
a procés d'adquisició de coneixement.
La baixada als inferns, de c1ares res so-
náncies dantianes en la novel· la, s'esce-
nificava no tan soIs en uns termes
estetics eminentment plástics, sinó
rambé amb unes estrategies discursives
propies del relatcinematografic: pauta-
díssim sentir del tempo, muntatge inrel-
ligent, protagonisme de la fotografia,
subratllat del sentir iconografic de les
generals de paisatge, recreació en les
atmosferes difoses, alternanca de clí-
max i anticlímax, trávelings i savia or-
questració d'elements visuals, sonors
i ternátics per crear suspenso A més, la
presencia convocada de dos cineastes
conradians, Coppola i Welles, a través
de citacions prou explícites, subratllava
el filtre cinernatcgráfic d'aquesta arris-
cada proposta de lectura de Heart of
Darkness.
En el programa de má es presentava
la mostra com una recreació de la
novel· la realitzada amb l'objecriu de
«confirmar la vigencia d'aquella histo-
ria». El públic poc o gens coneixedor
de Conrad podia entendre que senzilla-
ment estava revisitant un clássic des
del punt de vista del contingut, amb
plena valides a avui. Era evident que
s'havia extrapolar del text literari (de
manera més o menys esbiaixada) la
mirada sobre la mesquinesa humana
focalitzada en la dominació de! salvatge
home blanc darnunt l'africá.
No obstant aixó, el lector de Conrad
podia apreciar un altre aspecte que no
s'especificava enlloc: els comissaris
posaven tarnbé en primer pla la vigencia
estética de la novel· la. El muntatge
treia partir del potencial cinernatogra-
fic de l'obra, un potencial que conver-
teix H eart of Darkness en un ens visual
idoni per vehicular un discurs desvet-
lIador de consciéncies. Dit altrament:
en el context del neocolonialisme i de
l'éxode africá vers Europa, la recupera-
ció de H eart ofDarkness a propósit del
seu centenari era triplement oportuna:
per alló que diu, per la manera com ho
diu i per la fertilitat cinernatográfica
que enclou, tres ingredients que per-
metien construir un discurs polític
amb un atractiu i efectiu format fílmic.
Els temes de les conferencies que es
van fer alllarg del mes de juliol, dels
quals destacava la qüestió africana,
reblaven la rnateixa línia de lectura: la
de signe polític i l'inreres pel compo-
nent visual de l'obra.
Gent del món de les lletres i gent del
món del cinema van publicar comenta-
ris amb motiu del centenari de Heart
of Darkness, l'exposició i els diversos
actes culturals. Dones bé, en compta-
31
11
! ¡ díssimes ocasions e!s textos partien
d'una mirada inrerdisciplinária, En
11.
general, tret de casos excepcionals com
i\ Rafael Argullol (El País, 12-X-2002)
o EsteveRiambau (Avui, 30-VI-2002),
la gent de literatura se cenyí a parlar de
literatura, mentre que la gent de cine-
ma es concentra a parlar de cinema.
La pellicula de Coppola
La versió redux, esperada amb cande-
letes, va satisfer plenament les expecta-
tives: crítics i espectadors es van treure
el barrer davant d'un film que havia
guanyat en profunditat i en que l'anne-
xió de diversos episodis inedits encara
feia més rodó.
L'estrena de la nova versió va tenir
una lectura en clau política per pan
d'alguns: com deia Argullol (El País,
20-X-2002), la cinta que millor ha
mostrat fins a quin punt la guerra és
bruta resulta especialment oportuna
en l'actual context de guerres netes.
Com és lógic, e! gruix més important
de reflexions es desenvolupaven en el
terreny cinematográfic, espero nades
per la naturales a rnítica de l'obra i el
director. La majoria de crítics -Q.
Casas (El Periódico, 21-VI-2002), M.
Torreiro (El País, 22-VI-2002), E.
Riambau (Avui, 15-IX-2002), 1. Meri-
no (La Vanguardia, 31-VII-2002) i Á.
Fernández-Santos (El País, 24-VI-
2002)-van aprofitar per portar a col-
lació el fallit projecte de Welles de dur
a la pantalla Heart o/ Darkness. Amb
un clar proposit instructiu, Riambau
parla d'altres cintes: ens va fer veure
punts de contacte i de dissernblanca
entre l'obra de Coppola i El cacador,
La chaqueta metálica -ambdues inspi-
rades tam bé en la guerra del Vietnam-
i 2001, una odissea de l'espai.
Ara bé; ates que Apocalypse Now
(Redux) és una lectura de Heart o/
Darkness, a priori ens podría fer pensar
que la seva arribada a les pan talles
estimularía un discurs en clau literaria.
Pero nova ser així, Tot i que la majoria
de cornentaristes va fer referencia a la
nove!·la i a la figura de Conrad, només
Argullol i Riambau van entretenir-se a
apuntar altres referents literaris de!
film: el primer parla de Dant i e! segon
de Proust (en concret, del deute
proustiá del celebre passatge deIs heli-
copters). Tanmateix,no em vasemblar
veure per enlloc que ningú parlés de la
referencia literaria que Coppola va fer
més explícita: elllibre bíblic de l'Apoca-
lipsi. Només Casas i Torreiro (als arti-
cles cirats) van recordar les nornbrosís-
simes adaptacions cinernatográfiques
a que ha donat peu l'opus conradiana.
En definitiva: es va deixar perdre una
bona ocasió per debatre sobre la in ter-
re!ació entre literatura i cinema. Els
crítics de cinema encara van dir-ne
alguna cosa: la gent de literatura, gaire-
bé no en va dir res.
Breu: cap de les dues interpretacions
cinernatográfiques de Heart 01 Dark-
ness que arribaren a Barcelona el 2002
-l'exposició i Apocalypse Now Re-
dux- no va aconseguir congriar una
reflexió que imbriqués ambdues disci-
plines artístiques. Cal cercar la raó
d'aixó, sobretot, en la manca de dialeg
crític entre la pantalla i les lletres que
hem patit a casa nostra en els darrers
decennis, mínimament contrarestada
per honroses excepcions.
Un flash-back: Conrad llegit amb la
ullera cinematográiica
A diferencia de! que succeeix avui,
abans de la guerra i la revolució del
1936-1939, un nombre ben estimable
d'homes de lletres va demostrar un
reiterar interés per acostar-se a dife-
rents productes narratius des de la
comunió interartísrica entre literatura
i cinema. Molts autors se sentiren irn-
pulsats a llegir els textos literaris des
d'una perspectiva llavors inédita, en-
grescadora i revestida de modernitat:
des de la mirada engendrada en la cons-
ciencia del moviegoer. Així, a l'hora de
llegir segons quins autors es posaven
la ullera cinematográfica -com dei en
alguns articulistes d'aleshores. La prac-
tica d'aquest exercici interdisciplinari
motiva que tot sovint es parlés d' obres
estrangeres, sobretot en llengua angle-
sa. Dones bé: Conrad va ser dels pri-
mers a aparéixer en aquell discurso
Quan el novel·lista va escriure llavors
unes quantes pagines de la riostra vida
cultural, en algunes ocasions se'l va
vincular amb la cultura del cinema, i
no només a propósit de films inspirats
en narracions seves. Un rápid cop d'ull
a diversos cornentaris crítics del rno-
ment posa de manifest que alguns es-
criptors ja feien la lectura de les obres
conradianes des d'una óptica de cinéfil.
Per que? Perque des de ben aviat enten-
gueren que l'ofici d'hermeneuta així
ho reclamava: el lector de novel' la ja
no era el mateix que el d'abans de la
implantació de la societat visual. 1 al-
guns autors catalans van saber veure
molt bé que Conrad posseia tots els
atributs per a complaure un públic que
cada vegada més cercava l'obtenció
del plaer estetic a través de l'ull.
A casa nostra, les aproximacions a
l'obra de Joseph Conrad no van co-
menear a proliferar fins després de la
mondel'autor,l'agostde 1924. Diver-
sos escriptors catalans, entre ellsJ osep
Pla, J oan Estelrich, J osep M. de Sagar-
ra, Carles Soldevila, [osep M. López-
Picó, Maurici Serrahima, A1fons Ma-
seras, Pau Romeva, Doménec Guansé,
Mariá Manent, C. A. Jordana, Ramon
Esquerra, Jeroni Moragues, Ramon
Vinyes, Melcior Font i [usr Cabot,
van dedicar-ti elogiosos comentaris
-escrits en catalá-s-, molts deis quals
s' escrigueren arran de l'aparició de tres
traduccions: La/olliad'Almayer (1929)
i Un tiló (1930), totes dues dins la
Biblioteca Literaria, i Dues histories
d'inquietud (1936), dins La Rosa deis
Vents.
Un deis primers indicis de lectura
conradiana feta (encara sense plena
consciencia) des de la mentalitat de
l'homo videns, podem trobar-lo en l'as-
saig que J oan Estelrich consagra a l'an-
glopolones a Entre la vida i els llibres
(1926). Esteirich comentava: «Les ins-
tantánies que els seus ulls escrutadors
registraren al voltant del món són les
visions que sorgeixen en acabat en les
novel·les.» Dit altrament: l' experiencia
de lectura de les obres conradianes
produeix una impressió fotográfica.
Per a I'inrel-Iectual catalá, Conrad
-com el fotograf o el cineasta-
s'adrecava a la retina: «]a coneixem la
potencia i l'al-lucinació característi-
ques també de les seves 'visions', en el
sentir d'imatges que s'imposen per
elles mateixes: figures, gestos, paisat-
ges que romanen gravats a la retina, i
que obrenen, per lIur senzillesa i
essencialitat, per llur emoció i precisió,
un relleu més que real, 'visionari', es-
tranya la naturalesa. Són aquelles imat-
ges, tan gravides de contingut, que
duen de vegades en llur su bstáncia
immaterial tot un petit món, en Iluita
o en extasi.»
Conrad també apareixia en una de
les primeres reflexions interdiscipliná-
ries entre literatura i cinema de casa
nostra signada per Alexandre Plana:
«Del cinema dins del sistema de les
belles arts (II): Literatura i cinema»
(La Nova Revista, juliol de 1927). En
resposta al debat entorn de la irnpossi-
bilitat o la dificultat de! cinema mut
per dotar els personatges d'un món
interior sense poder comptar amb e!s
rnots, Plana apuntava Conrad com
l'autor més idoni per brindar una mate-
ria ficcional amb un substrat psicologic
que fos filmable: «El canon per a triar
entre les obres literáries les més suscep-
tibles a l'adaptació cinegrafica, no per-
tany a la psicologia sinó a la plástica
mateixa. Hi ha novel·les, riques de la
més abstracta psicologia, perfectament
filmables pel fet que l'acció té el rnateix
interés per dins que per fora: si és
interessam el que pensen 1 semen eis
seus personatges, tarnbé ho és el que
fan. Penseu en la majoria de les obres
de Conrad. I Creiem que és un error
dels més grossos dir que e! cinema no
pot expressar idees i semimems. Lla-
vors no íóra ni I'ombra d'una art.»
Per a aquest gran coneixedor de les
lIeis del cine que era Plana, Conrad
proporcionava els elements fonarnen-
tals per fer una bona pel-lícuia (els
mateixos que hi veié Coppola anys
rnés tard): un equilibri entre l'acció i la
psicologia prou salid per sostenir un
contingut (unes idees) i vehicular
emOClOns.
Pero no tots els cinéfils catalans
anaven tan lIuny. Alguns d'ells, en
sintonia amb l'atracció de! moment
per l'exotisrne, es limitaren a contem-
plar e! seu potencial cinematografic
des d'aquest punt de vista, sense arribar
a planrejar-se una reflexió de signe
polític (la que, per contra, es va imposar
a Barce!ona e!2002). La moda de l'exo-
tisme, explotada a bastament per la
filmografia nord-arnericana, tarnbé va
atényer les adaptacions fílmiques
d'obres de Conrad: Victory (1919) de
negres 1 que era presentat com un
complex espai de xoc entre civilitzaci-
ons, sovint quedava convertir en un
desvirtuar aparador idíl·lic de cartÓ
pedra. Amb aquest rerefons, és ben
comprensible que e! crític de cinema
J osep Palau, en la ressenya d' El rescat
-adaptació fílmica d'una narració de
I'anglopolones realitzada per H. Bre-
non- escrivís: «L'obra de Conrad es
presta admirablement a belles imatges
cinernatográfiques, amb els seus esce-
naris naturals, tipus exótics, violencia
passional» (Mirador, 28-XI-1929). 1
tarnbé és logic que, no gaire més tard,
el novel' lista J eroni Moragues assegu-
rés que Conrad hauria pogut escriure
diverses seqüencies del film de tema
exotic Ombres blanques, una de les
primeres cintes sonores, molt aplaudi-
da pels escriptors catalans (D'Ací i
irau, mar~ de 1930).
En tot cas, qui traerá amb major
precisió el cinematografisme de l'obra
deJ oseph Conrad fou Ramon Esquer-
ra, e! crític literari més atent a l'actuali-
tat novellística anglesa en les lIetres
catalanes de preguerra. Esquerra, tra-
ductor de Conrad, publica e! juny de
deís textos -en concret els ressorts
de la técnica narrativa- ila confronta-
va amb elllenguatge de la cárnera per
tal d' explicar per que l'obra conradiana
s'adeia tan bé amb la pantalla. La seva
argumentació, que es fonamentava
sobre un coneixement molt més pro-
fund tant deis textos de l'anglopolones
com de la gramática dels films, resulta-
va molt més consistent que la valoració
basada en e! factor exótic. Esquerra
afirmava: «S'ha parlar molt de la influ-
encia del cinema en e!s costurns i les
modes d'ara. Profunditzant més s'han
trobat afinitats entre el cinema i la li-
teratura. Pero hi ha unaspecte d'aques-
ta influencia de! cinema en l'esperit de
l'epoca que potser no s'ha remarcat
prou, que és la influencia que ha cingut
en la manera de concebre i de pensar
deis conternporanis, no 5015 en l'aspec-
te etic o artístic, sinó en el més vulgar
del mecanisme de les imatges. Tots
nosaltres quan pensem fem cinema.
Projectem les nos tres imatges i pensa-
'i ~
ments. Som sempre espectadors de les
idees propies i la projecció d'aquestes il1,
es fa seguint un ritrne. 1 espontánia-
ment fem découpage i emprem tots e!s I1

M. Tourneur, Lord Jim (1925) de V.
Fleming, The Si/ver Treasure (1926)
de Rowland V. Lee, entre d'altres, Així,
en e! trasllat a la pantalla, e! marc exotic
1:
1932 dos articles aMirador, recollits al mitjans técnics de! cinema. Una mica
¡!
volum Lectures europees (1936) sota el d'auto-observació creiem que ho con-
tfrol «Conrad i el cinema». Amb el seu firmaria. 1 aixó és, sense dubte, e! que
\ 11
habitual proposir didácric, I'assagista explica la marcada influencia que té el
J:
'1 ,1 1

que Conrad dibuixava amb tintes ben desentranyava la naturales a estética cinema en la literatura d'ara, que rnolts

·:¡I
'. ¡I
,;
1:
!!
i¡
.1'

l·
I1

'. !I

,1
' ~
li
i:
11
1:
11

'1
• ,1
1I
., ~
'; 1,1'
. I
!I
1,
., 1,
l'
1:

~
,¡ i:
,,
;

Mimil i Fonfons iViva la república! iY viva la monarquía!

-Senyor, accepteu aquesta poma! ... -La nostra missió és la felicitar deis pobles! ... Endavant tots dos,
-Muchas gracias! I quan usted vindrá a Madrid potser hi haurá ma- dones, el pas del fresc!
granes+! ... Gravelle: Le Grelot (24 de serembre del 1905)
"En francés: "granades".
Gravelle: Le Grelot (14 de juny del 1905)

33
1I
I ·1
¡
t
cops no és sinó un film traduu en l'adaptació fílmica. Ara bé: a parer seu s'havia desplacat des de l' esfera del
paraules.» els trasllats de Conrad al cel-luloide paper imprés cap a la de! cel-luloide:
1
Esquerra assegurava que abans de la havien estar fallits fins al moment. La els actes conradians de Barcelona i els
i J popularització de! cinema ja hi havia raó: en cedir tot e! protagonisme a comentaris sobre l'obra de Coppola
escriptors que se servien de procedi- l'acció havien «deixat de banda la millor en són una mostra ben tangible. Som
I '1
ments propis del seré art, l'obra deis pan de la seva obra: l'anatomia moral en la cultura de I'homo videns i els
11 quals es caracteritzava no només "per i psíquica deis personatges». Per aixó vents que bufen així ho imposen.

I la gran plasticitat
compondre
i per la manera de
les escenes, sinó rambé
es congratulava
sala de «segona
de l'arribada
categoria»)
(a una
d'un film
S'ha parlat rnolt, i sovint de manera
alarmant, sobre la remissió de la pre-
1
per la manera especial de presentar- excepcional en aquest sentir: Paradisos sencia i les funcions del discurs literari
les». Així, la lectura d'aquesta mena de perillosos (1930), una cinta de William en e! panorama cultural (i no cal dir en
I textos seria parella a I'experiéncia de Wellman inspirada en Victory, que l'ensenyament, fins i tot l'universitari).
Per aixó és forca incomprensible
I visió d'un film. El crític observava: «e!
cas més caracrerístic de tots és el de
considerava molt digna. Es tractava
d' «un deis pocs films on es comprenen no s'hagi sospesat prou la necessitat
que

Joseph Conrad», Per demostrar-ho períectament les possibilitats del cine- de fer via per una escletxa encara avui
convidava e! lector a fulJejar qualsevol ma sonor, ben muntat, amb una bona ben poc fressada: parlar de literatura
de les obres de l'anglopolonés: assegu- fotografia i sobretot amb un gran res- en relació amb l'actualitat cinernato-
raya que hi trobaria «traduídes amb pecte a la novel-la original» i amb uns grafica. En altres mots: que les lIetres
paraules totes les filigranes que la personatges pro u reeixits malgrae pre- sápiguen beneficiar-se de la capacitar
'cámera' fa en qualsevol film actual». sentar una «psicologia sumament pri- que té la pantalla per captar l' atenció
ElI mateix feia l'exercici amb un pa- maria». Curt: el film posava en relleu -ni que sigui efímera- d'un segment
rell de narracions: «El negre del 'Narcis- que Conrad posseia tots els elements forca ampli de la societat. Veient com
sus' és una de les primeres novel-les de necessaris per tal que la hibridació van les coses, els responsables de gene- .
Conrad (desembre 1897). Hi ha una literatura i cinema quallés en uns pro- rarun discurs entorn de la lletra impre-
escena digna de figurar, per la seva ductes culturals de qualitat, sa no poden perdre passades: cal que
construcció, en una pel-lícula qualse- Molt abans que Welles, Coppola, s'arremanguin i sirguin per recuperar
vol. Un vaixelJ enrola la seva tripulació. Werner Herzog,J ohn Milius, Nicholas pan de! paper que els r=v= aprofi-
El port -un port d'Extrern Orient- Roeg o James Cameron, algunes plo- tant aquesta avmentesa, una operació
está en la foscor. AllJuny es veuen les mes catalanes de preguerra saberen que en cap cas no s'ha de plantejar en
lJums de la població. La coberta del detectar el potencial cinernatográfic termes de competencia amb la discipli-
vaixelJ esta també submergidaen tene- de Conrad i presentar-lo com un atrae- na cinematográfica, sinó al contrari:
bres. Sois d'una cabina surt una lJenca tiu més per convidar el públic a apro- es tracta de sumar esforcos.
de llum per la porta oberta. EIs enrolats, ximar-se al seu món. Espectadors i Si tenim en compte que el gust per la
tot fent cua, van passant cap a la taula actors deis primers balbuceigs de la intertextualitat i e! diáleg entre dife-
on se'ls inscriu, que és en un recó fosc societat de la imatge, aquells homes de rents maneres artístiques continua sent
també, passant per l'espai il·luminat. lletres aviat prengueren consciencia una de les vetes més en yoga, i potser
Conrad els descriu a mesura que traves- que la popularització de la nova forma una de les que proporciona millors
sen la llenca de claror, i quan per torn, d'oci de masses que és e! cinema esrava fruits, és impensable prescindir de dis-

,. es submergeixen altre cop en la fosca,

descriu e! següent. En conjunt, una
canviant moltes regles de la insrirució
literaria: des de la producció de textos
cursos crítics que parceixin d'una mira-
da interdisciplinária. 1 pel que fa a la
serie de primers plans magnífics. / Un fins a la seva lectura, passant per la literatura i al cinema encara més, ates
altre exemple: Una avantguarda del crítica i la venda de !libres. Conrad va que el maridatge d'aquestes dues ares
progrés. És un deis Contes d'inquietud. ser un deis primers que els va fer veure ha anat refermant la seva naturalesa
EIs dos homes que constitueixen la necessitat d'adoprar una mirada cine- simbiotica tant en l' ordre ternatic com
l'equip d'una factoria perduda en mig matográfica a l'hora de llegir i un deIs en l'estetic i en I'argumental. La gent
del Congo, es barallen. Un d' ells dispa- que els va fercovar expectatives engres- de cinema sol consignar els deutes
ra contra l'alrre, que desapareix, ferit, cadores davant l'aparellarnent entre Iiteraris d'un film d'estrena, sobrerot
al tornbant d'una cantonada de la casa. literatura i cinema. quan es tracta de I'adaptació d'una
L'assassí el segueix, creient que l'altre novel·la o d'una pe<;a teatral. A més,
I'espera per matar-lo. En trencar La necessitatd'un discursinterdisciplinari alguns d' ells -Román Gubern, Esteve
la cantonada, veu a l'altre extrern de la Un deIs efectes que ha comportar la Riarnbau, Jordi Bailó, Xavier Pérez-
casa, sortint per fora de la paret, en la consolidació de la societat de la imatge publiquen estudis sobre cinemai litera-
cantonada oposada, 'un parell de peus ha estat la colonització en massa de tura. Que hi diuen, pero, els crftics i
amb la punta per amunt. Un parell de molt terreny de l'espai cultural per els assagistes del ram de les lletres? No
peus blancs amb sabatilles vermelles'. part del cinema. La pantalla -incansa- gaire res. 1aixó que ells estan prou ben
La manera de presentar un mort així ble máquina forjadora de mires i de armats per fer aportacions interessants
-fragment que dóna la sensació de manufactures ficcionals, ancestrals entorn d'un film comApocalypse Now
tot un cos, cent vegades vist en la pan- articles de primera necessitat- ha ad- (Redux), per exemple. A banda de
talla-, bruscament i situant els perso- qUlflt un creixent protagonisme en tractar qüestions específicament cine-
narges, i seguint-Ios com la 'cámera', detriment de la lletra impresa, que ja fa marográfiques (o musicals, des de
és un procediment netament cinema- temps que ha deixat d'ésser I'eix Wagner fins a The Doors), podrien
tografic, de sobres conegut.>, vertebrador de la cultura. Hem vist parlar de Conrad, Sant J oan, Dante,
Esquerra entenia que aquesta pecu- com una novel·la s'havia metamorfo- Proust, d'aspectes com ara e! sentit de
liar idiosincrasia de la totalitat de l' obra sat en dos artefactes cinematográíics la imatgeria, el buidat del sentir reolo-
conradiana -«I'estil és sempre el ma- (1' exposició i el film) i que, en conse- gic i el rnantenirnent d'uns mateixos
teix»-la feia especialment propícia a qüéncia, l'interes vers un escriptor valors estétics en la posada en escena
del valor moral del Mal, l' orquestració aquesta (Paul Auster, John Irving o al públic el valor i el sentir deis textos
de signes en clau literaria, religiosa, J osep M. Benet i J ornet). 1 tot indica escrits. Cal que els crítics d'ara pren-
musical, antropológica o política i la que aquesta darrera tendencia encara guin mode! dels de preguerra: que es
correlativa construcció del paisatge fara més Iorat teriint en compte les posin la lent cinematografica i enfilin
físic i del paisatge moral dels personat- lleis del mercat iles millors expectatives d'una vegada un discurs interdiscipli-
ges. En definitiva: podrien comple- de professionalització que proporcio- nari. Mentre intenten atreure la mirada
mentar la tasca del críric cinernatográ- nen a l'escriptor. deis espectadors de la pantalla cap a la
fic i ajudar l'espectador a descobrir les És clar que sempre sortiria algú que lletra impresa, tarnbé poden mostrar
intencions del cineasta. Podrien mos- protestés amb grans crits: aleshores el de passada que -en tant que avui tot
trar a l' enteniment alló que no ha passat problema seria que, sotmesos a la tirania es mesura pragmaticamenr-s-conéixer
de la retina i l'oida. Podrien ajudar a del mercat globalitzat del cinema, amb la literatura ens converteix, si més no,
entendre, en aquest cas, que si Apo- un ciar predomini de les factories en millors i més satisfets moviegoers. 1
calypse Now (Redux) és mole més que hollywoodianes, acabaríem parlant gai- tarnbé a l'inrevés: cal que convidin el
una peHícula de guerra és perqué es rebé sempre de novel- la angloamerica- lector a aixecar la mirada de les pagines
fonamenta molt sólidament en tot un na. Caldria, dones, esgrimir arguments per adrecar els ulls ala pantalla. Conei-
tramat de motius, temes i recursos de pes perferveure que sempre sol ser xer el cinema ens converteix en lectors
estetics prenyats de significació en tant un guany que la literatura surti a la millors imés satisfets. El cas de Conrad
que són pouats de la nostra tradició palestra, sigui escrita en la llengua que bé ho demostra. 11
cultural, cosa que en multiplica els sigui. 1 si tant se'ns posés contra les
sentits. En altres mots: fóra bo que la cordes, podríem convidar a fer un exer- Nota bibliogrsfic«
gent de literatura col·laborés aenriquir cici de memoria histórica i mostrar J. BALLÓi X. PÉREZ:La lIavor immortal.
Els arguments universals en el cinema, Ern-
l'acte de lectura d'aquesta ficció narrati- que els escriptors d'aquí bé ho feien fa
púries, Barcelona: 1995; DD.AA.: La narra-
va apuntant els referents (literaris, i mole temps, sense escarafalls, i amb tiva: cinema i literatura, Fundació Caixa
per extensió, culturals) que potser el bons resultats. de Pensions, Barcelona:1987; P. GlMFER-
moviegoer no (re)coneix. Avui, quan l'aparellament entre la RER:Cine y literatura, Planeta, Barcelona:
1985 (SeixBarral, Barcelona:1999); R. Gu-
1, de retruc, amb aquesta practica pantalla i la literatura constitueix un
BERN:Del bisonte a la realidad virtual,
!'exegesi literaria també guanyaria en deis esdeveniments culturals més so- Anagrama, Barcelona: 1996; ÍD.: Proyector
efectivitat i fins potser adquiriria un nats de l'any (pensem en films com de luna. La generación del 27y el cine, Ana-
nou atractiu. Si els entes os en lletra Harry Potter o El senyor dels anells, les grama, Barcelona:1999; ÍD.:Máscaras de la
impresa s' endinsessin en la cultura del imatges deis quals han envaít l'espai ficción, Anagrama, Barcelona:2002; J. M.
MINGUETBATLLORl:Cinema, modernitat i
cinema estarien millor arrnats per abor- públic i, a través de! merchandising,
avantguarda (1920-1936), Tres i Quatre,
dar deterrninats textos escrits. Perqué també l'espai privat), la literatura de Valencia:2000; N. MÍNGUEZARRANz: La
és evident que el comentari literari vegades queda relegada a un mer pre- novela y el cine, Ediciones de la Mirada,
cada vegada més reclama un major text o fin s i tot sembla que s'invisibi- Valencia:1998; G.M.MoORE (ed.): Conrad
coneixernent del cel-luloide si vol ser litzi. És feina de la gent de lletres fer on film, Cambridge Universiry Press,
Cambridge/Nova York:1997; C. PEÑAAR-
capa<;;de des codificar uns sistemes que visible la literatura, contrarestar -ni DID: Literatura y cine, Cátedra, Madrid:
forca sovint s'alimenten de l'univers que sigui mínimament-l'aclaparado- 1992; iE. RrAMBAU:"Crónica de un desen-
de la pantalla (des de J oan Brossa fins ra banalització que sovint pateix i, cuentro. La literatura catalana y el cine»,
a Pere Gimferrer i Terenci Moix, per sobretot, treure profit de l'actualitat La imprenta dinámica. Literatura española
en el cine español, Cuadernos de la Acade-
citar els casos més coneguts), o que ja que la pantalla proporciona a determi-
mia, 11-12 (2002), pp. 381-397.
són específicament concebuts per a nades peces literáries per (re)descobrir

Subscripcions: Editorial Afers

La Llibertat, 12/ Apartar de Correu 267 /46470 Catarroja (PAÍS VALENCIÁ)
E-mail: afers@provicom.com
http://www.provivom.com/afers

XVIII: 44 (2003) Pensar la nació históricament

Agustí COLOMINESI COMPANYS:Pensar la nació históricament Z Albert GHANlME:
El federalisme de Francesc Pi i Margall ! Josep P¡CH I MITJANA: L'evolució
políticai ideológica de Valentí Almirall i Llozer (1841-1904)! Rafa ROCARrCART:
Teodor Llorente. Del provincialisme al regionalisme valencianista / J ordi Bou
I Ros: Joan Mañé i Flaquer i el discurs conservador catalá. Regeneració o
conservació? ! Benjamí MONTSERRAT:Jaume Collell i el catalanisme católic /
Ferran ARCHILÉS:Contra "el fermaler verí centralista». Gaetá Huguet i les
possibilitats i els límits del federalisme al País Valencia! Anroni MARlMON
RIUTORT: Lluís Maní Ximenis. En els orígens de l'esquerra nacionalista a
Mallorca / Gregori MIR: Miquel deis Sants Oliver i el primer nacionalisme a les
44
Illes Balears ! J osep ANDRÉSPÉREZ:El federalisme de Vicent Blasco Ibáñez i la
Pensar la nació históricament qüestió valenciana· Postscriptum: Xavier SIERRALABRADO:Josep Lluís Blasco
(1940-2003) • Recensions: Antoni GAVALDÁ,[osep PICH ¡ MlTJANA,Eva SERRA
2"'" I PUIG, Núria SALES,Joan VERDEGAL• Ressenyes culturals: August MONZON I
ARAZO • Notes: Núria SALES· English Summaries / Publicacions rebudes
¡

Subscripció anual (tres números): 42,00 €! Exemplar solt: 19,00 € (preus sense IV A)
,, ,..
Pagament bancario demaneu butlleta de subscripció
J1.·1
35 1
11