Professional Documents
Culture Documents
Piles Electròlisi
Piles Electròlisi
Una pila voltaica és un dispositiu que permet obtenir energia elèctrica a partir d’una reacció
redox espontània. Aquest dispositiu s’anomena generador, cel·la galvànica o pila
electroquímica.
Els components d’una pila són dos elèctrodes, un conductor extern (amb voltímetre o sense)
i un pont salí.
Elèctrode: està compost d’una làmina de metall submergida en una dissolució d’una
sal soluble del metall. També pot ser un elèctrode inert (Pt o grafit) submergit en una
dissolució de dos ions, o un elèctrode de gasos format per un tub de vidre amb un
elèctrode de platí a l’interior submergit d’u ió i del seu gas (per exemple Cl-/Cl2).
Pont salí: és un tub de vidre que conté una dissolució concentrada d’un electròlit inert
per a la reacció redox de la pila (normalment KCl). Als extrems s’hi col·loca cotó o
paper de filtre. Té per missió tancar el circuit i mantenir la neutralitat de càrrega de les
dissolucions.
Voltímetre: mesura la diferència de potencial entre els elèctrodes. Aquesta diferència
de potencial és la força electromotriu (FEM o E) de la pila.
Un elèctrode actua com a càtode i l’altre, com a ànode. En cada elèctrode es produeix una
semireacció. Els electrons circulen de l’ànode al càtode a través del conductor extern.
Ànode Oxidació -
Càtode Reducció +
El diagrama d’una pila és una notació abreviada que n’expressa la composició. Un exemple
és la pila Daniel:
L’elèctrode estàndard d’hidrogen està format per una làmina de platí que és dins un tub de
vidre, submergida en una dissolució d’àcid clorhídric 1M a 25ºC. Per aquest tub s’injecta gas
a 1atm de pressió. A aquest elèctrode se li ha assignat el potencial estàndard Eº=0V.
L’elèctrode estàndard de gas hidrogen pot actuar com a ànode o com a càtode:
ΔGº= -n·F·Eº
Si Eºpila>0, aleshores ΔGº<0 el procés redox de la pila és espontani
Si Eºpila<0, aleshores ΔGº>0 el procés redox de la pila no és espontani. La pila no
funciona
ELECTRÒLISI
L’electròlisi és un procés en què el pas del corrent elèctric a través d’una dissolució o d’un
electròlit fos produeix una reacció redox no espontània. El dispositiu on es produeix el
procés s’anomena cel·la electrolítica.
Els elèctrodes solen ser inerts a les substàncies que conté la cel·la electrolítica. La
semireacció d’oxidació es produeix sobre l’ànode i la de reducció, sobre el càtode, com en el
cas de les piles. La polaritat és diferent a la de la pila: l’ànode és el pol positiu i el càtode, el
pol negatiu.
Els ions es dirigeixen cap a l’elèctrode de signe contrari:
Lleis de Faraday
1a llei:
La massa de substància que es genera als elèctrodes d’una cel·la electrolítica és
directament proporcional a la quantitat de corrent que hi circula.
2a llei:
Per a una mateixa quantitat de càrrega elèctrica, la massa de les substàncies
dipositades o alliberades en els elèctrodes és proporcional a la seva massa atòmica i
al nombre d’electrons intercanviats per cada una segons l’expressió:
Q = Z · m ·F
Mm
Càrrega elèctrica (Q): és la càrrega que circula per la cel·la electrolítica i es pot calcular a
partir de la següent expressió:
Q= I·t
On I és la intensitat en amperes (A) i t el temps en segons (s)
Nombre d’electrons (Z): és la quantitat d’electrons (en mols) que necessita una substància
per oxidar-se o reduir-se en un elèctrode.
1F = 96488C